Categoria: Informacions

Llegeixo  al diari El País (24/05/09) un article d’opinió escrit per Milagros Pérez Oliva, defensora dels lectors, on posa de manifest que, atès l’augment de les màfies que trafiquen amb dones, entre els lectors del diari  s’ha obert un debat sobre la legitimitat de publicar anuncis de contactes. A les planes del setmanari del diari hi ha d’aquests anuncis, la qual cosa molesta molts lectors habituals que creuen que això no és digne d’aquest diari ni dels seus lectors.

Justament, en relació amb una sèries de reportatges de Mónica Ceberio i Álvaro de Cózar que, sota el títol La explotación sexual en España, mostraven els horrors de l'”esclavitud invisible” en què s’ ha convertit la prostitució (molt elogiats pels lectors) es va posar de manifest el que molts lectors consideren una contradicció: el mateix diari que denuncia l’esclavitud de les dones acull en les seves planes anuncis que consideren molt més que denigrants. Fins i tot, arriben a pensar que darrera de molts d’aquests anuncis hom trobaria aquestes mateixes màfies que els reportatges denunciaven.

Diaris com el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, Daily Telegraph o The Guardian no publiquen aquest tipus d’anuncis. De fet, la majoria  dels diaris seriosos no els publiquen. The International Herald Tribune va prendre la decisió de suprimir-los (2003) en considerar que mantenir-los era incoherent amb la  seva línia editorial.

La Defensora considera que aquests anuncis no haurien de publicar-se en aquet diari. L’article 1.29 del Llibre d’ Estil pot servir com exemple: “La línea editorial del periódico es contraria al fomento del boxeo, y por ello renuncia a recoger noticias que contribuyan a su difusión”. Si això forma part dels principis del diari, amb molta més raó, diu la defensora, hauria de  figurar el de no contribuir amb anuncis de contactes a una activitat que, a més de denigrar les dones, les fa esclaves.

Mujeres de fuego és el títol de l’article publicat al dominical del diari El País (18/05/09) realitzat per Rafael Ruiz amb fotografies d’Alfredo Cáliz. El reportatge ens trasllada a Malaui, un dels països més pobres del món i ens mostra com les dones intenten canviar la història sota el crit de Foc! Motto! en el seu idioma, chewa.

En un país on garebé no tenen drets, les dones, encoratjades per l’ONG internacional Action Aid, han decidit capgirar el seu destí.

Els microcrèdits o les cooperatives ajuden aquestes dones, moltes de les quals no van poder assistir a l’escola o van haver d’abandonar-la. Per això podem dir que un dels grans problemes de les dones a aquests paísos és l’analfabetisme. Mitjançant l’associacionisme fan front al masclisme i s’encoratgen per continuar els estudis.

Un altre greu problema que pateixen moltes d’aquestes dones és la Sida. També per a lluitar contra la pandèmia, a la regió de Phalombe s’han associat per tal de trobar remeis naturals contra les infeccions oportunistes i han bastit un tramat social per ajudar-se mútuament.

S’ha inaugurat a Salamanca l’ exposició “Mujeres de azul” que repassa les activitats de la Sección Femenina de la Falange, l’ organització més duradora lligada al franquisme  i que va aglutinar  més  de 600.000 afiliades. El títol fa referència al color de l’uniforme dels falangistes.

Tant en el sexe com en el treball i la família la Sección Femenina de la Falange va aconseguir tallar la llibertat de la dona per mitjà d’un fort adoctrinament. Podeu informar-vos sobre el que era la Sección femenina, un dels lemes  de la qual fou:”Hay que ser femeninas, no feministas”.

Podem llegir a l’article  publicat al diari El País (11/05/09) alguns dels consells per a la vida marital:

“Si tu marido te pide prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes”. “Si él siente la necesidad de dormir, no le presiones o estimules la intimidad”. “Si sugiere la unión, accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que haya podido experimentar”

Per a la dirigent de la Sección Femenina  Pilar Primo de Rivera (1907 –  1991), germana de Jose Antonio ( fundador de la Falange) la dona ideal:

– “Gracias a Falange, las mujeres van a ser más limpias, los niños más sanos, los pueblos más alegres y las casas más claras”.

– “Todos los días deberíamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quién sabe si caeríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”.

– “Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”.

– “La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse”.

Precisament, en parlava recentment (26/04/09). Fou una important escriptora, essencial per al feminisme. Va vendre més de 20 milions de la  seva novel·la Women’s room (traduïda Mujeres en espanyol, publicada per Círculo de Lectores, 1979) que la va fer internacionalment famosa. Fins i tot el seu nom figura en una de les cançons d’ABBA. Hauria d’haver llegit l’últim de Marylin French o alguna cosa per l’estil, deia la cançó, que parlava d’un dia normal d’un noia normal.

Havia nascut a Brooklyn el 1929 i fou professora universitària, esdevingué una figura  important del feminisme dels anys 60. Va publicar, també,  una voluminosa història  de la violència contra les dones From eve to dawn: a history of women  (Del amanecer al ocaso: una historia de las mujeres)

Segons Gloria Steinem (The New York Times) Marylin French  “va expressar l’experiència d’un gran nombre de dones i els va fer saber que no estaven soles ni boges”

French fou polèmica, la frase més famosa de Women’s room és: Tots els homes són violadors, això és el que són. Et violen amb la mirada, amb les seves lleis i els seus costums. Ella creia que a història de les dones era la d’un sotmetiment i que aquesta situació era responsabilitat dels homes i el seu concepte de poder. Pensava que les dones  patien una nova onada de discriminació i que era la seva obligació i la d’altres teòriques del moviment, fer comprendre les noves generacions que havien de seguir lluitant. Estava convençuda que havia nascut un nou moviment feminista imparable als pobles de l’Àfrica, Amèrica Llatina i Índia on dones sense recursos i analfabetes s’estan adonant que són éssers humans amb vida pròpia.

 

Una recopilació de tot tipus de conseqüències per parts sense higiene ni mitjans que han de suportar milers de dones del continent africà i d’altres països sense mitjans (hemorràgies, anèmies, lesions a l’úter, infertilitat, prolapse dels òrgans genitals, fístules obstètriques…)

Precisament, una de les coses que ignorava és que  moltes de les dones d’Àfrica són repudiades pel seu marit i el seu entorn perquè pateixen incontinència urinària com a conseqüència de la fístula obstètrica (opertura anòmala entre la vagina i la bufeta o el recte després d’un part massa llarg o obstruït) que s’hauria pogut evitar amb una cesària. En la majoria dels casos el nen neix mort i, a més, a la mare  se li fa una fístula que permet el pas de l’orina i fins i tot residus sòlids cap  a la vagina la qual cosa implica infeccions i mala olor contínua (per això són apartades de la família i de les activitats socials i laborals – moltes cauen en la misèria) Es calcula en uns 2 milions les dones que pateixen fístula (principalment a l’Àfrica, però també a a l’Índia) En la majoria dels casos són dones de menys de 20 anys. El tractament és possible, però no és a l’abast de moltes afectades. La fístula es pot reparar quirúrgicament, però no hi ha cirurgians preparats ni bones condicions d’atenció postoperatòria. L’operació costa uns 150 dòlars, quantitat impossible d’aconseguir per a  la majoria d’aquestes dones sense recursos.  A l’Àfrica només hi ha dos centres especialitzats, un a Addis Ababa ( Etiòpia) i l’altre a Jos (Nigèria del Nord)

La Dra. Catherine Hamlin és una ginecòloga australiana que ha passat els últims 44 anys a Addis Ababa, pionera en cirurgia de fístules obstètriques, creadora d’una fundació per a atendre les dones sense recursos.

Article La herida innombrable de África   escrit a El País per Isabel Coello   (18/09/2005)

Coneixeu el recurs webquest? Es tracta de recerca guiada a Internet sobre qualevol tema. La Comunitat Catalana de Webquest disposa d’un directori ben ple classificades per àrees. D’entre les proposades per a Ètica i Filosofia he trobat aquesta, adreçada a lumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat per a estudiar el masclisme i el feminisme. Sexisme i Feminismes vol investigar sobre un problema moral “universal”: el masclisme. I també  si és possible deixar de ser masclista. Els diferents enfocs feminismes creuen que  un altre món és possible.La webquest ha estat realitzada per Àngels Varó Peral, professora d’Ètica i Filosofia en Secundària al País Valencià

Llegeixo al Diario de Ibiza una notícia da l’agència EFE “Revolución rosa al volante“. La companyia, Banet Taxi (taxi per a dones), intenta trencar els prejudicis àrabs cap a la conducció femenina. La flota és de 6 vehicles i atendran preferiblement dones, infants i famílies (no pas homes sols).

La idea parteix d’una empresària, Nawal Yaghi Fajri, i la seva iniciativa ha estat ben acollida i ha rebut mostres de suport, fins i tot del Ministeri de Turisme.

La mateixa iniciativa ha estat anunciada per l’alcaldia de Medellín  (Colòmbia) on els taxis roses començaran a circular a partir d’agost amb l’objectiu de preservar la integritat de les dones ; amb el mateix objetiu ja funcionen a Londres, Mèxic D.F. i Dubai. També l’any 2007 van començar a circular a Moscou taxis de color rosa conduïts per dones i per a fer servei a les dones a fi de protegir-les dels pirates sexuals.

El Parlament de Kabul, presidit per Hamid Karzai,  acaba d’aprovar una llei, nou Codi de Família, que permet la violació dins del matrimoni i anul·la els avenços aconseguits per les afganes des de la caiguda del règim talibà. A pesar que Afganistan segueix sent un país patriarcal on els guanys civils depenen molt de l’ètnia i la zona, la Constitució de 2004 va consagrar la igualtat de drets de les dones. Aquesta nova llei no els permet estudiar, treballar o anar al metge, ni tan sols maquillar-se, sense permís del marit.

A la conferència de La Haya, celebrada dimarts passat i on Afganistan havia de rebre més ajuda militar, l’OTAN ha exigit a Karzai que eviti la seva entrada en vigor. La secretària d’estat nordamericanà, Hillary Clinton, va deixar clar el malestar del seu país. Segons Angela Merkel, cancillera alemanya, la llei és “inacceptable i ha de retirar-se immediatament” [La cancillera ha viatjat a Afganistan per visitar les tropes alemanes destacades al país després de parlar amb Karzai per criticar la llei vexatòria per a les dones que ha promulgat]; per al president d’EEUU, Barak Obama, és “detestable” i el francès Sarkozy va demanar al govern afgà “la defensa i el respecte dels drets de la dona i de l’home”. Karzai es va comprometre a revisar-la, com li ho havien demanat sense èxit nombroses activistes de drets humans dins i fora del país. [I per què revisar-la i no derogar-la o abolir-la?]

Les diputades afganes se senten estafades per l’aprovació de la llei, com diu Fauzia Koofi, i saben que només ha estat possible la seva aprovació perquè “la majoria dels diputats són fonamentalistes que estan contra els drets bàsics de les dones i no creuen en la igualtat ni en els drets humans”.  Els que van pronunciar-se  contraris  a la llei van ser acusats d’antiislamistes i van rebre amenaces.

Aziz Rafie, director del Forum per a la Societat Civil Afgana, ha dit que “és un insult a les dones i als drets humans” i, com molts, pensa que el que busca Karzai són vots de cara a les properes eleccions, fins i tot els dels més retrògrades de les comunitats.

Per a Soraya Sobhrang, responsable de la Comissió Independent de Drets Humns, “el silenci d’Occident està essent desastrós per als drets de les dones a Afganistan”. El govern espanyol, doncs, que ha compromès més forces armades i més diners per a Afganistan hauria de ser molt estricte i garantir que les tropes que s’envien a aquell país vetllin per l’acompliment del respecte als drets humans, cosa que inclou els de les dones.

Llegiu l’article d’Ángeles Espinosa a El País (05/04/2009)

Cliqueu sobre les fotografies per obtenir més informació i també  tot el que s’ha publicat recentment sobre Afganistan

També a la seva pàgina La Red Estatal de Organizaciones Feministas Contra la Violencia de Gènero  es fa ressò d’aquesta notícia.

Web interessant per al tema de dones i islam.

Al suplement Ciberp@ís de dijous 2 d’abril trobo dues adreces interessants:

  1. Un espai digital perquè les dones s’expressin.

L’exposicio digital Imagining Ourselves organitzada per l’International Museum of Women amb participació de moltes dones joves de tot el món disposades a oferir una visió en femení de la societat global. És un projecte en moltes llengües (que inclou l’espanyol) que incorpora l’ús personal i original de vídeos, fotografies, textos i música  amb l’objectiu de promoure un canvi positiu en el compromís femení amb la societat. Aquestes dones tracten temes diversos: finances, maternitat, pau, futur, política …

  2. Un espai perquè les dones maltractades trobin assessorament.

EllasDenuncian. Vol ajudar les dones víctimes de maltractaments. Té una secció de Consultes Jurídiques, a càrrec d’una advocada especialitzada en violència contra les dones; assessora gratuïtament sobre mesures a prendre en cas de maltractament i d’altres consultes de tipus legal. Les seves promotores  volen elaborar un gran fitxer  classificat per Comunitats Autònomes amb informació i dades de contacte d’associacions d’ajuda a les dones maltractades.

A nombroses petites explotacions agrícoles hi treballen tant l’home com la dona, però en no constar la dona com a titulars tampoc no poden cobrar jubilació ni tenen dret a baixes per maternitat o malaltia. Per això,  per a les dones del camp el Real Decreto de titularitat compartida aprovat el 8 de març pel Consell de Ministres representa una victòria.

M’he assabentat de l’existència, a nivell estatal, d’una Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur) que, bàsicament, reivindica el reconeixement del treball de les dones a l’àmbit rural. En aquest sentit,  Fademur valora molt positivament  el Real Decreto. Aquesta regulació ha estat una demanda històrica tant de Fademur com de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA). El  decret constitueix un pas important en el reconeixement dels drets individuals de les dones agricultores i ramaderes; a totes les Comunitats Autònomes s’obriran registres on s’inscriuran les explotacions agràries gestionades per matrimonis o parelles de fet la qual cosa permetrà que les ajudes, pagaments, drets de producció, primes, quotes i altres que corresponen al titular de l’explotació s’atribuiran conjuntament als cotitulars inscrits. En paraules de Teresa López, presidenta de Fademur:  “es un paso muy importante, estamos consiguiendo hacer visible el trabajo de más de 100.000 mujeres que llevan conjuntamente con sus parejas la gestión de las explotaciones familiares pero no aparecen en los papeles. Ahora, por fin, podrán ver los frutos de ese trabajo: por primera vez tendrán ingresos propios derivados de su actividad, además de las cuotas, derechos, subvenciones… que les corresponden. En España hay cerca de 7 millones de mujeres que viven en municipios de menos de 20.000 habitantes, considerados rurales. De éstas, aproximadamente un 82% trabaja en explotaciones agrarias, “si bien un 60% de ellas no paga cotización social y son por tanto mujeres que desarrollan un trabajo invisible, sin ningún reconocimiento”. Es para estas mujeres que trabaja Fademur  y a las que no nos podemos permitir perder porque ellas son el motor fundamental para el desarrollo rural”

A la presentació a Palma de Mallorca de Fademur Illes Balears, que va tenir lloc el 4 de març,  Elena Espinosa (ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino),  va fer públic l’anunci del Decret  i tant Teresa López com Joana Mascaró, presidenta de Fademur Illes Balears,  van valorar la seva aprovació tot afirmant la primera que per fi es reconeixeran drets econòmics i socials de les dones que treballen a les explotacions agràries. A més va demanar al govern Balear agilitat en la creació del registre a la qual cosa Francesc Antich, president del govern,  va assegurar que ja estan enllestint els textos legislatius necessaris per accelerar tant la creació del registre com l’afiliació a la Seguretat Social de les treballadores del camp.

A la pàgina web de Fademur em faig ressò de l’alarmant notícia següent:   L’ OIT (Organización Internacional del Trabajo) adverteix que la crisi econòmica podria generar, a tot el món, fins a 22 milions més d’aturades  el 2009 i posar en perill els avenços relatius a la igualtat en el treball i la llar. Podeu llegir l’article.

Catàleg de l’exposició del Instituto de la Mujer dedicada a les dones rurals, Mujeres y sociedad rural: entre la inercia y la ruptura