Primer acord unànime de la legislatura per arribar a un pacte en violència de gènere. El Congrés va aprovar ahir una proposició no de llei per assolir un acord de tots els grups parlamentaris per reformar la llei del 2004 i ampliar el seu marc d’actuació: no només es consideraran delictes de violència de gènere els comesos per la parella o exparella sentimental de la víctima, sinó també els atacs a la dona pel fet de ser dona, sigui quin sigui el camp en què tingui lloc (àmbit laboral, social…). Així, delictes com ara les violacions, els abusos sexuals o forçar una dona a la prostitució seran considerats delictes masclistes. Aquest pacte s’adequa al conveni d’ Istanbul ( que inclou altres formes de violència sobre la dona per raó de gènere) subscrit per Espanya i 40 països més el 2014 que insta a incrementar les actuacions de sensibilització envers la violència contra la dona i el rebuig dels qui provoquen el maltractament. La proposició no de llei preveu també la dotació de partides pressupostàries suficients ( sobretot les destinades a la prevenció i a l’assistència social de les víctimes de violència de gènere i dels seus fills). No oblidem que a l’última legislatura els pressupost es va reduir en un 30%.
Pel·lícula que ens fa conscients d’ un altre tipus de violència
Aquest és el trailer de CHICAS NUEVAS 24 HORAS, una pel·lícula de Mabel Lozano que denuncia un altre tipus de violència: l’explotació sexual de dones i nenes.
La denuncia del rentable “negoci” que genera la compra i venda de dones i nenes per a la seva explotació sexual és també l’objectiu del blog anomenat proyectochicasnuevas
A L’Hospitalet també se celebra el 25 de novembre
També a L’Hospitalet s’ha programat un cicle de curts.
Deazularrojo – Miente – Recursos humanos i Libre directo són 4 curmetratges que tracten d’una modalitat o tipus de violència, des de la més crua de la prostitució, fins a la discriminació laboral o l’abús psicològic. Posteriorment tindrà lloc un debat presentat i conduït per la Sra. Piedad Espitia, historiadora i especialista en Gènere i Desenvolupament.
Aquest acte es farà a l’Auditori Barradas el dimarts 22 de novembre; l’entrada és gratuïta.
Amb la frase de la vocalista Nina Simone la llibertat per a mi és no tenir por acaba el Manifest institucional contra la violència masclista 2016
25 de novembre un cop més
Quan s’apropa aquesta data significativa per a la lluita contra la violència masclista, els ajuntaments i entitats de tot tipus preparen activitats per a conscienciar de la necessitat d’eradicar definitivament aquesta xacra.
A Eivissa s’ha programat un cicle de curtmetratges que es projectaran a tots els municipis dels del 16 al 27 de novembre. Es tracta d’una iniciativa de la conselleria de Sanidat, Benestar Social i Igualtat del Consell I, en col·laboració amb els cinc ajuntaments de l’ illa.
S’oferiran sis curts realitzats per algunes de les escoles de cinema més prestigioses, alguns d’ells nominats als Goya i protagonitzats per actrius ben conegudes com Leticia Dolera o Natalia Millán. 4 dels títols són: ‘El paraguas de colores‘ d’ Edu Cardoso, ‘Celebraciones‘ de Paz Piñar, ‘Hogar, hogar‘ de Carlos Alonso Ojeda, o ‘Mamás y papás‘ de Marina Crespo y Andrés Romero.
Trivial Feminista
Aquest Joc de taula fou creat l ‘any passat per les integrants del col·lectiu feminista Sangre Fucsia, que té un programa de ràdio amb el mateix nom, Totes les preguntes són sobre dones i parlen d’allò que més pot interessar les dones.
Feminismos reunidos serà una realitat gràcies a una campanya de crowdfunding . Quan encara queda gairebé un mes per al tancament de la recaptació s’han aconseguit 37.000 euros. Segons Verne Laura Gaelx, una de les sis components del col·lectiu, el seu objectiu era aconseguir-ne 4000 per a produir unes 200 unitats, i aquesta quantitat la van aconseguir el primer dia. El joc, una mena de trivial, consta d’un total de 1.200 preguntes sobre la teoria del moviment i el pensament feminista, la conquesta dels drets de les dones o sobre dones que han tingut un paper important a la història, però que han estat oblidades o són desconegudes, també s’hi han afegit referències a dones molt vinculades a la cultura popular. És apte per a tothom, perquè si no encertes algunes de les respostes, n’aprens.
Per Nadal ja estarà el joc a la venda.
Per obrir boca, mireu en aquesta pàgina de VERNE si sabeu les respostes d’algunes de les preguntes de mostra.
Aquestes són algunes de les preguntes de la categoria “Drets” (reflecteixen la lenta i dificultosa conquesta de la dona de drets tan bàsics com la propietat)
A quin país europeu les dones no podien pujar a un escenari a l’època d’esplendor del seu teatre ( s. XVI) ANGLATERRA
Quin país del món és l’únic que prohibeix explícitament les dones conduir a les vies públiques? ARÀBIA SAUDÍ
25 anys sense Montserrat Roig
Avui fa 25 anys que ens va deixar l’admirada escriptora Montserrat Roig quan en tenia tan sols 46.
Ens dol encara la seva absència per les tantes i tantes novel·les i articles que hem deixat de llegir. Trobem a faltar la seva mirada desperta i crítica, la seva forma de veure el món i de viure la vida. I, com a dones, li agraïm que ens ensenyés que podíem fer tot allò “que ens donés la gana” de fer.
No deixarem d’admirar Montserrat Roig tant com a narradora i periodista així com a feminista i lluitadora per la memòria històrica.
Moltes dones d’EEUU voten vestides de blanc en homenatge a les sufragistes
Moltes votants s’ han sumat a la campanya de Twiter #WearWhiteToVote (nosotres vestim de blanc per a votar), en homenatge al moviment sufragista d’ EEUU, que després de dècades de lluita va aconseguir que les dones poguessin votar per primer cop la tardor de 1920. El blanc identificava el moviment i les militants vestien d’aquest color.
Podem llegir alguns de les piulades de dones que han anat als seus col·legis electorals vestides de blanc: Com la de Luise Marley: “En honor a les nostres avantpassades que van lluitar, patir i fins i tot morir per aconseguir el vot per a les dones”. O lade Maggie: “Vaig a votar vestida de blanc i per la primera dona que serà president d’Estats Units” .
Però no totes les dones han estat d’acord amb la campanya. Les dones negres no van poder votar fins molt més tard. “Les dones negres no necessitem participar perquè les sufragistes mai no van preocupar-se pels nostres drets”, ha escrit Jouelzy. I podem llegir la piulada de Kirsten West Savali, de marcat to reivindicatiu: “Les dones negres d’EEUU no van poder votar fins 1965, no 1920. Totes les dones no som blanques”.
Ahir les dones franceses van ser cridades a la vaga contra les diferències salarials
Estadístiques oficiales indiquen que les dones reben un 15 per cent menys de remuneració que els seus companys per les mateixes feines. A partir de la tarda d’ahir dilluns, els 38,2 dies laborables restants de 2016 representen les diferències de salari entre dones i homes”, per això en un text publicat a Internet, l’ organització Les Glorieuses van cridar les dones a mobilitzar-se per a reivindicar la igualtat salarial a les 16 hores 34 minuts i 75 segons d’ahir dilluns 16 de novembre ja que a partir d’aquest moment precís i fins a finals d’any treballaran gratis.
La mateixa ministra de Drets de la Dona, Laurence Rossignol, va afirmar que si bé és difícil per a ella com a membre del Govern donar suport a aquesta convocatòria “la iniciativa compta amb tota la seva simpatia perquè s’inscriu dins el seu objectiu clar de donar visibilitat a les dones.
Una iniciativa similar va ser realitzada per Islàndia el passat 25 d’octubre a les 14:38 hores, el dia en què cada any dones i grups feministes lluiten contra les desigualtats. Tot i que en aquest és el país més equitatiu del món segons el Foro Económico Mundial, les islandeses van decidir convocar una marxa n en protesta pel 14% de diferència salarial que segueix existint entre ambdós sexes.
Pel que fa a Espanya, les dones treballen una mitjana de 54 dies a l’ any “gratis”, i la diferència salarial és del 14,9%, segons dades d’Eurostat. Per conscienciar del problema, UGT iniciarà una campanya a nivell de xarxes socials amb el lema #YoTrabajoGratis, des de avui 8 de novembre fins al 31 de desembre, període en què les espanyoles treballen “voluntàriament”.
Avui 7-N manifestació contra les agressions sexuals
Un any més, diferents moviments feministes i milers de persones s’han concentrat a Madrid per a exigir la fi de la violència masclista. Després de l’èxit de la convocatòria de l’any passat, enguany el moviment 7-N s’aplegava sota el crit de “No a les agressions sexuals”.
L’ambient front el Museu del Prado ha estat festiu. El que es proposen aquests col·lectius és visibilitzar altres formes de violència quotidianes que no compten amb la protecció institucional ni legal. Per exemple determinats assetjaments i agressions sexuals a l’àmbit estudiantil en què les estudiants universitàries viuen masclisme a les aules i porten temps reivindicant protocols específics, segons una estudiant que pertany al Bloque Feminista Estudiantil.
Creixen les diferències salarials entre homes i dones
Segons un informe fet públic per Oxfam Intermón, la crisi ha provocat que a Espanya el salari mig caigui un 6,1 % entre 2008 i 2014 i els sous més baixos s’enfonsin un 28%. Aquestes caigudes han afectat més els i les joves i en particular les dones cobren actualment el que els homes guanyaven fa una dècada i haurien de treballar 50 dies més l’any per a igualar les seves nòmines. La situació situa Espanya en el sisè país europeu de més gran escletxa salarial de gènere ( només per sota d’ Eslovàquia, Alemanya, República Txeca, Àustria i Estònia).
L’ONG proposa 6 mesures per acabar amb les diferències, entre elles la penalització dels centres de treball que incompleixin el dret a la igualtat i estableixin salaris diferents per a homes i dones amb la mateixa categoria laboral i mesures per a facilitar la conciliació personal familiar i professional.