Petició perquè les dones científiques deixin de ser discriminades per ser mares

Carmen, Diana i Maria van lliurar dijous passat al registre del Ministerio de Ciencia 300000 signatures recollides a través de Change.org per tal que es deixi de descomptar en les avaluacions de mèrits per a la projecció laboral el temps que van ser de baixa maternal.

És una flagrant discriminació ja que tenen menys temps per  aconseguir els mateixos mèrits per poder competir amb els seus companys masculins.

Esperem que la recollida de signatures contribueixi a la correcció d’aquest dèficit d’igualtat que pateixen les dones que es dediquen  la investigació en els organismes públics d’Espanya.

Podem llegir a la Vanguardia  Ser madre, un agujero negro para las investigadoras  on investigadores expliquen com l’àmbit de la ciència castiga la maternitat.  Per exemple, una de les que va llançar la campanya de Change,  Diana de la Iglesia –  enginyera informàtica i doctora en Intel·ligència Artificial per la Universidad Politécnica de Madrid que va treballar com a investigadora i gestora de projectes a la UPM – diu que el seu currículum “s’ha devaluat” ja que té uns “forats” que corresponen al període en què  va néixer la seva filla,  mesos sense publicar i investigar que penalitzen a l’hora  d’accedir a determinats llocs de treball  i optar als projectes.

Les múltiples campanyes actuals per a animar que les noies es dediquin a les carreres en STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)  estan molt bé,  però les dificultats no se centren en la carrera sinó en el moment en  què s’ha acabat la tesi i comença el període postdoctoral i s’entra en la trentena, aleshores, tot i que no s’han quantificat, els abandonaments són constants.

No es tracta, per tant,  només, de llançar campanyes per visualitzar  la “dona científica” i animar les noies  a emprendre aquests estudis, sinó també de resoldre els problemes amb els quals es troben després si volen exercir la professió  a alts nivells sense renunciar a la maternitat.  

Nenes i tecnologia

El grup musical Macedònia col·labora en el projecte del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Ajuntament de Barcelona ‘Som investigadors’,   per tal d’animar les nenes a acostar-se a la tecnologia. Han dedicat una cançó i videoclip al supeordinador MareNostrum.

L’objectiu de la iniciativa és apropar els més petits, especialment les nenes, a les carreres tecnològiques, per això el projecte s’inclou en el Pla Barcelona Ciència del consistori, i es preveu que 6.000 alumnes de primària de la ciutat duguin a terme un ‘tour’ per les instal·lacions del superordinador MareNostrum.

El Pla Barcelona Ciència és una iniciativa de l’Ajuntament que vol  impulsar i reforçar els programes STEAM i ESCOLAB, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts –especialment de nenes i joves–, amb la guia dels investigadors i donar visibilitat a les dones.

Necessitem més dones biòlogues, matemàtiques, enginyeres i s’ha de començar quan són petites, des de l’escola. 

Videoclip

Titular de premsa preocupant: L’educació exclou la dona del sector tecnològic

Llegeixo a La Vanguardia de dissabte 19 de maig  un reportatge sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un primer titular: Només un 13% dels estudiants universitaris en graus sobre noves tecnologies són dones.

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un informe que estudia en detall l’ecosistema tecnològic de la ciutat en clau de perspectiva de gènere. L’estudi ha estat elaborat per Eticas Foundation i impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTB i el comissionat de Tecnologia, Innovació Digital i Barcelona Activa. quest informe va ser presentat ahir al Museu Picasso per part de la directora general de Barcelona Activa Sara Berbel acompanyada de la regidora Laura Pérez i Francesca Bria, presidenta del comissionat de Tecnologia.  L’estudi posa en evidència la falta de dones a les empreses tecnològiques i assenyala que l’arrel del problema és  l’educació.
Només una de cada tres persones que treballen en empreses de l’àmbit de les TIC és dona ( 34,2%). Un 49% només ocupen càrrecs administratius. Un 3% es dediquen al màrqueting i un 9%  l’àmbit comercial.  Les dones amb feines directives només arriben l9,2 %.

L’escola, ja des de l’educció primària ha de contribuir a  acabar amb aquests esteriotips de gènere. El que hom proposa, per tant, és aconseguir que les noies triïn cada cop més itineraris científics i tecnològics fomentant els referents femenins en l’àmbit tecnològic, introduint la reflexió sobre la infrarepresentació de les dones en els plans d’estudis i impulsant polítiques d’inclusió.

Barcelona – i Catalunya – ha d’acabar amb la masculinització de la indústria tecnològica.

Dones i Mobile

Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere en la indústria de la tecnològica, un dels seus problemes urgents.  Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents ( un 23%) . Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés-per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. L’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa  quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Hi ha estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat Emma McGuigan, directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit.

Podem celebrar que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment.

Esdeveniments com WomenInMobile – que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada enguny- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. Són les dones les que pugen a l’escenari a parlar sobre innovació.

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència que tindrà lloc el proper 11  de febrer, el nostre centre se suma als actes programats per l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge ( IBIDELL) amb el qual manté col·laboració estreta  amb el programa Fem Tàndem L’H.

És per això que el nostre alumnat participarà el proper 3 de febrer en el 1r Slam de dones científiques en què  11 dones que es dediquen a  diferents especialitats com ara la medicina  o la investigació donaran a conèixer les seves experiències en format de monòlegs breus.  L’acte serà a l’Auditori Barradas a les 19:00h i compta amb l’actuació musical de POPKESTRA i des d’aquí encoratgem  l’assistència  a la jornada que, creiem, contribueix a l’impuls de les disciplines científiques entre les nostres alumnes.

De nou reivindiquem les dones científiques.

Aprofitem el 8 de març  per explorar  sobre la relació  de les dones amb la ciència que des de l’antiguitat molts homes han dificultat  o ocultat.

sabias1Adela Muñoz Páez, catedràtica de Química Inorgànica per la Universidad de Sevilla, autora de SABIAS. LA CARA OCULTA DE LA CIENCIA  ( Editorial Debate),  expressa el seu desig que en un futur ben proper les nenes tinguin com a model el centenars de científiques i  pensadores que han fet  d’aquest món un lloc millor, les vides de les quals han estat exemple de rebel·lia, tossuderia i  intel·ligència malgrat el menyspreu i els entrebancs masculins. Algunes d’aquestes dones formen part del recull que ressenyem 

Fins que arribi el dia que la història reconegui l’aportació femenina, educadors, pares, periodistes hem de remetre els nenes i les nenes cap a aquests models.

Hem de llegir aquest llibre; també podem consultar el blog de l’autora : Cartas a Hypatia, on  revisa biografies de científiques, o el portal Mujeresconciencia.com.

         Algunes dades:

A la societat grega les dones eren ciutadans de segona; no podien votar, sortir soles de casa ni moure’s  lliurement dins d’aquestes fora del  gineceu. Tot i així destaquen  la filòsofa i matemàtica Teano (esposa de Pitàgores), Aspasia de Mileto mestra de retòrica i  Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica, astrònoma, inventora i mestra.

A L’Edat Mitjana hi va haver algunes monges il·lustrades, però al segle XIII  una encíclica va prohibir  a les dones l ‘accés  a tots els centres del saber.

Durant la Il·lustració es van crear les acadèmiques científiques, per`aquestes, tan bon punt van néixer van expulsar les dones. Podem afirmar que el segle de les llums va ser els de l’obscuritat per a les dones.

Algunes de les dones que malgrat les dificultats van aconseguir sobresortir van ser criades com a homes. És el cas de la mateixa Hipatia  o  el de la Marquesa de Chatelet  ( París 1706-1749) que va traduir  al francès  els  Principis matemàtics d’Isaac Newton, amb explicacions sobre les seves fosques deduccions, però quan pòstumament  la seva obra va ser publicada  els historiadors van negar-li l’autoria perquè consideraven que era impossible que una dona hagués comprès i traduït el llibre.

Marie Curie va  obtenir el Nobel el 1903 pels seus estudis sobre energia nuclear gràcies a la insistència del seu marit que es va negar a acceptar-lo si no l’hi donaven també a ella.

Hedy Lamarr, actriu de Hollywood de la dècada dels quaranta i cinquanta, que era anomenada  “l’animal més  bell del món”,  a més de fer el primer nu integral en el cinema i fingir el primer orgasme, era una enginyera superdotada. Durant la Segona Guerra Mundial va patentar  un mètode perquè la freqüència usada per a dirigir els  torpedes canviés  de forma aleatòria per tal que no poguessin  ser interceptats; això era tan  revolucionari que no es va  poder  aplicar fins a vint anys després i  que és  la base del wifi.

La brillantíssima química Rosalind Franklin  va aconseguir la primera imatge de l’ estructura helicoïdal de doble hèlix de l’ ADN. No va obtenir el premi Nobel  ( el van donar a Maurice Wilkins  qui li va robar la  seva investigació ;  el 1962,  juntament a  Crick i  Watson) a ella ni la van anomenar. Franklin  també va treballar sobre el virus de la verola, però va morir als 37 anys com una desconeguda.

La llista de dones essencials per a la ciència és tan llarga como desconeguda. Molts dels seus descobriments van ser oblidats perquè no tenien credibilitat. Aquest és el cas de l’alemanya Maria Sibylla Merian    (1647-77), la primera entomòloga de camp de la història qui va documentar  la plaga  de les formigues a  Àfrica i se’n van riure.

Informació treta de La Vanguardia.

Molt relacionat amb el contingut d’aquest post és l’article de El Periodico  LA CIENCIA TIENE NOMBRE DE MUJER ( PERO NO NOS LO CONTARON)  de Juan Fernández ( 23 de febrer). Conté una presentació que fa referència  a 6 científiques de les quals gairebé no en sabem res.

Volem més presència femenina al món de la tecnologia

Encara que  la tecnologia la usen tot tipus  de col·lectius, en la indústria hi ha “poca presència femenina”, ha reconegut   el conseller delegat de la GSMA, John Hoffman. Aquesta entitat, que aglutina més de 800 operadors i 300 empreses de la indústria mòbil al món,  organitza el Mobile World Congress, que se celebra aquests dies a Barcelona. Per tal d’incrementar la presència femenina a l’àmbit de la indústria tecnològica, una de les novetats del congrés   serà  el Women 4Tech, que se celebrarà el proper divendres 2 de març. S’hi faran  debats sobre la inclusió de la dona en el món tecnològic amb el testimoni de multinacionals com Facebook o Google, el seu desenvolupament professional en carreres tècniques i el seu paper  en càrrecs de responsabilitat.  La directora general  de GSMA és la libanesa  Therese Jamaa ( a la fotografia)Un dels seus cavalls de batalla és augmentar la presència femenina al congrés. En l’ edició de     l ‘any  passat només un 21% dels assistents van ser dones. Es proposa que la xifra pugi fins al 25%.   Hi ha 4 temes que el GSMA considera claus  per a superar l’escletxa  de gènere actual: la igualtat  de gènere  en el desenvolupament de les carreres professionals a  Dones empoderant  la tecnologia (Women Empowering Technology); els consells i tutories en l’ educació dels joves a  Dones  promovent  la tecnologia (Women Encouraging Technology); el paper que  juguen en la comunicació i els anomenats sectors verticals a  Dones transformant  la tecnologia (Women Transforming Technology) i  una anàlisi del paper  que juguen a  l’ecosistema emprenedor i  innovador a  Dones innovant  en tecnologia (Women Innovating in Technology).

Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

L’ Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 70/474/Add.2 va proclamar l’11 de febrer de cada any el  Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació  i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits. Es va celebrar per primera vegada l’11 de febrer de  2016.

La UAB va celebrar divendres 10 de febrer aquest Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència . La Facultat de Ciències va acollir una jornada-taller al voltant d’aquesta temàtica. També   s’exhibeix dues mostres sobre les dones científiques:

  • Con A de astrónomas. Organitzada per la societat d’astronomia. A través d’una sèrie de cartells  es f un mirada del paper fonamental de les dones en les  principals  fites  de l’astrofísica   des de l’antiguitat fins als nostres  dies. El descobriment dels púlsars, l’ estructura a gran escala de l ‘Univers, o la mesura de les distàncies estel-lars .
  •  Dones de Ciència , exposició que prové de l’Institut Català de les Dones i mostra la participació,  clarament insuficient, de les dones al món científic i tecnològic. Realitat que és, a més d’injusta, perillosa per a la ciència i l’assoliment dels objectius de qualitat en una societat del coneixement.

“La igualtat no ha avançat en la ciència”, és una de les conclusions més fermes a les quals  han arribat les investigadores que han participat en la jornada-taller.

En aquest sentit  és interessant l’article d’avui del diari  El Periodico: Dones investigadores: el sotrac dels 40.   Destacades científiques d’entre 35 i 50 anys denuncien subtils i perjudicials biaixos de gènere.  Demanen mesures perquè la fase intermèdia de la carrera no es converteixi en una trampa.

La maternitat serà sempre el hàndicap que impedirà les dones la promoció i el reconeixement?

El alts càrrecs científics són homes. A tall d’exemple: només 3 rectorats de les 50 universitats públiques de tot l’Estat espanyol són ocupats per dones: Margarita Arboix  de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nekane Valluerca de la Universitat del País Basc i Pilar Aranda  de la Universitat de Granada. Aquesta és una de les dades que figuren a  l’informe ‘Científiques en xifres.2015 ’ presentat aquest dimarts per la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela.  Estadístiques i indicadors de la desigualtat de sexe en aquest camp. Segons Vela, les coses milloren, però a una velocitat  massa lenta. Entre els alumnes de grau, les dones dominen ( fins al 57% del percentatge total). En tesis doctorals aprovades la paritat és total: meitat homes, meitat dones; en canvi, les places de catedràtics són ocupades per un 79% d’homes. I entre els rectors el percentatge arriba al 93%.

Totes les investigadores consultades coincideixen en la importància de l’educació.  Cal canviar la  imatge que es continua promocionant de la dona.  Hi ha coses tan fàcils com fer visibles  les científiques del passat per donar referents i fer entendre que la conciliació és cosa tant d’homes com de dones és un canvi cultural essencial”.

A  La Vanguardia podem llegir un article on es relacionen una sèrie de dones científiques de les quals no sempre n’hem sentit a parlar:

Las damas de la ciencia, las grandes desconocidas

Aletta Jacobs, una dona pionera

googleAvui google dedica el seu doodle a ALETTA JACOB, en el 163è any del seu naixement. Així coneixem les proeses d’aquesta holandesa avançada al seu temps. Va ser la primera dona que va ingressar a la universitat i va obtenir el títol de doctora en Medicina a Holanda.

Va destruir 5 sostres de vidre, fent coses vedades fins aleshores a les nenes-dones:

  • va estudiar educació secundària en un institut on només hi havia nois. Hi assistia com a oient, a les noies només les preparaven per a tasques de la llar. Anys després, a Holanda es va permetre de fer estudis secundaris.
  • Va ser la primera dona a graduar-se en Medicina a Holanda. Després de molt insistir i demanar un permís  especial li van  permetre  entrar a  la universitat de Groningen. El 1876 va entrar  a l’Amsterdam. Es va enfrontar a alguns professors, però en dos anys es va graduar i el  1879 es va doctorar.
  • Va muntar el primer centre de planificació familiar a Holanda. Va investigar un mètode anticonceptiu, el diafragma del doctor Wilhelm P.J Mensinga,  i el va distribuir.  Durant 14 anys alguns dies a la setmana passava consulta gratuïta a prostitutes, indigents i  nens i va donar cursos d’higiene i  cura  dels  nens.
  • A partir de 1899 va deixar de costat la medicina i va liderar  l’ Associació per al Vot de la Dona, cosa que es va aconseguir a Holanda el 1913.
  • Va fundar la    Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat.

“Figuras ocultas”, pel·lícula sobre la inèdita història de tres dones singulars.

k-jjacksonvaughan

 

 

 

Katherine Johnson  (1910), matemàtica  ,  Dorothy Vaughn  ( 1910-2008), enginyera,  i Mary Jackson (1921-2005) enginyera, van ser unes dones afroamericanes, brillants matemàtiques que van  treballar a la NASA i van contribuir a una de les grans operacions de la història: la posada en òrbita de l’astronauta John Glenn.

Tots coneixem les missions Apolo i sabem els noms dels astronautes que van trepitjar la lluna, però pocs sabien de l’existència d’aquestes dones singulars, veritables  “ordinadors humans” que van ser indispensables en la carrera de l’espai.

Elles van ultrapassar les línies que marcaven el sexe i la raça i totes les barreres professionals. Sens dubte, cal que  reconeguem la seva contribució no només a la ciència sinó també a la lluita pels drets civils.

El director Theodore Melfi ens ofereix una pel·lícula vibrant amb una magnífica interpretació de Taraji  P. Henson,  Octavia Spencer i Janelle Monáe en els papers de les tres heroïnes.  Figuras Ocultas ( valoració de filmaffinity) Trailer