Davant un auditori ple i amb un sari que va pertànyer a Benazir Bhutto, ” Malala ha agraït a Déu i a tots els que ho han volgut la seva recuperació i ha fet saber que “un nen, un professor, un llapis i un llibre poden canviar el món.
Categoria: Informacions
Facebook tanca pàgines de Femen per considerar-les pornogràfiques
El moviment femení FEMEN informa al públic del tancament involuntari de les seves principals comptes a Facebook. La companyia ha bloquejat la pàgina principal i la seva subsidiària en francès. Aquestes eren seguides per unes 170.000 persones. Aquestes pàgines eren una de les principals plataformes d’informació de la campanya per aconseguir l’alliberació de les preses polítiques empresonades en presons de Tunis.
Per al grup, el tancament per part de Facebook de les seves pàgines és la continuació de la guerra contra FEMEN iniciada per part de diversos grups reaccionaria de sde neonazis de dictadures europees i post soviètiques fins a fonamentalistes islàmics.
El País ( 25 juny)
D’acord, per a molts i moltes és discutible aquesta manera de protestar del grup Femen, ensenyant les tetes; però no sé si algú pot considerar-la “pornogràfica”. Amb la seva censura Facebook els dóna una raó més per escriure en els seus pits: “¡Zukerberg FEMEN no és pornografia!”(el fundador de facebook és Mark Zukerberg)
Una violació cada 8 hores! Com és possible?
Segons dades del Ministerio de Interior, l’any 2011 van ser denunciades 1.161 violacions (agressions sexuals amb penetració) Aquesta xifra no inclou les dades de Catalunya que, segons els Mossos d’Esquadra, són 581 denúncies (inclouen tot tipus d’agressions sexuals sense especificar quantes violacions). A tot això cal sumar totes les que no es denuncien, especialment aquelles que tenen lloc a la llar i a menors ( molts especialistes creuen que entre el 50% i el 55% no es denuncien).
Més enllà de les estadístiques, cal pensar en les seqüeles físiques i psíquiques que aquesta mena d’humiliació ocasiona a tota dona que l’ha patida. És un dels successos traumàtics més greus amb múltiples conseqüències com ara trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, fòbies, ansietat i fins i tot intents de suïcidi. Símptoma de patologia és la idea de culpa: de no haver evitat la situació, de no haver reaccionat adientment. Les dones es qüestionen el que van fer abans de l’agressió ( arribar tard a casa, refiar-se de desconeguts…), el que van fer o no van fer durant l’agressió ( no haver oposat resistència o haver-se quedat aturades) i després de l’agressió ( no denunciar immediatament, destruir proves etc)
Cal que tots plegats fem un esforç per evitar que aquestes agressions segueixin produint-se. Un cop més fem un crida a treballar des de l’escola la superació de les frustracions i les actituds de submissió.
El País ( 23 de juny)
Obligació d’atenció a dones maltractades en 24 hores
Ahir a la Conferència Sectorial d’Igualtat es va acordar que les víctimes de maltractament en situació de més risc rebin assistència en cases d’acollida en un termini de 24 hores. Per això es crearà una nova xarxa nacional que integrarà tots els centres ja existents per tal de donar cobertura segons les necessitats. Totes les comunitats signaran, en un màxim de quatre mesos, els protocol per a l’atenció personalitzada a les víctimes. L’estratègia, segons va explicar el secretari d’Estat Juan Manuel Moreno, està dotada amb 1.539 milions d’euros.
Aquest any ja són 27 les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, un 80% de les quals no havien presentat denúncia.
Per què no hi ha dones directives?
El 71% de les empreses catalanes no tenen dones en els seus consells.
Les companyies amb més de 250 emprats tenen un dèficit de 865 directives per complir la cuota del 40% fixada per Brussel·les.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Càmbra de Comerç de Barcelona ha presentat avui les dades de l’últim estudi realitzat. En total s’han analitzat 284.200 societats del Registre Mercantil, i només el 29% tenen alguna dona en el seu consell. El sector serveis és el que té més presència femenina ( 35%) Miquel Valls, president de la Cámbra de Barcelona, ha recordat un estudi de McKinsey, segons el qual les empreses amb més dones tenen millors resultats. Ha afegit a que elles calen en una economia en canvi, que vol “llideratge col·lectiu”. El Periodico ( 4 de juny)
Més sobre Amina
La jove de Tunísia que va escandalitzar el seu país amb la seva acció el març de penjar al facebook unes fotografies en ‘top less’ parla amb el diari EL PAÍS hores abans de ser empresonada dimarts, Amina: sola frente a los radicales ( El País, 26 maig) Vol denunciar que el seu país va cap a una dictadura religiosa. Reivindica que el feminisme ha de seguir lluitant a Tunísia per no esdevenir com Afganistan o Iraq.
El seu empresonament ha motivat que tres militants de FEMEN, dos franceses i una alemanya, es despullessin del tors davant les portes del Palau de Justícia de Tunis alhora que cridaven : Free Amina now! (Allibereu Amina ara!). Portaven senyeres vermelles on es llegia la mateixa frase i als pits hi havien escrit: “Breast feed revolution” (Revolució alletada). Les militants de Femen, el grup feminista radical, només havien mostrat el pit aEuropa i brasil, però ara ho han fet per primer cop en un país àrab per Amina.
Venda d’adolescents sirianes de famílies fugides per la guerra PER LA GUERRA
Moltes famílies de refugiats a Jordània casen les seves filles adolescents amb homes d’Aràbia Saudí per costejar-se la vida.
La guerra a Síria dura ja més de dos anys i a l’entorn d’1.5 milió de persones que es troben a la misèria. Jordània és el país que més desplaçats ha rebut, 532.400. 382.400 viuen fora dels camps de refugiats, i són hostes incòmodes en un país amb molt d’atur i on no poden treballar per subsistir. Moltes famílies s’han vist empeses a pràctiques que en països occidentals es consideren venda de menors o prostitució encoberta. Molts d’aquests “matrimonis” acaben en un divorci ja que els homes es cansen de les noies i les repudien.
Aquest és el cas d’una noia anomenada Reem de 16 anys i casada amb un home de 70 del qual ja s’ha divorciat. ” Em vaig haver de sacrificar per ajudar la meva família. El meu germà és petit i necessita aliment i bolquers”. A Síria, el seu pare s’havia unit a l ‘Exèrcit Lliure Sirià, per lluitar contra el règim de Bachar el Asad, però va ser ferit i fa nou mesos, després que la seva casa fos malmesa en un atac, la família va abandonar Homs, la seva ciutat i va anar a Jordània. Reem té tres germans més i, desesperats per la situació econòmica, una alcavota va concertar el seu matrimoni amb un ric àrab que va prometre a la família 2.000 dinars (2.200 euros) però va acabar pagant només la meitat. Als rics “pretendents ” del Golf Pèrsic les alcavotes els anomenen “donants”. Una d’aquestes alcavotes és Hala Alí, de 27 anys, també refugiada, que és divorciada i mare de tres fills; cobra 50 dinars per “ensenyar” les joves als “donants” i si finalment hi ha casament, 400. Depenent de l’edat i el físic, el preu que una família cobra pel matrimoni d’una noia verge és de fins a 7.000 dinars. Les divorciades es devaluen. Reem ja té concertada una cita amb un altre “donant”, aquest de 47 anys. A Jordània l’edat legal per a contraure matrimoni és de 18 anys i, per tant, aquestes pràctiques són il·legals.
El País (20 maig) A la fotografia Reem i l’alcavota Hala Alí
Rebutgem les declaracions de l’alcalde d’Osaka (Japó)
Toru Hashimoto va justificar l’esclavatge sexual de les dones i noies per part dels militars japonesos a la Segona Guerra Mundial amb aquestes paraules:
“Quan els soldats arrisquen la seva vida (…) i se’ls vol donar un descans, es necessita un sistema de dones de reconfort.” “En aquell moment, era un sistema necessari per mantenir la disciplina militar”.
Els historiadors afirmen que fins a 200.000 dones, principalment de la península de Corea i la Xina, es van veure obligades a oferir relacions sexuals als soldats japonesos en bordells militars. El Japó va demanar perdó el 2007 per l’ús de dones com a esclaves sexuals durant el conflicte bèl·lic, després d’haver sigut criticat pels països asiàtics per haver qüestionat la veracitat dels fets. En defensa seva, el país nipó va recordar que el 1993 ja havien fet una declaració oficial en què s’admetia que els militars japonesos havien obligat dones asiàtiques a l’esclavatge sexual en bordells durant la guerra i s’havien disculpat. No obstant això, alguns polítics conservadors japonesos continuen defensant que no hi ha proves concloents que les dones no fossin prostitutes professionals i qüestionen que patissin abusos per part de les tropes del país.
La fotografia més antiga és del temps en què es van produir els fets. Els coreans del sud volen demostra-lo per tal de rebre indemnitzacions per a les dones que van ser esclavitzades i encara romanen vives.
L’altra fotografia és de la filipina Tomasa Salinog en la seva declaració davant el tribunal que investigava els fets el 2000.
Ara (15-05-2013) / Huffingtonpost ( 15-05-2013)
Ciberassetjament
La policia ha detingut a Málaga quatre alumnes d’ un institut per assetjar, presumptament, una companya a través de les xarxes socials. Els arrestats, majors d’edat, estan acusats d’un delicte contra la integritat moral —ciberbullying—i de danys en vehicle, ja que també van ratllar el cotxe de la víctima amb els mateixos insults que li deien a Internet .
El ciberaassetjament o ciberbullying és una modalitat de l’assetjament que es materialitza a l ‘àmbit escolar. La policia, mitjantçant el Pla Director per a la Convivència i Millora de la Seguretat Escolar, ofereix als alumnes una formació continuada en matèria de prevenció en delictes les víctimes dels quals són els mateixos menors. Els objectius d’ aquest projecte són:
– garantir la seguretat en els centres educatius,
– eradicar les conductes violentes,
– enfortir la cooperació policial con la comunitat escolar.
El País (13 de maig)
Homofòbia a les aules
Hem llegit aquesta setmana a El Periodico un article que posa de manifest la necessitat de combatre l’ homofòbia a les escoles i instituts. Tant lesbianes com gais, bisexuals i transsexuals són encara objecte d’assetjament escolar per la seva orientació sexual. El Casal Lambda és promotor junt amb l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes (AMPGIL) del primer estudi sobre el bullying a homosexuals a Catalunya. Una de les principals conclusions és que falten molts més informes sobre la qüestió i que els que s’han fet sobre bullying convencional no serveixen per explicar l’ homofòbic.
Es també interessant aquest article de Rosa Montero a El País sobre el tema: La homofobia en las aulas que recorda el cas de Jokin Ceberio de 2004 i on podem llegir: Cualquier cosa que te separe de la masa puede hacerte víctima de su envidia y de sus miedos.