Nenes sense pit a Camerun

Acabo de llegir al diari El País un reportatge   esfereïdor, es tracta d’una altra  forma de mutilació femenina que s’afegeix a la del clítoris:

Niñas sin pecho en Camerún

Una de cada cuatro menores del país africano sufre el ‘planchado’ de los senos para disimular la pubertad y evitar violaciones y embarazos.

S’aconsegueix dissimular els pits de les nenes de diverses maneres: amb pedres calentes sobre els pits que comencen a apuntar,  pals  o d’altres objectes plans, de vegades els embenen els pits, però sempre les pedres, els pals o els draps estan bullint.  És el planxat de pits que pateix  una de cada quatre nenes  a Camerun.  Les mares o d’ altres dones de la família són les encarregades de practicar-lo amb la creença que retarda el creixement  del pit  de les seves filles i, per tant, les alllunya de les relacions sexuals, sovint no  consentides, les protegeix de les mirades libidinoses dels homes i  evita   embarassos no desitjats.

És una pràctica antiga que, després de mesos d’aplicació,  ocasiona cremades, ferides i, ocasionalment, predisposició al càncer.

En record d’una dona emprenedora en temps difícils

L’empresària Júlia Bonet Fité, fundadora i presidenta de la xarxa de perfumeries Júlia, que compta amb 63 establiments a Espanya i Andorra, va morir la matinada passada a Cambrils (Baix Camp) als 89 anys d’edat. L’emprenedora va seguir coordinant l’empresa,  fins a l’últim moment.

La direcció de la companyia i el consell d’administració han destacat avui, en un comunicat, que Bonet Fité (Escaldes-Engordany, Andorra, 1922) va saber posar en marxa el seu negoci el 1939, amb només 17 anys, malgrat les adversitats de l’època i “les dificultats pròpies de ser dona”.

L’actual empresa té l’origen en una perruqueria que l’andorrana va obrir en els baixos de casa seva a Escaldes-Engordany i que aniria creixent en oferir productes “que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir”.

L’emprenedora importava personalment pintallavis, laca d’ungles i fragàncies de Tolosa (França). Més tard, el seu marit, Pere Zamora, també va entrar en la gestió i, amb els anys, ho farien les tres filles del matrimoni, de manera que la direcció del negoci segueix sent familiar i sense cap establiment en règim de franquícia.

El negoci s’ha consolidat en una de les majors xarxes de perfumeries a la Península Ibèrica,  amb un especial creixement a principi dels anys 2000.

Diari Ara ( 4 setembre)

Una dona ultraconservadora, candidata republicana a la presidència dels EEUU

Michele Bachman, governadora de Minnesota,  és una de les tres candidates favorites  les properes primàries presidencials  del Partit Republicà. La candidata,  de 55 anys, és evangelica, creacionista i antiavortista. És  mare de 5 fills biològics i participa en un programa d’acollida de 23 nenes amb problemes.   Sovint explica  que es va casar amb el seu marit perquè Déu li ho va manar. Ha manifestat en múltiples ocasions que, com a dona, li deu submisió al seu marit i en un discurs de 2006 va afirmar: Dones, sigueu submises amb els vostres marits. El passat cap de setrmana va matisar, en diferents entrevistes aquestes paraules i va ir que “submissió”  havia d’entendre’s com “respecte mutu”.

Tot i que va ser educada coma  luterana es va passar a l’evangelisme, que creu en la literalitat de la Bíblia. Per això nega l’evolució. Quan estudiava dret a la universitat cristiana de l’evangelista Oral Roberts, va estudiar el que es coneix com a dominisme, una línia de pensament entre els teòlegs conservadors d’EEUU que defensa que només elñs cristians haurien de controlar les institucions seculars fins que Jesús torni per a l judici final. Ella i el seu home són seguidors del teòleg Francis Schaeffer, ja mort, que renega del Renaixement i la Il·lustració perquè van apartar l’home de Déu.

Una altra de les seves últimes declaracions: Una parella gay amb 11 fills no és una família. El 2004, en una conferència, la candidata va dir que “els gais són part  de Satan”. Quan va començar a la política, com a  senadora estatal de Minnesota, en assabentar-se que un altre legislador era homosexual se’n va anar a resar en front el seu despatx.

Bachmann reclama el trono del Tea Party ( El País, 16 d’agost)

Michele Bachmann, la enviada de Dios ( El Periodico, 15 d’agost)

Molts dels seus detractors  creuen que Bachmann, tan simplista, no té opcions a disputar la presidència a Obama, però mai no se sap. També  George Bush escoltava veus i rebia ordres del cel.

Diccionari biogràfic de dones

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut  amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara  per ara,  655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit  de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té  el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència,  Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura,  Departament d’Acció Social i Ciutadana,  Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació)  i del Govern de les Illes Balears  així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

 

Mor l’escriptora Concha Alós

Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.

Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va  escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni  social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge  directe  va ser qualificat sovint a l’ època com  obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.

Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanosLa madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.

Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.

Hedy Lamarr, molt més que “l’animal més bell del món”

Llegeixo a Babelia ( El País, 30.07) un escrit de Manuel Vicent sobre l’actriu Hedy Lamarr ( Viena, 1914- Orlando, 2000). HEDY LAMARR: EL ÉXTASIS Y LA AGUJA.

Va ser tinguda en el seu temps com la dona més bella del món i ha passat a la història del cinema per ser la primera dona que es va exhibir totalment nua i va interpretar un orgasme. Això va tenir lloc a la pel·lícula Extasis, rodada a Praga el 1932 quan ella tenia 16 any. Anys més tard , la mateixa  Hedy Lamarr confessaria que per aconseguir aquella  expressió a la seva cara, el director l’estava punxant amb  una agulla imperdible. Per aquestes escenes,  el Papa Pío XII va condemnar la pel·lícula i va estar  prohibida als  EE.UU.

L’actriu va néixer a Viena,  era filla d’un banquer i una pianista, tots dos jueus,  i era superdotada. Va estudiar enginyeria, però se sentia atreta pel teatre i va marxar a Berlin. Poc després de rodar la pel·lícula que l’hauria de donar a conèixer al món, es va casar amb un magnat de la siderurgia qui,  engelosit per les seqüències eròtiques,  la va tancar a casa lligada al llit sota la vigilància d’una criada. Durant els dos anys que va durar el segrest va tenir temps de reemprendre els estudis d’enginyeria i va inventar una fórmula, l’anomenat espectre expandit, una tècnica de commutació de freqüències que posteriorment es va usar per protegir la direcció dels míssils. Aquest invent es va patentar l’ 11 d’agost de 1942, en plena guerra mundial, i encara actualment és d’aplicació.  Va fer possible per primer cop la transmissió de senyals secrets sense ser interferits i es va utilitzar a la guerra de Vietnam i a la guerra dels míssils a Cuba.

Va aconseguir escapar de la presó del seu marit i va fugir a Hollywood on Louis B. Mayer, de la Metro, la va rebatejar Hedy Lamarr i la va convertir en una estrella. La pel·lícula per la qual és recordada és Sansón y Dalila (1949)

Sempre va ser més intel·ligent que tots els homes que la van acomapanyar, però mai no va ser considerada la millor actriu per mor de la seva bellesa.

La lectura de l’article i altres coses sobre aquest personatge apassionant m’ha fet recordar que enguany a les  XII Jornades Científiques i Tecnològiques de L’Hospitalet de Llobregat el premi en  l’apartat  Igualtat de gènere fou per al treball de recerca Hedy Lamarr no tan sols l’actriu més bella del món, de l’Institut Torras i Bages. M’agradaria llegir aquest treball.

El que s’ha aconseguit en favor de la dona durant les legislatures de Rodríguez Zapatero

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri  d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís  de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern  anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest  mes. Va ser eliminat el 2010.

24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret  de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es  pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com  abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi  Penal.  Enduriment de  les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i  enduriment de  les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir,  sempre seguim avançant.

Una nena espanyola de Melilla de 15 anys decideix portar “burca”

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País  Sin “burka” no quiero vivir.

burka A la imatge,  l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo  l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del  30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al nueva-imagenQarni  Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de  capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla.  Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

niqabDe fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen  nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment,  aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) noies-amb-hijab

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s  a l’home ja que  tot ho faran per amor.  Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb  minifaldilla i escot i, en canvi,  no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar  va arribar al 42,4% l’any  2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices,  però  no tindran formació ni possibilitats.

Dones escriptores

Al Babelia del 2 de juny surt publicat un article signat per Javier Aparicio Maydeu sobre les escriptores Virginia Woolf, Anaïs Nin, Flannery O’Connor, Edith Wharton o Anaïs Nin, l’article és LA ESTRATEGIA DE VIRGINIA i com a subtítol llegim aquesta divisa de Woolf, una mena d’exhortació a les altres dones: OS PIDO QUE GANÉIS DINERO Y TENGÁIS UNA HABITACIÓN PROPIA

ilustracion_fernando_vicente virginia-woolfA la il·lustració de grup, en primera fila d’esquerra a dreta,  ANAÏS NIN,  JEAN RHYS, KATHERINE MANSFIELD i FLANNERY O’CONNOR. Al  darrera:  EDITH WARTON i KATE CHOPIN.

En solitari, VIRGINIA WOOLF.

Aquestes dones no es van conformar amb la seva realitat i van escriure per enriquir-la, no fou fàcil per a elles i també ho denunciaren. Van lluitar pel seu ofici.  L’article recomana la lectura d’algunes obres cabdals d’aquestes escriptores o de bones biografies d’algunes d’elles.  Destaquem, per exemple:

De Virginia WOOLF (1882-1941) el seu manifest com a dona escriptora: Una habitació pròpia (1929)

De  Katherine MANSFIELD (1888- 1923) el seu impressionant Diari (1927)

D‘Edith WHARTON (1862-1937) la col·lecció d’articles sobre literatura i escriptura Escribir ficción (1925)

De Jean RHYS (1890-1970) el clàssic El ancho mar de los Sargazos (1966)

I sobre Flannery O’CONNOR (1925-1964), autora de Sang sàvia (1952)  l’esplèndida biografia de Brad Gooch.