Autor: Carme Torrijos

Les infortunades paraules les ha pronunciat Alfonso Puente, alcalde de Barreiros (Lugo) a l ‘últim  ple:   “los comunistas dejan de serlo cuando tienen dinero, las feministas dejan de serlo cuando se casan y los ateos dejan de serlo cuando cae el avión en el que viajan”.

El PSOE del municipi ha demanat al PP que les reprovi; la  secretaria local socialista , Carmen Veiga ha declarat que reflecteixen el seu  masclisme  i  fanatisme  intolerant i demostren la seva falta de respecte pels que no comparteixen les seves idees.

El País (15 d’abril)

Una nova generació de joves blogueres musulmanes, reivindiquen la possibilitat de seguir les tendències internacionals de la moda  sense vulnerar les tradicions i,  particularment,  allò que imposa la seva religió: que les dones vesteixin pudorosament. Així doncs, són devotes d’Alà i de totes les marques de moda i porten l’ últim model de  texans amb hiyad. La proposta, no sense detractors, s’ha estès a bona part dels països islàmics a partir de les seguidores d’aquesta i altres  pàgines. Volen ser musulmanes i fashion. Podem veure-ho al Facebook de Hana Tajima ( Devon, 1987) qui fa 6 anys va posar en marxa la pàgina Stylecovered on defineix el  “Muslim style”. La iniciativa de  Tajima n’ha generat d’altres com la de la’estilista sueca Ismane Asry Fashionwithfaith o les webs Hebamagazine.com ( òrgan d’expressió del  que s’ha anomenat muslim hipster i Hijabshigh.com especialitzada en fotografies de hiyabis  -dones amb hiyab- anònimes i glamuroses)

La indústria tèxtil no pot obviar el mercat musulmà. Ja fa temps les marques de luxe van adaptar les seves col·leccions al públic islàmic, fins i tot  algunes firmes fan mocadors especialment pensats per cobrir els seus caps (Hijab fashion). Però hi ha moltes veus crítiques i arriben no només de la comunitat islàmica. Nancy Hoque és dissenyadora de la firma californiana especialitzada en hiyabs sixteenR considera que la nova tendència no deixa de ser una frivolitat que en realitat no representa cap evolució.

Ha succeït a Canadà i la població està reaccionant amb indignació davant la passivitat de les autoritats que no han sabut o pogut trobar encara els autors de la difusió a Internet de les  fotografies de la noia  que es  va  suïcidar després de ser  violada i  assetjada.

Rehtaeh Parsons, una noia de 17 anys de Cole Harbour, una petita localitat a uns 1.800 kilòmetres a l ‘est  de Toronto, va morir diumenge a causa de les ferides que li va ocasionar l’intent de suïcidi el passat 4 de març. La família va denunciar que  fou violada quan  tenia 15 anys per un grup  de quatre joves. Pocs dies després de l ‘ atac, algú  va descobrir a Internet una foto de la violació  entre els seus companys d’escola. La policia mai no va  presentar  càrrecs contra els nois per falta de proves,  però  ella va patir un constant ciber assetjament   (per exemple proposicions a tenir relacions amb desconeguts) la qual cosa va motivar un canvi   d’escola i va provocar-li una gran depressió)

El grup  d’activistes cibernètics Anonymous va amenaçar amb revelar la identitat dels presumptes autors de la violació si no eren identificats per la policia i han fet crítiques públiques de com la policia, les autoritats escolars i altres adults han portat el cas. Les seves paraules han estat:  “lo que hemos conocido es realmente vergonzoso, pero no fue el acto de la violación lo que nos sacudió. Lo que nos resulta más alarmante ha sido el comportamiento de los adultos”. “Todos crearon este lío y en vez de asumir responsabilidades y arreglarlo lo primero que hicieron ayer por la mañana fue acudir a la televisión y defender sus trabajos. Han enseñado a jóvenes varones en su comunidad una terrible lección: violar es fácil”.

També el pare de Rehtaeh va criticar al seu blog la Policia Muntada de Canadà. “¿Cómo es posible que alguien deje un rastro digital como éste y que la Policía Montada todavía no tenga pruebas del crimen?”.

Aquest cas  està recordant a mots  canadencs la mort d’Amanda Todd, la jove canadenca que es va suïcidar  l’octubre de l’ any  passat als 15 anys després de ser assetjada durant molts anys a través d’Internet.

El Periodico (12 d’abril))

“El feminisme és molt perillós” . Aquestes són les paraules del patriarca de l’Església ortodoxa russa,Kiril I, aliat de Putin.  Considera que és una amenaça per a la pàtria. Després de l’acció de les Pussy Riot, el grup de música punk que es declara alternatiu, anarquista i feminista, el patriarca ha esdevingut un ferri enemic del feminisme; segons ell, constitueix “un dels grans perills que sotgen la humanitat”. Considera que allunya la dona del model de la família tradicional. Tot i que podríem pensar que la influència  Occidental i el passat comunista ( que va arraconar l’església)  haurien hagut de portar la societat russa cap a posicions més liberals, el cert és que en els darrers 20 anys el russos han tornat als valors tradicionals defensats per l’església ortodoxa que,  des del final de la Unió Soviètica, ha anat guanyant presència social i influència política.

“L’home ha d’orientar la mirada cap enfora, ha de treballar i fer diners. I la dona ha de centrar-se en l’interior, on hi ha els nens i la llar. Si aquesta funció increïblement important de la dona es destrueix, després tot serà destruït: la família i, posem, també la pàtria”. Va dir que no s’oposa que les dones facin carrera a la política o els negocis, però va assenyalar que han de tenir present quines són les seves prioritats. “No és de estranyar que la majoria de les líders feministes hagin romàs solteres” !!!

Aquestes paraules van ser pronunciades per Kiril I en una trobada de la Unió de Dones Ucraïneses Ortodoxes a Moscou, l’endemà de l’acció d’unes dones del grup ucraïnès  FEMEN, despullades de mig cos en amunt, davant la cancellera alemanya Angela Merkel i el president rus Vladimir Putin en un acte a la Fira Industrial de Hannover.

Tres de les joves integrants de les PUSSY RIOT, Nadejda Tolokonnikova, Maria Aliokhina i Iekaterina Samutsevits, es troben empresonades des del març de 2012 per haver improvisat el 21 de febrer del mateix any una «punk oració» amb el nom de «Mare de Déu, fes fora Putin» a la Catedral del Crist Salvador de Moscou. El patriarca es va mantenir intransigent cap a les condemnades malgrat que una part de la seva Església li demanava un gest de perdó.

El protocol, que es farà de manera coordinada entre l’Ajuntament, els Mossos d’Esquadra, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Català de les Dones,  s’activa en situacions de crisis greus (s’ entenen  com a situacions de crisis greus l’atemptat contra la integritat física de la dona amb intenció de matar-la o ocasionar-li danys físics i/o emocionals).

Segons la  regidora de Dona i Drets Civils del consistori barceloní, Francina Vila, “la nostra societat té el repte que les dones que pateixen violència masclista denunciïn sempre la seva situació”.

Ara (10/04)

Algunes dones occidentals i encara unes poques valentes àrabs han iniciat una guerra contra els islamistes radicals exhibint els pits.  “Els nostres pits poden més que les vostres pedres“, cridaven uns grups de dones davant les ambaixades europees de Tunísia  o davant algunes  mesquites com la de Sao Paulo a Brasil. Era una rèplica a l’amenaça anònima dels salafistes que havien piratejat les web del moviment feminista ucraïnès FEMEN  i van escriure “Us tallarem les mames i les donarem a menjar als nostres gossos“. Hi ha hagut d’ altres atacs com el que va rebre la pàgina web de Facebook de la branca tunisina de FEMEN on les reivindicacions van ser substituïdes per verset dels Coran i fotografies de peregrinació a La Meca. Les hostilitats van ser provocades per AMINA  TYLER, una tunisina de 19 anys que l’1 de març es va exhibir fumant i nua de la part de dalt a la seva pàgina de Facebook. Al pit, en àrab havia escrit: “El meu cos em pertany i no representa l’honor de ningú“. Amina va ser entrevistada per Ettounsiya ( li van pixelar el rostre per seguretat) va explicar  les amenaces de mort rebudes,  la seva vinculació  amb les feministes  i l’objectiu que perseguia: protestar contra la situació de la dona al món àrab. Va explicar que es despullaven parcialment per tal que el seu missatge tingués més ressò. La noia va desaparèixer a mitjan de març, posteriorment una tia va explicar que havia estat segrestada per la  família mateixa,  roman en un poblet de l’interior del país i no l’alliberaran fins que no pari d’estar boja. Per això FEMEN  s’ha mobilitzat arreu amb una sorprenent novetat: unes quantes feministes àrabs també ho han fet tot i que ALGUNES  s’han cobert el rostre per tal d’evitar represàlies.

El País ( 7 d’abril)

“Aunque tu marido te sea infiel, la verdadera prueba de amor es seguir amándole con lágrimas en los ojos, como Jesús lloraba en la cruz”. “Las mujeres maltratadas no deben separarse porque eso es amor”. “El aborto en el caso de violación no es tolerable porque dentro de lo terrible de la violación sacas algo bueno, que es un hijo, un don de Dios”. “La homosexualidad es una enfermedad y tiene cura, como la adicción al tabaco y al sexo”.

Aquestes són algunes de les frases expressades a classe de “Doctrina Social de la Iglesia” a 3r grau de periodisme per Gloria Casanova, una professora de la Universidad Cardenal Herrera – CEU. ( Universitat privada i catòlica amb campus a València, Elx -Alacant- i Castelló)

Trobem tolerable que una professora, des de la seva posició d’autoritat,  transmeti aquestes  idees als seus alumnes?. Aquest grau d’adoctrinament supera els límits de la llibertat d’expressió, atès que justifica la violència contra la dona, les violacions o la discriminació de les persones per la seva orientació sexual.

Encara que els alumnes que assisteixen a les classes d’ aquesta docent  estan acostumats al seu to i ideari, sempre en defensa de les  postures més conservadores de  l’ església,  en veure que radicalitzava el seu discurs habitual, molts d’ells s’han sentit ofesos i han denunciat públicament la professora: ” doña Gloria ha sobrepasado la libertad de cátedra, un derecho reconocido  en la Constitución, para hacer meramente opinión y acabar cruzando una delgada línea roja”.

La Fundación Universitaria  CEU, segons declaracions a la SextaTV es desmarca de la polèmica classe de la seva professora. Admeten que   en ells seus centres s’ inclou l ideari  de l’església, però aquests ensenyaments ”  “no admiten interpretaciones extremas que deriven en menosprecio de la dignidad y la libertad de la persona humana”. Insisteix  el CEU  que “siempre ha velado y continuará velando” per un  ensenyament  de la “Doctrina Social de la Iglesia  des de el respeto”.