K.K fou trobada per la policia en una barraca de la platja propera a Jan Yunis, al sud de la Franja, amb el seu suposat amant. Van ser detinguts i el fet va ser conegut per la família de la noia, universitària de 22 anys, casada amb el seu cosí i mare d’una nena d’any i mig. L’oncle de K.K la va obligar a beure herbicida i la va dur inconscient a l’hospital on va dir que s’havia intentat suïcidar. Quan s’estava recuperant va engegar-li un tret a la boca i va morir a l’acte. La família va voler ocultar el veritable culpable d’aquest assassinat per honor i va lliurar a la policia un germà malalt mental, però els metges van identificar el veritable assassí i ara està detingut tot esperant una condemna que, de ben segur, es limitarà a uns pocs mesos. S’aplica una llei de l’any 36 que es remunta a temps del mandat britànic i que considera que els assassinats per honor no són intencionats.
Tot i que no hi ha acord en les xifres de crims comesos per marits o familiars de dones suposadament adúlteres per “rentar l’honor”, algunes fonts assenyalen que es produeixen uns 20 casos a l’any, xifra similar a la de Jordània i potser una mica menor a la de Líban. Molts casos es camuflen com intents de suïcidi.
El conservadorisme és extremat a Gaza des de l’arribada del moviment islamista Hamàs : no es veuen dones sense hiyad o al carrer al vespre, fins i tot van acompanyades per algun familiar a les entrevistes de treball i han de banyar-se vestides.
El País (8 d’abril)