Autor: Carme Torrijos

El titular del jutjat penal de Girona ha condemnat a 2nys i mig de presó i multa de 6 euros diaris durant 19 mesos un home com a “autor d’un delicte de descobriment i revelació de secrets amb agreujant de parentesc”. L’home en qüestió el desembre de 2014 va accedir al mòbil de la seva llavors esposa, va introduir la clau i va descarregar un fitxer guardat al correu electrònic amb una fotografia de la senyora amb un home, així com diversos missatges de l¡aplicació Line. I tot això sense el coneixementi, evidentment, consentiment de la dona.

També el passat juliol va ser arrestat un jove a Jaén acusat d’instal·lar un programa espia al mòbil de la seva nòvia per tal d’activar la càmera i el micròfon del telèfon per escoltar comverses de la noia i controlar-la.Aquest jove està imputat per un delicte de revelació de secrets, penalitzat entre 1 i 4 anys de presó.

EL PAÍS ( 4 d’octubre)

El 73% de dones i nenes han patit assetjament per Internet. El 18% de les europees reconeix haver rebut agressions greus per la xarxa. Aquests són alguns dels resultats de l’informe que la comissió de Desenvolupament Digital de l’ONU va presentar ahir divendres a Nova York. La ciberviolència inclou, entre altres  delictes, el discurs de l ‘odi, la interceptació de missatges privats, l’assatjament  criminal, sexual o amenaces. Aquesta violència contra les dones i les nenes a través d’Internet pot anar des de l’assetjament  on line fins al desig d’infringir danys físics, tant siguin violacions com assassinats o   també la inducció al suïcidi.  Internet també és una plataforma que facilita el tràfic de dones i el comerç sexual.

Per tot això l’ONU demana  una acció global, la mobilització del sector públic i privat. Per les dones, sobretot, però també perquè això impacta el les societats i les seves economies: augmenta la despesa sanitària i social, baixa la productivitat i afecta la llibertat d’expressió i d’altres dels drets humans.

La Vanguardia ( 27 de setembre)

Aquest dimecres entra en vigor la polèmica reforma de la llei de l’avortament després de la publicació al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ ( BOE).

Segons l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), el percentatge de dones de 16 i 17 anys que van avortar l’any passat a l’Estat és el 3,60% del total, i d’aquestes, només un 12,4% no en van informar els seus pares. Això és entre 400 i 500 menors en funció de l’any, un 0,44% del total d’avortaments.

Aquesta associació,  així com grups associacions de planificació familiar, feministes … denuncien que es fa llei df’una excepció ( gairebé el 90% de les menors van informar els seus tutors i van interrompre la gestació acompanyades per ells). Consideren que la nova llei deixa sense proteccio aquestes menors, moltes d’elles provinents d’entorns desestructurats, han patit abusos sexuals, violacions.

A Catalunya la mitjana d’edat de les dones que se sotmeten a un avortament és de 28,7 anys. Les dones d’entre 15 i 19 anys representen l’11,6% del total d’avortaments.

Diari Ara ( 23 de setembre)

LLegit a la premsa ahir: L’ enquesta realitzada a  2.514 cnois i noies posa de manifest una normalització dels comportaments agressius.  El 80% dels joves coneix agressions de gènere en les relacions del seu entorn. La primera parella es té cap als 13,7 años, i un 32% ve normal l’existència de la gelosia.

Segons l’estudi presentat ahir pel Centro Reina Sofia sobre Adolescencia y Juventud sota el títol ¿Fuerte como papà? ¿Sensible como mamà?, revisar el mòbil de la parella, dir-li amb qui pot  parlar ,  controlar què fa, com vesteix. Fins i tot arribar a l’agressió física són conductes freqüents en les relacions de parelles dels joves entre 14 i 19 anys.
En general, és més freqüent i de pitjors conseqüències la violència exercida pels nois cap a les noies. Elles actuen més freqüentment en el control (revisar el mòbil, per exemple). Entre els nois són més habituals la intimidació, el control personal i emocional, la violència verbal i física o la violació de la intimidad.

ÉS QUE RES NO POT CANVIAR???

El consell d’un poble a l’Índia condemna dues noies a ser violades.  Les noies són germanes d’un jove que va fugir amb una dona d’una casta superior

Meenakshi Kumari, de 23 anys, i la seva germana de 15, han sigut condemnades a ser violades per un crim comès pel seu germà, que va fugir amb una dona casada en una zona rural de l’Índia, no lluny de Nova Delhi. Les dues joves hauran de desfilar amb les cares ennegrides, segons ha estipulat un consell rural integrat exclusivament per homes del districte de Baghpat,  a uns 50 quilòmetres de la capital índia. Malgrat que el Suprem de l’Índia ha considerat aquesta mena de tribunals com il·legals, continuen operant en nombroses parts del país. Amnistia Internacional ha endegat una campanya derecollida de signatures per aturar aquesta barbaritat.

 

A Badalona  s’està investigant un mosso que filmava les seves  companyes al vestuari  de la comissaria.  El policia, de l ‘Àrea d’ Investigació  Criminal, les gravava amb  càmera oculta mentre es canviaven i  guardava els arxius.

La videocàmera fou descoberta per  una de les policies , qui denuncià els fets.  Després d’un escorcoll al domicili de l’agent,   on han aparegut nombroses filmacions, han estat retirades la placa i la pistola del mosso mentre es du a terme la investigació en considerar que ha comès, pressumptament,  delicte contra la intimitat.  La comissaria afectada ha confirmat oficialment que un dels seus agents ha estat apartat del cos per “conducta inadequada“.

El Periodico (21 de juliol)

Segons he pogut llegir a El Periodico (20 de juliol), a Jaen ha estat detingut un jove acusat d’instal·lar una aplicació ‘espia’ al  mòbil de la seva parella que li  permetia accedir a les converses  de Whatsapp i a les xarxes socials a què la víctima era inscrita. Fins i tot podia activar el micòfon o la càmera de forma remota per escoltar i veure el que suceïa entorn el telèfon . La investigació es va iniciar a partir de la denúncia de la víctima qui, després de nou  mesos de relació, va sospitar que la seva parella l’estava controlant perquè no li semblava normal que ell sabés sempre el lloc on era  i algunes situacions que li succeïen.

Aquesta investigació en curs se suma a un cas d’empresonament d’un individu per haver tafanejat el mòbil de la dona. Això és el que li ha passat a A. J. S., veí de la  Cerdanya, a qui un jutge de Girona ha condemnat  a  dos anys i mig de presó ( si es  confirma la pena haurà d’ ingressar-hi) per haver accedit  al telèfon  de qui aleshores era la seva  parella i descarregar un fitxer guardat al correu electrònic i diversos missatges. El jutge  Antonio Miralles Amorós, del Jutjat Penal número 4 de Girona, atribueix a l’home un delicte de descobriment i revelació de secrets, amb l’agreujant de parentesc. A més de  la pena de presó,  el condemna al pagament  d’una multa de 3.240 euros i  li  prohibeix  aproximar-se a menys de 100 metros i  comunicar-se durant tres anys y sis mesos amb qui va ser la seva parella sentimental. ( El Periodico, dissabte 18 de juliol)

A l’article PILDORA,  ABORTO Y LIBERTAT  ( La Vanguardia, 19 juliol) CARME RIERA fa referència a  l’empara  del Tribunal Constitucional al farmacèutic de Sevilla que, al·legant objecció de consciència , es va negar a servir la píndola de l’endemà a una adolescent. Hi podem llegir:

“Des de que en 2011 una medida del gobierno Zapatero permitió que  las adolescentes pudieran comprar la controvertida píldora sin receta ni permiso paterno, el fármaco ha traído cola. Aunque ni la OLS ni el Ministerio de Sanidad consideran abortiva la píldora poscoital, puesto que su misión consiste en impedir la implantación en el útero del óvulo fecundado, la Iglesia, al reconocer a este como un embrión, afirma lo contrario” 

Llegiu també l’aricle de El Periodico ( dimarts 7 de juliol)  Golpe judicial a la píldora del día después.  El TC anula la sanción a un farmacéutico que se niega a dispensar el fármaco y preservativos