Ni l’embaràs ni la lactància aturen Jasmin Paris

Aquesta investigadora en la Universitat d’Edimburg  de 35 anys corre des que va acabar  Veterinària el  2008. Enguany s’havia proposat participar a la Montane Spine Race, una de les competicions més dures, malgrat que té una filla de 14 mesos a la qual encar havia de donar el pit perquè per unes infeccions víriques es negava a alimentar-se amb res més que llet materna ( i, per tant, Jasmin [blog] havia d’aturar-se als punts de control per treure’s llet). Després de 430 kilòmetres pujant i baixant muntanyes, 13.000 metres de desnivell positiu i més de 80 hores corrent sota la pluja o la neu en alguns trams, va acabar la primera d’homes i dones tot i que el fet de la lactància li suposava una pèrdua extra diària de 750 calories ( un 10% més d’esforç).

Com s’explica aquesta proesa?  Una bona gestió de la son és decisiva en aquesta cursa i segons explica Jasmin Paris,  gràcies a la maternitat,  estava ben entrenada en això. Ella va poder entrenar fins  a l’últim dia de l’embaràs, l’endemà de néixer la seva filla ja va tornar al camp i a poc a poc es va anar preparant per a la cursa; havia d’entrenar ben d’hora quan a casa seva tots dormien,  però això li va permetre poder dormir menys durant la cursa i avançar mentre els/les competidors havien de dormir.  Ella va sortir diumenge passat a les 8 del matí d’Edale – entre Manchester i Sheffield – i va creuar la meta dimecres a les set  de la tarda; havia rebaixat  el rècord en més de 12 hores ( el va deixar en 83 hores 12 minuts i 23 segons).  En aquests quasi quatre dies va dormir  dues hores i mitja, repartides en diferents parades.

Així doncs, podem dir que la maternitat no és un fre sinó, si de cas, un incentiu.

El País ( 22/01/19) La madre que ganó una carrera de 430 kilómetros con paradas para la lactancia

Deixa un comentari