Un cop més reivindiquem les dones científiques.

Aprofitem el 8 de març  per explorar  sobre la relació  de les dones amb la ciència que des de l’antiguitat molts homes han dificultat  o ocultat.

sabias1Adela Muñoz Páez, catedràtica de Química Inorgànica per la Universidad de Sevilla, autora de SABIAS. LA CARA OCULTA DE LA CIENCIA  ( Editorial Debate),  expressa el seu desig que en un futur ben proper les nenes tinguin com a model el centenars de científiques i  pensadores que han fet  d’aquest món un lloc millor, les vides de les quals han estat exemple de rebel·lia, tossuderia i  intel·ligència malgrat el menyspreu i els entrebancs masculins. Algunes d’aquestes dones formen part del recull que ressenyem 

Fins que arribi el dia que la història reconegui l’aportació femenina, educadors, pares, periodistes hem de remetre els nenes i les nenes cap a aquests models.

Hem de llegir aquest llibre; també podem consultar el blog de l’autora : Cartas a Hypatia, on  revisa biografies de científiques, o el portal Mujeresconciencia.com.

         Algunes dades:

A la societat grega les dones eren ciutadans de segona; no podien votar, sortir soles de casa ni moure’s  lliurement dins d’aquestes fora del  gineceu. Tot i així destaquen  la filòsofa i matemàtica Teano (esposa de Pitàgores), Aspasia de Mileto mestra de retòrica i  Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica, astrònoma, inventora i mestra.

A L’Edat Mitjana hi va haver algunes monges il·lustrades, però al segle XIII  una encíclica va prohibir  a les dones l ‘accés  a tots els centres del saber.

Durant la Il·lustració es van crear les acadèmiques científiques, per`aquestes, tan bon punt van néixer van expulsar les dones. Podem afirmar que el segle de les llums va ser els de l’obscuritat per a les dones.

Algunes de les dones que malgrat les dificultats van aconseguir sobresortir van ser criades com a homes. És el cas de la mateixa Hipatia  o  el de la Marquesa de Chatelet  ( París 1706-1749) que va traduir  al francès  els  Principis matemàtics d’Isaac Newton, amb explicacions sobre les seves fosques deduccions, però quan pòstumament  la seva obra va ser publicada  els historiadors van negar-li l’autoria perquè consideraven que era impossible que una dona hagués comprès i traduït el llibre.

Marie Curie va  obtenir el Nobel el 1903 pels seus estudis sobre energia nuclear gràcies a la insistència del seu marit que es va negar a acceptar-lo si no l’hi donaven també a ella.

Hedy Lamarr, actriu de Hollywood de la dècada dels quaranta i cinquanta, que era anomenada  “l’animal més  bell del món”,  a més de fer el primer nu integral en el cinema i fingir el primer orgasme, era una enginyera superdotada. Durant la Segona Guerra Mundial va patentar  un mètode perquè la freqüència usada per a dirigir els  torpedes canviés  de forma aleatòria per tal que no poguessin  ser interceptats; això era tan  revolucionari que no es va  poder  aplicar fins a vint anys després i  que és  la base del wifi.

La brillantíssima química Rosalind Franklin  va aconseguir la primera imatge de l’ estructura helicoïdal de doble hèlix de l’ ADN. No va obtenir el premi Nobel  ( el van donar a Maurice Wilkins  qui li va robar la  seva investigació ;  el 1962,  juntament a  Crick i  Watson) a ella ni la van anomenar. Franklin  també va treballar sobre el virus de la verola, però va morir als 37 anys com una desconeguda.

La llista de dones essencials per a la ciència és tan llarga como desconeguda. Molts dels seus descobriments van ser oblidats perquè no tenien credibilitat. Aquest és el cas de l’alemanya Maria Sibylla Merian    (1647-77), la primera entomòloga de camp de la història qui va documentar  la plaga  de les formigues a  Àfrica i se’n van riure.

Informació treta de La Vanguardia.

Molt relacionat amb el contingut d’aquest post és l’article de El Periodico  LA CIENCIA TIENE NOMBRE DE MUJER ( PERO NO NOS LO CONTARON)  de Juan Fernández ( 23 de febrer). Conté una presentació que fa referència  a 6 científiques de les quals gairebé no en sabem res.

Deixa un comentari