ESPAI DE COEDUCACIÓ

S’ha inaugurat a Salamanca l’ exposició “Mujeres de azul” que repassa les activitats de la Sección Femenina de la Falange, l’ organització més duradora lligada al franquisme  i que va aglutinar  més  de 600.000 afiliades. El títol fa referència al color de l’uniforme dels falangistes.

Tant en el sexe com en el treball i la família la Sección Femenina de la Falange va aconseguir tallar la llibertat de la dona per mitjà d’un fort adoctrinament. Podeu informar-vos sobre el que era la Sección femenina, un dels lemes  de la qual fou:”Hay que ser femeninas, no feministas”.

Podem llegir a l’article  publicat al diari El País (11/05/09) alguns dels consells per a la vida marital:

“Si tu marido te pide prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes”. “Si él siente la necesidad de dormir, no le presiones o estimules la intimidad”. “Si sugiere la unión, accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que haya podido experimentar”

Per a la dirigent de la Sección Femenina  Pilar Primo de Rivera (1907 –  1991), germana de Jose Antonio ( fundador de la Falange) la dona ideal:

– “Gracias a Falange, las mujeres van a ser más limpias, los niños más sanos, los pueblos más alegres y las casas más claras”.

– “Todos los días deberíamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quién sabe si caeríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”.

– “Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”.

– “La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse”.

Precisament, en parlava recentment (26/04/09). Fou una important escriptora, essencial per al feminisme. Va vendre més de 20 milions de la  seva novel·la Women’s room (traduïda Mujeres en espanyol, publicada per Círculo de Lectores, 1979) que la va fer internacionalment famosa. Fins i tot el seu nom figura en una de les cançons d’ABBA. Hauria d’haver llegit l’últim de Marylin French o alguna cosa per l’estil, deia la cançó, que parlava d’un dia normal d’un noia normal.

Havia nascut a Brooklyn el 1929 i fou professora universitària, esdevingué una figura  important del feminisme dels anys 60. Va publicar, també,  una voluminosa història  de la violència contra les dones From eve to dawn: a history of women  (Del amanecer al ocaso: una historia de las mujeres)

Segons Gloria Steinem (The New York Times) Marylin French  “va expressar l’experiència d’un gran nombre de dones i els va fer saber que no estaven soles ni boges”

French fou polèmica, la frase més famosa de Women’s room és: Tots els homes són violadors, això és el que són. Et violen amb la mirada, amb les seves lleis i els seus costums. Ella creia que a història de les dones era la d’un sotmetiment i que aquesta situació era responsabilitat dels homes i el seu concepte de poder. Pensava que les dones  patien una nova onada de discriminació i que era la seva obligació i la d’altres teòriques del moviment, fer comprendre les noves generacions que havien de seguir lluitant. Estava convençuda que havia nascut un nou moviment feminista imparable als pobles de l’Àfrica, Amèrica Llatina i Índia on dones sense recursos i analfabetes s’estan adonant que són éssers humans amb vida pròpia.

 

Una recopilació de tot tipus de conseqüències per parts sense higiene ni mitjans que han de suportar milers de dones del continent africà i d’altres països sense mitjans (hemorràgies, anèmies, lesions a l’úter, infertilitat, prolapse dels òrgans genitals, fístules obstètriques…)

Precisament, una de les coses que ignorava és que  moltes de les dones d’Àfrica són repudiades pel seu marit i el seu entorn perquè pateixen incontinència urinària com a conseqüència de la fístula obstètrica (opertura anòmala entre la vagina i la bufeta o el recte després d’un part massa llarg o obstruït) que s’hauria pogut evitar amb una cesària. En la majoria dels casos el nen neix mort i, a més, a la mare  se li fa una fístula que permet el pas de l’orina i fins i tot residus sòlids cap  a la vagina la qual cosa implica infeccions i mala olor contínua (per això són apartades de la família i de les activitats socials i laborals – moltes cauen en la misèria) Es calcula en uns 2 milions les dones que pateixen fístula (principalment a l’Àfrica, però també a a l’Índia) En la majoria dels casos són dones de menys de 20 anys. El tractament és possible, però no és a l’abast de moltes afectades. La fístula es pot reparar quirúrgicament, però no hi ha cirurgians preparats ni bones condicions d’atenció postoperatòria. L’operació costa uns 150 dòlars, quantitat impossible d’aconseguir per a  la majoria d’aquestes dones sense recursos.  A l’Àfrica només hi ha dos centres especialitzats, un a Addis Ababa ( Etiòpia) i l’altre a Jos (Nigèria del Nord)

La Dra. Catherine Hamlin és una ginecòloga australiana que ha passat els últims 44 anys a Addis Ababa, pionera en cirurgia de fístules obstètriques, creadora d’una fundació per a atendre les dones sense recursos.

Article La herida innombrable de África   escrit a El País per Isabel Coello   (18/09/2005)

Coneixeu el recurs webquest? Es tracta de recerca guiada a Internet sobre qualevol tema. La Comunitat Catalana de Webquest disposa d’un directori ben ple classificades per àrees. D’entre les proposades per a Ètica i Filosofia he trobat aquesta, adreçada a lumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat per a estudiar el masclisme i el feminisme. Sexisme i Feminismes vol investigar sobre un problema moral “universal”: el masclisme. I també  si és possible deixar de ser masclista. Els diferents enfocs feminismes creuen que  un altre món és possible.La webquest ha estat realitzada per Àngels Varó Peral, professora d’Ètica i Filosofia en Secundària al País Valencià

Llegeixo al Diario de Ibiza una notícia da l’agència EFE “Revolución rosa al volante“. La companyia, Banet Taxi (taxi per a dones), intenta trencar els prejudicis àrabs cap a la conducció femenina. La flota és de 6 vehicles i atendran preferiblement dones, infants i famílies (no pas homes sols).

La idea parteix d’una empresària, Nawal Yaghi Fajri, i la seva iniciativa ha estat ben acollida i ha rebut mostres de suport, fins i tot del Ministeri de Turisme.

La mateixa iniciativa ha estat anunciada per l’alcaldia de Medellín  (Colòmbia) on els taxis roses començaran a circular a partir d’agost amb l’objectiu de preservar la integritat de les dones ; amb el mateix objetiu ja funcionen a Londres, Mèxic D.F. i Dubai. També l’any 2007 van començar a circular a Moscou taxis de color rosa conduïts per dones i per a fer servei a les dones a fi de protegir-les dels pirates sexuals.

El Parlament de Kabul, presidit per Hamid Karzai,  acaba d’aprovar una llei, nou Codi de Família, que permet la violació dins del matrimoni i anul·la els avenços aconseguits per les afganes des de la caiguda del règim talibà. A pesar que Afganistan segueix sent un país patriarcal on els guanys civils depenen molt de l’ètnia i la zona, la Constitució de 2004 va consagrar la igualtat de drets de les dones. Aquesta nova llei no els permet estudiar, treballar o anar al metge, ni tan sols maquillar-se, sense permís del marit.

A la conferència de La Haya, celebrada dimarts passat i on Afganistan havia de rebre més ajuda militar, l’OTAN ha exigit a Karzai que eviti la seva entrada en vigor. La secretària d’estat nordamericanà, Hillary Clinton, va deixar clar el malestar del seu país. Segons Angela Merkel, cancillera alemanya, la llei és “inacceptable i ha de retirar-se immediatament” [La cancillera ha viatjat a Afganistan per visitar les tropes alemanes destacades al país després de parlar amb Karzai per criticar la llei vexatòria per a les dones que ha promulgat]; per al president d’EEUU, Barak Obama, és “detestable” i el francès Sarkozy va demanar al govern afgà “la defensa i el respecte dels drets de la dona i de l’home”. Karzai es va comprometre a revisar-la, com li ho havien demanat sense èxit nombroses activistes de drets humans dins i fora del país. [I per què revisar-la i no derogar-la o abolir-la?]

Les diputades afganes se senten estafades per l’aprovació de la llei, com diu Fauzia Koofi, i saben que només ha estat possible la seva aprovació perquè “la majoria dels diputats són fonamentalistes que estan contra els drets bàsics de les dones i no creuen en la igualtat ni en els drets humans”.  Els que van pronunciar-se  contraris  a la llei van ser acusats d’antiislamistes i van rebre amenaces.

Aziz Rafie, director del Forum per a la Societat Civil Afgana, ha dit que “és un insult a les dones i als drets humans” i, com molts, pensa que el que busca Karzai són vots de cara a les properes eleccions, fins i tot els dels més retrògrades de les comunitats.

Per a Soraya Sobhrang, responsable de la Comissió Independent de Drets Humns, “el silenci d’Occident està essent desastrós per als drets de les dones a Afganistan”. El govern espanyol, doncs, que ha compromès més forces armades i més diners per a Afganistan hauria de ser molt estricte i garantir que les tropes que s’envien a aquell país vetllin per l’acompliment del respecte als drets humans, cosa que inclou els de les dones.

Llegiu l’article d’Ángeles Espinosa a El País (05/04/2009)

Cliqueu sobre les fotografies per obtenir més informació i també  tot el que s’ha publicat recentment sobre Afganistan

També a la seva pàgina La Red Estatal de Organizaciones Feministas Contra la Violencia de Gènero  es fa ressò d’aquesta notícia.

Web interessant per al tema de dones i islam.