Segons dades del Ministerio de Interior, l’any 2011 van ser denunciades 1.161 violacions (agressions sexuals amb penetració) Aquesta xifra no inclou les dades de Catalunya que, segons els Mossos d’Esquadra, són 581 denúncies (inclouen tot tipus d’agressions sexuals sense especificar quantes violacions). A tot això cal sumar totes les que no es denuncien, especialment aquelles que tenen lloc a la llar i a menors ( molts especialistes creuen que entre el 50% i el 55% no es denuncien).
Més enllà de les estadístiques, cal pensar en les seqüeles físiques i psíquiques que aquesta mena d’humiliació ocasiona a tota dona que l’ha patida. És un dels successos traumàtics més greus amb múltiples conseqüències com ara trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, fòbies, ansietat i fins i tot intents de suïcidi. Símptoma de patologia és la idea de culpa: de no haver evitat la situació, de no haver reaccionat adientment. Les dones es qüestionen el que van fer abans de l’agressió ( arribar tard a casa, refiar-se de desconeguts…), el que van fer o no van fer durant l’agressió ( no haver oposat resistència o haver-se quedat aturades) i després de l’agressió ( no denunciar immediatament, destruir proves etc)
Cal que tots plegats fem un esforç per evitar que aquestes agressions segueixin produint-se. Un cop més fem un crida a treballar des de l’escola la superació de les frustracions i les actituds de submissió.
El País ( 23 de juny)
One thought on “Una violació cada 8 hores! Com és possible?”