Mes: febrer de 2019

Dos llibres de ficció amb la mirada posada en una nova i no tòxica masculinitat

Dos homes joves, blancs i heterosexuals signen llibres  que aborden amb ironia i humor el tema de la masculinitat en el moment actual: Iván Repila (Bilbao, 1978) la novel·la El aliado (Seix Barral) i Víctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990)   la col·lecció de relats Game Boy (Caballo de Troya).

El aliado planteja  una pregunta: pot un home ser realment feminista? I no pot fer altra cosa que assumir que per a ser-ho cal combatre el masclisme que “els ve de sèrie”. L’argument de la novel·la és el següent: un home s’enamora  d’una important  activista del moviment  feminista i replanteja la seva  percepció de la realitat des d’una perspectiva de gènere.

El joveníssim Víctor Parkas, té una mirada una mica menys autoculpabilitzadora, ja que considera que  “La gent de la meva generació tenim una motxilla menys pesant respecte al tema”.  Afirma: “Crec que ser feminista és com ser bon pare. Pots ser-ho però un mal dia tenir un atac cabró i cridar-li als teus fills. Ser feminista és saber que hi ha un sistema de privilegis de què m’estic beneficiant i que si no me’n vaig desprenent a poc a poc, estic generant opressions a un nivell més alt. L’important és la certesa que mai serem prou feministes perquè el feminisme no és un cinturó negre de karate”.

22 de febrer, Dia per la igualtat salarial

Fardiferencia-salarial.jpgia gràcia l’acudit si no fos que el fet de la diferència de sou només per qüestió de sexe és una discriminació més que pateixen les dones encara avui dia. La imatge l’ha captat a la pàgina web de l’associació Mujeres para la salud

Llegim al Twitter de l’administració de la Generalitat de Catalunya que segons dades del darrer informe ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere’,  els homes guanyen una mitjana de 6.000 € més a l’any que les dones a Catalunya.  i al d’Àngels Chacón, Consellera d’ Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya: Totes hem pogut viure de prop anècdotes que s’amaguen darrere del 23,4% de la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones a Catalunya. Creem referents i combatem la desigualtat de gènere entre totes i tots. 

Quant a l’estat espanyol, la diferència  salarial entre homes i dones a Espanya és  tres punts per sobre  de la mitjana (19,3%) i, mentre que a la U.E. es   va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa: ha crescut des que va començar la crisi el  2008, quan amb  un 16,1% se situava un punt  per sota  de la Unió  Europea.

A d’altres països del món com EEUU la bretxa salarial és encara més gran.

Reivindiquem un cop més: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI.

Enllaç a l’entrada 22 febrer del 2018.

2n SLHAM de Dones científiques

  El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet  el 2n Slham de Dones Científiques en què deu investigadores i professionals de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) –ubicats, ambdós, al campus de Bellvitge de L’Hospitalet – explicaran  la seva tasca al voltant de la recerca i la innovació mitjançant una xerrada divulgativa de cinc minuts. L’SLHAM serà conduït per Marc López-Cano, jove investigador de l’IDIBELL i commemora  el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Alumn@s de 3r d’ESO ( i una de 1r de Batxillerat científic) han assistit a l’Slham i, prèviament, han entrevistat algunes de les monologuistes:  Roser Pons, Mercè Martí i Ruth de Diego els han explicat com és el seu dia a dia dedicat a la recerca científica, quines dificultats ha d’enfrontar una dona que es dedica a aquesta tasca o les qualitats d’un /una investigador/a de ciència, entre d’altres qüestions. Les entrevistes seran publicades a la nostra revista “Life  and Science”.

L’Slham   té el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i del cicle Pessics de Ciència. L’any passat se’n va fer una primera edició amb molt d’èxit. Aquestes iniciatives volen encoratjar les noies a encaminar-se cap a carreres científiques.

Nou record de la promesa en atletisme Maria Vicente

Histórica María Vicente: récord de España de pentatlónLa jove atleta de L’Hospitalet va  aconseguir en els Nacionals sota sostre  d’Antequera el rècord nacional amb  4.412 punts. Aquesta noia de 17 anys, que va estudiar amb nosaltres els dos primers cursos d’ESO,  no para de batre rècords. Pels seus èxits li han estat atorgats diversos guardons com  el de  la Projecció Femenina en la 21a Festa de l’Esport Català, que organitza la UFEC (Unió de Federacions Espirtives de Catalunya  i el diari Sport. FELICITATS!!!!

Una àrbitre de Cadis en guerra contra els insults masclistes

Andrea Zarzuela, en un partido como asistente.

Andrea Zarzuela, una jove àrbitre de Puerto de Santa Maria de Cadis, denuncia els insults i amenaces rebuts en un partit de la 4ª Andalusa Juvenil a San Isidro del Guadalete per part  dels pares d’ un  dels jugadors. Ella era una de les assistents  i el pare li va dir que no tenia ni puta idea perquè era dona, que se n’anés a  fregar i la mare que l’anaven  “a hartar de palos al salir del vestuario”.

Ella diu que malgrat que en aquesta ocasió va passar por ( es va veure obligada a esperar que tothom hagués marxat i es va fer acompanyar fins al cotxe) es troba ara amb més força que mai per continuar en el món de l’arbitratge i no vol abandonar. En fer públic l’incident ha rebut mostres de suport i fins i tot el  club  Comarca de Jerez ha decidit prohibir l’ entrada als seus partits les persones que la van insultar. Cal seguir el seu exemple i denunciar sempre aquests tipus de situacions.

11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència (2019)

Amb motiu d’aquest dia, hem volgut retre homenatge a les dones que, sovint en condicions adverses, van endinsar-se en uns àmbits que durant molt de temps van ser reservats a homes i en els quals encara avui deia sembla una proesa que les dones puguin destacar-hi  tot fent compatibles la seva vocació i la vida privada.

Al nostre mural hi ha dones de tots els temps, països, cultures i races. Elles són un exemple de tantes i tantes investigadores, cosmòlogues, enginyeres, matemàtiques, metges, arquitectes, infermeres … que amb les seves aportacions van contribuir – i contribueixen –  a l’avenç científic i tecnològic. Algunes de les dones que hem seleccionat  són pioneres en el seu camp, són les primeres dones a trepitjar les facultats de medicina o les escoles d’enginyeria, com ara la geòloga romanesa Eliza Leonida o l’eugenecista Marie Stopes o la destacada matemàtica Mary Jackson, una de les primeres a treballar per a l’agencia espacial americana; d’altres,  molt joves,  el treball de les quals ha estat reconegut fora de les seves fronteres com Jordina Torrent, biotecnòloga i violinista,  o Maria de Soria-Santacruz Pich, enginyera de sistemes i becària de la NASA; algunes – massa poques –  premis Nobel que segueixen l’estela de Marie Curie ( Ada Yonath de Química el 2009 i Donna Strickland, de Física el 2018) o científiques que posen tot el seu esforç a encoratjar a  d’altres noies en les vocacions STEM com la sèrbia Mirjana Povic. Moltes dones que han treballat en ciència han quedat sempre eclipsades pels seus molt reconeguts marits, com la també sèrbia Mileva Maric, primera esposa d’Einstein.

Aquestes són,  tan sols,  uns  exemples  de les moltes altres que figuren al mural.

 

El mural l’han fet els i les alumnes de 3r d’ESO A a la classe de Llengua catalana.

 

#noenpassemniuna

Resultat d'imatges de noen passem ni unaCampanya presentada pel  govern contra l’assetjament sexual i tot tipus de  violències sexuals.

Al twitter de la campanya #noenpassemniuna veiem totes les persones i entitats que s’hi han sumat. I com expressa una d’elles: A la discoteca. A la feina. Al carrer. A l’escola. A qualsevol lloc.

Aquesta setmana , especialment colpidor ha estat el testimoni de la diputada i escriptora Jenn Díaz al Parlament  confessant que fa 10 anys va patir violència masclista. El seu testimoni, però, no el donava com a víctima sinó com a supervivent.  Va començar amb aquestes paraules: “Les dones estem cansades, enfadades, fartes. Però tenim una arma: el testimoni. Una arma que ens fa més fortes. La història també l’explicarem nosaltres. El testimoni és la nostra arma, acabaré amb el meu propi , per trencar tant silenci”.

Ayisha Fuseini, un exemple de superació a l’Àfrica

“La convivència de quatre esposes i un marit és difícil”Avui hem conegut a La contra de La Vanguardia AYISHA FUSEINI, de 33 anys, emprenedora de l’any a Ghana;   una dona de camp, rebel,  que volia viatjar i que va lluitar contra la cultura que sotmet les dones. Avui és empresària i gràcies a ella 700 dones han aconseguit la independència econòmica.

Es va diplomar en Administració d’Empreses tot i que no va anar a l’escola fins als 12 anys i va crear l’empresa Asheba Company. És musulmana, divorciada i té tres fills. Va ser la primera dona d’un home bígam que la maltractava i quan aconseguí separar-se’n, una oenagé la va ajudar a muntar un negoci  de crema de karité d’alta qualitat (planta alimentària africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d’escassedat d’altres aliments).

Explica que sempre és molt difícil la convivència amb les diferents esposes d’un home, cosa  que permet la seva religió i és pràctica  freqüent al seu país. Les dones sempre rivalitzen entre elles per ser la favorita; tot i això ella aspira a tornar-se a casar. Ara viu amb la família paterna perquè no és ben vist que una dona visqui sola, per ser respectada per la societat una dona ha de tenir marit!!!!, però li costa trobar marit perquè la dona que fa coses que ells no són capaços de fer els intimida.

Cal eliminar els estereotips a les aules per assolir la igualtat en la ciència

En relació al Dia Internacional de la Dona i la nena en la Ciència, que se celebra el proper 11 de  febrer, ens fem ressò de les reflexions de les participants  a un  debat sobre dona i ciència.   Més de la meitat (52%) dels estudiants que comencen una carrera científica són dones però en arribar als llocs de responsabilitat la seva presència es  redueix  a un 25%. La inseguretat i falta de confiança poden ser la causa del desinterès de les nenes en els estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia.  Cal canviar alguns referents científics que encara són majoritàriament masculins i plantejar-se despertar el seu interès a la primària i secundària   fomentant el desig per descobrir i investigar amb  programes de laboratori i  interactius. En el debat esmentat,  “Mujer y ciencia”, organitzat per la Fundación Gadea Ciencia, María Blasco ( directora del Centre Nacional  d’Investigacions Oncològiques, Susana Marcos ( directora del Laboratori  d’Òptica Visual i Biofotònica de l’ Institut  d’Òptica del CSIC) i  Clara Benedí-García (coordinadora de l’àrea de Mujeres en Òptica i Fotònica de la Societat Espanyola d’Òptica), han denunciat que, malauradament, la igualtat no és gaire present en l’agenda política; també han recordat  un estudi de la revista Science en el qual es  demostra que les nenes, a partir dels 6/7 anys, comencen a associar intel·ligència i brillantor amb la  masculinitat.

En el debat totes les assistents han coincidit en la necessitat de les quotes com a   mesura transitòria per  assegurar que les dones arribin a llocs de poder,  encara  que són conscients  que aquestes mesures poden ser discutides per bona part de  la societat.

6 de febrer: Dia de tolerància 0 contra l’ablació

Logo Tolerancia Cero con la mutilación genital femeninaAntónio Guterres, Secretari  General de les Nacions Unides en aquest Dia de Tolerància Zero, ha fet una  crida en favor de l’adopció de més mesures concertades i integrals per posar fi a la  mutilació  genital femenina i assegurar el ple  respecte dels drets humans de totes les dones i les nenes”.

La mutilació  genital femenina (MGF) comprèn  tots els procediments consistents a alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que no tenen res a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Aquesta pràctica es concentra en 30 països d’Àfrica, Orient Mig i Àsia meridional.

Les xarxes socials es fan ressò d’aquesta jornada sota les etiquetes  #EndFGM (#EliminarMGF) i  #Womenmatter (#LasMujeresImportan). També podem llegir les històries d’algunes nenes i dones a la pàgina del Fondo de Población de las  Naciones Unidas, born complete. Hi podem llegir: “Es calcula que uns 68 milions de nenes seran sotmeses a la mutilació  genital femenina d’aquí a 2030 si no intensifiquem  les iniciatives destinades a posar fi  a aquesta pràctica nociva.  La mutilació genital – sovint practicada sense cap condició d’higiene – pot ocasionar problemes de salut greus;  normalment ve acompanyada de matrimonis infantils i deserció escolar primerenca. Uns 200 milions de dones i nenes han estat sotmeses a aquesta pràctica. A Catalunya  72 nenes van ser en  risc de mutilació genital femenina el 2018, segon l’estimació de les Taules locals de prevenció de la (MGF), una situació que s’ha reduït respecte al 2017, quan aquests casos van arribar al centenar. En un comunicat aquest dimecres, la Conselleria de Treball ha assegurat que aquesta baixada suposa  un pas endavant per a la seva eliminació, gràcies sobretot a les activitats de prevenció i sensibilització d’entitats i administracions.

Altres articles sobre el tema en aquest bloc: Dia mundial contra l’ablació  i   Pel·lícula “Desert flower”, biografia de Waris Dirie

Les cases refugi, un espai  segur  per a les nenes que escapen de la mutilació genital femenina a països com  Kènia,  juguen un paper fonamental per a les milers de nenes.