ESPAI DE COEDUCACIÓ

El diari ultraortodox israelí ‘HaMevaser’ deixa fora de la foto les dones de la manifestació antiterrorista a París. No hi surten ni la poderosa Merkel,  l’alcaldessa de París o la reina palestina Rània entre d’altres!

La ultraortodòxia busca apartar la dona de l’àmbit públic fins al punt de prohibir en els seus partits polítics les candidatures femenines al Parlament (Knesset). La publicitat d’aquesta doctrina sovint presenta un món exclusivament masculí en què només apareix ocasionalment alguna nena.

Aquest és el nom de la dona d‘Amedy Coulibaly, el gihadista que va segrestar una desena de persones en un supermercat jueu de París , després de l’atac contra el setmanari Charlie Hebdo. Les càmeres de seguretat de l’aeroport d’Istanbul van gravar el moment en què la dona més buscada de França  va entrar al país el 2 de desembre en un vol procedent de Madrid, on havia fet escala. El Govern turc ha confirmat que la dona ha creuat a Síria,  territori controlat per l’Estat Islàmic. Els països europeus han acusat el Govern d’Ankara de la laxitud dels seus controls fronterers, que permeten l’entrada al país de gihadistes que després es desplacen a Síria. 

La policia francesa busca   la dona , de 26 anys,  per l’assassinat d’una policia dijous passat i per l’atac a un supermercat jueu divendres, perpetrats juntament amb el seu company i ha difòs la fotografia on es veu com practica tir amb ballesta vestida amb burka. Hayat va néixer el 26 de juny  de 1988 a Villers-sur-Marne (Val-de-Marne) són 7 germans i després de la mort de la seva mare el 1994 els serveis socials se’n van fer càrrec. Fins molt recentment no ha tingut contacte amb el seu pare, Mohamed, segons  el diari Le Parisien. La noia s’ha anat radicalitzant des de 2010 ( fins i tot hi ha algunes fotos antigues en biquini) Ara és més  religiosa que Coulibaly  i té el desig d’anar a viure a un país àrab per perfeccionar el seu nivell d’àrab literari. Recentment va acomplir amb el deure de peregrinació a la Meca junt al seu company. 

La Vanguardia ( 13 gener 2015)

 

 

 

. 

Amb aquest nomenament l’església anglicana fa història. Libby Lane, de 48 años, serà  consagrada amb tots els honors en una cerimònia a la catedral de York el proper 26 de gener.

Lane és sacerdotessa des de 1994, quan  va ser ordenada a  la primera promoció de dones al  Regne  Unit ;  serà  bisbe  de Stockport,  la mateixa diòcesi del nort d’Anglaterra on treballa i  ha ocupat diferents càrrecs.

En  conèixer el seu ascens,  la religiosa, pastora des de 2007  les esglésies de St. Peter, a Hale, i St. Elizabeth, a  Ashley, a  la diòcesi de Chester, va declarar-se  “molt  emocionada” per  l'”inesperat” nomenament . La nova bisbe és casada i té 2 fills.

A veure si seguim  l’exemple dels anglicans!

La policia espanyola va detenir set persones, una d’elles a Barcelona, en el marc d’una operació contra una xarxa que es dedicava a reclutar dones joves per a l’Estat Islàmic, el grup jihadista que actua a Síria i a l’Iraq.

Dues expertes en jihadisme analitzen el fenomen del reclutament femení per a la milícia jihadista. L’Estat Islàmic promet als combatents un sou, una casa i una dona; és per això que les dones europees que s’hi integren ho fan com a esposes dels combatents i per engendrar els seus fills, en el marc del seu projecte de conquesta.

Ahir va tenir lloc a l’Ajuntament d’Oslo l’acte de  lliurament dels dos premis d’enguany, a Kailash Satyarthi i Malala Yousafzai,  amb presència dels reis de Noruega i membres del Govern.

En una entrevista prèvia a la cerimònia concedida a la BBC Malala va afirmar que espera iniciar una carrera política i fins i tot aspira a ser primera ministra en el seu país un cop acabats els seus estudis al Regne Unit. “Vull servir el meu país i el meu somni és  que es converteixi en un país desenvolupat en el qual tots els nens tinguin accés a l’educació“. D’altra banda, l’activista ha expressat la seva decepció pel fet que els primers ministres de Pakistan i  Índia, Nawaz Sharif y Narendra Modi, respectivament, no vagin a  la gala de lliurament  del guardó. El comitè  del Nobel ha destacat  a través d’ un comunicat  la importància que una musulmana i un hindú, una paquistaní i  un indi, s’ hagin unit  en una lluita comuna  a favor de                         l’ educació i en contra de l’ extremisme. I justament els extremistes van tirotejar la noia. Ho podem llegir a:  A Pakistan els talibans tirotegen una noia que defensava el dret a estudiar. 

Recordem el discurs de Malala a l’ONU:  “Un nen, un professor, un llapis i un llibre poden canviar el món”

 

 

Una botiga de roba situada en un centre comercial de Caracas  mostra uniformes escolars per a nenes embarassades. Dues ONGs  ( FUNDANA  i CONSTRUYENDO  FUTUROS ) busquen cridar l’atenció sobre l’ educació sexual dels joves veneçolans. Volen esbrinar perquè  el 90% dels adolescents coneixen els mètodes anticonceptius, però només  el 10% els utilitzen.  El país té l’índex més alt d’embarassos de menors de 18 anys de tot sudamèrica (23% dels naixements anuals) Cada 3 minuts una menor es queda embarassada.

La campanya buscava l’impacte; no és la primera vegada que la moda cedeix els  seus espais propis  ( l’aparador, la fotografia) per a  causes socials.

Aquesta afirmació l’ha feta avui en roda de premsa la directora de Promoció de la Salut de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia ( ACAB ), Cristina Carretero. Es calcula també que unes 28.000 ja pateixen aquests trastorns alimentaris. Alhora s’ha presentat la campanya ‘L’anorèxia no és culpa de ningú‘, que persegueix “eradicar” els mites al voltant d’aquesta malaltia, principalment el ran extès que ningú es cura definitivament, tenint en compte que més del 70% de les persones afectades la superen.

Carretero, que ha subratllat la importància que els mitjans i els publicistes s’impliquin en la lluita contra els trastorns alimentaris, que afecten en un 90% a dones. L’anorèxia és una de les malalties mentals més greus, però es pot curar, especialment si s’agafa a temps. Les dones en risc compleixen el requisit de  tenir baixa autoestima i inseguretat, unes patologies que acostumen a relacionar erròniament amb el seu aspecte físic i desencadena en un trastorn alimentari. 

Paral·lelament, la Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, coordinada per l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat, ha llançat el ‘Decàleg de bones pràctiques per a fomentar l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans i la publicitat‘ amb l’objectiu de “que es deixi de bombardejar a les dones amb missatges de perfecció corporal”. S’ha insistit molt en la  importància de “protegir especialment als adolescents”, tenint en compte que el 60% de les menors de 18 anys admet haver realitzat alguna dieta restrictiva per reduir el seu pes.