En record de totes les dones assassinades el 2018 per les seves parelles o exparelles

A La Vanguardia del 30 de desembre podem llegir un reportatge  sobre els 47 casos de dones que han mort el 2018 ( tot i que encara n’hi ha en investigació; poden ser 8 víctimes més) Volem recordar-les totes, que no siguin només un número; totes tenien una història, una vida per endavant, moltes deixen fills petits alguns dels quals han presenciat la mort de la mare.

Com diu Montse, la germana d’una víctima de violència masclista : “Es un problema de raíz, el machismo nos rodea por todas partes, y hay que atajar todo esto desde la infancia, y lo que sí tengo claro es que hay que prohibir que los padres puedan ver a los niños cuando hay maltratos, porque al final es una mala influencia, cuando el padre es un maltratador ya no es una buena persona”.

Faltan 47 mujeres… y muchas más

Actes d’homenatge a Laura Luelmo arreu d’Espanya

Laura Luelmo, la professora de plàstica de Zamora que havia començat una substitució feia pocs dies,  va ser assassinada a  El Campillo, Huelva. El seu  assassí  confés diu que s’hi va encaterinar. La va retenir durant unes hores a casa seva a  i després de consumar l’agressió,  li va donar una pallissa mortal. Només tenia 26 anys, i una llarga vida plena d’il·lusions per endavant.

Arreu d’Espanya se  succeeixen sentides mostres de rebuig. A Huelva, els actes de condemna de l’assassinat de la professora Laura Luelmo són continus. Una marxa multitudinària ha cobert  a peu la distància entre  l’institut de Nerva, on donava classes, i el lloc en el qual es va trobar el seu  cadàver. També hi ha hagut marxes a Madrid, Barcelona, Vitoria, Donostia, Zamora, Ceuta,  Logroño i Osca.

A Barcelona centenars de persones han recordat la Laura  en una carrera popular. Els assistents han reivindicat el dret de les dones a córrer lliures i sense por  a possibles agressions masclistes.

A les xarxes socials feia un temps ella havia publicat aquest comentari que ha esdevingut premonitori: “Te enseñan a no ir sola por sitios oscuros en vez de enseñar a los monstruos a no serlo. Ese es el problema”

 

Denúncia: A Belfast, els arguments masclistes en un judici per violació provoquen grans protestes

 

 

Al judici d’un cas de violació a Cork va indignar  la població  quan  l’advocada   defensora va dir:  “Cal veure com anava vestida. Portava un tanga de blondes”. La diputada Ruth Coppinger en va treure un  al parlament irlandès, cosa que va consternar els seus col·legues; al carrer  i a l’entrada dels tribunals,  les dones portaven la seva roba  interior a les mans.  Milers de dones van publicar fotografies de la  seva roba interior a Twitter amb  els hashtags #Yosítecreo i #EstoNoEsConsentimiento. L’acusat de la violació  va ser absolt  per unanimitat, després de debatre-ho   durant  90 minuts. Les protestes no se centren en el veredicte ni en  la resta de detalls del judici, sinó en el fet que aquests arguments masclistes siguin presents en els tribunals. Dimecres, en una manifestació    Dublín, Tara Brown –del Consell  Nacional Irlandès per a les Dones– va dir: “Ens solidaritzem  amb les supervivents d’atacs sexuals a les quals el sistema de justícia penal els està fallant  escandalosament. La roba  que dugui  una víctima no ha de tenir lloc en el   sistema de justícia penal i de cap manera  determina si va haver  consentiment”.

Denunciem les lletres de cançons masclistes

El passat  gener  es va fer viral un vídeo en el qual la poeta Alejandra Martínez de Miguel denunciava cançons masclistes. ( Lletres de Maluma… )Fins i tot es va crear  una app per a fer-ho.  ( Recopilació feta per “Colectivas deseantes”)

Fa 30 anys grups de moda que passaven per progres també feien lletres dignes  de denúncia en relació a la qüestió de gènere, però  les feministes no ho tenien gens fàcil per a denunciar-les.

El 1988, Los Ronaldos,  liderats per Coque Malla,  cantaven: “Estás haciendo mal, al no dejarme pasar. Estás haciendo mal, y no sé lo que va a pasar. Tendría que besarte, desnudarte, pegarte; luego violarte, hasta que digas sí”. Tot i que un grup de feministes basques va fer una denúncia pública d’aquesta lletra el grup la va seguir cantant; finalment es va deixar d’emetre per anar  contra la Lley de 2004 contra la Violència de gènere.

I en aquells finals dels 80 Loquillo cantava La mataré;  Hombres G  Sufre mamón, devuélveme a mi chica; Siniestro Total  Hoy voy a asesinarte; o Radio futura Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro.

Cal crear una consciència per tal  que aquest  tipus de cançons sigui  inacceptable socialmente. I combatre el masclisme  ocupant espais des de propostes feministes i propositives on són possibles altres tipus de relacions.

Una nova sentència execrable

Després de la molt polèmica sentència del cas de la Manada, penetrar una menor de 15 anys en estat de xoc tampoc és violació , segons la justícia espanyola. Tres magistrades (María José Magaldi, María del Carmen Hita i Rosa Fernández, del jutjat n.4 de Vilanova i la Geltrú)  ho consideren abús sexual perquè no ha quedat provat que el condemnat “fes  ús de la força física o l’amenacés”. Segons  les magistrades existeix “un consentiment o, si més no, una oposició no activa” de la víctima. Per això, el condemnat, germà del pare de la menor,  haurà de complir pena de 6 anys i mig i no de 15 com demanava l’acusació. També haurà de pagar 20.000 euros a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys  causats. (Un informe psicològic assenyala que la menor “es culpava de tot” i “se sentia bruta”. A més, després de l’“abús sexual”,  va presentar “símptomes d’estrès postraumàtic, ansietat i fòbies per les quals va haver de fer tractament psicològic i no va poder fer vida normal fins a molt de temps després). Els fets van succeir a Sant Pere de Ribes i, el més curiós és que l’argumentació de la sentència recull que la menor  no va dir res  “pel temor a trencar l’harmonia familiar, cosa  que el processat sabia i utilitzava per obtenir satisfacció sexual a costa de la nena” (durant el judici ella va  manifestar moltes vegades  que “no volia destrossar  la família”, per això  callava i es deixava fer.)

D’altra banda, no acabem d’entendre que  la comissió encarregada de revisar els delictes sexuals en el Codi  Penal estigui formada per 20 homes i cap dona. De fet, entre els 120 membres que formen part de l’organisme, entre totes  les seves seccions, només hi ha  17 dones.

#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.

Lletres de cançons masclistes

Molta música que ballen i escolten molts adolescents mostra models de relacions entre homes i dones  que et fan posar les mans al cap. Però, només hi ha masclisme darrere les lletres dels reggaeton? Un treball d’uns estudiants de batxillerat demostra que cançons molt conegudes d’altres dècades amaguen missatges discriminatoris o violents contra les dones.

Veiem alguns exemples:   “La muda”, de Kevin Roldan  “Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga na, que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga na, que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga na. Quiero una mujer que no diga na”

“Every Breath You Take”  que Sting va escriure el 1982 quan formava part de Police i que han ballat diverses generacions:  “Cada cop que respiris, cada moviment que facis, cada lligam que trenquis, cada pas que donis, t’estaré observant.  /  Cada dia, cada paraula que diguis, cada joc que juguis, cada nit que et quedis, t’estaré observant. No veus que em pertanys, com el meu pobre cor pateix amb cada pas que dones?”

“Corazón de tiza” de Radio Futura: “I si et torno a veure pintar un cor de guix a la paret, et donaré una pallissa per haver escrit el meu nom a dins”.

També  “innocents” cançons infantils que es cantaven als patis d’escola: “Don Federico, mató a su mujer, la hizo picadillo y la hizo a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de don Federico.”

Al concurs (RE)Imaginat, promogut per l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, volen promoure creacions audiovisuals no sexistes. Aquest any hi han participat 26 centres educatius i més de 800 estudiants de tot Catalunya.

Pablo Rodrigo i María Pedraza, alumnes de primer de Batxillerat del Col·legi Jesús-Maria de Barcelona,  han presentat un treball d’anàlisi de diverses cançons populars que contenen missatges discriminatoris contra la dona o que amaguen comportaments de violència masclista. I han fet un vídeo titulat “És hora de canviar”, en què posen imatge a allò que la cançó diu.

Podem llegir la notícia del reportatge  Contra el masclisme, canviem la lletra de la cançó.  El sexisme i els missatges de violència contra les dones que s’amaguen en les cançons més populars que es va emetre  TV3 el  d’abril i que inclou el vídeo de la representació de les cançons.

Prou “noies paraigües” a la Fórmula 1

El nou propietari  de la Fórmula 1, Liberty Media, va anunciar ahir dimecres que posava fi a la tradició de les anomenades “Grid Girls”, noies joves triades per acompanyar els pilots a la graella de sortida. La mesura serà efectiva des del primer gran premi de la temporada 2018 a Austràlia a finals de març.

La presència d’aquestes noies és considerada, cada vegada per més sectors com un anacronisme masclista. En fer pública la decisió la marca ha argumentat que: ” (…) sentimos que esto no encaja con nuestros valores y claramente está en contra de las normas sociales modernas.”

Prou de crítiques masclistes a Marta Rovira al diari El País.

Per segon cop ha tornat a publicar un article signat per un dels seus columnistes on titlla Marta Rovira  de “cocodril voraç” i “matriarca del sistema clientelar”. La peça es titula  “La ploraire del procés” i l’autor no reprodueix ni una sola frase ni acció de la retratada que justifiqui gairebé res, com el final, on diu que Rovira, a qui contraposa amb Inés Arrimadas, “abomina el liberalisme, la Unió Europea, el capitalisme, el sistema i la idiosincràsia urbanita”.

La Manada exigeix respecte a la seva intimitat, però ells no respecten les dones

Aquests dies es jutja el cas de la noia madrilenya violada per 5 depredadors els santfermines de l’any passat. El jutge admet com a prova l’informe d’un detectiu privat que un dels acusats va contractar per   seguir la víctima per  vigilar la seva vida posteriorment al fet denunciat. Potser volen demostrar que és una noia de costums llicenciosos?

Això no obstant, els 5 acusats d’origen sevillà que es feien dir  La Manada – un d’ells militar i un altre guàrdia civil- , exigeixen respecte a la seva intimitat i que no es difonguin els seus noms i cares a les xarxes socials. Ells són Jose Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i  Antonio Manuel Guerrero.  Que potser els molesta també la difusió de la foto que acompanya  aquesta entrada?

  • La Fiscalia demana  22 anys i 10 mesos de presó  per als cinc imputats,  acusats d’un delicte continuat d’agressió sexual, un altre  contra la intimitat ( van gravar l’agressió) i  un tercer per robatori amb  intimidació ( li van prendre el mòbil)   Esperem que aquest cop el/la jutge actuï justament.