A Elx ( Alacant) una dona de 25 anys ha estat morta pel seu company qui s’ha lliurat a la policia nacional. Segons ha dit la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, el detingut, un home de 58 anys, no tenia antecedents per maltractament i tampoc la víctima havia presentat cap denúncia contra el seu agressor.
Amb aquesta nova mort s’han produït ja 16 casos al conjunt de l’Estat espanyol.
Així es titula l’assaig de la sociòloga francesa Christine Bard ( publicat en castellà per l’editorial Tusquets) en el qual l’ autora recorre les etapes més significatives de l’ús d’aquesta peça de vestir per part de les dones. Va simbolitzar la masculinitat i el poder. Durant la Revolució francesa va expressar els valors republicans i el nou ordre polític. Tot i així, per a les dones l’Antic Règim i no van accedir a la llibertat i a la igualtat. Se’ls van privar molts drets i també l’ús dels pantalons. Als anys 20 del segle XX quan se’ls posaven per a la pràctica de l’esport fins a l’actualitat on encara moltes dones han de lluitar per poder-los fer servir a certs llocs de treball . Fins i tot després que les dones aconseguissin la igualtat civil, amplis sectors de la societat no acceptaven que vestissin pantalons. A finals dels seixanta i principis dels setanta, té lloc la la revolució dels texans que es converteixen en la primera peça de vestir mixta. Als EEUU esdevenen un emblema dels moviments revolucionaris als campus universitaris, del rebuig a la guerra de Vietnam, de la lluita dels negres pel fi de la segregació i del feminisme.
El País ( 20 d’abril)
En pocs dies s’han produït 3 nous casos, un a Fuerteventura i dos a Sevilla.
Al municipi de Tuineje, Fuerteventura una dona de 28 anys d’ edat i nacionalitat alemanya va morir dissabte passat com a conseqüència d’una presumpta agressió per arma blanca a mans de la seva parella sentimental, un home de 38 anys que ja ha estat detingut, segons han informat fonts de la Guàrdia Civil.
El primer dels casos de Sevilla va tenir lloc el dia 16 d’abril és el d’una dona de 55 anys morta a mans del seu marit de 57 qui es va suïcidar posteriorment. Va ser trobada al pis que compartien pel fill petit de la parella.
A Estepa ( Sevilla) Ana María F.G., de 26 anys ha estat trobada morta aquest dilluns a casa seva amb ferides d’arma blanca. Pel crim ha estat detingut la parella sentimental de la dona, M.A.R.P., de 20 anys i veí de la localitat.
Amb aquests són ja 13 els casos de violència de gènere a Espanya en el que va d’any.
Marc Faro i Anna Teixidor, periodistes de Figueres, han realitzat el documental MUJERES DE CARRETERA. ESCLAVAS DEL VUDÚ on mostren la vida d’Ivie Okundaye, una noia de 18 . anys d’origen nigerià obligada a prostituir-se que va morir atropellada per un vehicle a La Jonquera el 18 de setembre de 2009. la família d’Ivie és animista i en el fèretre de la noia van dipositar una lot i un ganivet perquè el seu viatge al cel fos més segur. La noia havia arriba a Catalunya un any abans de la seva mort en avió i amb visat de turista ( un cop caducat era una “sense papers”) Primer exercí la prostitució al Parc Bosc de Figueres i més tard a La Jonquera on la prostitució és controlada per màfies de l’Est. Les nigerianes estan controlades i extorsionades a partir del deute que contrauen en emigrar que pot arribar a 50.000 € i el mecanisme de control és quelcom tan eficaç com invisible com el vudú.
El documental sobre Ivie va rebre la beca Agita de creació de l’Ajuntament de Figueres i fou presentat al Museu de l’Empordà de la mateixa població. El proper dimecres TV3 l’emetrà al programa 30 minuts.
12 abril 2012- La Vanguardia. Ivie, la mujer obligada a prostituirse que murió atropellada en la N-II
K.K fou trobada per la policia en una barraca de la platja propera a Jan Yunis, al sud de la Franja, amb el seu suposat amant. Van ser detinguts i el fet va ser conegut per la família de la noia, universitària de 22 anys, casada amb el seu cosí i mare d’una nena d’any i mig. L’oncle de K.K la va obligar a beure herbicida i la va dur inconscient a l’hospital on va dir que s’havia intentat suïcidar. Quan s’estava recuperant va engegar-li un tret a la boca i va morir a l’acte. La família va voler ocultar el veritable culpable d’aquest assassinat per honor i va lliurar a la policia un germà malalt mental, però els metges van identificar el veritable assassí i ara està detingut tot esperant una condemna que, de ben segur, es limitarà a uns pocs mesos. S’aplica una llei de l’any 36 que es remunta a temps del mandat britànic i que considera que els assassinats per honor no són intencionats.
Tot i que no hi ha acord en les xifres de crims comesos per marits o familiars de dones suposadament adúlteres per “rentar l’honor”, algunes fonts assenyalen que es produeixen uns 20 casos a l’any, xifra similar a la de Jordània i potser una mica menor a la de Líban. Molts casos es camuflen com intents de suïcidi.
El conservadorisme és extremat a Gaza des de l’arribada del moviment islamista Hamàs : no es veuen dones sense hiyad o al carrer al vespre, fins i tot van acompanyades per algun familiar a les entrevistes de treball i han de banyar-se vestides.
El País (8 d’abril)
La poeta i assagista venerada pel feminisme ha mort a Califòrnia als 82 anys. El seu llibre “Naixem de dona” (1976) és un dels clàssics de la literatura feminista.
Obituari El País ( 30 març)
Contínuament llegim a la premsa notícies del desmantellament de xarxes de trata de dones amb fins sexuals. Però tot just se n’ha desmantellat una que dues més encara estan actuant.
Tres exemples:
Els nois i les noies de l’ institut “Pérez Comendador” de Plasencia, Cáceres participen amb aquesta activitat de realització de curts en el projecte europeu Jóvenes en Acción, que els proporciona viatges d’intercanvi acadèmic per reforçar l’anglès, com el que van fer la setmana passada a Finlàndia. El treball realitzat tracta de trencar els estereotips de gènere. Per això les noies i els nois han intercanviat els rols que habitualment se’ls adjudica per raó de sexe i el resultat és ben divertit; per exemple, obreres de la construcció que diuen “piropos” un noi avergonyit que passa pel carrer o un noi que està tenint un fill.
El País (18 de març) Combatir estereotipos desde el instituto (L’article conté el curt).
El passat dilluns es va iniciar a Brussel·les el judici contra Richard Remes de 57 anys, acusat d’assassinat i enfrontat a una pena de 30 anys de presó. Els fets van ocórrer l’1 de desembre de 2009 a l’entrada de l’edifici on havien conviscut uns mesos com a parella víctima i agressor. Patricia Lefranc, de 46 anys, va explicar al tribunal com la seva ex parella li va desfigurar la cara amb àcid. Diu que ell sabia molt bé el que es feia i volia matar-la perquè no es volia separar; li va tirar àcid una primera vegada i quan ells estava al terra morint-se de dolor la va subjectar i la va tornar a ruixar. Els danys són tan greus que la víctima ha hagut de sotmetre’s a més de 80 operacions i ha perdut la visió d’un ull, una orella i un dit.
Per la seva part, l’acusat declara que només pretenia espantar la seva exparella.
D’altra banda, un jurat popular ha declarat culpable d’ assassinat per unanimitat a Carlos C., acusat de matar la seva ex nòvia a Figueres (Girona) estrangulant-la amb un cinturó i que es va lliurar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra amb el cadàver al maleter del cotxe. Els membres del tribunal han consideradat provat que el processat la va estrangular amb intenció d’ acabar amb la seva vida. L’ acusació particular ha demanat la pena màxima prevista i reclama 17 anys i mig de presó, a més d’ una indemnizació de 140.000 €. El judici, celebrat durant aquesta setmana a l’Audiència de Girona, ha quedat vist per sentència.
La Vanguardia (16 març)
El setembre passat la marroquina AMINA FILALI, de 16 anys, va ser obligada a casar-se amb Mustafa, de 25 anys, que l’ havia violada, i que va poder evitar la presó amb el matrimoni. [Els violadors poden ser condemnatas al Marroc a 20 anys de presó si la seva víctima és menor, però l’article 475 del Codi penal els permet lliurar-se de la presó si accepten “reparar” la violació amb el matrimoni] Ara el país està commocionat pel suïcidi, avui fa una setmana, de la noia amb matarrates per posar fi als matractaments que rebia a casa dels seus sogres en un poble del nord de Larache. Al Consell de Ministres de dijous es va parlar de la mort d’Amina de forma acalorada.
Diversos ministres islamistes s’han solidaritzat amb la noia mentre que el ministre de Justícia Mustafa Ramid sosté que no hi va haver violació ni matrimoni forçat, insisteix que la noia va mantenir relacions sexuals consentides i que l’actuació de la fiscalia de Tànger va respectar els procediments legals tenint en compte els interessos de la menor.
El pare d’Amina va denunciar la violació de la seva filla a punta de navalla, però el fiscal de Tànger li va aconsellar salvar l’honor de la noia casant-la amb el violador.
La islamista Bassima Hakkaoui, ministra de Solidaritat i de la Dona i única dona de l’Executiu, en declaracions a la televisió pública 2M va explicar que és necessari un debat per reformar la llei ( segons la seva predecessora, Nouza Skalli, d’un partit d’esquerres, la societat fa temps que l’exigeix)
Unes 300 dones es van concentrar ahir davant del tribunal de Larache amb Hamida, germana d’Amina, i per avui hi ha prevista una nova protesta davant del Parlament de Rabat.
Les xarxes socials i la premsa independdent es fan ressò del malestar generalitzat. És ben conegut que al Marroc rural tragèdies com la d’Amina no són excepcionals; coneixem aquest cas perquè un periodista originari de Larache, Souliman Rassouini, va publicar la notícia al diari Al Massae.
Rabat reacciona con mensajes contradictorios al suicidio de Amina ( El País, 17 març)
Una menor marroquí se suicida tras ser obligada a casarse con su violador ( El País 13 de març)
