Autor: Carme Torrijos

Els estereotips masclistes perviuen en els joves

Segons un estudi  realitzat per la Federación de Mujeres Progresistas a partir de les enquestes fetes a 1396  nois i noies d’entre 14 i 18 anys de Madrid i Burgos , el 60%  veu la gelosia com quelcom normal en una relació.

El 80% dels adolescents creu que, en una relació  de parella, la noia ha de  complaure el seu xicot i predomina la  idea de l’ “amor romàntic ” com a base de les relacions de parella. És a  dir, encara majoritàriament el jovent creu en  “la història del príncip i la princesa”. Com diu  la presidenta de la federació , Yolanda Besteiro: “LA POSICIÓ DE LA NOIA EN EL MÓN SEMPRE ÉS EN REFERÈNCIA A ALLÒ QUE SIGUI EL NÒVIO, DE MANERA QUE L’OBJECTIU D’ELLA ÉS COMPLAURE’L”. Això  explica que tres de cada deu adolescents enquestats consideren que una dona  se sent  “realitzada” quan té nòvio. A més, segons l’ estudi, més del 40% dels joves creu que “e l noi  ha de  protegir la noia” i  sis de cada deu  considera que la gelosia és “normal” en una relació  de parella.

També en el camp professional, l’estudi assenyala que la percepció  dels joves és que les dones són més adequades per a professiones “feminitzades”, com  l’ educació  infantil, la enfermeria o la perruqueria, mentre que ells són més capaços per a la conducció  o l’arquitectura. Fins i tot veuen malament que una dona opti per  ser camionera o que un home es  dediqui a la perruqueria.

Per a les autores de l’estudi, aquesta enquesta  mostra que alguns dels rols adoptats poden ser el preludi  d’episodis de maltractament.

 

Podem llegir l’article a Público

Concurs internacional de cartells per conscienciar sobre les agressions a dones

 

 

La violència contra les dones no només afecta els països pobres sinó també una de cada tres dones a tot el món, segons l’ONU. Per això el Centre Regional d’Informació  per a Eutopa Occidental (UNRIC) ha  posat  en marxa un concurs  de cartells per denunciar el problema. La reina Sofía lliurarà aquesta tarda al Caixafórum de Madrid el premi  a la guanyadora, la dissenyadora danesa Trine Sejthen.

Als països nòrdics la igualtat entre homes i dones és indubtable, però pel que sembla l’equitat queda fora de la intimitat. La violència sexual contra les dones comparteix característiques pròpies de societats més desiguals: és massa  habitual i poques vegades es denuncia, i encara sort si els que la cometen són condemnats. Els antics prejudicis sobre les prerrogatives masculines i les suposicions modernes sobre l’emancipació  femenina  aixequen un mur  de silenci, vergonya i ambigüitat legal. Per exemple, una de cada 10 dones noruegues de més de 15 anys ha estat violada, segons l’organització  per a dones més gran  del país, el Movimient  Refugi, però només el 80% d’aquestes violacions arriba a denunciar-se oficialment  i només  el 10% dels casos acaba en una  condemna, segons  el Ministeri  de Justícia.

Al concurs, titulat Di no a la violencia contra las mujeres s’ han presentat més de 2.700 cartells procedents de 40 països. Una selecció  s’ exhibirà en exposicions en diferents països, com  Dinamarca, França o Rússia.

El primer dels cartells és el guanyador ( una dona qualsevol, com qualsevol de nosaltres pot ser víctima de violència) el altres són una petita mostra. M’agrada especialment el del dibuix fet per un nen o nena que anomena la seva mare com sempre sent que li diu el seu pare (brutta puttana ).

 

Com pensava celebrar el PP valencià la seva victòria electoral?

El president  del PP de València, Alfonso Rus, en plena campanya citava els seus seguidors la nit electoral per celebrar la victòria: “Os espero el día 20 por la noche en Valencia, champán y mujeres”. Sembla un acudit, oi? I després afegia: “Las nuestras, claro”.

Llegiu el comentari al Bloc MUJERES del diari El País (16/11)

Sisena edició del festival MUJERES EN DIRECCIÓN

Amb motiu de la propera edició del festival Mujeres en Dirección de Cuenca, algunes de les de les més conegudes directores de cinema espanyoles reflexionen sobre la sobre professió. Aquesta serà la sisena edició, se celebrarà entre el 21 iel 26 de novembre, se i projectarà cinema de  de tot el món amb  un vincle comú: estar firmat (i filmat) per dones.

Segons dades de 2010, tan sols un 8% de les pel·lícules espanyoles van ser dirigides per dones. Si bé aquesta quantitat és escassa, la qualitat és innegable:  JUANA MACÍAS va guanyar  el Premi  de Milor Direcció a  Málaga amb  Planes para mañana, MAR COLL va obtenir el Goya a la Direcció  Novell amb Tres dies amb la família, CLAUDIA LLOSA y La teta asustada van triomfar  a la Berlinale i ICIAR  BOLLAÍN (También la lluvia) o JUDITH COLELL (Elisa K) también van recbre guardons i bones crítiques. Per què, doncs, sigueixen sent tan poques?

Com en el cas d’altres col·lectius de doners, en fer-no la pregunta apareixen termes com “conciliació “, “fills” o “visibilitat” (termes mai presents en parlar d’un director home que potser també té fills) Iciar  Bollain té dos Goyas i nou  candidaturesi també és s es mare de tres criatures. Ella xplica que ho ha aconseguit amb esforç, com qualsevol altra dona que treballa en qualsevol altre àmbit, comptant, això sí, amb la implicació del pare. Per a ella el problema més gran és haver de rodar lluny de casa.

Judith Colell, amb  dos fills, considera que la situaciól “és un reflex de la realitat social“:  “Si les dones ho tenim més complicat és per mentalitats caduques que, afortunadament estan canviant. Que el pare comparteixi la responsabilitat dels fills és més habitual”.

En realitat el nombre de realitzadores s’ha estancat: als anys noranta va arribar a haver 30 directores en actiu al país, van aparèixer nom com els de les ja esmentades i d’altres de tant reconeixement com  ISABEL COIXET (Coses que no et vaig dir mai, La vida secreta de les paraules i Mapa dels sons de Tòquio.  PILAR MIRÓ no parava de treballar ( Beltenebros, El pájaro de la felicidad o El perro del hortelano). Però actualment mentre en d’altres sectors s’ha tendit a la paritat, per què al cinema no ha ocorregut el mateix?

“horas y HORAS, l’editorial feminista” celebra el seu 20è aniversari

 

Fa 20 anys un grup de dones lligades a la LIBRERIA DE MUJERES van crear una editorial per fomentar l’obra d’altres dones (editar i traduir teoria feminista, l’obra de dones d’altres cultures i reeditar llibres oblidats de les primeres feministes).  Libreria de mujeres, especialitzada en feminisme i contes infantils no sexistes, havia estat fundada el 1978 per un grup de dones que es definien laiques i republicanes. Al seu fons hi ha obra de filòsofes, científiques, dones de les arts plàstiques i dramaturgues. Biografies, autobiografies, epistolari, diaris, també narrativa d’escriptores de qualsevol part del món i tota l’obra existent escrita per dones republicanes. Aquesta és la seva pàgina:  horas y HORAS. LIBRERIA DE MUJERES.  Hi podrem trobar recomanació de llibres, contes, còmics etc. La llibreria és a Madrid, carrer  San Cristobal, 17 a prop de la Plaza Mayor i la Puerta del Sol. (Tf: 91 521 70 43 ~ 91 523 23 20)

El seu objetiu, clarament  polític, és preservar els sabers de les dones respectant tots els corrents del feminisme.

A més de l’editorial l’any 2002 van ser l’origen de la Fundació Entredós Amigas de la Vida on realitzen  activitats relacionades amb els llibres i la política feminista.

Ara, per   celebrar  l’èxit i la duració de la seva editorial han  creat una nova pàgina: horas y HORAS, la editorial feminista. 1991 – 2011. 20 aniversario

 

 

 

 

El que han de fer “algunes” per desprestigiar d’altres

Una antiga consellera  del PP de Palma,  Francisca Pol, va penjar al mur de facebook un fotomuntatge de la titular de Defensa, Carme Chacón, ensenyant suposadament un pit mentre escolta les explicacions d’alguns comandaments militars. Pol concorre en a les properes eleccions generals del 20 N – és la primera suplent al Senat per Balears –, i es va permetre fer aquest comentari sobre la seva “rival” socialista:  “Lo que tiene que hacer una ministra del PSOE para ganar votos”. No vull posar la foto per vergonya.

El que encara em sembla més mentida és que això ho faci una dona. En paraules d’un home: Si lo hubiese un hombre, ahora se le acusaría de machismo”.

Barcelona celebra la setmana esportiva de les dones

Entre diumenge 6 i divendres 18 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona organitza una sèrie d’activitats esportives per a dones.

La primera activitat serà la “Cursa de les dones“ que recorrerà 6 quilòmetres, sortint des de l’Avinguda Reina Maria Cristina a les 10 h. Informació i inscripció a: http://www.carreradelamujer.com

La segona activitat serà la “Caminada de les Dones“ que recorrerà cinc quilòmetres, el dia 11 de novembre, a les 21 h, i que sortirà des de la Plaça Catalunya (punt de trobada: escultura de “La Deessa o l’Enigma”).

Finalment  divendres 18 de novembre es desenvoluparà una jornada de reflexió, debat i reconeixement a l’ INEFC Barcelona (Avinguda de l’Estadi s/n. Montjuic) que parlarà sobre el valor de l’esport i tindrà una taula de debat sobre el “Dilema entre valors i estratègies en la promoció de la pràctica esportiva femenina“.

També en  aquestes jornades  es lliurarà el V Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”, iniciativa de l’ Institut Barcelona Esports. Té com a objectiu reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport que hagi destacat per la seva activitat personal i professional. Es vol fer visible, amb tot plegat, el paper i la incidència de les dones en l’esport.

Tota la publicitat és lícita?

Actualment  alguns autobusos de l’Empresa de Transport Metropolità (ETM) de València exhibeixen publicitat de prostitució.  La secretària d’Estat d’Igualtat, Laura Seara, ha anunciat que l’Institut de la Dona ha actuat “d’ofici” aquest matí per tal que es retiri tan aviat com sigui possible aquesta publicitat , i ha instat la Generalitat Valenciana a actuar “immediatament”.  L’Agència Valenciana de Mobilitat ha comunicat que ja ha demanat la retirada dels anuncis de clubs de cites i de webs porno que apareixien a la part posterior d’alguns dels vehicles del servei públic Metrobús.

Així mateix Laura Seara ha recordat el “consens” que hi ha entre tots els partits espanyols per retirar els anuncis de contacte de la premsa i ha assenyalat que, segons la seva opinió, aquest és “un bon moment” per plantejar també la prohibició en altres suports, com internet, la televisió o les tanques publicitàries.

Però, és cert que a la premsa ja no hi ha anuncis de contacte? En alguns diaris com Diario de Ibiza n’hi ha i pel que tinc entès, la lluita del Govern  contra el anuncis de contactes a  la premsa ha perdut forç i s’ha allunyat del seu objectiu inicial d’eradicar-los.

Tot i que se sap que darrera dels anuncis de relax al diaris  s’amaguen mafies de trata de persones, com  han demostrat diferents operacions policials en els últims mesos, el negoci genera a l’entorn de 40 milions l’any per als diaris, segons  càlculs d’una comissió  parlamentària ralitzats fa quatre anys i moltes d’aquestes publicacions no hi han  renunciat.

Les diputades turques ja poden vestir pantalons !!!

Després de les eleccions de juny passat, 78 dones ocupen escons a l’Assemblea d’un total de 550 ( és la xifra més alta a la història de la República). Però fins a la passada setmana una normativa els impedia vestir pantalons ( havien de dur jaqueta, camisa i faldilla fins al genoll)

La de permetre’ls vestir pantalons fou una proposta de dues diputades de l ‘AKP, partit conservador que governa Turquia. Però l’autèntica  protagonista  milita al partit socialdemòcrata,  CHP. És Safak Pavey, una jove de 33 anys que camina amb una cama ortopèdica per un accident a les vies del tren  a  Zurich (Suïssa) fa 14 anys. La imatge fa evident que ella es trobarà molt més còmoda vestint pantalons.

I ja posats amb els canvis, el diputats van veure la conveniència de canviar el terme “senyores” pel més modern  “dones”.

Podeu llegir l’article al Bloc Mujeres del diari El País

 

Una actriu condemnada a l’Iran per un treball crític amb el règim

Marzieh Vafamehr fa el paper d’ una artista l’obra de teatre de la qual és prohibida i ha de treballar d’amagat per  expressar-se.

Ha estat  condemnada a un any de presó i 90 fuetades per haver actuat en aquesta pel·lícula sobre les dificultats dels artistes a la República Islàmica.

A la imatge, l’actriu en el cartell promocional de la pel·lícula, Mi Teheren en venta.

Notícia llegida a El País ( 10/10)