La historiadora Assumpta Montellà va publicar el llibre La maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats (Ed. Ara Llibres, 2006. Badalona) després de conèixer la història d’aquest refugi per a les dones republicanes que havien hagut de fugir del seu país després de la derrota en la guerra civil i d’haver contactat amb la seva inspiradora, la suïssa Elisabeth Eidenbenz, tot i que algú li va dir que aquesta història no tenia cap interès perquè només és la història d’una dona que ajudava altres dones.
La maternitat fou fundada el novembre de 1939 i es troba al terme comunal d’Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), a uns 7 quilòmetres a ponent del camp de refugiats d’Argelers, en un palauet abandonat als afores de la ciutat. Va ser clausurada el 1944 pels nazis que van ocupar França. Era mantinguda per una fundació humanitària Suïssa, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) En aquests menys de 5 anys hi van néixer en condicions dignes uns 600 nens, fills de refugiades, que segurament no haguessin sobreviscut (la mortalitat dels nadons en els camps de refugiats a les platges franceses – Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes – superava el 90%)
ELISABETH EIDENBENZ (Zuric, 1913 – 2011) era una mestra que el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el SCI havia instal·lat l’ONG “Ajuda Suïssa als Nens d’Espanya”. També va ser a Madrid com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda del govern de la Segona República, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, on molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. Per ajudar les mares paridores va aconseguir fundar una maternitat en un gran casalot abandonat. Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment, dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. La maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política de neutralitat, la qual cosa li impedia d’acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Va salvar aproximadament 400 nadons espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d’Europa. Acabada la Guerra Mundial, Elisabeth treballà durant deu anys ajudant els que s’havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena.
La història de la maternitat i d’Elisabeth, paradoxalment, no va ser coneguda fins al 2002 en què l’ajuntament va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz. Aquell any es va col·locar al palauet una placa amb la inscripció, en francès:
“En aquesta casa, on hi hagué la Maternitat Suïssa d’Elna del 1939 al 1944, van néixer 597 nens. Dirigida per Elisabeth Eidenbenz sota el patrocini de “Seguretat als infants de la Creu Roja suïssa”.
Posteriorment ha estat objecte de molts altres homenatges i reconeixements.
Després de la publicació del llibre de Montellà, el director Manuel Huerga va començar el 2007 el rodatge de la pel·lícula Las Madres de Elna (Les mares d’Elna).
L’any 2016 es rodà un llargmetratge per a televisió sobre la història de la Maternitat titulat La llum d’Elna, coproduït entre d’altres per TV3, TVE i Radio Télévision Suisse, i dirigit per Sílvia Quer.
La mateixa Montellà va publicar un nou llibre, centrat en la figura d’Elisabeth Eidenbenz: Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la maternitat d’Elna.
El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi.
