Categoria: Informacions

Avui ha tingut lloc un ple format únicament  per dones — les 60  diputades del Parlament i membres de diferents entitats feministes.  La secretària quarta del Parlament, Adriana Delgado (ERC), ha  exercit com a presidenta de la Cambra i  ha destacat que la iniciativa del Parlament de les dones vol situar las polítiques d’igualtat en el centre de l’agenda política. En la seva intervenció  inicial ha reivindicat que amb aquest   ple  la Cambra catalana ofereix una “imatge  inèdita” i ha recordat  l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada de manera provisional pel procés  independentista. La presidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), coordinadora de  la iniciativa, Núria Balada, ha agraït a les entitats i partits la seva col·laboració  més enllà d’interessos partidistes i ha cridat  a construir una aliança  feminista que perduri en el temps. També la vicepresidenta del CNDC, Montse Pineda, ha reivindicat que les dones han arribat  al Parlament per a quedar-se i avançar.

Esperem que aquest ‘Parlament de les dones’ no sigui  el final de res, sinó un punt de partida per a continuar treballant per la igualtat i l’enfortiment de  la cooperació  entre entitats i institucions.

Acabo de llegir la singular història d’aquesta dona etíop que treballa a l’hospital Hamlin’s Addis Ababa Fistula Hospital d’ Addis Abebacom a cirurgiana de fístules obstètriques  (formació  d’un orifici  anòmal  en la via del part)

Aquesta dona, nascuda fa 72 en una humil família de camp va patir ella mateixa aquesta malaltia quan tenia 16 anys ( l’havien casada dos anys abans) Com a conseqüència va perdre el fill i va patir dolors, incontinència urinària constant i vergonya. Va tenir la sort de ser operada pels doctors australians Reg i Catherine Hamlin i va començar a ajudar-los primer en tota mena de serveis i posteriorment al quiròfan. Així, tot i que és analfabeta va esdevenir cirurgiana i actualment formadora d’altres especialistes que combaten aquesta xacra que afecta – segons l’OMS – cada any  entre 50 000 i 100 000 dones de tot el món (es calcula que a Àsia i Àfrica subsahariana més de 2 milions de dones pateixen  fístula obstètrica sense tractar).

A part de les necessàries mesures de prevenció que l’OMS no para de recordar (retard de l’ edat del primer embaràs, acabar amb pràctiques nocives com l’ablació i proporcionant assistència obstètrica – a la qual no tenen accés les dones socialment menys afavorides), amb una senzilla intervenció  quirúrgica es  poden reparar prop   del 95% de les fístules vaginals.

Mamitu Gashe va guanyar el  1989  la Medalla d’Or  atorgada a especialistes en cirurgia pel Royal College of Surgeons de Londres que reconeix la seva perícia amb el bisturí. També va ser  designada a la llista de les 100 dones més influents el 2018 per la BBC.

Aquesta estudiant d’Arquitectura i Enginyeria a la Universitat Internacional de Sudan a Jartum, vestida de blanc, va pujar al sostre d’un cotxe en front del quarter general de les Forces Armades,  per “parlar al poble, condemnar el racisme i el tribalisme”. La imatge s’ha viralitzat i la noia ha estat anomenada “Kandaka” o “la reina núbia” per la seva silueta i la forma de vestir. Alaa vol reafirmar el paper de la dona en les protestes contra el govern. només té 22 anys i molt camí per córrer,

 

Aquest és el títol de l’últim volum (el 38) de la sèrie protagonitzada per Astèrix i Obèlix que reivindica el rol de la dona. El volum veurà la llum el proper octubre.  La filla del llegendari  cap gal  Vercingetórix és una adolescent  rebel que arribarà una nit al petit poble i és buscada per Juli Cèsar i els seus legionaris. Els seus creadors  (el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant  Didier Conrad) han anunciat l’arribada d’aquest nou personatge al poblat gal tot coincidint  amb   l’aniversari  dels 60 anys del còmic i els 30  d’inauguració del parc temàtic dedicat al món Astèrix i Obèlix,  ubicat als afores de París.

També amb motiu de l’efemèride, sortiran monedes de dos euros amb  el rostre dels personatges de la saga i el servei francès de correus traurà una sèrie de segells.

El còmic va ser publicat per primer cop a les pàgines de la revista ‘Pilote’ el 29 de octubre de 1959 i va ser creat  per René Goscinny i Albert Uderzo.

Aquest llibre d’ Antoni Gelonch Viladegut  recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Picó, Natza Farré i Lita Cabellut, entre moltes altres.

Un centenar de textos seleccionats que  ens fan pensar sobre el fet artístic i sobre l’art de viure. Dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.

L’autor parlarà del llibre dijous, 11 d’abril ( 19 h) a l’Espai Òmnium  de Manresa,  en un acte presentat per la periodista Anna Vilajosana o coorganitzat amb DEIM (Dones Emprenedores).

L’any passat el mateix autor va publicar “100 Dones, 100 Inspiracions creatives” en la mateixa editorial Viena amb reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística amb dones significatives de cultures d’arreu del món.  les cultures i les llen

Sigrid Nikutta, la líder de la xarxa de transport públic de Berlín (BVG),  va fer públic el passat 19 de març el bitllet que descompta un 21% a les dones  com a compensació simbòlica per la diferència salarial entre els homes i dones d’Alemaya.

El bitllet per a dones ( Frauenticket) és de 5, 50 euros per un bitllet d’un dia per a les dues zones cèntriques que normalment costa 7 euros.

BVG assegura que una dona alemanya ha de treballar 442 dies per guanyar el mateix que un home en 365 dies. La campanya, amb el lema Mind pay gap ( vigila la diferència de retribució) intenta posar de manifest aquestes diferències salarials.

 

La Doctora en Història Antiga per la Universitat de Birmingham ( Anglaterra) Emma Southon que investiga sobre sexe, família, gènere i religió,   ha publicat aquesta  biografia sobre Agripina, la dona més apassionant de la seva època: marcada per la misogínia i, al capdavall, una gran política. Malèvola dona de Claudi ( va ser acusada d’haver-lo matat), mare de Neró i germana de Calígula ( amb qui, segons les acusacions, va cometre incest ) fou assassinada  als 43 anys, després d’una vida d’intrigues que la van fer ser, per a alguns, la més admirada, però  un veritable mostre per a d’altres.

Campanya presentada pel  govern contra l’assetjament sexual i tot tipus de  violències sexuals.

Al twitter de la campanya #noenpassemniuna veiem totes les persones i entitats que s’hi han sumat. I com expressa una d’elles: A la discoteca. A la feina. Al  carrer. A l’escola. A qualsevol lloc.#NoEnPassemNiUna #LliuresiSensePor

Aquesta setmana , especialment colpidor ha estat el testimoni de la diputada i escriptora Jenn Díaz al Parlament  confessant que fa 10 anys va patir violència masclista. El seu testimoni, però, no el donava com a víctima sinó com a supervivent.  Va començar amb aquestes paraules: “Les dones estem cansades, enfadades, fartes. Però tenim una arma: el testimoni. Una arma que ens fa més fortes. La història també l’explicarem nosaltres. El testimoni és la nostra arma, acabaré amb el meu propi #Cuéntalo, per trencar tant silenci”.

Avui hem conegut a La contra de La Vanguardia AYISHA FUSEINI, de 33 anys, emprenedora de l’any a Ghana;   una dona de camp, rebel,  que volia viatjar i que va lluitar contra la cultura que sotmet les dones. Avui és empresària i gràcies a ella 700 dones han aconseguit la independència econòmica.

Es va diplomar en Administració d’Empreses tot i que no va anar a l’escola fins als 12 anys i va crear l’empresa Asheba Company. És musulmana, divorciada i té tres fills. Va ser la primera dona d’un home bígam que la maltractava i quan aconseguí separar-se’n, una oenagé la va ajudar a muntar un negoci  de crema de karité d’alta qualitat (planta alimentària africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d’escassedat d’altres aliments).

Explica que sempre és molt difícil la convivència amb les diferents esposes d’un home, cosa  que permet la seva religió i és pràctica  freqüent al seu país. Les dones sempre rivalitzen entre elles per ser la favorita; tot i això ella aspira a tornar-se a casar. Ara viu amb la família paterna perquè no és ben vist que una dona visqui sola, per ser respectada per la societat una dona ha de tenir marit!!!!, però li costa trobar marit perquè la dona que fa coses que ells no són capaços de fer els intimida.