Dos homes joves, blancs i heterosexuals signen llibres que aborden amb ironia i humor el tema de la masculinitat en el moment actual: Iván Repila (Bilbao, 1978) la novel·la El aliado (Seix Barral) i Víctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990) la col·lecció de relats Game Boy (Caballo de Troya).
El aliado planteja una pregunta: pot un home ser realment feminista? I no pot fer altra cosa que assumir que per a ser-ho cal combatre el masclisme que “els ve de sèrie”. L’argument de la novel·la és el següent: un home s’enamora d’una important activista del moviment feminista i replanteja la seva percepció de la realitat des d’una perspectiva de gènere.
El joveníssim Víctor Parkas, té una mirada una mica menys autoculpabilitzadora, ja que considera que “La gent de la meva generació tenim una motxilla menys pesant respecte al tema”. Afirma: “Crec que ser feminista és com ser bon pare. Pots ser-ho però un mal dia tenir un atac cabró i cridar-li als teus fills. Ser feminista és saber que hi ha un sistema de privilegis de què m’estic beneficiant i que si no me’n vaig desprenent a poc a poc, estic generant opressions a un nivell més alt. L’important és la certesa que mai serem prou feministes perquè el feminisme no és un cinturó negre de karate”.