Dues bones notícies

Mideast Saudi Women Driversdones-saudasPRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive,  diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha  emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda  recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat  pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen  a la borsa.  Per als  defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques.  Concretament,  els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs)  i 16 abstencions. 

El Pais (19 juny 2011)

Llibres per obrir camins

ARA QUE ACABA EL CURS, UNS QUANTS TÍTOLS DE NOVEL·LES QUE PROMOUEN EL DEBAT SOBRE LA PARITAT I LA IGUALTAT PER A NOIES ( I TAMBÉ NOIS ) DE 13 A 15 ANYS:

Hi veurem personatges que es construeixen nous projectes vitals, accepten nous reptes i ens ajuden a posar-nos a la pell dels altres.

Julia GOLDING, TAOSHIRA. Cruïlla, 2010

Suzanne COLLINS,  ELS JOCS DE LA FAM. Estrella polar, 2009

llibresSonja BOUGAEVA, DUES GERMANES TENEN VISITA. Takatuka, 2010

Rosemary STONES,  ALGÚN DÍA NO APARECERÁ MI PRÍNCIPE AZUL. Ediciones B. 1994

Jacquelline KELLY, L’EVOLUCIÓ DE CALPURNIA TATE. La Galera, 2010

Karen CUSHMAN, RODZINA. En tus libros, 2004

Mirjam PRESSLER, MALKA MAI. Diagonal, 2003

Li MOYING, NEU DE PRIMAVERA: CRÉIXER A LA XINA DE MAO. Bambú, 2009

Laia KARROUCH, DE NADOR A VIC. Columna, 2004

Marjane SATRAPI, PERSÉPOLIS. Norma, 2006

persapolisevolucio-calpurniataoshirarodzinadarabuc-sonja-bougaeva-dues-germanes1els-jocs-de-la-famde-nador-a-vicneu-de-primavera1

Tres avenços per a la igualtat

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei d’Igualtat de Tracte

“Ningú no podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, malatia o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un organisme independent s’encarregarà d’investigar les vulneracions de la norma.

A nivell pràctic, es prohibeix que el sexe sigui un factor per decidir les primes de les assegurances ( s’incorpora d’aquesta manera la sentència del Tribunal de justícia de la UE del passat mes de març.

Una altra conseqüència, si s’aprova el projecte,  és que el Govern està decidit a prohibir  les subvencions a col·legis que separen per sexe, cosa que interessa actualment a 67 col·legis que reben subvencions de les comunitats autònomes (uns 100 milions d’euros).

Tot i que els socialistes compten amb el suport dels diputats d’esquerres, CiU ja ha expressat la seva postura contrària argumentant que “discriminaria les classes mitjanes, que serien privades del seu dret a triar” !!!! També al·leguen que la mesura invaeix competències autonòmiques.  En fi, atès que falta ben poc per a les properes eleccions i el PP no es mostra gaire partidari de frenar les subvencions a aquest tipus de centre escolar, veiem complicat que la nova llei  pugui veure la llum.

El gobierno, decidido a prohibir las ayudas a colegios que separan por sexo. El País (28/05)

El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei de Cotitularitat Compartida per la qual les dones rurals podran figurar com a cotitulars, juntament amb les seves parelles  ( ja siguin jurídiques o de fet) , de l’explotació agrària que gestionen com a negoci familiar. Fins ara el titular era únic i per inèrcia patriarcal el responsable en el 71% dels casos era l’home. Aquest projecte de Llei vol reconèixer el treball de la dona al  camp i, sobretot, fer-la partícep dels reconeixements jurídics i econòmics derivats de la seva activitat. Unes 100.000 dones podran beneficiar-se’n.

Las mujeres del campo podrán ser cotitulares de la explotación familiar. El País  (28/05)

Sentència del Tribunal Suprem de Justícia sobre els uniformes laborals. El Tribunal Suprem de Justícia ha sentenciat que, si bé les empreses poden decidir els uniformes del seus empleats, aquesta llibertat no legitima que els treballadors hagin de suporatt limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertat públiques”. Per tant, les infermeres o altres col·lectius no poden ser obligades a dur faldilles.  S’ha acabat l’estereotip: elles faldilles, ells pantalons.

Derecho al pantalón. El país ( 29/05)

Human Rights Watch demana l’alliberació d’una activista saudí

manal-al-sharif-activista-detinguda Segons nota d’agència, Manal al- Sharif fou detinguda diumenge i traslladada a presó per haver penjat un vídeo a YouTube on apareixia conduint,  contravenint la prohibició tàcita ( no estipulada per llei) imperant a Aràbia Saudí, l’únic país al món que prohibeix conduir dones, saudís o estrangeres, i ho considera una violació de l’ordre públic.

De fet, l’acció de Manal obeix a una campanya online,  “Woman 2 Drive” , que ha utilitzat Facebook i Twitter per  instar les dones d’ Aràbia Saudí que tenen permisos de conduir internacionals   que comencin a conduir per tot el territori del país el 17 de juny  com a part  de les seves activitats quotidianes.

Manal al Sharif és assessora de seguretat informàtica i té 32 anys d’edat.

Amnistia Internacional

Cada any milers de dones pateixen discriminació laboral

mujer_e_igualdad_de_tratoCom a complement al comentari del llibre d’Elisabeth Badinter La mujer y la madre, voldria fer una ullada a  un fet massa freqüent al nostre entorn. Milers de dones  es queden sense feina  a Espanya per ser mares.  El ‘mobbing’ maternal afecta  unes 4000 dones i nomes un 10% dels casos  arriben a judici.

Les xifres ens diuen que les empreses que afavoreixen la concicliació i la igualtat de drets entre homes i dones són més productives. Però la realitat mostra que milers de dones són discriminades laboralment per ser mares ( són acomiadades o relegades a llocs de menor categoria i se’ls nega la reducció de jornada…). La Fundación Madrina , ONG que s’encarrega de denunciar casos de  mobbing maternal i ajuda les dones que el pateixen, afrirma que arriben als 4000 casos l’any. El perfil de les dones  afectades pel “mobbing” maternal és el d’una dona  espanyola d’entre 25 i 35 anys, amb  qualificació  mitjana o baixa. La crisi econòmica ha augmentat aquesta discriminació,  sobretot entre les treballadores amb contractes temporals.

Segons paraules de Conrado Martínez, president de la Fundació: “Vivimos en un país en el que las mujeres tienen que decidir entre su carrera profesional o ser madres”. La situació d’exclusió laboral es perllonga durant els 3 primers anys del fill, anys en què les empreses han de  fer front als permisos de lactància o les jornades reduïdes.

Segons l’estudi “Mujer e Igualdad de trato. Análisis de la Maternidad en la Unión Europea“, el 60% de les dones pensa que tenir fills és un obstacle per a la seva carrera. Abans es tendia a “aparcar” la vida laboral, però ara moltes joves el que  fan és,  o bé renunciar als fills,  o bé renunciar al treball.

Una de les conclusions de l’estudi, promogut per la Fundación Acción Familiar,  és que el 85% de les espanyoles que treballen fora de la llar renuncia a tenir un segon fill.

A L’estudi es  destaca que el 51% de les dones que són  al mercat laboral no tenen fills, el 27% en té un, un 20% dos i només un 4% té  tres o més.

María Teresa López, responsable de l’ estudi, assegura que “actualment  España és el país europeu que menys protegeix la maternitat. Els països nòrdics, Alemanya o França desenvolupen polítiques que sí ho fan ( les baixes remunerades per maternitat de fins a un any – aquí 16 setmanes –  , els  horaris són mes flexibles i racionals i es fan contractes a temps parcial per als primers anys de vida del fill”.

Totes les embarassades han de saber que els  acomiadaments per  embaràs són  nuls.

Europa Press

Elisabeth Badinter. “La mujer y la madre”

la-mujer-y-la-madreEn aquest assaig,  publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i  les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.

El llibre ha estat molt polèmic a França i molt criticat tant pels sectors més conservadors de la societat com per altres, en principi més progressistes, però que es declaren defensors  de l’alletament natural i per als quals el retorn al naturalisme i l’abnegació de la dona són imprescindibles. Aquesta és, indubtablement, la qüestió més polèmica del llibre. Per a Badinter actualment hi ha una  pressió mediàtica insuportable en defensa de l’alletament;  ella considera que aquesta és una de les decisions més íntimes i privades que ha de prendre una dona i que actualment no sempre l’ha de prendre sense coaccions del tipus: “No vols el millor per al teu fill?”  És evident que moltes generacions de persones criades amb biberó no només estan ben sanes sinó que fins i tot està augmentant la seva esperança de vida.  Un altre aspecte sobre el qual tracta el llibre és un altre dels “mandats” de La LLiga de la Llet (moviment molt combatiu nascut a EEUU): el collit (dormir amb el nounat sine die).

Badinter alerta sobre els perjudicis que aquestes tendències poden suposar per als avenços aconseguits per les dones al llarg de s. XX i defensa la llibertat de les dones per triar quan vol tenir fills, com criar-los, com alimentar-los i com educar-los. Afirma  que la tendència actual sobre la maternitat és un pas  endarrera  en la independència de les dones.

Cap periodista pregunta a un atleta o esportista home ja entrat a la trentena si ha postergat definitivament la paternitat, però sí que ho sentim que ho demanen a les dones.

Elisabeth Badinter (1944) és catedrática de filosofia de l’ Escola Politècnica de París, assagista, feminista de referència a França i mare de tres fills. El 1980 assegurava en el seu  llibre “L’Amour en plus” (Existeix  l’ amor maternal?) que  l’ instint  maternal no existeix. Trenta  anys i molts llibres després  ha publicat    “Le Conflit, la femme et la mère” (El conflicte, la dona i la mare ), amb  el qual torna  la  polèmica. Molts dels seus crítics veuen en ella una feminista demodé, i molts joves creuen antiquada la seva lluita per l’equiparació. Ella només es defensa alertant-los del que poden perdre.

Article a El economista

Dones activistes del món àrab

Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.

Aquestes són algunes:

mariam-suleymanMariam Solayman, activista egípcia  que, junt a milers de dones,  es va  manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.

joumana-haddadJoumana Haddad, escriptora libanesa  autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit.  Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.

radia-nasrouiRadia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal,  i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.

wajeha-al-huwaiderWajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest  món només hi ha dos llocs adients pera  ells: la casa i la tomba.”

nawal-al-sadawiNawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.

fatima-mernissiFatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe  d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.

shirin-ebadiShirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i   primera dona musulmana guardonada.

En record d’Almena Lomax

almena-lomaxEl dia 8 d’abril vaig llegir a El País la necrològica d’aquesta dona, pionera del periodisme afroamericà i fundadora d’un diari per a la seva comunitat durant els temps de la segregació.  Ha mort a Pasadena,  Califònia als 95 anys. El 1941 en el   número fundacional de  Los Angeles Tribune    es podia llegir aquesta declaració: “La millor protecció que poden oferir els diaris contra la distorsió, l’exageració i el rumor és la publicació franca i desapassionada dels fets. La Veritat sempre dignifica: el rumor mai no ho fa.”  I  la veritat,  en aquella època,  era l’explotació racista dels negres per part de l’Amèrica blanca.

El 1946 va guanyar el premi del periodisme afroamericà Wendell L. Willkie per una columna en què ridiculitzava el mite de la potència exual dels amants afroamericans. deu anys després va viatjar a Alabama per cobrir el boicot contra els autobusos segregats de Montgomery iniciat per Rosa Parks. Allí va entrevistar Martin Luther King.

segregaciaQuan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació.  No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a  blancs. Sobre aquests incidents va escriure:  ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”

Journey to the Beginning

“Arguments” per a una campanya electoral?

cartel-sole1libertad-guiando-al-pueblo-es-un-cuadro-pintado-por-eugc3a8ne-delacroix-en-1830-y-conservado-en-el-museo-del-louvre-de-parc3ads1La candidata a l’alcaldia de Ciutadella  Soledad Sánchez Mohamed,  del Partido Democrático  ha hagut de retirar  un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.

El cartell es  mostrava en un aparador que la seu que el Partit Democràtic  de Ciutadella té  en un local de la ciutat i era molt comentat  pels veïns , sobretot  pels  adolescents.

Esquerra de Menorca-EU va denunciar el cartell davant l ‘Institut Balear de la Dona, a qui va  reclamar la retirada de la imatge  en  considerar-la que era sexista i  atemptava contra la dignitat  de la dona.

Al seu bloc rebat  aquestes crítiques  tot comparant el seu cartell amb el quadre de Delacroix La llibertat guiant  el poble. Afirma, textualment  “Es un icono de la ruptura de la doble moral, que persiste en nuestro país, de la rebelión contra el sistema opresor, del utilitarismo de la mujer como tal.” I es declara FEMINISTA??!!

JUTGEU VOSALTRES, ÉS EL MATEIX?