Una mica d’història

La llibertat guiant el pobleMolts pintors han simbolitzat la llibertat amb una dona com a  La llibertat guiant el poble (en francès La liberté guidant le peuple) del pintor francès Eugène Delacroix, al·legoria de la Revolució de Juliol de l’any 1830 que tingué lloc a París. En primer terme hi apareix una representació de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa. Tot i així, sovint en els processos revolucionaris iniciats per homes no s’han tingut en compte les dones.

Malgrat que abans de la Revolució Francesa  (1789) va haver dones que des de posicions individuals van plantejar reivindicacions a favor de la igualtat femenina – per exemple la il·lustrada espanyola Josefa Amar amb els seus llibres  el Discurso sobre la educación física y moral de las mujeres (1769) o la  Importancia de la instrucción que conviene dar a las mujeres (1784) – caldria esperar l’onada revolucionària per tal que la veu de les dones s’expressés de manera col·lectiva.

Tot i així, aviat va fer-se palesa una gran contradicció que va marcar la lluita del primer feminisme: les llibertats, els drets i la igualtat jurídica que havien estat les grans  conquestes de les revolucions liberals no van afectar la dona. Els “Drets de l’Home i el Ciutadà” que proclamava la revolució francesa es referien en exclusiva a l'”home”, no al conjunt dels éssers humans. Una revolució que basava la seva justificació en la idea universal de la igualtat natural i política dels éssers humans (“Liberté, Egalité, Fraternité”), negava l’ accés de les dones, la meitat de la població, als drets polítics, cosa que en realitat significava negar  la seva llibertat i la seva igualtat respecte la resta dels individus.                      Olympe de Gouges

L’autora teatral i activista revolucionària Olimpia de Gouges (1748-1793) , pseudònim de Marie Gouze, fou la protagonista de la contestació femenina.  Publicà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791) que era, de fet, un calc de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà que havia estat aprovada per l’Assemblea Nacional l’agost de 1789. El document no oficial de Olympe de Gouges començava amb les paraules següents:

“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.”

Parafrasejant el document programàtic de la revolució, Olimpia de Gouges denunciava que la revolució hagués oblidat les dones en el seu projecte igualitari i alliberador. Afirmava que la dona neix lliure i ha de romandre lliure com l’home en drets ” i  que la Llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i els Ciutadans han de contribuir, personalment o per mitjà dels seus representants, a la seva formació“. El programa d’Olimpia de Gouges era clar: llibertat, igualtat i drets polítics, especialment el dret de vot, per a les dones.
El plantejament feminista no era compartit pels homes que dirigien la revolució;  veiem l’opinió d’un radical, Chaumette, misògin notori: “Des de quan els està permès a les dones abjurar del seu sexe i convertir-se en homes? Des de quan és decent  veure dones abandonar la cura devota de la seva família, el bressol dels seus fills, per a venir a la plaça pública, a la tribuna de les arengues (…) a realitzar tasques que la natura ha imposat només als homes?”Declaració dels drets de la dona i la ciutadanaSignatura

Per les seves idees polítiques, Olimpia de Gouges  fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondí.

Malgrat les seves importants mancances (com hem vist la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà no proclama la igualtat de les dones,  tampoc no propugna abolir l’esclavatge) , és considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Deixa un comentari