Les dones de Castilla-La Mancha han de pagar els avortaments

Des d’aquest divendres lesdones que volen  interrompre voluntàriamente l’ embaràs a  Castilla-La Mancha no podran fer-ho a través de la seguritat social. Les clíniques amb  les quals el govern  regional havia signat un acord  per a la pràctica d’avortaments des  de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva han decidit anar a la vaga de forma indefinida per impagament  reiterat.

Segons denuncien, no reben cap  abonament per part  de l’administració  pública des de desembre de 2010 i  l’import  del  que hom els deuda arriba ja a 1.300.000 euros.

Les clíniques que han plantat cara a la Conselleria de Sanitat són: Dator, El Bosque, Cire, Gimenur, Deia Médica, Iris i l’ Institut  Ginecològic  de Múrcia, els set  centres que el  juny de 2010, davant  l’ entrada en vigor de la nova normativa, van signar un conveni  amb  el govern  de Castilla-La Mancha per a la pràctica d’avortaments (només dues de les clíniques tenen la seva seu a  la regió , mentre que  la resta es   troba a d’altres províncies properes).

Des de juliol  de l’ any passat, aquests centres han realtzat  tots els avortaments de Castella- La Manxa a càrrec de la seguretat social -unes 3.000-, ja que cap hospital públic de la zona fa aquestes  intervencions.

Però només van rebre un primer pagament el desembre de 2010 pels serveis fets de re juliol  a  setembre de l’any  passat.

Ara ja la situació els és insostenible perquè els proveïdors de material no poden esperar més i hi ha d’altres despeses. Per això s’han declarat en vaga. Això no obstant,  les clíniques seguiran atenent les dones que demandin una especial atenció: que no puguin esperar per malformacions congènites, patologies físiques o determinades situacions socials . Cal dir, però que aquestes intervencions no són les més habituals.

Nova campanya institucional per l’eradicació de la violència envers les dones

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha posat en marxa  una nova campanya per a l’eradicació de la violència contra les dones que posa l’atenció en els primers senyals d’alerta. El lema és:

‘No te saltes las señales. Elige vivir’

Ha estat presentada aquest dimarts per la ministra de Sanidad, Politica Social e Igualdad, Leire Pajín i  pretén  que les víctimes actuïn contra el seu agressor davant  la primera humiliació  que pateixin. Té un pressupost  de quasi cinc  milions d’euros, es distribuirà a través de televisó, ràdio, premsa, publicitat exterior i internet i durarà fins al 15 de desembre.

Consta de tres anuncis que narren el menyspreu que pateix  una dona  immigrant  per part  de la seva parella; l’aïllament que pateix una dona  madura i les amenaces que escolta a través del telefon  una altra dona, en presència dels  seus fills, quan  va en el cotxe amb el “mans lliures”. Les tres històries tenen un missatge optimista, perquè totes tres   demanen ajuda al seu entorn  per  sotir del problema.

Actualment, 724 dones disposen de dispositius de seguiment i des de gener , fins a març de 2011, més de 32.0000 dones han posat  denúncies por violència de gènere.

Nenes sense pit a Camerun

Acabo de llegir al diari El País un reportatge   esfereïdor, es tracta d’una altra  forma de mutilació femenina que s’afegeix a la del clítoris:

Niñas sin pecho en Camerún

Una de cada cuatro menores del país africano sufre el ‘planchado’ de los senos para disimular la pubertad y evitar violaciones y embarazos.

S’aconsegueix dissimular els pits de les nenes de diverses maneres: amb pedres calentes sobre els pits que comencen a apuntar,  pals  o d’altres objectes plans, de vegades els embenen els pits, però sempre les pedres, els pals o els draps estan bullint.  És el planxat de pits que pateix  una de cada quatre nenes  a Camerun.  Les mares o d’ altres dones de la família són les encarregades de practicar-lo amb la creença que retarda el creixement  del pit  de les seves filles i, per tant, les alllunya de les relacions sexuals, sovint no  consentides, les protegeix de les mirades libidinoses dels homes i  evita   embarassos no desitjats.

És una pràctica antiga que, després de mesos d’aplicació,  ocasiona cremades, ferides i, ocasionalment, predisposició al càncer.

En record d’una dona emprenedora en temps difícils

L’empresària Júlia Bonet Fité, fundadora i presidenta de la xarxa de perfumeries Júlia, que compta amb 63 establiments a Espanya i Andorra, va morir la matinada passada a Cambrils (Baix Camp) als 89 anys d’edat. L’emprenedora va seguir coordinant l’empresa,  fins a l’últim moment.

La direcció de la companyia i el consell d’administració han destacat avui, en un comunicat, que Bonet Fité (Escaldes-Engordany, Andorra, 1922) va saber posar en marxa el seu negoci el 1939, amb només 17 anys, malgrat les adversitats de l’època i “les dificultats pròpies de ser dona”.

L’actual empresa té l’origen en una perruqueria que l’andorrana va obrir en els baixos de casa seva a Escaldes-Engordany i que aniria creixent en oferir productes “que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir”.

L’emprenedora importava personalment pintallavis, laca d’ungles i fragàncies de Tolosa (França). Més tard, el seu marit, Pere Zamora, també va entrar en la gestió i, amb els anys, ho farien les tres filles del matrimoni, de manera que la direcció del negoci segueix sent familiar i sense cap establiment en règim de franquícia.

El negoci s’ha consolidat en una de les majors xarxes de perfumeries a la Península Ibèrica,  amb un especial creixement a principi dels anys 2000.

Diari Ara ( 4 setembre)

Una dona ultraconservadora, candidata republicana a la presidència dels EEUU

Michele Bachman, governadora de Minnesota,  és una de les tres candidates favorites  les properes primàries presidencials  del Partit Republicà. La candidata,  de 55 anys, és evangelica, creacionista i antiavortista. És  mare de 5 fills biològics i participa en un programa d’acollida de 23 nenes amb problemes.   Sovint explica  que es va casar amb el seu marit perquè Déu li ho va manar. Ha manifestat en múltiples ocasions que, com a dona, li deu submisió al seu marit i en un discurs de 2006 va afirmar: Dones, sigueu submises amb els vostres marits. El passat cap de setrmana va matisar, en diferents entrevistes aquestes paraules i va ir que “submissió”  havia d’entendre’s com “respecte mutu”.

Tot i que va ser educada coma  luterana es va passar a l’evangelisme, que creu en la literalitat de la Bíblia. Per això nega l’evolució. Quan estudiava dret a la universitat cristiana de l’evangelista Oral Roberts, va estudiar el que es coneix com a dominisme, una línia de pensament entre els teòlegs conservadors d’EEUU que defensa que només elñs cristians haurien de controlar les institucions seculars fins que Jesús torni per a l judici final. Ella i el seu home són seguidors del teòleg Francis Schaeffer, ja mort, que renega del Renaixement i la Il·lustració perquè van apartar l’home de Déu.

Una altra de les seves últimes declaracions: Una parella gay amb 11 fills no és una família. El 2004, en una conferència, la candidata va dir que “els gais són part  de Satan”. Quan va començar a la política, com a  senadora estatal de Minnesota, en assabentar-se que un altre legislador era homosexual se’n va anar a resar en front el seu despatx.

Bachmann reclama el trono del Tea Party ( El País, 16 d’agost)

Michele Bachmann, la enviada de Dios ( El Periodico, 15 d’agost)

Molts dels seus detractors  creuen que Bachmann, tan simplista, no té opcions a disputar la presidència a Obama, però mai no se sap. També  George Bush escoltava veus i rebia ordres del cel.

Diccionari biogràfic de dones

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut  amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara  per ara,  655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit  de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té  el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència,  Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura,  Departament d’Acció Social i Ciutadana,  Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació)  i del Govern de les Illes Balears  així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

 

Mor l’escriptora Concha Alós

Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.

Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va  escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni  social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge  directe  va ser qualificat sovint a l’ època com  obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.

Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanos,  La madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.

Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.

Hedy Lamarr, molt més que “l’animal més bell del món”

Llegeixo a Babelia ( El País, 30.07) un escrit de Manuel Vicent sobre l’actriu Hedy Lamarr ( Viena, 1914- Orlando, 2000). HEDY LAMARR: EL ÉXTASIS Y LA AGUJA.

Va ser tinguda en el seu temps com la dona més bella del món i ha passat a la història del cinema per ser la primera dona que es va exhibir totalment nua i va interpretar un orgasme. Això va tenir lloc a la pel·lícula Extasis, rodada a Praga el 1932 quan ella tenia 16 any. Anys més tard , la mateixa  Hedy Lamarr confessaria que per aconseguir aquella  expressió a la seva cara, el director l’estava punxant amb  una agulla imperdible. Per aquestes escenes,  el Papa Pío XII va condemnar la pel·lícula i va estar  prohibida als  EE.UU.

L’actriu va néixer a Viena,  era filla d’un banquer i una pianista, tots dos jueus,  i era superdotada. Va estudiar enginyeria, però se sentia atreta pel teatre i va marxar a Berlin. Poc després de rodar la pel·lícula que l’hauria de donar a conèixer al món, es va casar amb un magnat de la siderurgia qui,  engelosit per les seqüències eròtiques,  la va tancar a casa lligada al llit sota la vigilància d’una criada. Durant els dos anys que va durar el segrest va tenir temps de reemprendre els estudis d’enginyeria i va inventar una fórmula, l’anomenat espectre expandit, una tècnica de commutació de freqüències que posteriorment es va usar per protegir la direcció dels míssils. Aquest invent es va patentar l’ 11 d’agost de 1942, en plena guerra mundial, i encara actualment és d’aplicació.  Va fer possible per primer cop la transmissió de senyals secrets sense ser interferits i es va utilitzar a la guerra de Vietnam i a la guerra dels míssils a Cuba.

Va aconseguir escapar de la presó del seu marit i va fugir a Hollywood on Louis B. Mayer, de la Metro, la va rebatejar Hedy Lamarr i la va convertir en una estrella. La pel·lícula per la qual és recordada és Sansón y Dalila (1949)

Sempre va ser més intel·ligent que tots els homes que la van acomapanyar, però mai no va ser considerada la millor actriu per mor de la seva bellesa.

La lectura de l’article i altres coses sobre aquest personatge apassionant m’ha fet recordar que enguany a les  XII Jornades Científiques i Tecnològiques de L’Hospitalet de Llobregat el premi en  l’apartat  Igualtat de gènere fou per al treball de recerca Hedy Lamarr no tan sols l’actriu més bella del món, de l’Institut Torras i Bages. M’agradaria llegir aquest treball.

El que s’ha aconseguit en favor de la dona durant les legislatures de Rodríguez Zapatero

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

– 15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri  d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís  de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern  anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest  mes. Va ser eliminat el 2010.

– 24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret  de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es  pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com  abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi  Penal.  Enduriment de  les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i  enduriment de  les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir,  sempre seguim avançant.