Al setmanari del diari El Pais d’avui 20 de maig hi ha un reportatge sobre dones que van anar al nou continent. El reportatge es fa ressò del llibre escrit per l’historiador Juan Francisco Maura de la Universitat de Vermont, publicat recentment per la Universitat de València, Españolas de ultramar en la historia y la literatura.
Ja en el tercer viatge de Colón (1497-1498) s’ha documentat la presència de 30 dones a petició dels reis Isabel i Ferran. Ja al s. XVI podem parlar, per exemple, de CATALINA DE ERAUSO, coneguda amb el sobrenom de la Monja Alférez o d’ ISABEL BERRETO, almiranta de Felip II. N’hi ha d’armadores com BEATRIZ DE LA CUEVA, innovadores com MARÍA ESCOBAR i empresàries com MENCÍA ORTIZ. D’altres, ja nascudes a Amèrica i descendents d’espanyols, com sor JUANA INÉS DE LA CRUZ van reivindicar el paper de les dones oprimides.
Segons Carolina Aguado, comissaria de l’exposició del Museu Naval de Madrid No fueron solos, allò que tenen en comú totes aquestes dones és el seu coratge. L’havien de tenir en una societat on la dona era un zero a l’esquerra i on un viatge d’aquestes característiques a un món desconegut era ple de perills ( pirates, naufragis, malalties, lluites…) Tota una gesta.
Alguna d’aquestes aventures les va narrar la mateixa protagonista en forma de memòries. La “monja alférez” ( a la fotografia) , novícia d’un convent espanyol, explica que va haver de lluitar vestida de soldat. Els seus superiors van tolerar totes les vulneracions a les normes, fins i tot els seus gustos sexuals poc ortodoxos.
Reportatge ELLAS TAMBIEN HICIERON LAS AMÉRICAS ( El País)