Aquesta investigadora en la Universitat d’Edimburg de 35 anys corre des que va acabar Veterinària el 2008. Enguany s’havia proposat participar a la Montane Spine Race, una de les competicions més dures, malgrat que té una filla de 14 mesos a la qual encar havia de donar el pit perquè per unes infeccions víriques es negava a alimentar-se amb res més que llet materna ( i, per tant, Jasmin [blog] havia d’aturar-se als punts de control per treure’s llet). Després de 430 kilòmetres pujant i baixant muntanyes, 13.000 metres de desnivell positiu i més de 80 hores corrent sota la pluja o la neu en alguns trams, va acabar la primera d’homes i dones tot i que el fet de la lactància li suposava una pèrdua extra diària de 750 calories ( un 10% més d’esforç).
Com s’explica aquesta proesa? Una bona gestió de la son és decisiva en aquesta cursa i segons explica Jasmin Paris, gràcies a la maternitat, estava ben entrenada en això. Ella va poder entrenar fins a l’últim dia de l’embaràs, l’endemà de néixer la seva filla ja va tornar al camp i a poc a poc es va anar preparant per a la cursa; havia d’entrenar ben d’hora quan a casa seva tots dormien, però això li va permetre poder dormir menys durant la cursa i avançar mentre els/les competidors havien de dormir. Ella va sortir diumenge passat a les 8 del matí d’Edale – entre Manchester i Sheffield – i va creuar la meta dimecres a les set de la tarda; havia rebaixat el rècord en més de 12 hores ( el va deixar en 83 hores 12 minuts i 23 segons). En aquests quasi quatre dies va dormir dues hores i mitja, repartides en diferents parades.
Així doncs, podem dir que la maternitat no és un fre sinó, si de cas, un incentiu.
El País ( 22/01/19) La madre que ganó una carrera de 430 kilómetros con paradas para la lactancia