Una dona de 35 anys ha mort avui a Santa Cruz de Tenerife apunyalada per qui havia estat la seva parella fins fa dos anys. El crim ha tingut lloc cap a les 8 del matí, a l’ascensor i en presència dels fills menors de la parella. És la primera víctima a Canàries i la setena al conjunt de l’Estat.
Autor: Carme Torrijos
La guerra a l’Afganistan s’acarnissa amb les dones i les nenes
Segons les Nacions Unides (ONU) les dones i les nenes afganeses s’estan convertint en les víctimes principals de la violència al seu país, amb un 20% d’increment respecte l’any anterior ( malgrat que el total de víctimes ha disminuït per primer cop des de fa anys; el 2011 van registrar-se 3.131 mentre que el 2012 van descendir a 2.754) Tot i les bones notícies, l’ONU va admetre que s’havia produït un 20% d’increment en el nombre de dones i nenes mortes o ferides el 2012: més de 300 mortes i 560 ferides. L’organisme alerta que el país afronta la creixent amenaça del retorn dels grups armats i d’una nova onada d’inseguretat tan bon punt les tropes de combat abandonin el país el proper any; moltes d’elles van ser atacades quan anaven a la feina.
A la fotografia una dona i la seva filla demanen almoina a Jalalabad. Informació de El Periodico (19 febrer)
30 ganivetades no són acarnissament?
La fiscal (advocada de l’acusació) demana rebaixar la pena de 23 a 17 anys per a un home que va matar la seva dona a Ondara ( Alacant ) fa més de tres anys de 30 punyalades perquè no hi va haver “acarnissament”
La víctima, de nacionalitat equatoriana, estava separada del seu marit, però tots dos vivien al mateix domicili amb els tres fills comuns, menors d’edat quan van tenir lloc els fets.
A la tercera i última sessió del judici amb jurat, el ministeri públic ha exposat en les seves sus conclusions que “ha quedat demostrat” que el processat “tenia intenció de matar” la seva dona, però no que volgués causar-li “un patiment més gran del necessari per provocar la seva mort”.
La fiscal ha explicat que, d’acord amb les proves pericials, l’acusat “va dirigir les seves ganivetades a òrgans vitals, amb intenció de causar la mort ” de la víctima, però això no constataria que tingués també el propòsit de “fer-la patir d’una manera innecessària i desproporcionada”. Els metges forenses que van practicar l’autòpsia han confirmat que les ferides havien estat ocasionades amb una arma blanca de manera successiva i molt pròximes en el temps”.
La defensa i les altres parts acusadores, representades por una advocada de l ‘Estat i les lletrades de la Generalitat Valenciana i de l’acusació particular s’han adherit a la petició de rebaixa de la pena i a les conclusions exposades per la fiscal. Està previst que el jurat popular emeti el seu veredicte en las properes hores.
La Vanguardia
Subvenció a una oferta de Formació Professional diferenciada
Llegim aquest titular al diari El País ( 16 de febrer) Ellas, clases de cocina; ellos, de gestión
La Comunidad de Madrid subvenciona una oferta de Formació Professional diferenciada per sexes que imparteixen cinc centres segregats de la regió.
L’oferta de cursos d’FP dels tres centres concertats per a nois són: Instal·lacions de Telecomunicacions, Sistemes Macroinformàtics i Xarxes, Administració de Sistemes Inf. en Xarxa, Gestió i Administració, Administració i Finances, Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques, Desenvolupament d’Aplicacions Multipltaforma, Impressió d’Arts Gràfiques, Preimpressió en A. Gràfiques, Disseny i Producció Editorial.
Dos centres concertats només per a noies ofereixen els cicles següents:
Gestió Administrativa, Dietètica, Secretariat, Cuina i Gastronomia, Educació Infantil, Direcció de Cuina, Gestió d’Allotjaments Turístics, Patronatge i Moda.
La Conselleria d’Educació de Madrid afirma que mai ha rebut queixes relacionades amb l’oferta; també s’ha negat a facilitar la dada de la quantitat de diners que es destinen a aquestes cursos diferenciats.
L’Observatori de la Igualtat de Gènere de CCOO de Madrid considera que a les noies només se’ls ofereixen cursos adequats al tipus de treball que s’entén “propi de la dona”: cuina, secretariat o educació d’infants, educació que no afavoreix la igualtat entre els sexes. Es un deure de la tasca educativa acabar amb els estereotips de sexe.
Els joves controlen més les seves parelles amb l'”smartphone”
Molts adolescents se serveixen del mòbil per controlar les seves parelles tot el dia.
Segons Alba Alfageme, coordinadora de la unitat de suport a l’ atenció de víctimes de la Conselleria d’Interior, en els últims temps es detecten nombroses pràctiques abusives entre parelles adolescents. Gràcies a les noves tecnologies la pressió és constant , 24 hores al dia, 365 dies l’any: és ben habitual que el noi li demani a la noia que es faci una foto per veure com va vestida i la convenci que millor aquella faldilla curta se la posi el cap de setmana quan surtin junts o bé li demani que activi en el seu ‘smartphone’ una aplicació amb un servei de geolocalització per saber on és a cada moment, i fins i tot preguntar-li qui és el noi que ha afegit com a amic al Facebook. És el que es coneix com Ciber Masclisme. En les relacions de fa uns anys les noies podien mantenir l’espai propi a casa quan l’únic nexe amb l’exterior era el telèfon fix i encara les trucades havien de passar pel filtre dels pares, ara el nuvi contacta a través del mòbil i pot exercir un control quasi total.
Els mossos fan xerrades sobre violència de gènere a escoles i instituts per posar en atenció les joves sobre aquests possibles abusos.
Campanya mundial contra les violacions
Segons l’ONU una de cada tres dones del planeta serà violada al llarg de la seva vida. L’activista Eve Ensler, que es va fer famosa a la dècada dels 90 amb l’obra Monòlegs de la vagina, ha iniciat la campanya ONE BILLION RISING amb la qual aspira posar a ballar mil milions de persones el proper 14 de febrer: Mil milions de dones violades és una atrocitat, mil milions de dones ballant és una revolució. Amb aquesta crida vol denunciar el que intimida les noies des de fa segles, tot i que la campanya vol involucrar també homes. Ensler i el seu projecte V-Day lluita des de fa 15 anys contra aquesta plaga de la qual la mateixa fundadora fou víctima ( el seu pare, un executiu respectable, abusà d’ella repetidament al seu país EEUU).
190 països s’han unit a la campanya. A Espanya hi ha previstos 40 trobades. Moltes ONGs, associacions o simplement grups d’amigues col·laboren en la cria a l’activisme a traves de flashmobs, convocatòries de balls col·lectius en llocs públics i cadenes humanes. A Londres s’esperen centenars de persones ballant enfront al Parlament. Només a Bangladesh 25 milions de dones s’han unit a la convocatòria, hi ha hagut tant de ressò després de les últimes violacions col·lectives que han ocasionat la mort de les víctimes.
El fet de triar precisament la data del 14 de febrer no és casual; arreu se celebra el dia dels enamorats, diada extremadament comercial que potencia la imatge cursi de la dona.
Pots unir-te a la proposta clicant ONE BILLION RISING: Levantarse y Exigir el Fin de Esta Violencia!
Cartell de la crida a Barcelona.
I si els homes haguessin de parir?
A la secció Medios del diari El Mundo s’anuncia que han sotmès un periodista del suplement Yo Dona a una màquina que emula el dolor del part. El creador del “miracle” és Jackie Calleja, ginecòleg de l’ Hospital Quirón de Madrid. A l’entorn de la panxa, quatre elèctrodes ficats en dos cinturons desprenen descàrregues que provoquen contraccions a l’abdomen; a poc a poc el dolor va creixent en duració, freqüència i intensitat. És el més semblant a un part que es pot provocar en un home, segons el doctor Calleja. Pel que explica, el noi, de 33 anys, no havia patit mai abans un dolor igual. La potència dels elèctrodes va de 0 a 100 i en un principi, només 20 li causen gran malestar, però són tolerables, per això demana més potència. Quan la màquina arriba als 40, el dolor és insofrible. Els quatre segons de duració de les “contraccions” li semblen interminables. En arribar al 90, les rampes el fan embogir de dolor; li sembla que totes les vísceres se li desfan, no pot respirar bé i les contraccions les sent a tot el cos: cames, esquena, pit…
Evidentment, per molt que s’hi assembli, ni el noi té un úter que s’hagi de dilatar ni un nen d’uns 3 k. a dins la panxa que ha de sortir per un forat més o menys gran. Pel que es veu l’experiència està de moda perquè recentment altres dos homes holandesos han provat una màquina similar i han qualificat els dolors com a tortura. Calen aquests experiments?
La Biblioteca Nacional fa un homenatge a les pioneres de la literatura espanyola.
La Biblioteca, de reconeguda tradició masclista, vol fer un reconeixement a aquelles dones que amb la seva obra van trencar barreres a la seva època, com Teresa de Ávila ( 1515 – 1582) o Sor Juana Inés de la Cruz ( 1651- Ciudad de México, 1695) Aquesta última fou feministra quan encara no hi havia feminisme. La primera de les imatges és de Santa Teresa i la segona de Sor Juana Inés.
Felip V només deixava entrar a la Biblioteca els homes i fins a 1837 les dones no hi van poder visitar-la, i encara només els dissabtes. Fins 1990 (quasi tres segles després de la seva fundació ) no va haver una directora, Alicia Girón, i no per falta de candidates; però els seus arxius guarden l’obra de moltes escriptores que, segons la comissaria de l’exposició, la poetessa Clara Janés, demostren que les adversitats no són infranquejables i anar a la contra sempre va ser possible.
L’exposició El despertar de la escritura femenina en lengua castellana, que la Biblioteca Nacional (BNE) dedica a les aventureres de la ploma en segles poc propicis per a les incursions literàris si no eres home , estarà oberta fins al 21 de abril.
L’actual directora de la BNE és Glòria Pérez-Salmerón
El País (31 gener)
Execució d’una dona a EEUU
Kimberly McCarthy havia de morir per injecció letal a les sis de la tarda a Texas, però un jutge de Dallas ha retardat la seva execució fins al 3 d’abril.
Des de 1976 en què es va restaurar la pena de mort a alguns estats, 1.321 persones han estat executades a EE UU i només 13 eren dones. Aquesta era la primera des de 2010. McCarthy, de 51 anys, addicta al crack quan va cometre el crim, va ser condemnada a mort per l’assassinat el 1997 de la seva veïna Dorothy Booth de 71 anys, a qui va apunyalar a casa seva. Els seus advocats van sol·licitar al governador de Texas un aplaçament de la condemna i al fiscal que anul·lés l’execució basant-se en motius racials ja que la condemnada és de raça negra mentre que tots els jurats menys un són blancs; a més actualment, tenint present els atenuants d’addicció i altres – ella afirma que el crim el van cometre dos traficants de drogues – , estan segurs que la pena no hagués estat a mort.
L’ última execució d’ una dona va ser el setembre de 2010. Teresa Lewis fou executada al Correccional de Greensville (Virgina) amb una injecció letal, mètode que va preferir a la cadira elèctrica. El seu cas va provocar la indignació d’aquells que reclamaven clemència atès que el seu coeficient intel·lectual era gairebé el d’una persona discapacitada (Lewis tenia un 72 i el límit és de 70). L’any 2002, el Suprem havia declarat inconstitucional aplicar la pena de mort a persones amb discapacitat mental.
Article complert al diari El País ( 29 gener)
La crisi econòmica provoca més morts de nenes que de nens
Per cada punt del PIB moren 7,4 nenes per 1.000 naixements, cinc més que nens ( 1,5). Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi de l’ONG Plan Internacional i l’ Instituto Overseas de Reino Unido. L’informe analitza com afecta la crisi econòmica les dones i els nens i arriba a la conclusió que les nenes són les més perjudicades. La investigació es va realitzar a 59 països del món, la majoria en vies de desenvolupament.
Els motius tenen a veure amb l’onada de retallades en despeses socials a causa de la crisis que dificulten l’accés a serveis bàsics de salut. També els aspectes culturals exacerben les diferències de gènere . Segons Nicola Jones, autora de l’informe “Les famílies estan més preocupades pel nen perquè diposita en ell l’esperança de millora econòmica i obliden de tenir cura de les filles “, adverteix que en molts casos no és res conscient i es tracta, per tant, d’una negligència passiva.