Existeix igualtat real a les forces armades?

Dona soldat de l’exèrcit espanyolLa fotografia d’aquesta soldat forma part d’un reportatge publicat amb motiu dels 20 anys d’incorporació de la dona a les forces armades d’Espanya: Ferms per la igualtat  (El Períodico,  2 de novembre de 2008)

Hi llegim que, efectivament,  la normalització ja és gairebé plena. Actualment de cada 8 soldats 1 és dona; això no obstant,  tenen un repte pendent:  la conciliació familiar.

És aquest, realment, l’últim obstacle?

En primer lloc, malgrat les estadístiques que mostren un continu ascens de la quantitat de dones que s’incorporen a l’exèrcit (caldria que els preguntéssim si és per veritable vocació o simplement perquè és una sortida laboral prou atractiva) només el 5,5% dels comandaments són dones. Si es compleixen les previsions, el 2010 hi pot haver la primera tinenta coronel, i no serà abans del 2015 quan es nomeni la primera general.

DONES A LES FORCES ARMADES: 15.430  (12,3% DEL TOTAL)
DONES OFICIALS I SUBOFICIALS: 602 . PRINCIPALS RANGS ASSOLITS : ·Alferes (136) ·Comandant (144) ·Sergent (293)

En segon lloc, és segur que els seus companys homes  han accepat i entès com cal aquesta convivència? De tant en tant a nivell de premsa ens fem ressò de titulars com el següent:

“Condenado a un año de cárcel un coronel por acosar sexualmente a sus subordinadas”  (El País, 5 de febrer de 2009)

“Un año de cárcel a un coronel por abuso de autoridad. Francisco Bajo Ojeda está acusado de trato degradante e insinuaciones de carácter sexual a una teniente”.    (La Vanguardia, 4 de febrer de 2009)

Potser alguns d’aquests homes encara no han entès que el ministre de Defensa sigui una dona, Carme Chacón (embarassada en la presa de possessió):

Carme Chacón

Qui s’interessi pel tema, pot passar-se per aquesta plana del Ministeri de defensa. El Consell de Ministres va aprovar el 2005 una sèrie de mesures per afavorir la incorporació i la integració de la dona a les Forces Armades i la creació del Centro de estudio sobre la situación de la mujer en las Fuerzas Armadas, (Observatorio de la Mujer en las FAS), que depèn de la Subsecretaría de Defensa, amb la finalidad fonamental d’analitzar els processos de selecció, i les situacions d’ integració i estada de la dona en els exèrcits.

Una dona, cap dels serveis secrets

Stella Rimington

Stella Rimington (1935)  va ser des de 1992 a1996 Directora general dels serveis secrets britànics (MI5). Al llarg de 27 anys va treballar en les tres branques de la unitat d’espionatge del Regne Unit (contraespionatge, contrasubversió i antiterrorisme)  Durant la seva etapa com a directora,  s’assolí una més gran transparència dels serveis secrets (fins i tot va fer públiques les activitats, operacions i funcions del servei i es va fer pública també la seva imatge) Molta gent del seu entorn, fins i tot els seus fills, es van sorprendre molt en saber la seva feina,  que era fins aleshores un  veritable secret.

Tot i que la seva primera feina per als serveis secrets era d’arxivista, ella no va ser tan sols una  Moneypenny (secretària de Bond) sinó que va arribar a ser  la primera dona de la història a ocupar-ne la direcció. El personatge de M, la cap de James Bond, es va inspirar en ella.

Un cop retirada va escriure les seves memòries i posteriorment s’ha passat a la ficció. Ha creat un àlter ego, l’agent Liz Carlyle, i les trames de les seves novel·les  sempre es basen en la realitat.

Acaba de publicar en castellà La invisible

La novel·la, publicada per Ediciones B, va sortir en anglès el 2004, forma part d’una saga de 5 títols i gira al voltant d’un atac terrorista.

L’autora ha vingut a promocionar la seva novel·la i en surt la referència en diversos mitjans. Pots escoltar l’entrevista que li van fer a RAC1

Des de de 2002 fins a 2007 el càrrec de Directora del MI5 també l’ocupà una dona:  Eliza Manningham-Buller (1948)

Eliza Manningham-Buller

Dones científiques i tecnòlogues

Podeu enllaçar amb  aquest bloc dedicat a unes quantes investigadores que s’han especialitzat en diversos camps de la ciència com la naturalista i primatòloga Jane Goodall o  la bioquímica espanyola Margarita Salas.

Dones científiques 

Sargantana eivissencaA un nivell molt més proper, la biòloga eivissenca Antònia Mª Cirer ha fet un estudi exhaustiu de les sargantanes, única espècie de rèptils de l’illa.

És cert que trobem moltes dones notables en l’àmbit de la biologia o la investigació sanitària; però us heu preguntat mai per què hi ha tan poques noies que es decantin pel camp de la tecnologia?

És interessant aquest article del diari El país (31/7/88): Ellas también valen para ingenieras (pero huyen)

A propòsit de la relació de les noies amb matèries més abstractes o científiques com les mates podeu llegir també l’article d’Enric Renou,  Conseller Delegat d’Educaweb (Educació online)  ¿Mates para los hombres y Letras para las mujeres ?

Hi podem llegir: “Que el informe PISA indique que hay diferencias de resultados entre jóvenes de sexo masculino y femenino no hace otra cosa que ratificar la influencia de los condicionantes sociales sobre las competencias básicas individuales y, por consecuencia, sobre sus elecciones académicas y su carrera profesional”.

En aquesta web del  Departament d’Innovació, Universitats i Empresa   hi ha possibilitat de contactar amb associacions de dones científiques i tecnòlogues de tot el món. Concretament AMIT és una “Asociacion de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas” fundada el 2002 el lema de la qual és  JUNTAS PARA PROMOVER LA IGUALDAD DE GÉNERO EN LA UNIVERSIDAD Y EN EL SISTEMA DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA

Alguns dels seus objectius són:

. Sensibilitzar el nostre  entorn sobre situacions de discriminació i els  mecanismes que hi condueixen.

· Aconseguir la igualtat d’ oportunitats al llarg de la carrera per a les dones investigadores i tecnòlogues en els àmbits públic i privat.

. Promoure el compliment de les recomanacions de la Comissió Europea per a assolir l’equitat de gènere i  les normatives espanyoles recollides en  la  Ley Orgánica de Reforma de la LOU i la Ley Orgánica 3/2007 per a la Igualtat efectiva entre Dones i Homes.

CSIC

Mireu també aquest portal del Consejo superior de investigaciones científicas dedicat a Dones i ciència

Dones Premis Nobel

Premis NobelMarie CurieLa llista de Premis Nobel inclou 809 premiats (789 individus i 20 organitzacions) des de 1901 fins enguany.  Les dones que han estat guardonades són només 24 i, a més, hi ha una concentració de categories: Literatura (7), Medicina (7) i Pau (7). Les 3 Nobel restants són en Química (2) i Física (2). Que sumen 4 i no 3.  Això és perquè MARIE CURIE  en va guanyar 2, un de Física i un de Química.  [En clicar sobre la fotografia de la senyora Curie aneu a parar a una webquest que us permetrà conèixer millor les seves investigacions sobre la radioactivitat]

El primer l’any  1903,  en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

L’any 1911 va rebre el de Química en reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element.  Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d’aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

S’havia llicenciat  en física i matemàtiques tot esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona   professora de la Universitat La Sorbona, de París.

Curie va morir  a conseqüència d’una leucèmia, deguda segurament a l’exposició massiva a la radiació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals, Irène Joliot-Curie, fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l’any 1935, juntament amb el seu espòs  Frédéric Joliot-Curie.

Només Curie  i un altre senyor (Frederick Sanger) han guanyat dos Nobel.

S’imposa, doncs, un homenatge a Maria Sklodowska, Marie Curie (Polònia 1867- França 1934). [Duia el cognom del marit] Reproduirem part d’una entrevista concedida el maig de 1920 a Marie Mattingley Meloney:

“-Amèrica té uns cinquanta grams, de radi -va dir-, quatre a Baltimore, sis a Denver, set a Nova York… Continuà l’enumeració i esmentà tots els llocs que posseïen una petita part del valuós element. –I França? -vaig preguntar jo. –El meu laboratori en té una mica més d’un gram. -Què diu ara, vostè només té un gram de radi? –Jo? Jo no tinc pas res; aquest gram és propietat del meu laboratori. Vaig esmentar la patent que l’hauria pogut fer una senyora molt rica. Va respondre tranquil·lament: –El radi no ha d’enriquir ningú. És un element i pertany a totes les persones.”

Potser també hauria d’haver guanyat el tercer Nobel, el d’Economia.

Sobre poetesses

Maria Antònia SalvàClementina ArderiuRosa LeveroniMaria-Mercè Marçal

A l’Antologia de la Poesia Catalana que han de llegir els alumnes  i les alumnes de 1r de Batxillerat, d’entre 33 autors de poesia només figuren 4 poetesses: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni i Maria-Mercè Marçal. Coneguem-les tot clicant damunt la seva fotografia.

El poema de Maria Antònia Salvà, L’encís que fuig és un cant a la Bellesa i a la seva fugacitat.

El poema de Clementina Arderiu, El pendís  és una cançó que mostra els atzars de la vida.

El poema de Rosa Leveroni, Elegies de la represa,VI certifica la intensitat de l’amor.

Al poema de Maria-Mercè Marçal, Brida, la poeta es compara amb algú que roda món amb plena llibertat, sense brida, a l’encalç de l’aventura.

Art en femení: Martha Rosler i Francesca Woodman

Martha RoslerNova York. 1942. El nom de Rosler no pot dissociar-se del concepte d’art feminista, una connexió que ella accepta -“que s’hagi demonitzat la paraula feminisme no significa que el concepte  hagi perdut  sentit”-, però que considera encertat només per definir en part la seva  producció: les obres que la van convertir en un referent de l’ art més reivindicatiu fet per dones artistes que, com ella, es van rebel·lar  en els anys seixanta i setenta enfront el paper que la societat reservava al seu gènere.

Per conèixer millor la seva obra llegiu: Subversión sin pausa.

Obra de F. WoodmanUna altra artista americana, fotògrafa,  molt interessant és Francesca Woodman De fet ha esdevingut una llegenda de la fotografia després de la seva mort prematura als 22 anys. Se li ha volgut atribuir un clar lligam amb el  feminisme més ortodox. És autora d’unes fotografies molt subversives. Els seus  autorretrats, exposats al MOMA i  el Metropolitan Museum, s’ han convertit  en objete de culte. L’Espai AV de Múrcia acull una exposició retrospectiva de la seva obra. Podeu llegir l’article La artista que desnudó su vida El País  (28/02/09) i també Un espejo roto, reportatge publicat al diari  El País semanal (16/03/2008)  amb motiu de l’homenatge de la revista ‘C. International Photo Magazine’.

Tot i que hi ha moltes dones artistes, al programa de l’assignatura d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat només figuren dues dones pintores:

Frida Kahlo   El marxisme curarà els malalts: oli sobre Frida Kahlo. El marxisme curarà els malalts.tela de 76 x 61 cm. que es troba ubicat al Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic. Aquesta pintura va ser feta poc abans que l’artista morís, l’any 1954, després d’una vida marcada pels traumes físics soferts arran d’un accident de tramvia quan tenia 18 anys. Artista difícilment classificable en un estil, va ser considerada surrealista per Breton, aspecte que ella va defugir afirmant que no pintava somnis sinó la seva realitat individual.

Artemisia Gentileschi  Judith decapitant  Holofernes, pintat cap a 1620. Es tracta d’ una pintura a l’oli que medeix 1,99 metres d’alt per 1,62 m. d’ample. A. GentileschiActualmente es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia) Artemisia Gentileschi va ser una de lespoques pintores del barroc que va poder treballar i viure com a artista.

Per un vocabulari no sexista

Una de les maneres d’evitar l’exclusió i la invisibilització de les dones en la llengua és la utilització de genèrics reals, ja siguin femenins o masculins (una forma masculina com ésser humà inclou tant dones com homes, una paraula femenina com persona visibilitza per igual homes i dones). Aquest és un sistema prou pràctic i econòmic.

Per anomenar persones hi ha un nombre considerable de genèrics col·lectius reals: la gent, la gent gran, la població, l’adolescència, el jovent, el professorat, la infància, la mainada, el poble. També es poden utilitzar expressions lligades a la paraula persona: les persones adultes, les persones joves, etc.

Es constata també que en el camí d’anar avançant pas a pas, s’han anat trobant formes noves que fins fa poc eren difícils d’usar i fa una mica més fins i tot d’imaginar; paraules, per exemple, com alumnat o electorat.

PROPOSEM l’ús de les expressions en negreta EN COMPTES d’aquestes altres que són massa habituals:

Persona o ésser humà (Home) – Veïnat (Veïns) – Públic lector (Lectors)  –  L’evolució de la humanitat (L’evolució de l’home) – El cos o el cos humà – (El cos de l’home) – Els drets humans (Els drets humans de l’home)  La població urbana  (L’home urbà) – La població d’Irlanda (Els irlandesos) – Les criatures (Els nens) – La població aturada   (Els aturats)  –   El professorat o la comunitat escolar (Els mestres i els alumnes) – El personal mèdic  (Els metges) – Benvolguda família (Estimats pares) – El personal o la plantilla de personal (Els treballadors) Secretaria (Secretari /secretària) – Coordinació (Coordinadors) – Consell de redacció o Redacció (Redactor / redactora) – Consell assessor o Assessoria (Assessor / assessora) – Col·laboracions (Col·laboradors / col·laboradores) – Notaria (Notaris) – Tutoria (Tutor / tutora) – Traducció (Traductors)  Distribucions   (Distribuïdor)  –   Gabinet de psicologia (Psicòlegs )  –  Consergeria (Conserge)

Algunes dades sobre l’origen del 8 de març

Clara Zetkin

    Sempre hem associat el 8 de març a la mort de 129 dones   en  una fàbrica del tèxtil a Nova York. Aquest fet, però, no és  ben bé l’origen de la commemoració del Dia Internacional  de les Dones. Segons algunes historiadores, aquell incendi  es va produir el dia 25 de març i no el 8 que era diumenge.
En realitat, sembla que la celebració del 8 de març es deu a  una socialista, Clara Zetkin  Ella va proposar a la Internacional Socialista de Dones, la commemoració d’un dia dedicat a reivindicar el dret al vot de les dones. Era l’any 1910.
Aquesta idea ja tenia un precedent, el Women Day, que des de 1908 celebraSufragismeven les sufragistes americanes.   Elles ho feien el darrer diumenge de febrer.
L’any 1911 Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia commemoren el dia 19 de març com a Dia Internacional de les Dones i, finalment, s’acorda de fer-ho el 8 de març.
Una altra coincidència amb el 8 de març, les dones russes es van aixecar davant la manca d’aliments i van iniciar el moviment revolucionari que acabaria el mes d’octubre. Sembla que aquest fet instaura definitivament aquest dia.

Finalment, l’any 1975, l’ ONU va declarar el 8 de març Dia Internacional de les Dones. Quan es va commemorar el primer Dia Internacional de les Dones, l’any 1911, més d’un milió de dones va participar-hi públicament demanant a més del dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret a
treballaSufragismer, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació en el treball.

Enllaços per a l’estudi del feminisme i el sufragisme

 

S’HAN ASSOLIT ACTUALMENT TOTS AQUESTS OBJECTIUS?