“Yihad” feminista en “topless”

Algunes dones occidentals i encara unes poques valentes àrabs han iniciat una guerra contra els islamistes radicals exhibint els pits.  “Els nostres pits poden més que les vostres pedres“, cridaven uns grups de dones davant les ambaixades europees de Tunísia  o davant algunes  mesquites com la de Sao Paulo a Brasil. Era una rèplica a l’amenaça anònima dels salafistes que havien piratejat les web del moviment feminista ucraïnès FEMEN  i van escriure “Us tallarem les mames i les donarem a menjar als nostres gossos“. Hi ha hagut d’ altres atacs com el que va rebre la pàgina web de Facebook de la branca tunisina de FEMEN on les reivindicacions van ser substituïdes per verset dels Coran i fotografies de peregrinació a La Meca. Les hostilitats van ser provocades per AMINA  TYLER, una tunisina de 19 anys que l’1 de març es va exhibir fumant i nua de la part de dalt a la seva pàgina de Facebook. Al pit, en àrab havia escrit: “El meu cos em pertany i no representa l’honor de ningú“. Amina va ser entrevistada per Ettounsiya ( li van pixelar el rostre per seguretat) va explicar  les amenaces de mort rebudes,  la seva vinculació  amb les feministes  i l’objectiu que perseguia: protestar contra la situació de la dona al món àrab. Va explicar que es despullaven parcialment per tal que el seu missatge tingués més ressò. La noia va desaparèixer a mitjan de març, posteriorment una tia va explicar que havia estat segrestada per la  família mateixa,  roman en un poblet de l’interior del país i no l’alliberaran fins que no pari d’estar boja. Per això FEMEN  s’ha mobilitzat arreu amb una sorprenent novetat: unes quantes feministes àrabs també ho han fet tot i que ALGUNES  s’han cobert el rostre per tal d’evitar represàlies.

El País ( 7 d’abril)

Lean In, el llibre que encoratja les dones

Així s’anomena el llibre publicat per Sheryl Sandberg, número dos de Mark Zuckerberg (creador de Facebook)  entre l’autobiografia i els manuals d’autoajuda que ha arrassat  als EEUU i apareix  en espanyol el proper dijous amb el títol de Vayamos adelante: Las mujeres, el trabajo y la voluntas de liderar (Conecta) Es tracta d’un manifest feminista en el sentit que ressuscita la lluita per la igualtat, destinat principalment a les dones que han entrat al laberint empresarial. Sanbberg té 44 anys, dos fills, dues llicenciatures a Harvard, una mansió a Palo Alto i ha passat mitja vida treballant al Banc Mundial, el Tresor dels EEUU  o Silicon Valley i assegura que “el sostre de vidre” no l’imposen tan sols els condicionants externs sinó també les mateixes dones que renuncien a les seves ambicions per una vida familiar. Al seu llibre encoratja les dones a destruir aquests obstacles interiors. EL VIRATGE CAP A UN MÓN MÉS IGUALITARI SUCCEIRÀ PERSONA A PERSONA. Tot i que ella no es considera feminista, dóna consells per a arribar al cim, des de negociar el salari fins a deixar la feina a dos quarts de sis , millorar l’autoritat a través  de la forma de parlar…

El llibre, del qual s’han venut  més de 200.000 exemplars en tan sols un mes,  ha estat objecte de tota mena de crítiques, moltes demolidores. Alguns consideren l’autora una ingènua i li rebutgen l’actitud  de fer culpable la víctima deixant de banda el paper de les institucions i les polítiques d’igualtat i també el fet que ella parli des del seu estatus de dona privilegiada. Moltes dones es resisteixen a acceptar aquesta mena de lluita, del tot individual. Al país estan agafant força grups com ara Liaison Femme que potencia les iniciatives col·lectives.

I això no és adoctrinament?

“Aunque tu marido te sea infiel, la verdadera prueba de amor es seguir amándole con lágrimas en los ojos, como Jesús lloraba en la cruz”. “Las mujeres maltratadas no deben separarse porque eso es amor”. “El aborto en el caso de violación no es tolerable porque dentro de lo terrible de la violación sacas algo bueno, que es un hijo, un don de Dios”. “La homosexualidad es una enfermedad y tiene cura, como la adicción al tabaco y al sexo”.

Aquestes són algunes de les frases expressades a classe de “Doctrina Social de la Iglesia” a 3r grau de periodisme per Gloria Casanova, una professora de la Universidad Cardenal Herrera – CEU. ( Universitat privada i catòlica amb campus a València, Elx -Alacant- i Castelló)

Trobem tolerable que una professora, des de la seva posició d’autoritat,  transmeti aquestes  idees als seus alumnes?. Aquest grau d’adoctrinament supera els límits de la llibertat d’expressió, atès que justifica la violència contra la dona, les violacions o la discriminació de les persones per la seva orientació sexual.

Encara que els alumnes que assisteixen a les classes d’ aquesta docent  estan acostumats al seu to i ideari, sempre en defensa de les  postures més conservadores de  l’ església,  en veure que radicalitzava el seu discurs habitual, molts d’ells s’han sentit ofesos i han denunciat públicament la professora: ” doña Gloria ha sobrepasado la libertad de cátedra, un derecho reconocido  en la Constitución, para hacer meramente opinión y acabar cruzando una delgada línea roja”.

La Fundación Universitaria  CEU, segons declaracions a la SextaTV es desmarca de la polèmica classe de la seva professora. Admeten que   en ells seus centres s’ inclou l ideari  de l’església, però aquests ensenyaments ”  “no admiten interpretaciones extremas que deriven en menosprecio de la dignidad y la libertad de la persona humana”. Insisteix  el CEU  que “siempre ha velado y continuará velando” per un  ensenyament  de la “Doctrina Social de la Iglesia  des de el respeto”.

S’ha de mantenir als maltractadors el règim de visites als fills?

Ens fem aquesta pregunta en relació al darrer cas de violència sobre una menor per part del seu pare. La mort de la nena ha tingut lloc a Campillos ( Málaga) poble del pare, condemnat el darrer desembre per maltractament i amb ordre d’allunyament de la seva dona, mare de la menor de qui estava en procés de separació i que viu a Mataró. Malgrat la condemna l’home mantenia el règim  de visites a la nena. L’home, de 32 anys, no va entrar a la presó per complir la condemna  perquè no tenia antecedents. Un familiar va trobar ahir la nena morta per asfíxia i el pare penjat.  Els experts creuen que falta protecció  als nens en casos de violència de gènere ( La Ley Integral contra la Violencia de Género y el Código Civil permeten els jutges retirar als pares la custòdia dels fills per preservar l’ interès del menor;  però, segons  Ángela Cerrillos, presidenta de l’Asociación de Mujeres Juristas Themi,  aquesta opció queda a la seva discrecionalitat i  s’aplica en comptades ocasions. El Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad compta des d’aquest any els nens morts i també els que queden orfes com a víctimes de la violència de gènere.

D’altra banda, els crims maslistes han convertit aquesta Setmana Santa en un període especialment  cru. Des del passat dimecres, tres dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles a Oliva (València), Palma i Lugo.

Amb les tres últimes víctimes mortals,  ja són 12 les dones que han estat mortes per les parelles o exparelles el 2013, una més que en el mateix període de l ‘any anterior. cap de les tres havia denunciat el seu maltractador, cosa que és reiterativa en la majoria dels casos: només 2 de les 12 d’enguany havia iniciat causa per violència.  Aquesta dada preocupa els experts, els quals insisteixen que les retallades en la protecció social a les víctimes:  cases d’ acollida, centres d’assessorament… poden ser motiu de descoratjament per tal que les dones mirin de sortir de la situació de violència.

Diari Ara (1 abril)

Declaracions polèmiques de Dolores de Cospedal

La número dos del PP considera “masclista” la política de les quotes. En un acte de commemoració  del Dia Internacional de la Dona va criticar  les quotes en la política (aquestes quotes afavoreixen les dones i  vetllen per la possibilitat de números paritaris a les llistes) .

Ella diu sentir-se orgullosa perquè en el seu partit hi ha un gran nombre de dones en càrrecs importants sense aplicar la política de quotes.

El País ( de de febrer)

El 3% de les víctimes de violència masclista són menors d’edat

Caldrà revisar la Llei de violència masclista?

Avui podem llegir  a l diari ARA (7 de febrer)

Les darreres xifres mostren que el fenomen no només no remet, sinó que pren fórmules més sofisticades a través de les xarxes socials.

El 2012 els Mossos d’Esquadra van atendre 12.193 víctimes per violència masclista,  454 eren menors d’edat, xifra que suposa que el 3% de les dones que denuncien abusos per part de la seva parella o exparella tenen menys de 18 anys. Si  la franja d’edat s’augmenta  fins als 35 anys, el percentatge de víctimes joves puja fins al 55% del total.

El departament d’Interior ha presentat aquest dijous aquestes dades en el marc d’una jornada per prevenir la violència masclista entre els adolescents organitzada per la Regió Metropolitana Sud de la policia catalana. També s’ha alertat sobre la sofisticació que està prenent la problemàtica a través de les xarxes socials  ( cibermasclisme).

Un diputat d’UPD diu que a Espanya l’home està en desigualtat

El diputat  de “Unión, Progreso y Democracia”  (UPD) Toni Cantó ha demanat  disculpes  per haver afirmat ahir al seu compte de  Twitter que la majoria de leas denuncies de víctimes de violència masclista són falses, però  ha assegurat que en aquests moments a Espanya l’home està  en situació de desigualtat. En una entrevista a Antena 3, Cantó ha explicat  que es va  reunir  amb representants de Federgen, una associació  d’afectats per les lleis de gènere, que li van proporcionar aquelles dades que van provocar tan d’enrenou.  Com que no havia contrastat les dades, ara es disculpa, això no obstant és crític amb  la llei  de violència de gènere perquè , diu, no és eficaç atès que la xifra de víctimes no disminueix  i perquè considera que no es pot construir la igualtat  en contra dels homes, que es como s’ ha fet en aquest  país. “En aquests moments l’ home està  en desigualtat en situacions com  processos de divorci  o davant una denúncia sense  proves, no es dóna a l’home ni la presumpció d’innocència”.  Cantó forma part de la Comissió d’Igualtat i defensa la seva continuïtat.

Sentència exemplar per un cas de maltractaments masclistes a la Xina

Un tribunal de Pequín dicta una sentència exemplar en el cas  més cèlebre de violència masclista

El jutge   del tribunal de Chaoyang (Pequín) aprova el divorci  per maltractaments, li  dóna  la custòdia de les seves tres filles  i 300.000 iuans anuals (36.500 euros) fins  que facin  18 anys, més una indemnització per traumes psicològics de 12 milions de iuans (quasi 1,5 milions d’euros) i  una ordre  d’allunyament per al marit (la primera que dicta un tribunal pequinès). La dona, Kim Lee,  va declarar al finalitzar el judici: “El  que més vull  dir és: no pegueu les vostres dones”.

Durant  dos anys, aquest cas ha estimulat el debat públic sobre la qüestió dels maltractaments dins del matrimoni, un tema estrictament privat . D’altra banda, el marit,  Li Yang és una celebritat que ha ensenyat  anglès a 30 milions de xinesos amb  llibres, webs i  gires en estadis abarrotats. Amb un estil evangèlic-marcial exigia  que les masses repeteixin a crits les seves famoses proclames. Tenia una  perfecta imatge pública  mentre que deportes endins esclavitzava la seva dona.

El Periodico