Renia Spiegel, una altra Anna Frank

És a punt de publicar-se El diario de Renia Spiegel     ( Ed. Plaza y Janés). Renia era una jove polonesa jueva de 14 anys i mig que va escriure un diari on recollia els seus sentiments, vivències, poemes que li agradaven i enamoraments. El va començar el 31 de gener de 1939 i l’última entrada és del 25 de juliol de 1942, un mes abans de fer els 18 anys, poc abans de ser executada pels nazis al mig del carrer. Quan es va crear el gueto de Przemyl el juliol de 1942, Spiegel va formar part dels 24.000 jueus que hi foren engarjolats. Amb tot, dues setmanes després, gràcies al seu xicot Zygmunt Schwarzer, va poder escapar   i evitar així l’enviament cap a un camp de concentració; es va  amagar a l’àtic de l’oncle d’aquest, conjuntament amb els pares del seu amic. Pocs dies després,  arran de la denúncia d’un informador, la policia nazi va matar  l’adolescent amb els pares de Schwarzer.  Zygmunt,  un altre supervivent dels camps de concentració, va aconseguir fer arribar el diari als EEUU ( on van fugir també la mare i la germana de la Renia) i després de dècades, ara ha vist la llum. Ha estat traduït del polonès original a l’anglès i serà publicat simultàniament en 10 països 80 anys després de la mort de la seva autora.

Encara viu la germana de Renia, Ariana, que ara es diu Elisabeth Bellak i va ocultar durant dues dècades la seva història fins i tot als seus fills. Ella i la mare es van convertir al catolicisme després de poder sobreviure a l’holocaust. La seva història ( en realitat la de tota la família) és objecte d’una pel·lícula,  Broken dreams, dirigida per Tomasz Magierski i que compta amb el suport de l’ONU.

Com diu la propaganda promocional de l’editorial, aquest diari és Un testimoni  de vida profundament  humà, verídic  i impactant. Un llegat de poesia i amor.

Juntament amb el d’Anna Frank i la parisina Hélène Berr, aquests diaris són el retrat instantani d’un món que no és jutjat sinó testimoniat i suportat amb humanitat, tristesa, amor, dolor o ràbia, Tot escrit amb una precisió exempta a les memòries, perquè tots sabem que la memòria és imprecisa.

Deixa un comentari