Categoria: Informacions

Els veïns del Polígon Pedrosa que van ser expropiats  per l’ampliació de la Fira de Barcelona (a cavall entre les ciutats de Barcelona i l’Hospitalet) han estat reubicats en unes casetes unifamiliars molt similars disposades en dos carrers que l’Ajuntament ha batejat amb el nom de dues il·lustres dones: la matemàtica Mileva Maric i la pensadora Hannah Arendt.

MILEVA VARIC (1975-1948) primera esposa i mestra d’Albert Einstein. Per conèixer millor la difícil relació d’aquesta parella d’intel·lectuals (van treballar conjuntament en l’elaboració de la teoria de la rlativitat tot i que ell no reconegué mai la coautoria) i el caràcter extremadament misogin d’Einstein (va imposar a la seva dona, per escrit,  regles de conducta autoritàries i violentes):

Biografia de Mileva Maric.

Mileva Varic, la otra cara de Einstein.

HANNAH ARENDT (1906-1975)  teòrica política alemanya d’origen jueu.  La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nazisme i l’holocaust. Reivindicà la seva condició d’individu femení i jueu.

Biografia i obres.

Instituto Hanna Arendt

Hauríem de conèixer tots els carrers dels nostre barri, poble o ciutat que tenen nom de dona i valorar si ens cal reivindicar que molts d’altres espais de les ciutats es bategin amb noms de dones importants que ens són desconegudes.

Podeu llegir al diari Avui (20/09/09) Les dones ocupen el 8,8% de càrrecs directius en la gran empresa catalana.

Segons ha comunicat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, en el I Congrés Internacional de Lideratge Femení celebrat a Barcelona (organitzat per l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra,  de les 400 catalanes més grans  només el 8,8% dels càrrecs els ocupen dones.

És decebedor que, mentre que  60% de les persones que finalitzen els seus estudis superiors són dones, només una petita part accedeix a càrrecs importants de decisió. La societat no es pot permetre desaprofitar les capacitats de les dones. Cal evitar l’abandonament prematur del mercat laboral per part de les dones, la qual cosa implica a més a més pèrdues econòmiques considerables.

En aquesta línia, l’economista i director d’Infonomia, Alfons Cornella, ha advertit que el 52% de les dones “molt qualificades” deixen de treballar entre els 30 i els 35 anys” i, sobre això, ha considerat que és necessari que “no se segueixi malgastant el talent femení”.

La secretària general d’Ocupació del Govern, Maravillas Rojo, ha indicat la necessitat d’evitar que la dona es vegi desbordada “per portar sempre la doble llista, la professional i la personal”. La maternitat és sovint un llast per a la dona, i un estudi de la Universitat de Nova York va demostrar que, davant dos currículum iguals en els quals l’única diferència és tenir fills, el 70% de les empreses decideixen contractar les que no els tenen.

Les dones líders són més col·laboradores i saben crear un ambient de treball millor.

Aquesta és una de les conclusions del congrés sobre lideratge femení: Els experts diuen que homes i dones no lideren de la mateixa manera.Elles intenten col·laborar, involucrar homes i dones en la planificació, en la presa de decisions; intenten preguntar a la gent com se senten, intenten que la gent estigui unida formant part d’un equip o d’un grup.

Dones empresàries. Reportatge de TV3

Tres dones directives de grans empreses expliquen les dificultats amb què es troben en la seva vida professional i personal.

Quan manen les dones. 30 minuts.TV3

Què hauria passat si en lloc de ser Lehman Brothers haguessin estat Lehman Sisters? Hauria fet fallida de la mateixa manera el banc d’inversions nord-americà? Si les dones manessin, haurien comès els mateixos errors?

La iniciativa, impulsada per la Secretaria General Iberoamericana, pretén frenar els maltractaments a 21 països. La campanya ha estat presentada per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído, el secretari general iberoamericà, Enrique Iglesias i alguns personatges populars com el futbolista Diego Forlán i la cantant Chenoa (tots a la fotografia) També hi participen els actors Javier Cámara i el cantant Dani Martín.  El lema de la campanya és una frase (a la samarreta) “De todos los hombres (de todas las mujeres) que hay en mi vida ninguno (ninguna) serà más que yo”. La ministra Aído ha declarat: “La violència de gènere només acabarà si s’uneixen totes les veus”.

Podeu llegir la notícia de la presentació de la campanya a El País (15/09/09)

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) [Rambla d´Ègara 27008221 Terrassa. T 937368966] presenta, fins al dia 1 de novembre, les exposicions temporals Dones de Ciència i Dones matemàtiques amb la voluntat de donar a conèixer les aportacions que han fet diverses dones de ciència al llarg del temps.

Dones matemàtiques. L’exposició, organitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Múrcia, presenta la vida de catorze dones dedicades a les matemàtiques, des del segle VI a.C fins als nostres dies, i mostra les seves aportacions en el camp científic, tot posant de manifest les dificultats culturals i socials que van tenir per desenvolupar la seva veritable passió. L’exposició disposa d’un espai lúdic amb jocs matemàtics per a totes les edats: Onze activitats per a cinc dones són una sèrie de jocs creats per les nostres protagonistes plantejats de manera individual, i Dotze jocs matemàtics són una sèrie de jocs matemàtics que reten el visitant a resoldre vàries activitats seguint pistes com a única ajuda, tot per demostrar les aptituds i habilitats dels jugadors a l’hora de resoldre jocs de lògica, de combinació, de probabilitat, etc.

Dones de Ciència. L’exposició, organitzada per l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, té com a objectiu mostrar dotze dones científiques, de 1594 a 1991, que han contribuït al desenvolupament de la ciència, i és un reconeixement a les aportacions que han fet les primeres dones científiques i tècniques; físiques, metgesses, botàniques, naturalistes, matemàtiques i biòlogues, dones que, des de les seves posicions, van transformar les fronteres dels espais tradicionalment assignats als homes.

Ambdues exposicions es podran visitar fins al dia 1 de novembre, de dimarts a divendres, de 10 a 19 hores; i dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 hores.

La periodista sudanesa Lubna Husein va ser condemnada aquest estiu a rebre 40 fuetades per dur pantalons. La pena li fou comutada i va passar 22 hores  a la  presó. Ara, en una entrevista telefònica des de casa seva a Jartum publicada al diari El País (13/09/09) explica la seva lluita contra el masclisme integrista al seu país. Lubna  ha esdevingut un símbol, un model per a les dones, sotmeses a un règim masclista i integrista.

Duré pantalons tots els dies diu el cartell que porta a la fotografia.

Des de l’arribada al poder d’Omar Bashir (1989) la policia especial vetlla pel compliment de l’article 152 del codi penal que es refereix a les formes indecents de vestir i ,diàriament, persegueix les dones que duen pantalons. Hi ha moltes dones a les presons per les condemnes dels tribunals especials.  Ella es declara musulmana, però actualment, per la seva lluita per la retirada d’aquesta llei,  té molts enemics entre els islamistes integristes que l’acusen de fer una campanya mediàtica. Ha hagut de renunciar a treballar com a periodista en el gabinet de premsa de l’ONU a Jartum i tampoc no pot treballar en els diaris sudanesos (la policia censuraria els seus articles) Es planteja acceptar les ofertes d’alguns mitjans estrangers. Abans  no sempre duia pantalons, ara els durà tots els dies.

Neix una gran base de dades per prevenir la violència contra les dones

Per tal de prevenir més eficaçment la violència contra les dones, els ministres d’Interior i Igualtat, Alfredo Pérez Rubalcaba i Bibiana Aído, han  presentat un programa informàtic que disposa d’una  base de dades sobre 102.188 dones i que haurà d’incloure les denúncies i procediments de totes les víctimes. Es pretén avaluar el risc de patir una agressió i  fer que la informació sigui compartida per totes les autoritats implicades en la protecció d’aquestes dones en risc (policia, jutges i fiscals).

Per ampliar la informació

Barcelona, seu del I Congrés de lideratge femení

L’escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona ha estat seu del I Congrés de lideratge femení (16 al 18 de setembre) La Universitat Pompeu Fabra ha acollit la celebració d’un congrés pioner a Europa i suposa la internacionalització d’un nou paradigma sobre com la dona pot desenvolupar de forma estratègica la seva carrera professional. La promotora del congrés ha estat Carmen García Ribas, directora del postgrau sobre Lideratge Femení que s’imparteix a ESCI. García Ribas entén que aquest congrés és ara “més necessari que mai”.

Per a més informació.

He llegit  a La Vanguardia digital que als barris ultraortodoxos de Jerusalem els homes entren als autobusos per la porta del conductor i seuen a la part davantera del vehicle i  les dones entren per darrera i ocupen els seients de la segona meitat de l’autobús. Aquests autobusos segregats s’anomenen ” kosher” (línies mehadrin), i la divisió o frontera entre els sexes la imposa el judaisme ortodox que impedeix les persones de diferent sexe  mirar-se i tocar-se.

Aquestes prop de 50 línies de vehicles que recorren el país des de ja fa més d’una dècada han estat objecte de crítiques per part d’organitzacions feministes a les quals s’han afegit molts intel·lectuals del país, com ara A.B Yehoshua o Natan Zach, que han demanat al Ministeri de Transport que les clausuri en considerar que discriminen les dones ja que no només es veuen obligades a seure darrera sinó que també s’estableixen limitacions en la seva forma de vestir. En termes similars s’ha expressat la jutgessa del suprem Dalia Dorner qui considera  la separació entre homes i dones en aquests autobusos  una humiliació i la compara amb la separació de blancs i negres. Periòdicament es troben notícies a la premsa sobre dones que han estat víctimes de la segregació i algun cas ha arribat als tribunals després que les passatgeres hagin sofert agressions per seure on no els tocava o vestir pantalons o faldilles curtes. Alguns grups religiosos encara troben insuficient aquesta situació, fins i tot els ultraortodoxos Neturei Karta demanen que homes i dones caminin per voreres diferents dels carrers. La població ultraortodoxa constitueix el 15% de la població (haredim) i  cada dissabte potagonitzen enfrontaments als carrers de les ciutats contra els comerços en defensa de l’obligat descans del shabat.

Segons la portaveu del ministeri de Transports Ora Salomón s’ha creat una comissió per estudiar l’assumpte, però  consideren que l’existència d’aquesta mena d’autobusos és una exigència dels haredim i constitueix un tema sensible del qual no en volen parlar.

Més informació en aquesta pàgina.

Existeix un comitè de L’ONU que vetlla pel compliment de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, per les seves sigles en  anglès) és fruit del treball d’anys realitzat per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que va ser creada el 1946 pel  Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.

L’anomenada  Comissió, basant-se en la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació Contra la Dona de Nacions Unides de  1967, comença a preparar la CEDAW el 1974. L’Assemblea General de les Navions Unides  finalment la va aprovar el  18 de desembre de 1979.

Periòdicament, els executius dels diferents països presenten informes a aquesta comissió per tal d’anar valorant els avenços de  les polítiques d’igualtat. En concret , els representants espanyols ho feien avui dimecres. A l’informe del Govern, realitzat per Instituto de la Mujer es recull literalment “en el període 2004-2008 s’ha assistit en el nostre país a un increment considerable de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones”. S’afirma que la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres,  de 2007, aborda “la integració del principi d’igualtat a la política d’educació, garantint la igualtat real d’oportunitats”. Notícia sobre l’informe oficial.

L’ONU, però, admet també el que anomenem estudis ombra que permeten al comitè contastar la informació oficial. El de la Plataforma Impacto de Género YA ( formada per 23 grups i associacions feministes entre les quals la Comissió de matractaments a les dones) afirma  que, malgrat les lleis  de protecció integral contra la violència de gènere i d’igualtat efectiva entre sexes  “l’aprovació de les normes no ha estat acompanyada de polítiques públiques eficaces i ben dotades econòmicament” i denuncia que persisteixen “importants impediments de l’accés efectiu a la igualtat i a una vida sense violència per a les dones”. S’alerta, per exemple “que no s’actua per eliminar la discriminació amb tots els mitjans apropiats i no es garanteix l’exercici i gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals en no existir “investigació relativa a la magnitud de la violència contra les dones amb aportacions orientatives sobre eñl balanç de resultats d’aplicació de la llei”. També es palesa dèficit en matèria sanitària, on es destaca que “el percentatge d’avortaments practicats en la xarxapública sanitària és  inferior al 3%, el personal sanitari segueix esgrimint  l’objecció de consciència malgrat que la Cedaw considera discriminatori utilitzar-la per mermar l’aplicació de les lleis que reconeixen drets fonamentals de les dones”. Informe de la Plataforma

Són, doncs, dos informes discrepants; mentre  que l’oficial mostra que al pais per llei està garantida la coeducació real a l’estudi ombra s’assegura que “existeixen deficiències en coeducació i que 150 centres d’educació separada per sexes es financien amb diners públics”. També es denuncia que, “tot i que en els darrers anys  la tasa d’activitat femenina ha tingut un creixement elevat, segueix sent la més baixa en relació a la mitjana europea”

Podeu llegir l’article La ONU recibe dos informes discrepantes sobre igualdad (El País 20/07/09)

Segons llegim al Diario de Ibiza (16/07/09), la Secretaria de Salut laboral de Comissions Obreres ha organitzat unes  jornades per analitzar els riscos laborals als quals estan exposades les dones treballadores. La ponent Montse López, tècnica de l’Institut Social de Treball, Ambient i Salut (Istas), va assenyalar la importància de “fer visibles els danys que pateixen les dones en el seus treballs no reconeguts com a risc laboral”. Per exemple,  l’esgotament físic i mental originat en una cadena de muntatge, l’assetjament sexual i els relacionats amb la reproducció, embaràs i lactància. A tota la feina fora de casa, les dones han d’afegir les tasques de la llar. A l’illa aquests riscos afecten particularment les dones que treballen a l’hosteleria, en concret cambreres de pis d’hotels. Algunes pateixen problemes de salut comuns, sobretot  musculo-esquelètics.