Els diaris han d’incloure anuncis de contactes? Explotació sexual de noies camuflada

Llegeixo  al diari El País (24/05/09) un article d’opinió escrit per Milagros Pérez Oliva, defensora dels lectors, on posa de manifest que, atès l’augment de les màfies que trafiquen amb dones, entre els lectors del diari  s’ha obert un debat sobre la legitimitat de publicar anuncis de contactes. A les planes del setmanari del diari hi ha d’aquests anuncis, la qual cosa molesta molts lectors habituals que creuen que això no és digne d’aquest diari ni dels seus lectors.

Justament, en relació amb una sèries de reportatges de Mónica Ceberio i Álvaro de Cózar que, sota el títol La explotación sexual en España, mostraven els horrors de l'”esclavitud invisible” en què s’ ha convertit la prostitució (molt elogiats pels lectors) es va posar de manifest el que molts lectors consideren una contradicció: el mateix diari que denuncia l’esclavitud de les dones acull en les seves planes anuncis que consideren molt més que denigrants. Fins i tot, arriben a pensar que darrera de molts d’aquests anuncis hom trobaria aquestes mateixes màfies que els reportatges denunciaven.

Diaris com el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, Daily Telegraph o The Guardian no publiquen aquest tipus d’anuncis. De fet, la majoria  dels diaris seriosos no els publiquen. The International Herald Tribune va prendre la decisió de suprimir-los (2003) en considerar que mantenir-los era incoherent amb la  seva línia editorial.

La Defensora considera que aquests anuncis no haurien de publicar-se en aquet diari. L’article 1.29 del Llibre d’ Estil pot servir com exemple: “La línea editorial del periódico es contraria al fomento del boxeo, y por ello renuncia a recoger noticias que contribuyan a su difusión”. Si això forma part dels principis del diari, amb molta més raó, diu la defensora, hauria de  figurar el de no contribuir amb anuncis de contactes a una activitat que, a més de denigrar les dones, les fa esclaves.

Deixa un comentari