Irene Polo i Roig, una dona que es va fer ella mateixa

Irene Polo és una altra d’aquelles dones que, sense tenir-ho fàcil, va fer de periodista, publicista i representant teatral i tot en en període molt breu de temps.

Va néixer a Barcelona el 27 de novembre de 1909 i es va suïcidar a  Buenos Aires, el 3 d’abril de 1942 . Tot i que la seva formació fou autodidacta i la situació econòmica familiar era difícil, va ser una de les primeres dones periodistes en la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30. Va iniciar la carrera periodística l’any 1930 a la revista Mirador i l’exercí  fins a l’any 1936. Publicà a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora. Els seus articles tocaven totes les temàtiques: moda –introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot… – reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants… – o d’alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir. Abans de dedicar-se plenament al periodisme,va  treballar com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l’Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu.  Quan la companyia es va dissoldre, l’any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, va quedar exiliada a Buenos Aires, on treballà com a traductora del francès i de l’anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana.

Deixa un comentari