Categoria: Ciència

El 9 de novembre, el dia de l’aniversari  del naixement d’Hedy Lamarr és el dia de Internacional de l’Inventor; aquesta data va ser proclamada per l’inventor i empresari alemany  Gerhard Muthenthaler. En honor d’aquesta enginyera,  creadora de l’espectre espandit, una tècnica de modulació  emprada en telecomunicacions i considerada a Hollywood “l’animal més bell del món”,  el 2015 Google va fer un doodle que paga la pena recuperar:

En relació a les dones inventores podem llegir l’article del diari El Periodico ( 11 de novembre) El papel de la mujer inventora en el pasado y el presente.

Destaquem el titular: Malgrat  que només  el 10% de les patents corresponen a dones, han tingut gran rellevància en les innovacions de la societat.

Les dones han desenvolupat  invents que són d’ús quotidià com el  eixugaparabrises de Mary Anderson (1866-1953), el rentavaixelles de Josephine Cochrane (1839-1913), el ‘tippex’ de Bette Nesmith (1924-1980),  els pantis i els sostenidors de l’actriu, cantant i ballarina  Julie Newmar (1933), o el bolquer a  prova d’aigua de Marion Donovan ( 1946)

Altres  invents de dones han tingut   influència directa en el desenvolupament de la  societat i en la millora de la qualitat de vida de les persones com ara els fàrmacs (com l’AZT contra la SIDA) que desenvolupà  Gertrude Elion (1918-1999), les màquina de cosir sense bobines i d’escriure Beulah Louise Henry (1887-1973),  la primera central telefònica de commutació  automàtica que evitava les sobrecàrregues del sistema en les hores punta, creada per Erna Schneider Hoover (1926) o el mètode pedagògic  de Maria Montessori  (1870-1952).

A Espanya, la primera patent  concedida a una dona  va ser per a Fermina Orduña de Madrid el 1865.; el seu invent fou un  carruatge especial per a la venda al públic  de llet de burra, vaca o cabra.

 

      

• @VxPlanetas o @LauraMParro
• @deborahciencia 
• @Star_Tres 
• @cienciacional 
• @InesLauraDawson 
• @OKInfografia
• @cc_liliana
•   @sofiabiologista 
• @biologaelena 
• @PatriTezanos 
• @Nebesu_ 

 

Avui google ens fa conèixer aquesta enginyera i investigadora en l’àmbit de la geologia romanesa.  Elisa Leonida va néixer el 1887 a Galati i va morir el  1973 a Bucarest.  ( Zamfirescu és el cognom del seu marit, químic ) Cap dels laboratoris de l’Institut Geològic de Romania i membre de l’Associació General d’Enginyers de Romania, és considerada com la primera dona enginyera del món. [Tot i altres escrits assenyalen que fou la irlandesa  Alice Jacqueline Perry – qui, en tot cas, no va tenir tanta projecció com la romanesa en el camp de la investigació- la primera en graduar-se com a enginyera quatre anys abans, el 1908; per tant el tema segueix en discussió.] Sens dubte, la seva contribució d’Elisa Leonida Zamfirescu en la investigació de la riquesa dels minerals de Romania,  amb la qual va contribuir al progrés de l’economia romanesa i la divulgació del romanès com a llengua científica, ha estat reconeguda mundialment.  Va introduir noves tècniques d’anàlisi de l’aigua potable i també va participar en els principals estudis de camp sobre la identificació i l’anàlisi de nous recursos com per exemple del petroli esquist, del gas natural, del crom, de la bauxita o del coure. També va ser professora de física i química a l’Escola per a nenes “Pitar Mo?” i a l’Escola d’electricistes i de mecànics a Bucarest

A causa dels prejudicis socials de l’època, Elisa Leonida va ser rebutjada per l‘Escola de Ponts i Camins de Bucarest.  Però va ser persistent i va  ingressar el 1909 en la Real Acadèmia Tècnica de Berlín, Charlottemburg. Malgrat que fou admesa, al moment d’inscriure’s  el degà de l’acadèmia berlinesa va provar de disuadir-la amb el manual de la bona esposa, encara que no tenia marit.  l’important per a la dona eren les tres “K”: Kirche, Kinder, Küche (església, nens, cuina).

Per iniciativa de la Confederació Nacional de les Dones a Romania, el 1997, es va establir “Premi Elisa Leonida Zamfirescu” que és atorgat a dones que han destacat en el camp de la ciència i la tecnologia. També en el Museu de la Tècnica i en el Museu Nacional de Geologia de Bucarest, hi ha panells informatius de la seva biografia i d’altres dones enginyeres.

Fonts: Elisa Leonida Zamfirescu: la pionera que se rebeló contra las tres K ( El Periodico, 10 nov. 2018) i Viquipèdia

I també amb la voluntat de visibilitzar el paper de les seves predecessores, la Fundació Dr. Esteve va publicar Doce mujeres en la biomedicina del siglo XX, realitzat per diferents autors coordinats per Roser Gonzàlez-Duarte (catedrática de Genètica de la Universitat de Barcelona) que recopila les aportaciones científiques i  la biografia de dotze investigadores de primer nivell, no només les investigacions per les quals han aconseguit un lloc en la història de la medicina – set van obtenir un Premi Nobel– sinó també els obstacles que van haver de superar.

Per exemple,  Rita Levi-Montalcini, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós, dona, jueva i investigadora durant la dictadura de Mussolini.

Menor reconeixement va obtenir Rosalind Franklin el paper decisiu de la qual en un dels avenços més trascendents  del segle XX – el descobriment de l’estructura de l’ADN- no va ser recompensat amb el Nobel, atorgat el 1962 a Watson, Crick i Wilkins.

Les altres 10 científiques són: Elizabeth Helen Blackburn – Gerty Theresa Cori – Gertrude Belle Elion – Dorothy Hodgkin – Barbara McClintock – Elizabeth Fondal Neufeld – Christiane Nüsslein-Volhard – Janet Rowley – Helen Brooke Taussig – Rosalyn Yalow

És la PRIMERA CATEDRÀTICA  en cirurgia de la universitat espanyola. El Boletín Oficial del Estado (BOE) va publicar  el 8 de maig de 2017  el nomenament de la professora de la Facultat de Medicina de la Universidad de Murcia (UMU) Luisa Fernanda Martínez de Haro (Albacete, 1956) com a catedràtica en l’àrea de “cirurgia”, esdevenint  la primera del sistema universitari  espanyol.

Fins fa pocs dies el seu nom no figurava a la Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure en català. Justament algú la hi ha incorporada  tot seguint la proposta de la iniciativa #PrimeraDona, que posa al descobert dones punteres i és complementària a  #onsónlesdones que reivindica la presència de dones als mitjans. L’entrada no ha estat traduïda al castellà.

Una dona  victoriana tot i el món  patriarcal que l’envoltava va intuir l’essència matemàtica de l’univers i les possibilitats de la computació.

Cal que coneguem aquesta dona exemplar i el seu llegat imprescindible per a  dones en carreres  vinculades a la ciència, la tecnologia i les matemàtiques.

Fou  la primera programadora en la història dels computadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball  va incloure el que ara es considera el primer algorisme.  És per això que se la denomina la primera programadora. Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 1815 –  1852) era filla d’Anne Isabella Milbanke, i del poeta romàntic  Lord Byron. Ja separada del poeta Byron i per evitar la seva influència, la mare es va ocupar que Ada cresqués  rodejada de coneguts matemàtics; aviat  va  destacar en un context  on  la ciència era domini  dels homes

Per tal de  reivindicar  els aconseguiments de dones en el camp STEM  i inspirar les properes generacions, tots els segons dimarts d’octubre de cada any se celebra  el  Dia Internacional d’ Ada Lovelace.

La idea de commemorar aquest  dia va sorgir el 2009 perquè cal  reduir l’escletxa entre les dones i  les ciències. És el dia dedicat a reconèixer el treball de les dones en la ciència, les matemàtiques i la tecnologia.