Números que fan pensar

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha  Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

  • El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
  • 77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa  gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
  • El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
  • La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
  • 11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
  • 1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any.  Només el 0,0001% van resultar falses.
  • 12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
  • 1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)

Homenatge de Change.org a les dones lluitadores amb motiu del 8 de març

La primera gran campanya de Change.org a tot el món  va ser liderada per una dona  sud-africana, Ndumie el 2011; la seva  petició reclamava mesures per  acabar amb les anomenades  “violacions correctives”, un mètode usat a Sud-Àfrica per  “curar” les dones lesbianes. Va rebre la signatura de  170.3400 ciutadans de tot el món i  gràcies a la campanya actualment les coses han canviat al país. 

Change.org és una plataforma en què cada dia milions de persones de tot el món signen peticions i es mobilitzen per canviar el món. Les dones segueixen sent les que més es mobilitzen  i les que més campanyes inicien i guanyen, senyal que hi ha molts aspectes en els quals se segueixen sentint discriminades.

Com a homenatge  a aquestes milions de dones lluitadores, Change ha treballat  en un mural gegant  exposat  al centre de Madrid (n. 35 de Gran Vía),  protagonitzat per María, Silvia, Paloma i Rafaela, quatre dones que estan lluitant per causes tan importants com  la igualtat laboral entre homes i dones, l’atenció  sanitària dels que més ho necessiten, la protecció de les víctimes de violència de gènere i els drets de centenars de milers de treballadores de la llar. Es tracta d’una peça d’street art  de 25 metres d’ample per 5 d’alçada en un espai cedit per la Fundación Montemadrid que llença  un missatge social a l’entorn del proper 8M. Els retrats de les 4 dones han estat realitzats per l’artista madrileny  ‘Spok‘ (Félix Reboto). La inauguració  del mural va comptar amb dues de les activistes  homenatjades, Paloma Pastor i Rafaela Pimentel, juntament amb l’artista i el director de   Change.org a España, José Antonio Ritoré.


Dos llibres de ficció amb la mirada posada en una nova i no tòxica masculinitat

Dos homes joves, blancs i heterosexuals signen llibres  que aborden amb ironia i humor el tema de la masculinitat en el moment actual: Iván Repila (Bilbao, 1978) la novel·la El aliado (Seix Barral) i Víctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990)   la col·lecció de relats Game Boy (Caballo de Troya).

El aliado planteja  una pregunta: pot un home ser realment feminista? I no pot fer altra cosa que assumir que per a ser-ho cal combatre el masclisme que “els ve de sèrie”. L’argument de la novel·la és el següent: un home s’enamora  d’una important  activista del moviment  feminista i replanteja la seva  percepció de la realitat des d’una perspectiva de gènere.

El joveníssim Víctor Parkas, té una mirada una mica menys autoculpabilitzadora, ja que considera que  “La gent de la meva generació tenim una motxilla menys pesant respecte al tema”.  Afirma: “Crec que ser feminista és com ser bon pare. Pots ser-ho però un mal dia tenir un atac cabró i cridar-li als teus fills. Ser feminista és saber que hi ha un sistema de privilegis de què m’estic beneficiant i que si no me’n vaig desprenent a poc a poc, estic generant opressions a un nivell més alt. L’important és la certesa que mai serem prou feministes perquè el feminisme no és un cinturó negre de karate”.

22 de febrer, Dia per la igualtat salarial

Fardiferencia-salarial.jpgia gràcia l’acudit si no fos que el fet de la diferència de sou només per qüestió de sexe és una discriminació més que pateixen les dones encara avui dia. La imatge l’ha captat a la pàgina web de l’associació Mujeres para la salud

Llegim al Twitter de l’administració de la Generalitat de Catalunya que segons dades del darrer informe ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere’,  els homes guanyen una mitjana de 6.000 € més a l’any que les dones a Catalunya.  i al d’Àngels Chacón, Consellera d’ Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya: Totes hem pogut viure de prop anècdotes que s’amaguen darrere del 23,4% de la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones a Catalunya. Creem referents i combatem la desigualtat de gènere entre totes i tots. 

Quant a l’estat espanyol, la diferència  salarial entre homes i dones a Espanya és  tres punts per sobre  de la mitjana (19,3%) i, mentre que a la U.E. es   va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa: ha crescut des que va començar la crisi el  2008, quan amb  un 16,1% se situava un punt  per sota  de la Unió  Europea.

A d’altres països del món com EEUU la bretxa salarial és encara més gran.

Reivindiquem un cop més: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI.

Enllaç a l’entrada 22 febrer del 2018.

2n SLHAM de Dones científiques

  El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet  el 2n Slham de Dones Científiques en què deu investigadores i professionals de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) –ubicats, ambdós, al campus de Bellvitge de L’Hospitalet – explicaran  la seva tasca al voltant de la recerca i la innovació mitjançant una xerrada divulgativa de cinc minuts. L’SLHAM serà conduït per Marc López-Cano, jove investigador de l’IDIBELL i commemora  el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Alumn@s de 3r d’ESO ( i una de 1r de Batxillerat científic) han assistit a l’Slham i, prèviament, han entrevistat algunes de les monologuistes:  Roser Pons, Mercè Martí i Ruth de Diego els han explicat com és el seu dia a dia dedicat a la recerca científica, quines dificultats ha d’enfrontar una dona que es dedica a aquesta tasca o les qualitats d’un /una investigador/a de ciència, entre d’altres qüestions. Les entrevistes seran publicades a la nostra revista “Life  and Science”.

L’Slham   té el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i del cicle Pessics de Ciència. L’any passat se’n va fer una primera edició amb molt d’èxit. Aquestes iniciatives volen encoratjar les noies a encaminar-se cap a carreres científiques.

Nou record de la promesa en atletisme Maria Vicente

Histórica María Vicente: récord de España de pentatlónLa jove atleta de L’Hospitalet va  aconseguir en els Nacionals sota sostre  d’Antequera el rècord nacional amb  4.412 punts. Aquesta noia de 17 anys, que va estudiar amb nosaltres els dos primers cursos d’ESO,  no para de batre rècords. Pels seus èxits li han estat atorgats diversos guardons com  el de  la Projecció Femenina en la 21a Festa de l’Esport Català, que organitza la UFEC (Unió de Federacions Espirtives de Catalunya  i el diari Sport. FELICITATS!!!!

Una àrbitre de Cadis en guerra contra els insults masclistes

Andrea Zarzuela, en un partido como asistente.

Andrea Zarzuela, una jove àrbitre de Puerto de Santa Maria de Cadis, denuncia els insults i amenaces rebuts en un partit de la 4ª Andalusa Juvenil a San Isidro del Guadalete per part  dels pares d’ un  dels jugadors. Ella era una de les assistents  i el pare li va dir que no tenia ni puta idea perquè era dona, que se n’anés a  fregar i la mare que l’anaven  “a hartar de palos al salir del vestuario”.

Ella diu que malgrat que en aquesta ocasió va passar por ( es va veure obligada a esperar que tothom hagués marxat i es va fer acompanyar fins al cotxe) es troba ara amb més força que mai per continuar en el món de l’arbitratge i no vol abandonar. En fer públic l’incident ha rebut mostres de suport i fins i tot el  club  Comarca de Jerez ha decidit prohibir l’ entrada als seus partits les persones que la van insultar. Cal seguir el seu exemple i denunciar sempre aquests tipus de situacions.

11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència (2019)

Amb motiu d’aquest dia, hem volgut retre homenatge a les dones que, sovint en condicions adverses, van endinsar-se en uns àmbits que durant molt de temps van ser reservats a homes i en els quals encara avui deia sembla una proesa que les dones puguin destacar-hi  tot fent compatibles la seva vocació i la vida privada.

Al nostre mural hi ha dones de tots els temps, països, cultures i races. Elles són un exemple de tantes i tantes investigadores, cosmòlogues, enginyeres, matemàtiques, metges, arquitectes, infermeres … que amb les seves aportacions van contribuir – i contribueixen –  a l’avenç científic i tecnològic. Algunes de les dones que hem seleccionat  són pioneres en el seu camp, són les primeres dones a trepitjar les facultats de medicina o les escoles d’enginyeria, com ara la geòloga romanesa Eliza Leonida o l’eugenecista Marie Stopes o la destacada matemàtica Mary Jackson, una de les primeres a treballar per a l’agencia espacial americana; d’altres,  molt joves,  el treball de les quals ha estat reconegut fora de les seves fronteres com Jordina Torrent, biotecnòloga i violinista,  o Maria de Soria-Santacruz Pich, enginyera de sistemes i becària de la NASA; algunes – massa poques –  premis Nobel que segueixen l’estela de Marie Curie ( Ada Yonath de Química el 2009 i Donna Strickland, de Física el 2018) o científiques que posen tot el seu esforç a encoratjar a  d’altres noies en les vocacions STEM com la sèrbia Mirjana Povic. Moltes dones que han treballat en ciència han quedat sempre eclipsades pels seus molt reconeguts marits, com la també sèrbia Mileva Maric, primera esposa d’Einstein.

Aquestes són,  tan sols,  uns  exemples  de les moltes altres que figuren al mural.

 

El mural l’han fet els i les alumnes de 3r d’ESO A a la classe de Llengua catalana.

 

#noenpassemniuna

Resultat d'imatges de noen passem ni unaCampanya presentada pel  govern contra l’assetjament sexual i tot tipus de  violències sexuals.

Al twitter de la campanya #noenpassemniuna veiem totes les persones i entitats que s’hi han sumat. I com expressa una d’elles: A la discoteca. A la feina. Al carrer. A l’escola. A qualsevol lloc.

Aquesta setmana , especialment colpidor ha estat el testimoni de la diputada i escriptora Jenn Díaz al Parlament  confessant que fa 10 anys va patir violència masclista. El seu testimoni, però, no el donava com a víctima sinó com a supervivent.  Va començar amb aquestes paraules: “Les dones estem cansades, enfadades, fartes. Però tenim una arma: el testimoni. Una arma que ens fa més fortes. La història també l’explicarem nosaltres. El testimoni és la nostra arma, acabaré amb el meu propi , per trencar tant silenci”.

Ayisha Fuseini, un exemple de superació a l’Àfrica

“La convivència de quatre esposes i un marit és difícil”Avui hem conegut a La contra de La Vanguardia AYISHA FUSEINI, de 33 anys, emprenedora de l’any a Ghana;   una dona de camp, rebel,  que volia viatjar i que va lluitar contra la cultura que sotmet les dones. Avui és empresària i gràcies a ella 700 dones han aconseguit la independència econòmica.

Es va diplomar en Administració d’Empreses tot i que no va anar a l’escola fins als 12 anys i va crear l’empresa Asheba Company. És musulmana, divorciada i té tres fills. Va ser la primera dona d’un home bígam que la maltractava i quan aconseguí separar-se’n, una oenagé la va ajudar a muntar un negoci  de crema de karité d’alta qualitat (planta alimentària africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d’escassedat d’altres aliments).

Explica que sempre és molt difícil la convivència amb les diferents esposes d’un home, cosa  que permet la seva religió i és pràctica  freqüent al seu país. Les dones sempre rivalitzen entre elles per ser la favorita; tot i això ella aspira a tornar-se a casar. Ara viu amb la família paterna perquè no és ben vist que una dona visqui sola, per ser respectada per la societat una dona ha de tenir marit!!!!, però li costa trobar marit perquè la dona que fa coses que ells no són capaços de fer els intimida.