El silenci de les dones que pateixen assatjament laboral

Dibuix de Luis F. SanzEs interessant el reportatge d’Amanda Mars publicat al diari  El País (06/06/09). Es pregunta per què les dones callen i no denuncien l’assatjament laboral. Ve a dir que aquest ha esdevingut un tabú tan intocable com el que fou la violència dins la llar. Per a moltes persones és la nova batalla en la guerra per la igualtat. Hi llegim alguna història personal com la d’una dona que treballava al servei de neteja d’una estació ferroviària de Múrcia qui, després de gravar una conversa amb el seu assatjador, el va denunciar. Finalment va guanyar,  però encara necessita ajuda psiquiàtrica.

L’any passat, a tota Espanya, la Inspecció de Treball va rebre 152 denúncies per aquesta causa, al marge de la via judicial. Aquests són tots els casos que es van produir? L’encarregat de recopilar aquestes xifres, el subdirector general de Prevenció de Riscos Laborales i Polítiques d’ Igualtat del Ministeri de Treball, Adrián González, està convençut que n’hi ha més, però no es denuncien per motius diversos: “Hi ha dones que ni s’adonen que estan sent víctimes; d’altres tenen por a les represàlies i, d’altra banda, es produeix un sentiment de culpa i vergonya en la víctima ”
És bo saber que La Llei d’Igualtat obliga  les empreses a tenir plans contra aquesta xacra i que l’assatjament sexual és causa d’acomiadament disciplinari directe des de 2007.

Regulació contra l ‘assetjament.

L’ article 7  de la llei d’ Igualtat regula l ‘assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, adaptant la directiva de Brussel·les, i diu que constitueix assetjament sexual “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l ‘efecte d’atemptar contra la dignidad d’ una persona, en particular quan es creï un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. També fa referència a l’assetjament l’ Estatut dels traballadors i la Llei d’Infraccions i Sancions.

– El Govern està preparant un codi de bones pràctiques. L’Executiu català ja en té un, que demana confidencialitat, celeritat, transparència i equitat:

1. És important una declaració institucional que marqui la posició de l’empresa contra qualsevol tipus d’assetjament.

2. La duració d’un procés per una queixa no ha de perllongar-se més de set dies.

3. Qui denuncia ha d’estar acompanyat per algú altre, tenir garanties de confidencialitat i que la denúncia interna no constarà en el seu expedient.

4. La persona acusada també necessita un assessor durant el procés.

5. Les denúncies falses, amb mala fe, han de ser castigades.


Deixa un comentari