Autor: Carme Torrijos

Ni l’embaràs ni la lactància aturen Jasmin Paris

Aquesta investigadora en la Universitat d’Edimburg  de 35 anys corre des que va acabar  Veterinària el  2008. Enguany s’havia proposat participar a la Montane Spine Race, una de les competicions més dures, malgrat que té una filla de 14 mesos a la qual encar havia de donar el pit perquè per unes infeccions víriques es negava a alimentar-se amb res més que llet materna ( i, per tant, Jasmin [blog] havia d’aturar-se als punts de control per treure’s llet). Després de 430 kilòmetres pujant i baixant muntanyes, 13.000 metres de desnivell positiu i més de 80 hores corrent sota la pluja o la neu en alguns trams, va acabar la primera d’homes i dones tot i que el fet de la lactància li suposava una pèrdua extra diària de 750 calories ( un 10% més d’esforç).

Com s’explica aquesta proesa?  Una bona gestió de la son és decisiva en aquesta cursa i segons explica Jasmin Paris,  gràcies a la maternitat,  estava ben entrenada en això. Ella va poder entrenar fins  a l’últim dia de l’embaràs, l’endemà de néixer la seva filla ja va tornar al camp i a poc a poc es va anar preparant per a la cursa; havia d’entrenar ben d’hora quan a casa seva tots dormien,  però això li va permetre poder dormir menys durant la cursa i avançar mentre els/les competidors havien de dormir.  Ella va sortir diumenge passat a les 8 del matí d’Edale – entre Manchester i Sheffield – i va creuar la meta dimecres a les set  de la tarda; havia rebaixat  el rècord en més de 12 hores ( el va deixar en 83 hores 12 minuts i 23 segons).  En aquests quasi quatre dies va dormir  dues hores i mitja, repartides en diferents parades.

Així doncs, podem dir que la maternitat no és un fre sinó, si de cas, un incentiu.

El País ( 22/01/19) La madre que ganó una carrera de 430 kilómetros con paradas para la lactancia

Concha García Zaera, una dona a qui l’edat no ha posat límits

Aquesta valenciana de 88 anys ha estat reconeguda pels seus dibuixos digitals fets  amb el software de edició  fotogràfica Microsoft Paint. Les seves  composicions d’estil  realista, entre les quals destaquen nombrosos paisatges i objectes, són considerades obres de pixel art.

Tot i que la seva vocació com a dibuixant ve d’antic, fou gràcies a la descoberta del paint i la difusió dels seus dibuixos a les xarxes socials (en especial Instagram, on supera   els 158.000 seguidors ), per la qual cosa l’han  anomenat L’àvia instagrammer, que  ha esdevingut un autèntic fenomen viral.

Tant és així que la seva interpretació del  cartell de la pel·lícula El retorn de Mary Poppins ha estat utilitzada per Disney per  promocionar  l’estrena del film. La companyia,  li va demanar l’encàrrec.  Normalment dibuixa paisatges i animals, per això pintar un rostre va ser tot un repte.

ARA ( 19/12/18) Concha, l’àvia ‘instagramer’ que ha conquistat Disney

Mirjana Povic, una astrofísica que no vol deixar cap noia enrere

Mirjana Povic (Pançevo (Sèrbia), 1981) és professora assistent a Entoto Observatory and Research Centre a Etiòpia  i s’ha proposat que les noies africanes també puguin ser STEM, I per això ha estat guardonada amb el  premi  Nature Research Award en la categoria de ciència inspiradora. El guardó, dotat amb  10.000 euros, reconeix els èxits de les joves  investigadores i els seus sus esforços perquè altres dones accedeixin a l’ àmbit  científic.

Es va  llicenciar en astrofísica per la Universitat de Belgrad  (Sèrbia) el 2005, i el 2010 es va doctorar per la Universitat de la Laguna. El 2013 es va associar a AMIT, associació  que vol defensar els interesses i la igualtat de drets i oportunitats de les investigadores i tecnòlogues espanyoles. Des de l’ Institut  Etíop  de Ciència i Tecnologia Espacials  ha esdevingut un referent per a moltes nenes que viuen en condicions de pobresa. Ara vol destinar el premi  a posar en marxa el projecte STEM for Girls Ethiopia, que té com a objectiu donar visibilitat a les dones científiques i fomentar la vocació  entre les estudiants de secundària per a fer carreres STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Ella és conscient que “La pobresa no afecta per igual tota la societat. Les que més pateixen són les dones. Encara es prioritza els nois perquè puguin estudiar”.  

Font: El País La astrofísica que lucha para que las niñas africanas también puedan ser científicas


Hilma Af Klint, la pintora que va trencar amb la figuració

Vaig conèixer ahir la petja d’una pintora sueca que va trencar amb la figuració per mostrar el món espiritual més enllà de la realitat física.

Es tracta de  Hilma Af Klint (1862-1944) qui va deixar prop de 1300 pintures que pocs, fora del seu cercle íntim, havia pogut veure;  per desig d’ella mateixa aquestes no es podien fer públiques fins 20 anys després de la seva mort.

Els seus quadres abstractes, abans que Malévitx, Mondrian o Kandinski, van ser exposats el  1986 a Los Ángeles i van provocat estralls ( com en d’altres exposicions successives) sobretot pel fet de ser ella una dona i per la seva inclinació envers l’espiritualitat.

Ara el Guggenheim de Nova York li dedica una gran mostra centrada en els seus anys clau, de 1906 a 1920, que anomena Pintures per al futur.

Ella sentia atracció per l’esoterisme, com també va atraure Kandinski i Mondrian. Amb d’altres dones artistes va fundar el 1896 el grup de Les Cinc que es reunien per fer sessions d’esperitisme i meditació on practicaven l’escriptura automàtica. Dècades més tard, els surrealistes també van fer aquestes pràctiques, referides al subconscient. Fruit d’aquestes  sessions de relació amb els esperits, Af Klint va realitzar les Pintures per al Temple ( 193 obres realitzades entre 1906 i 1915). La sèrie, a la qual seguiren d’altres que responen a la mateixa base filosòfica i artística,  suposa una de les primeres representacions abstractes en l’art: símbols, visions, formes geomètriques i orgàniques que investiguen l’essència de l’univers.

 

L’australiana Annette Kellerman va lluitar per usar banyadors ajustats

Fins i tot això va provocar que les dones que ho defensaven fossin acusades d’indecència. Annette Kellerman, una nedadora australiana d’origen polonès nascuda el 1886, a qui s’atribueix també ser la inventora de la natació sincronitzada, va  trencar amb les normes del seu temps que obligaven les dones a nedar amb pantalons  (cosa incòmoda i que feia més pesat surar)  i va ser denunciada i arrestada. El primer banyador ajustat que es va posar en una platja de Massachussetts el 1907  tenia mànigues i els pantalons acabaven per sobre els genolls. Les dones no podien ensenyar  més de 15 cm de cama i fins i tot hi havia la figura del mesurador de banyadors – sempre un home.

El temps, però,  va donar la raó a Annette i altres dones que els usaven i aquesta peça es va anar fent petita a mesura que l’escot creixia.  Als anys 30 va aparèixer una indústria de banyadors que va portar al mercat teixits més elàstic que s’eixugaven més ràpid i, a més, el cinema va contribuir a l’èxit de la peça perquè moltes estrelles sortien a les pel·lícules en banyador.  La mateixa Kellerman va esdevenir actriu i ella, tan intrèpida,  fou també la primera actriu que va aparèixer nua en una pel·lícula ( tot i que no se’n conserven còpies). Sí que podem veure alguna imatge d’Annette Kellerman en biquini!, però no fou fins a l’any 1946 que l’escàndol (i la llibertat) del biquini va arribar a la moda de bany, una veritable revolució que va ser causa d’escàndols, processos legals i prohibicions a la platja.

  Les dues imatges següents es distancien uns 50 anys ( La Viquipèdia data la primera el 1883, la segona és dels anys 30):

Pel·lícula biogràfica d’Annette Kellerman ( estrenada el 1952 i protagonitzada per Esther Williams en el paper d’ASnnette: Million Dollar Mermaid.

 

L’antropòloga Josefina Roma, premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional

Aquest dissabte ha estat atorgat  a la Dra. Josefina Roma el premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2018.  El guardó vol reconèixer la llarga trajectòria de Roma en l’àmbit de l’antropologia i especialment en l’estudi de la cultura popular i tradicional. En relació a la vinculació de Josefina Roma i l’Associació Cultural Joan Amades Roma va escriure  el pròleg del llibre Les esposalles. Costums i Creences de la Biblioteca de Tradicionals Popular de Joan Amades, col·laborà  en la reedició del llibre El Pessebre el 2009,  any Joan Amades i participà en el núm. 11 de la Revista Canemàs, un monogràfic de Joan Amades amb  motiu del 125è aniversari del seu naixement l’any 2015.

Josefina Roma és llicenciada en Història (1966) i Doctora en Antropologia (1972) per la Universitat de Barcelona. Ha estat Professora Titular des de 1974. Membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Institut Aragonès d’Antropologia,  va fundar i dirigir el Màster de Museologia de la UB fins a 1998. És Premi de l’Institut Aragonès d’Antropologia 1998. Les seves línies de Recerca més destacades estan dedicades a l’estudi de la Religió i la Mitologia, als Goigs de la Corona d’Aragó; a la Cultura Popular, l’Etnomusicologia, la Festa, el Patrimoni Material i Immaterial, les narracions sobre fades i bruixeria; i el Espoli del patrimoni.

Licia Verde, premi Nacional d’Investigació 2018

Licia Verde (1971, Venècia) és una cosmòloga  i astrofísica, actualment professora ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats fundada per la Generalitat el 2001) de Física i Astronomia a la Universitat de Barcelona. Els seus interessos de recerca inclouen la distribució de la matèria i l’energia fosca en l’univers. ha esdevingut un referent i un exemple del ” sí que es pot” en el  món de la ciència on encara predominen les regles masculines.

El guardó que li atorgà la Generalitat reconeix els seus treballs d’investigació de la matèria i energia fosca i la seva tasca en la interpretació de les dades del satèl·lit WMAP (una sonda de la NASA que observa el fons còsmic de microones, la calor que va deixar el big bang amb l’objectiu de comprovar les teories sobre l’origen i l’evolució de l’univers)

Aquesta científica, doncs, estudia ciència pura ( sense la qual no hi podria haver la ciència aplicada) i per això ha hagut d’anar a molts llocs, de Pàdua on es va graduar a Edimburg on es doctorà en Astrofísica i EEUU on va fer classes a diferents universitats. I això, en part, va motivar que retardés la maternitat. No va tenir fill fins que no es va fer amb un aplaça estable ( ara és mare d’unes bessones de 7 anys.

Per què la majoria dels investigadors són homes, sobretot els que tenen més anomenada? És difícil compaginar la maternitat amb una carrera científica tan competitiva que exigeix desplaçaments per a formar-se i passen anys abans d’aconseguir estabilitat econòmica.

Nou crim masclista i reflexions a l’entorn del creixement de l’antifeminisme de la dreta

Un home que el 2003 va matar la seva dona, ha assassinat ara la seva advocada, amb la qual mantenia una relació.

Des que ha començat el 2019 ja són 8 les dones mortes per crims masclistes, cosa que demostra la importància de desenvolupar polítiques de prevenció, d’acompanyament i de  reforç policial i judicial contra els postulats de Vox que volen derogar la Llei de Violència de Gènere i treure dotacions econòmiques que ells anomenen amb menyspreu “chiringuitos feministas”.

La violència masclista  exercida per un sector d’homes obeeix  a uns patrons culturals l’entenen com un  mecanisme de poder. És per això que les dones no estem disposades a retrocedir ni un pas i lluitarem per protegir allò que hem aconseguit després de 40 anys de democràcia. Cada nou crim és una interpel·lació als poders fàctics i un crit que ens recorda que encara que el camí s’avança lentament, l’avenç és irreversible.

Són  preocupants els resultats de les últimes enquestes del CIS:   quasi un 18% dels espanyols opinen que les feministes pretenen substituir el domini  dels homes pel de les dones. (Un de cada cinc consultats d’un cens de   34 milions d’electors, és a dir  més de sis milions de potencials votants). El més significatiu és que més del 14% de les dones (i el 21% dels homes) comparteix el diagnòstic. En xifres absolutes, més de dos milions i mig d’espanyoles. La resta de conceptes que es neguen  sobre desigualtat o violència de gènere no són tan corroborats, però en traduir-ho en xifres absolutes no deixa de ser significatiu. Més del 5% dels consultats (quasi 1.800.000 d’electors, prop d’un 55%  dones) es mostren comprensius amb  les agressions sexuals si “una dona vesteix de forma provocativa”, i un 5,5% creu que “les dones exageren la violència masclista”. Més de mig milió  d’espanyols creu que les denúncies de dones per agressions són falses (i un 28%, quasi deu milions, sospiten que “alguns cops són falses”). Més del 8% (quasi tres milions, 1.200.000 dones) descarten que quan  un home pressiona la seva parella per  tenir sexe, sigui violació.

Aquest resultats són els que reflecteixen la imatge xtreta de l’article de La Vanguardia (20 de gener de 2019) La ultraderecha contraria al feminismo tiene un techo que supera los dos millones de votos 

Homenatge a una víctima de violència de gènere: la valenta Ana Orantes

L’Ajuntament  de Sevilla ha iniciat el procés que té com a objectiu de retolar un carrer amb  el nom d’Ana Orantes, que va ser  assassinada pel seu marit el desembre de 1997 després de denunciar maltractes en la televisió. Aquesta ciutat serà, per tant, la primera que dediqui un carrer   a una víctima del masclisme.

La iniciativa va sorgir del Movimiento de Hombres Por la Igualdad de Sevilla, ara cal que algun  dels districtes designi i aprovi el carrer o plaça  que ha de portar  la denominació “Ana Orantes”.

El 4 de desembre de 1997, Ana Orantes va explicar en un programa de Canal Sur que havia rebut  maltractaments del seu marit durant 40 anys; una filla seva en va donar fe. r dies després, el 17 de desembre, el seu exmarit ( havia aconseguit la separació, però havien de conviure a la mateixa finca) la va ruixar amb gasolina i la va cremar. Es considera que, amb la seva valentia en denunciar públicament els maltractaments tot aconseguint que s’hi identifiquessin moltes dones, va canviar la història i la “injustícia” del seu assassinat “va cristal·litzar anys després en una llei contra la violència de gènere ( Ley integral contra la violencia de género 1/2004)”

La iniciativa pot servir també com a reconeixement a les quasi 1000 dones víctimes de violència de gènere a Espanya des que es compten ( l’1 de gener de 2003).

Clam unànime: NI UN PAS ENRERE

Milers de persones s’han manifestat arreu d’Espanya  ( i a d’altres ciutats europees ) per rebutjar les polítiques de VOX contra la llei de violència de gènere ( recolzades pels partits que s’anomenen de centre ), en suport de les dones andaluses.

A la Plaça Sant Jaume de Barcelona han respost a la crida dels diferents col·lectius feministes  centenars de dones  ( i homes) de tots els colors polítics. La portaveu de la Xarxa Feminista, Montse Cervera, ha dit a Efe que ‘els nostres drets no es negocien mai, perquè estem parlant de la llibertat de les dones, de les migrades, de drets bàsics elementals pels quals hem estat lluitant 40 anys’.

Un manifest conjunt reivindica  que ‘s’imposa la necessitat’ que, especialment les dones, exerceixin la seva ‘responsabilitat democràtica’ i deixin clar que els seus drets ‘són intocables’.

Justament, les manifestacions tenen lloc avui que ha començat el ple que investirà Juanma Moreno, del PP,  nou president d’Andalusia amb els vots de PP, Ciutadans i Vox.