Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.
Aquestes són algunes:
Mariam Solayman, activista egípcia que, junt a milers de dones, es va manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.
Joumana Haddad, escriptora libanesa autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit. Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.
Radia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal, i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.
Wajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest món només hi ha dos llocs adients pera ells: la casa i la tomba.”
Nawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.
Fatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.
Shirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i primera dona musulmana guardonada.
El dia 8 d’abril vaig llegir a 
Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”
La candidata a l’alcaldia de Ciutadella Soledad Sánchez Mohamed, del Partido Democrático ha hagut de retirar un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.
El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors. Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió es farà pública previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes, i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions per a gestionar aquesta gran reclamació.
Sudàfrica va ser el primer país a prohibir a la seva Constitució la discriminació per orientació sexual i el primer país africà a legalitzar els matrimonis homosexuals (des de 2006), toi i això les estadístiques de violència masclista són de les més altes del món. A més, al país són violats altres drets individuals. Per exemple, les dones són agredides per la seva orientació sexual. Als guetos de Ciudad del Cabo les lesbianes pateixen el que els homes anomenen “violacions correctives”. Les activistes protesten davant els jutjats i demanen que les dones denunciÏn els seus agressors, però sovint els judicis s’ajornen per falta de testimonis (el de l’assassinada Zoliswa Nikonyane s’ha posposat 32 vegades) per això es demana l’aprovació d’una llei específica per castigar el que elles defineixen “crims de l’odi”. La policia no fa la seva feina, diu Funeka Soldaat, de Free Gender, una de les 10 ONG que van iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta mena de crims.
Una altra iniciativa per a la lluita contra els estigmes socials és l’equip de futbol
A 280 ciutats d’arreu del món han tingut lloc marxes de dones exigint dignitat i respecte. Les concentracions han estat convocades per associacions feministes. A Milà milers de manifestants han dut bufandes blanques i a Roma, on ha tingut lloc la marxa més llarga i nombrosa, hi havia monges i estudiants, àvies amb les seves nétes , militants d’esquerres, sindicalistes i funcionàries i també estudiants. En acabar la concentració a la Plaça del Popolo un grup de manifestants s’ha dirigit a les portes del Parlament perquè una de les seves demandes és la dimissió de Berlusconi.
La periodista sudafricana 
El 70% de les persones que treballen a la principal indústria de Marroc, la confecció tèxtil, són dones. Tot i així només el 27% de dones s’ha incorpaorat a la població activa al Marroc ( 25% a Tunísia i només 14% a Argèlia ).
En relació al cas de la presentadora anglesa 
Amb aquest títol tan explícit, basat en la pel·lícula de 2004 d’Agustín Díaz Yanes