Categoria: Informacions

A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació,  només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i  donar-los informació  sobre ajudes específiques per al món rural.

Podem llegir l’article La tierra es mujer al Diario de Ibiza (05/07/09)

Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).

Destaquen encara aquests altres titulars: Més del 80% dels alumnes conflictius són nois. El percentatge de nois repetidors (49%) quasi dobla els de les noies (26%) El 36% dels nois surten del sistema escolar sense finalitzar ESO.

Pel que veiem, doncs, en educació el sexe dèbil és clarament el masculí. El percentatge de llicenciatures aconseguit per les dones ronda ja el 61%; tot i així, elles segueixen mostrant-se reticents davant carreres científiques.

La italiana Giorgia Boscolo de 23 anys ha esdevingut la primera dona acceptada oficialment en el gremi de gondolers de Venècia en 900 anys. La seva vocació és de tradició familiar, des dels 7 anys acompanyava el seu pare de qui va aprendre l’ofici. Ha hagut de presentar-se 3 cops als exàmens i sempre la suspenien  en la prova pràctica fins aquesta última vegada.  Llegim aquesta notícia que no deixa de sorprendre’ns (Italia por descubrir, 27/6/09) sobretot pel fet que ha generat polèmica i rebuig  per part dels col·legues masculins de la noia la majoria dels quals pensen que una dona no pot portar una gòndola. Fins i tot el seu pare  té  dubtes perquè cal molta força per conduir-les ( fan 11 metres de longitud i pesen 600 kg). Abans que ella dues  dones ho havien intentat i no havien superat els exàmens. Una d’elles, l’americana Alexandra Hai, treballa com a gondolera privada per a un hotel de Venècia.

Article del diari El País.

Tot i que no hi ha cap evidència científica que vinculi aspectes biològics amb capacitats d’aprenentatge, hi ha escoles que separen els nois i les noies adduint que això potencia les possibilitats de tots dos  col·lectius. Els  arguments que esgrimeixen els defensors d’una escola diferencia per sexes són que les diferències biològiques i de gènere condicionen l’aprenentatge, els nois adquireixen més lentament habilitats lingüístiques i maduren després, en canvi tenen més facilitat per al pensament lògic matemàtic, són més inquiets a causa de la tetosterona i les noies atenen millor a classe. Per això creuen que separar per sexes redueix la violència escolar i millora l’autoestima de les noies. Aquestes són les raons sostingudes per María Calvo, presidenta acadèmica a Espanya de l’Asssociació Europea de Centres d’Educació Diferenciada. El seu lema seria Iguales…pero diferentes

A tot això responen els detractors afirmant que no està demostrat científicament que les diferencies biològiques condicionin l’aprenentatge i que les diferències de resultats que palesen informes com PISA s’expliquen més per raons socials com ara l’educació dels pares (la major diferència per gèneres és de 38 punts sobre una mitjana de 500 en relació a la lectura favorable a les noies respecte el nois; per estudis dels pares la diferència és de 85 punts de millors resultats obtinguts per nois i noies els pares dels quals tenen estudis en relació als que no). Per a ells, l’escola seria l’espai que hauria de posar de manifest les desigualtats i educar en igualtat. Resultats PISA 2006

A Espanya,  malgrat que la llei d’educació garanteix aquesta pretesa igualtat,  hi ha  escoles que diferencien per sexes i, fins i tot, escoles concertades que ho fan,  la gran majoria estan vinculats a col·lectius catòlics (uns 150 centres privats dels quals 57 reben subvenció) Algunes comunitats s’han plantejat retirar-los les subvencions, a Cantàbria això ja és una realitat. A Catalunya una d’aquestes escoles concertades és el Col·legi Xaloc en el nostre barri.  Com veiem en el seu Projecte Educatiu, es declara seguidor de l’EASSE i argumenta les raons per sostenir una educació diferenciada.

Ángel Gurría, secretari general de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) creu que no es pot segir perpetuant els etereotips de gènere. Actituds com “la lectura no és per als nois” o “les matemàtiques no són per a les noies” surten massa cares. Per tant,  l’OCDE rebutja les tesis dels defensors de l’escola que separa per sexes com posa de manifest un estudi d’anàlisi de resultats de l’Informe Pisa ¿Preparados igualitariamente para la vida? Resultados escolares de chicos y chicas de 15 años. (Pablo Zoido i altres autors).

Podeu llegir l’ article signat per J.A. AUNIÓN  La diferencia entre alumnos y alumnas es más social que biológica – El País (13/06/09) – d’on prové la fotografia de la capçalera d’aquest article, aula de l’escola per a nois d’Irún Erain.

Podeu llegir l’escrit de Gemma Lienas No con mis impuestos publicat al diari El País (22/06/09) on ens fa saber  la seva estranyesa pel fet que en la futura llei d’Educació de Catalunya la coeducació no sigui forçosa per a poder ser escola concertada.

Per mostrar la seva disconformitat amb el fet que se subvencionin centres escolars que segreguen nens i nenes, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya  AJEC) ha fet un vídeo que es presentarà a la premsa el proper 26 de juny a l’Escola de Mitjans Audivisuals i serà  penjat a YouTube. Hi han col·laborat representants de la societat civil com el cantant Raimon i l’actriu Pepa Arenós.

Tránsito Amaguaña, lider indígena equatoriana ha mort als quasi 100 anys en el seu poble, Pesillo, a la província de Pichincha,  al peu del volcà Cayambe. Llegim la notícia a la premsa,  en aquesta necrològica del diari de Guayaquil El Universo. Aquesta dona va esdevenir tot un símbol del moviment indígena. Ella no era ni blanca ni mestissa i va lluitar per canviar l’ordre social i per tal que els que eren com ella, els “huasipunguers” (treballadors de la hisenda) poguessin deixar de ser semiesclaus. Va participar en la creació dels primers sindicats agrícoles i en la primera vaga de treballador agrícoles  a Olmedo (1931). Va contribuir a la fundació de la Federació Equatoriana d’indis (1944).  Va iniciar la creació d’escoles camperoles bilingües (quitxua-espanyol). Va ser empresonada per diferents governs i serà recordada sempre com una lluitadora.

La notícia a RTVE el 12/05/09

Es interessant el reportatge d’Amanda Mars publicat al diari  El País (06/06/09). Es pregunta per què les dones callen i no denuncien l’assatjament laboral. Ve a dir que aquest ha esdevingut un tabú tan intocable com el que fou la violència dins la llar. Per a moltes persones és la nova batalla en la guerra per la igualtat. Hi llegim alguna història personal com la d’una dona que treballava al servei de neteja d’una estació ferroviària de Múrcia qui, després de gravar una conversa amb el seu assatjador, el va denunciar. Finalment va guanyar,  però encara necessita ajuda psiquiàtrica.

L’any passat, a tota Espanya, la Inspecció de Treball va rebre 152 denúncies per aquesta causa, al marge de la via judicial. Aquests són tots els casos que es van produir? L’encarregat de recopilar aquestes xifres, el subdirector general de Prevenció de Riscos Laborales i Polítiques d’ Igualtat del Ministeri de Treball, Adrián González, està convençut que n’hi ha més, però no es denuncien per motius diversos: “Hi ha dones que ni s’adonen que estan sent víctimes; d’altres tenen por a les represàlies i, d’altra banda, es produeix un sentiment de culpa i vergonya en la víctima ”
És bo saber que La Llei d’Igualtat obliga  les empreses a tenir plans contra aquesta xacra i que l’assatjament sexual és causa d’acomiadament disciplinari directe des de 2007.

Regulació contra l ‘assetjament.

L’ article 7  de la llei d’ Igualtat regula l ‘assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, adaptant la directiva de Brussel·les, i diu que constitueix assetjament sexual “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l ‘efecte d’atemptar contra la dignidad d’ una persona, en particular quan es creï un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. També fa referència a l’assetjament l’ Estatut dels traballadors i la Llei d’Infraccions i Sancions.

– El Govern està preparant un codi de bones pràctiques. L’Executiu català ja en té un, que demana confidencialitat, celeritat, transparència i equitat:

1. És important una declaració institucional que marqui la posició de l’empresa contra qualsevol tipus d’assetjament.

2. La duració d’un procés per una queixa no ha de perllongar-se més de set dies.

3. Qui denuncia ha d’estar acompanyat per algú altre, tenir garanties de confidencialitat i que la denúncia interna no constarà en el seu expedient.

4. La persona acusada també necessita un assessor durant el procés.

5. Les denúncies falses, amb mala fe, han de ser castigades.

La primera entrega de les versions  cinematogràfiques de la trilogia “Millennium” del suec Stieg Larsson va ser estrenada  divendres a Catalunya. S’ha doblat al català amb el títol ‘Els homes que no estimaven les dones’ i pot veure’s a les sales Cinesa Heron City, Lauren Gracia i Lauren Sant Andreu (Barcelona); Oscar Girona (Girona); Espai Funati (Lleida), i Oscar a les Gavarres (Tarragona). També es projectarà a Cinesa Park Vallès i Cinema segle XXI de Terrassa, Atlàntida Multicines de Manresa, Cinema Imperial de Sabadell i Cinema Nou de Vic, a la província de Barcelona, i en els Cinemes Olot d’Olot.

La  novel·la policíaca sobre la qual es basa la pel·lícula, la primera d’una trilogia,  ha captat  milions de lectors a tota Europa (A casa nostra fou una de les més venudes tant en català com en castelà el darrer Sant Jordi). El seu autor, Stieg Larsson, va morir fulminat d’un atac de cor després de lliurar a l’editorial el manuscrit del tercer volum de la trilogia. La novel·la, que barreja misteri, embolics familiars i noves tecnologies, atrapa el lector des del primer moment i el submergeix en una història magnífica. Hi veiem també la denuncia del maltractament i l’abús sexual de dones, cosa que a la pel·lícula és encara més explícit.

Sinopsi

“Fa 40 anys, Harriet Vanger va desaparèixer enmig d’una reunió familiar a la mansió del poderós clan dels Vanger, en una illa incomunicada a causa d’un accident. Encara que el seu cos mai no es va trobar, el seu oncle està convençut que va ser assassinada i que l’assassí és un membre de la   família, una família unida i alhora disfuncional. Contracta aleshores Mikael Blomkvist, periodista caigut en desgràcia que dirigeix una publicació, ‘Millennium’, dedicada a destapar escàndols financers i corrupteles. Per una sèrie d’atzars, Mikael coneix una estranya, sorruda i marginada pirata informàtica, Lisbeth Salander, que l’ajudarà en la investigació del cas.”

Director:  NIELS ARDEN OPLEV

Actors:  PETER ANDERSON-  MICHAEL NYQVIST – NOOMI RAPACE – LENA ENDRE – PETER HABER SVEN-BERTIL TAUBE

L’Institut Català de la Dona dóna suport als actes que diverses institucions i associacions han organitzat amb motiu de la commemoració  del Dia Internacional d’acció per a la salut de les dones. Aquesta diada es va instituir a Costa Rica, l’any 1987, amb l’objectiu de promoure que cada any es dediqui un dia a fer públic l’estat de salut de les dones, les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les.

Cada minut mor una dona de part o per complicacions de l’embaràs. Més de vuit milions de dones moren cada any com a conseqüència d’una malaltia cardiovascular o d’un atac de cor.

Cada vegada més és reconeix que hi ha diferències entre homes i dones en els factors que determinen la salut, fet que fins fa poc havia quedat ignorat. Els diferents rols i comportaments entre dones i homes en una cultura determinada, dictats pels valors i les normes de gènere d’aquesta cultura, poden generar diferències de gènere. Les desigualtats de gènere impliquen,  també,  desigualtats entre homes i dones  pel que fa a la salut i l’accés a la sanitat. Per exemple:

– Hi ha dones que no poden rebre ajuda mèdica perquè hi ha normes a la seva comunitat que no els permeten anar soles a un hospital.

– En alguns països les dones casades s’infecten amb el VIH perquè les convencions socials encoratgen la promiscuïtat dels seus marits, i, alhora impedeixen que elles  demanin que utilitzi condó.

– La taxa de mortalitat per càncer de pulmó dels homes és superior a la de les dones, perquè fumar és considerat un símbol de masculinitat, mentre que és desaprovat com a poc femení en les dones.

En tots aquests casos els valors i les normes de gènere, i els comportaments que se’n deriven, afecten negativament la salut.

Els objectius ara són incrementar la sensibilització de les persones professionals de la salut pel que fa als rols, les normes i les desigualtats de gènere, així com promoure un canvi social per tal d’eliminar les barreres de gènere com a barreres per a la salut.

A Catalunya la campanya la promouen els CAPS.  

La Xarxa de Dones per la Salut de la qual formen part  va organitzar un acte al CCDF Bonnemaison amb la participació de Teresa Forcades i Vila,  metgessa, teòloga, monja i feminista, sobre “Propostes de resistència de les dones a la indústria farmacèutica”

Llegeixo  al diari El País (24/05/09) un article d’opinió escrit per Milagros Pérez Oliva, defensora dels lectors, on posa de manifest que, atès l’augment de les màfies que trafiquen amb dones, entre els lectors del diari  s’ha obert un debat sobre la legitimitat de publicar anuncis de contactes. A les planes del setmanari del diari hi ha d’aquests anuncis, la qual cosa molesta molts lectors habituals que creuen que això no és digne d’aquest diari ni dels seus lectors.

Justament, en relació amb una sèries de reportatges de Mónica Ceberio i Álvaro de Cózar que, sota el títol La explotación sexual en España, mostraven els horrors de l'”esclavitud invisible” en què s’ ha convertit la prostitució (molt elogiats pels lectors) es va posar de manifest el que molts lectors consideren una contradicció: el mateix diari que denuncia l’esclavitud de les dones acull en les seves planes anuncis que consideren molt més que denigrants. Fins i tot, arriben a pensar que darrera de molts d’aquests anuncis hom trobaria aquestes mateixes màfies que els reportatges denunciaven.

Diaris com el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, Daily Telegraph o The Guardian no publiquen aquest tipus d’anuncis. De fet, la majoria  dels diaris seriosos no els publiquen. The International Herald Tribune va prendre la decisió de suprimir-los (2003) en considerar que mantenir-los era incoherent amb la  seva línia editorial.

La Defensora considera que aquests anuncis no haurien de publicar-se en aquet diari. L’article 1.29 del Llibre d’ Estil pot servir com exemple: “La línea editorial del periódico es contraria al fomento del boxeo, y por ello renuncia a recoger noticias que contribuyan a su difusión”. Si això forma part dels principis del diari, amb molta més raó, diu la defensora, hauria de  figurar el de no contribuir amb anuncis de contactes a una activitat que, a més de denigrar les dones, les fa esclaves.

Mujeres de fuego és el títol de l’article publicat al dominical del diari El País (18/05/09) realitzat per Rafael Ruiz amb fotografies d’Alfredo Cáliz. El reportatge ens trasllada a Malaui, un dels països més pobres del món i ens mostra com les dones intenten canviar la història sota el crit de Foc! Motto! en el seu idioma, chewa.

En un país on garebé no tenen drets, les dones, encoratjades per l’ONG internacional Action Aid, han decidit capgirar el seu destí.

Els microcrèdits o les cooperatives ajuden aquestes dones, moltes de les quals no van poder assistir a l’escola o van haver d’abandonar-la. Per això podem dir que un dels grans problemes de les dones a aquests paísos és l’analfabetisme. Mitjançant l’associacionisme fan front al masclisme i s’encoratgen per continuar els estudis.

Un altre greu problema que pateixen moltes d’aquestes dones és la Sida. També per a lluitar contra la pandèmia, a la regió de Phalombe s’han associat per tal de trobar remeis naturals contra les infeccions oportunistes i han bastit un tramat social per ajudar-se mútuament.