Categoria: Ciència

Karen Uhlenbeck (Ohio, en 1942),   professora de la Universitat de Texas a  Austin (EEUU) i defensora de la igualtat de gènere en ciència,  ha rebut el prestigiós guardó per “l’impacte fonamental del seu treball en les àrees                  d’anàlisi, geometria i física matemàtica”, segons  ha destacat l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Els seus  treballs han posat  les bases per a models geomètrics contemporanis en física i  matemàtiques. Durant  l ‘anunci  del premi, l’ Acadèmia ha destacat no només la seva contribució  l ‘avanç de la  ciència, sinó també  el fet que és un model  per a les nenes, inspiradora de vocacions científiques.

Les contribucions fonamentals d’aquesta investigadora han estat  en tres àmbits: l’anàlisi  geomètrica, l’estudi de sistemes integrables i la física matemàtica.

Segons Jim Al-Khalili, membre de la Royal Society, el reconeixement  de les fites d’Uhlenbeck hauria d’haver estat  més gran perquè elseu treball ha portat a alguns dels progressos en  més importants en matemàtiques en els darrers 40 anys”.

El guardó té un  prestigi  equivalent  als Nobel en altres disciplines. Juntament  a la Medalla Fields, és el premi més important  en matemàtiques; està dotat amb uns 600.000 euros i es lliura des de l’any  se libra  2002 per  distingir la trajectòria d’un matemàtic  que hagi contribuït  de forma decisiva en l’avenç d’aquesta ciència. Fins ara, en els 16 anys d’història del premi, no s’havia premiat cap dona. La cerimònia de lliurament  del premi se celebrarà el proper 21 de maig a  Oslo.

No li han donat  el premi  per ser dona, sinó malgrat  ser-ho. L’enhorabona!!!

  El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet  el 2n Slham de Dones Científiques en què deu investigadores i professionals de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) –ubicats, ambdós, al campus de Bellvitge de L’Hospitalet – explicaran  la seva tasca al voltant de la recerca i la innovació mitjançant una xerrada divulgativa de cinc minuts. L’SLHAM serà conduït per Marc López-Cano, jove investigador de l’IDIBELL i commemora  el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Alumn@s de 3r d’ESO ( i una de 1r de Batxillerat científic) han assistit a l’Slham i, prèviament, han entrevistat algunes de les monologuistes:  Roser Pons, Mercè Martí i Ruth de Diego els han explicat com és el seu dia a dia dedicat a la recerca científica, quines dificultats ha d’enfrontar una dona que es dedica a aquesta tasca o les qualitats d’un /una investigador/a de ciència, entre d’altres qüestions. Les entrevistes seran publicades a la nostra revista “Life  and Science”.

L’Slham   té el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i del cicle Pessics de Ciència. L’any passat se’n va fer una primera edició amb molt d’èxit. Aquestes iniciatives volen encoratjar les noies a encaminar-se cap a carreres científiques.

Amb motiu d’aquest dia, hem volgut retre homenatge a les dones que, sovint en condicions adverses, van endinsar-se en uns àmbits que durant molt de temps van ser reservats a homes i en els quals encara avui deia sembla una proesa que les dones puguin destacar-hi  tot fent compatibles la seva vocació i la vida privada.

Al nostre mural hi ha dones de tots els temps, països, cultures i races. Elles són un exemple de tantes i tantes investigadores, cosmòlogues, enginyeres, matemàtiques, metges, arquitectes, infermeres … que amb les seves aportacions van contribuir – i contribueixen –  a l’avenç científic i tecnològic. Algunes de les dones que hem seleccionat  són pioneres en el seu camp, són les primeres dones a trepitjar les facultats de medicina o les escoles d’enginyeria, com ara la geòloga romanesa Eliza Leonida o l’eugenecista Marie Stopes o la destacada matemàtica Mary Jackson, una de les primeres a treballar per a l’agencia espacial americana; d’altres,  molt joves,  el treball de les quals ha estat reconegut fora de les seves fronteres com Jordina Torrent, biotecnòloga i violinista,  o Maria de Soria-Santacruz Pich, enginyera de sistemes i becària de la NASA; algunes – massa poques –  premis Nobel que segueixen l’estela de Marie Curie ( Ada Yonath de Química el 2009 i Donna Strickland, de Física el 2018) o científiques que posen tot el seu esforç a encoratjar a  d’altres noies en les vocacions STEM com la sèrbia Mirjana Povic. Moltes dones que han treballat en ciència han quedat sempre eclipsades pels seus molt reconeguts marits, com la també sèrbia Mileva Maric, primera esposa d’Einstein.

Aquestes són,  tan sols,  uns  exemples  de les moltes altres que figuren al mural.

 

El mural l’han fet els i les alumnes de 3r d’ESO A a la classe de Llengua catalana.

 

En relació al Dia Internacional de la Dona i la nena en la Ciència, que se celebra el proper 11 de  febrer, ens fem ressò de les reflexions de les participants  a un  debat sobre dona i ciència.   Més de la meitat (52%) dels estudiants que comencen una carrera científica són dones però en arribar als llocs de responsabilitat la seva presència es  redueix  a un 25%. La inseguretat i falta de confiança poden ser la causa del desinterès de les nenes en els estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia.  Cal canviar alguns referents científics que encara són majoritàriament masculins i plantejar-se despertar el seu interès a la primària i secundària   fomentant el desig per descobrir i investigar amb  programes de laboratori i  interactius. En el debat esmentat,  “Mujer y ciencia”, organitzat per la Fundación Gadea Ciencia, María Blasco ( directora del Centre Nacional  d’Investigacions Oncològiques, Susana Marcos ( directora del Laboratori  d’Òptica Visual i Biofotònica de l’ Institut  d’Òptica del CSIC) i  Clara Benedí-García (coordinadora de l’àrea de Mujeres en Òptica i Fotònica de la Societat Espanyola d’Òptica), han denunciat que, malauradament, la igualtat no és gaire present en l’agenda política; també han recordat  un estudi de la revista Science en el qual es  demostra que les nenes, a partir dels 6/7 anys, comencen a associar intel·ligència i brillantor amb la  masculinitat.

En el debat totes les assistents han coincidit en la necessitat de les quotes com a   mesura transitòria per  assegurar que les dones arribin a llocs de poder,  encara  que són conscients  que aquestes mesures poden ser discutides per bona part de  la societat.

Aquesta estatunidenca nascuda el 2011 va decidir als 3 anys que volia anar a Mart. Ara és candidata a ser una de les primeres persones que participaran en la primera missió humana a Mart al voltant de l’any 2033. Mentre es prepara fa conferències i és ambaixadora del projecte de vol espacial privat Mars One (que té per objectiu muntar una colònia permanent d’humans al planeta vermell)    En anys successius i sent encara molt jove va participar als campaments espacials de la NASA a EEUU, Canadà i Turquia. [El SpaceCamp® va ser creat el 1982 per motivar els joves com   a pioners espacials].   L’any 2013, va ser la primera persona que va completar el programa Passport de la NASA en haver estat en els 14 Centres de visitants de la NASA als Estats Units.

Alyssa Carson viu a Baton Rouge (Louisiana) estudia a  la Advanced Possum Academy i des de l’any 2017 assisteix a l’Institut Internacional de Baton Rouge International, on estudia en xinès, anglès, francès i espanyol.  És la sol·licitant més jove per accedir a la Universitat Internacional de l’Espai. ISU-Space.

Va aparèixer a la pel·lícula The Mars Generation.

Mirjana Povic (Pançevo (Sèrbia), 1981) és professora assistent a Entoto Observatory and Research Centre a Etiòpia  i s’ha proposat que les noies africanes també puguin ser STEM, I per això ha estat guardonada amb el  premi  Nature Research Award en la categoria de ciència inspiradora. El guardó, dotat amb  10.000 euros, reconeix els èxits de les joves  investigadores i els seus sus esforços perquè altres dones accedeixin a l’ àmbit  científic.

Es va  llicenciar en astrofísica per la Universitat de Belgrad  (Sèrbia) el 2005, i el 2010 es va doctorar per la Universitat de la Laguna. El 2013 es va associar a AMIT, associació  que vol defensar els interesses i la igualtat de drets i oportunitats de les investigadores i tecnòlogues espanyoles. Des de l’ Institut  Etíop  de Ciència i Tecnologia Espacials  ha esdevingut un referent per a moltes nenes que viuen en condicions de pobresa. Ara vol destinar el premi  a posar en marxa el projecte STEM for Girls Ethiopia, que té com a objectiu donar visibilitat a les dones científiques i fomentar la vocació  entre les estudiants de secundària per a fer carreres STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Ella és conscient que “La pobresa no afecta per igual tota la societat. Les que més pateixen són les dones. Encara es prioritza els nois perquè puguin estudiar”.  

Font: El País La astrofísica que lucha para que las niñas africanas también puedan ser científicas

Licia Verde (1971, Venècia) és una cosmòloga  i astrofísica, actualment professora ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats fundada per la Generalitat el 2001) de Física i Astronomia a la Universitat de Barcelona. Els seus interessos de recerca inclouen la distribució de la matèria i l’energia fosca en l’univers. ha esdevingut un referent i un exemple del ” sí que es pot” en el  món de la ciència on encara predominen les regles masculines.

El guardó que li atorgà la Generalitat reconeix els seus treballs d’investigació de la matèria i energia fosca i la seva tasca en la interpretació de les dades del satèl·lit WMAP (una sonda de la NASA que observa el fons còsmic de microones, la calor que va deixar el big bang amb l’objectiu de comprovar les teories sobre l’origen i l’evolució de l’univers)

Aquesta científica, doncs, estudia ciència pura ( sense la qual no hi podria haver la ciència aplicada) i per això ha hagut d’anar a molts llocs, de Pàdua on es va graduar a Edimburg on es doctorà en Astrofísica i EEUU on va fer classes a diferents universitats. I això, en part, va motivar que retardés la maternitat. No va tenir fill fins que no es va fer amb un aplaça estable ( ara és mare d’unes bessones de 7 anys.

Per què la majoria dels investigadors són homes, sobretot els que tenen més anomenada? És difícil compaginar la maternitat amb una carrera científica tan competitiva que exigeix desplaçaments per a formar-se i passen anys abans d’aconseguir estabilitat econòmica.

 12×12 Congress, iniciativa conjunta de Tertúlia Digital i l’estratègia SmartCat de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona  impulsa, un any més, el premi 12×12 Dona TIC, que vol reconèixer el paper de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de l’àmbit de les TIC.  El Govern considera aquests premis “una eina important per mostrar a les nenes i joves que les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) no són un món exclusivament masculí”.

L’edició d’enguany va tenir lloc el 20 de desembre i les premiades  han estat:

Premi Dona TIC Emprenedora: Maria Teixidor, sòcia fundadora de BCN RESOL ODR SOLUTIONS, S.L., una de les primeres aplicacions que permet la detecció dels casos d’assetjament i la notificació de conflictes a organitzacions com empreses, centres educatius i clubs esportius.

Premi Dona TIC Revelació: Jordina Torrents, màster en ‘Enginyeria informàtica, seguretat informàtica i sistemes intel·ligents’ i màster interuniversitari en ‘Visió per Computador’. Està cursant els estudis de doctorat en Informació i Tecnologies de la Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra.

Premi Dona TIC Divulgadora:La periodista Xantal Llavina, realitzadora del Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio,  per la seva tasca en l’àmbit de la comunicació vinculada a les tecnologies de la informació i la comunicació. (El programa  l’any passat va rebre el Premi Excel·lència a la Comunicació i a la Divulgació de les TIC).

Premi Dona TIC Acadèmica/Investigadora: Karina Gibert, catedràtica de la Facultat d’Informàtica i vicedegana de Big Data i Data Science del Col·legi Oficial d’Enginyers Informàtics de Catalunya, on és cofundadora de la comissió donesCOEINF. La seva recerca se centra en l’aplicació de l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial en els camps de la salut i el medi ambient.

Premi Dona TIC Estudiant TIC Universitària: Laura Martínez, enginyera informàtica. Actualment, treballa en el camp de l’automatització de processos i cursa el màster d’Intel·ligència Artificial.

Menció Especial Estudiant TIC Universitària: Sundus Ishaque, estudiant de grau d’Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, menció Telemàtica, a la UPC. Actualment està desenvolupant el treball final de grau sobre solucions per a la migració de dades a Sony Europe Limited.

Premi Dona TIC Estudiant FP: Cristina Martin, Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma i actualment està cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Web. És la creadora de l’aplicació VolcanOlot que gamifica el turisme als volcans de la Garrotxa.

Premi Dona TIC Professional: Teresa Serra, llicenciada en Informàtica i màster en Tractament d’imatge. Actualment és la directora general i sòcia fundadora de TESEM, una empresa fundada per quatre dones TIC i participa com a consellera delegada i assessora en diverses empreses i entitats de l’àmbit de les telecomunicacions, la societat de la informació i la transformació digital.

Premi Dona TIC Iniciativa empresarial: StrongHer de Nokia Spain SA, xarxa de treballadors que promou la diversitat de gènere a l’empresa i proporciona models de rols diversos, amb l’objectiu que les dones de Nokia tinguin les mateixes oportunitats i representació que els homes a tots els nivells.

Premi Dona TIC Iniciativa d’entitat, centre formatiu/institució: ConectaCODE de la Fundación Esplai, Ciudadanía Comprometida, iniciativa que fomenta les competències STEM de les nenes mitjançant accions formatives, de difusió i d’acompanyament en l’àmbit de la programació i la robòtica educativa amb el suport de Microsoft a través del programa YouthSpark.

La La segona edició del document que conté indicadors sobre dona i ciència, elaborat per la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe.

Són  rellevants els indicadors següents:

• L’evolució de la presència de dones i homes a les universitats catalanes i els centres integrats mostra com les dones any rere any incrementen la seva presència (tant a nivell de PAS com de PID,  personal d’administració i serveis  i personal docent i investigador)
• L’evolució del percentatge de dones en el PDI  a temps complet (ETC) segons els àmbits de coneixement a les universitats presencials catalanes i els centres integrats es manté estable en la majoria d’àmbits, tret d’un repunt favorable a la presència de dones en l’àmbit de la salut.
• L’evolució del percentatge de dones en el PDI permanent per trams d’edat mostra un increment progressiu de la presència femenina en tots els trams d’edat, especialment en el tram inferior als 40 anys. ( HI TE RES A VEURE LA MATERNITAT?)
• L’evolució de la ràtio titulars/catedràtics segons gènere a les universitats públiques catalanes i els centres integrats enguany és una mica més favorable a les dones, tot i que hi continua havent un fort desequilibri entre els dos sexes.
• L’índex de sostre de vidre (indicador que mesura la presència de dones catedràtiques sobre el total de dones que treballen a qualsevol categoria del professorat en relació amb el mateix quocient en el cas dels homes mostra una    millora destacada respecte d’altres anys (2,033), però encara es troba lluny del valor òptim ( en una situació de ple equilibri, hauria de ser 1).

En conclusió, de l’anàlisi de l’informe s’observa la continuïtat en la majoria d’indicadors, per bé que en alguns es detecta un lleuger repunt favorable a la presència de dones, la qual cosa es tradueix en un avanç lent però constant en la consecució de l’equilibri, en la mateixa línia d’altres estudis europeus i internacionals sobre gènere i ciència,  referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.

L’obra pòstuma de Ben Barres, “Autobiografía de un científico transgénero“, va ser publicada el setembre de 2018. Havia mort de càncer als 63 anys el  2017. Aquest neuròleg no només va  revolucionar  l’ estudi  del cervell. També va  dedicar  la seva vida a canviar el  que havia experimentat ell mateix: la intensa discriminació  contra les científiques dones. El científic  nord-americà,  professor de l’escola de medicina de la Universitat  d’Stanford, va néixer dona i va transicionar el  1997 als   43 anys.

“Em  respectaven més com  científic transgènere que com científica dona”

En una columna a la revista Nature en 2006, el neuròleg  va detallar nombroses proves científiques que dones i homes tenien la mateixa capacitat en matemàtiques i altres disciplines. Va exposar exemples de la seva vida i la raó de les poques possibilitats d’avançar de les dones: la discriminació.

Per exemple: “Van triar  un home, malgrat  que el degà de Harvard va assegurar que la meva aplicació  era més forta. Jo havia publicat sis estudis de gran  impacte, i el meu competidor només un.”  o “Quan era estudiant  a l’ Institut  de Tecnologia de Massachussetts, MIT, vaig ser l’única persona que va aconseguir resoldre un problema matemàtic  molt difícil en una classe gran  integrada majorment per  homes; la resposta del professor va ser que segurament el meu xicot  havia resolt  el problema”.

El treball  científic  de Barres es va centrar en  les nou  de cada 10 cèl·lules en el cervell  humà que no són neurones i són anomenades col·lectivament cèl·lules glials o neuròglia”. El terme “glial” prové  del grec  i significa cola.  Es creia que   no eren més que un suport,  que aportava estabilitat posicional i nutrients a les neurones, Barres va demostrar que la neuròglia juga un paper cabdal en les sinapsis, les connexions que transmeten senyals entre les neurones.