Autor: Carme Torrijos

Pepita Pardell, pionera catalana del món de la il·lustració

Garbancito-de-la-Mancha-Poster-1Aquesta dona, nascuda el 1028, ha dedicat la seva llarga vida a donar moviment als dibuixos d’ençà que va veure al cinema la Blancaneu de Walt Disney,  Va haver de batallar molt per preservar les seves opinions i la seva independència professional en un món a mida dels homes. Va començar a treballar el 1944 a    uns estudis d’animació situats al barri de Vallcarca de Barcelona, Balet y Blay que es proposaven  fer un llargmetratge de dibuixos
animats, el primer en color que es feia a Europa ( Garbancito de la Mancha, traduïda al català com a El cigronet valent ). Des de 1951 Pepita Pardell jovefins a 1962 treballa com a ninotaire, fent còmics de temàtica romàntica per l’editorial Toray ( a la revista femenina Azucena, s’avorria molt: feia nenes que s’enamoren, prínceps blaus… històries carrinclones)  L’any 1962 tornà al món de l’animació,  a la productora d’animació Buch-Sanjuan. Posteriorment dibuixarà per a les productores Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic.

El certamen ANIMAC, que va començar dijous a Lleida,  li ha atorgat el premi  a la seva trajectòria.

Alejandro Sanz fa fora d’un concert un home que agredia la seva parella

Va succeir a Chile. El cantant va veure entre els assistents un home que estava agredint la seva parella , va baixar de l’escenari per incriminar-lo i tot seguit va demanar als agents de seguretat que expulsessin l’agressor. Després, també es va adreçar al públic: “Els demano disculpes per l ‘episodi d’abans, perquè jo no concep  que ningú toqui a ningú, m’és igual, i menys a una dona,  perquè  aquí sí… aquí sí no més. A la dona no se li  pega”. Tots els assistents van aplaudir. Les imatges de l’episodi han estat fenomen viral.

Com diu algun twit que hem pogut llegir: “Amb gestos com aquest el món girarà més tranquil”

D’altres veus, però han estat crítiques i hi han volgut veure una actitud paternalista per part del cantant. Potser sobrava el ” i menys a una dona  / perquè …. a la dona no se li pega”.

L’actriu EMMA WATSON dedicada a la campanya HEFORSHE

Emma-Watson-HeForShe-Launch-with-logo-200x300La coneguda actriu que es va fer famosa en interpretar des dels 10 anys el paper d’Hermione a les pel·lícules de Harry Poter , ha fet públic que es pren un any sabàtic dels escenaris. Deixarà d’actuar per dedicar-se de ple a la campanya que promou la igualtat de gènere HeforShe. Amb  ella està organitzant setmanes de l’ art, una gira per universitats i altres activitats. Durant aquest període, en el qual també vol dedicar-se a la seva formació personal a partir de la lectura i el contacte amb gent entesa, té pendents diverses estrenes.

Pàgina oficial HEFORSHE

França debat sobre la legítima defensa en el cas d’una maltractada que va matar el seu maltractador

Jacqueline Sauvage  havia estat víctima de violència   per part del seu marit durant 47 anys i, finalment, després d’una pallissa  el va matar de tres trets.  Des d’aleshores, 2012, és a la presó. El tribunal que la va condemnar a 10 anys va rebutjar la legítima defensa; però tot un moviment social que lluita contra la violència  de gènere s’ha solidaritzat amb la dona, de 68 anys, i reclamen a més de l’indult, una redefinició de la legítima defensa. El president Hollande va rebre divendres la família i les advocades de la condemnada i ha demanat uns dies per examinar el cas.  Tot i que la víctima no havia denunciat mai el marit, tant ella com els fills vivien sotmesos per un home despòtic  que també abusava de la filla.

Una petició en línia, a iniciativa de la militant feminista d’ Osez le feminisme Karine Plassard, ha recollit  més de 400.000 signatures. L’actriu Eva Darlan, també   víctima en el passat d’ una parella violenta i d’un pare incestuós, ha creai un comitè que ha rebut suport de personalitats com l’alaldessa de París  Anne Hidalgo, o l’eurodiputat verd Daniel Cohn-Bendit.

Al darrera d’aquest cas en particular, hi ha l’interès que s’ampliï el concepte jurídic de legítima defensa ja que pel que fa a les dones víctimes de violència de gènere hi hauria d’ incorporar el context d’ anys viscuts en “estat de submissió i de terror”, així com existeix en eln dret canadenc, basat en la noció de la  síndrome de la dona maltractada. 

El 2014, últim any del qual es tenen dades, a França hi va haver 134 dones mortes per les seves parelles o exparelles.

Les diputades de la CUP, fartes dels atacs masclistes.

Lamenten que els atacs se centrin en el seu cos i la seva manera de vestir i no en la seva ideologia. Ens ho han fet saber en un acte convocat avui a la plaça del Rei envoltades de militants de l’esquerra independentista ( el col·lectiu que agrupa organitzacions com la CUP, Arran  i el SEPC, entre altres)

Aquestes han estat algunes de les seves declaracions:

“Sóc la Gabriela Serra i sóc vella, lletja i grassa, però vull que se’m jutgi per arribar als 64 anys lluitant incansablement pel manteniment de la vida, per la dignitat de totes les persones i pobles i per la llibertat i la solidaritat amb el conjunt de la humanitat”. “Sóc la Mireia Boya i m’han dit ‘perra sarnosíssima’ per defensar el territori i parlar en occità a les institucions”. “Em dic Eulàlia Reguant i sóc retardada, estúpida i tonta per defensar un sistema de salut 100% públic i una educació catalana i de qualitat”. “Sóc l’ Anna Gabriel i sóc una puta traïdora, amargada i malfollada, i l’únic que venia a fer era defensar uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes”.

L’onada d’insults, desqualificacions i menyspreu masclista ha estan denunciat a través d’un manifest, que han llegit Maria Colera (Endavant) i Natàlia Càmara (Arran).   Manifest .

“QUAN N’ATAQUEN UNA DE LES NOSTRES ENS ESTAN ATACANT A TOTES”

Les militants de l’esquerra independentista  han fet una crida a fer del procés independentista una via per incorporar la dona als diferents espais de participació i decisió. Per reivindicar el feminisme  han convocat un acte el proper 11 de febrer a les Cotxeres de Sants.

Notícia llegida al diari ARA  (27 de gener 2016 )

Una dona agredida per la parella es grava per denunciar l’agressió

Un cop a l’hospital ho va denunciar mitjançant un vídeo i un post al Facebook de la COALICIÓ NACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Davant la càmara, amb la cara plena de blaus i quasi sense poder vocalitzar, explica la seva experiència. Al seu text llegim: “Ho havia planejat, jo havia de morir”, explica que havia “sobreviscut o escapat” a una dramàtica situació: la seva parella la va colpejar durant deu hores. Demana també que no es tolerin els abusos.
L’agressor ha estat condemnat per sis delictes i passarà uns quants anys a la presó.

Pàgina del Facebook ( en anglès) Hi podem veure la gravació.

Notícia llegida a La Vanguardia ( 20 gener 2016)

També els mitjans serveixen per difondre el missatge de tolerància zero a ñla violència masclista. L’entitat humanitària noruega ‘Care Norway’ ha iniciat una campanya contra la violència masclista que s’acompanya d’un curt anomenat “Querido papá” (#DearDaddy) que compta ja amb més de 4 milions de reproduccions arreu del món.

El curt busca demostrar la importància que els homes lluitin també contra la violència de gènere. Per això va dirigit als pares que tenen filles i narra la història d’una nena que demana al seu pare protecció contra les situacions sexistes que viurà al llarg de la seva vida.
#DEARDADDY
Notícia llegida a EL PERIODICO ( 5 de gener 2016)

Polèmica al Congrés espanyol per la presència d’un nadó

El nadó és el fill d’una diputada número 3 de PODEMOS, CAROLINA BESCANA. Ella ha portat el nen a l’hemicicle per defensar que “les mares puguin criar els seus fills com vulguin”. Alguns diputats, com Fernández Diaz (del PP) ho ha vist “lamentable” i algunes diputades veteranes, la majoria del PP han recordat que a les Corts hi ha guarderia i han criticat que s’instrumentalitzés el nadó per acaparar l’atenció mediàtica. El gest de la diputada és habitual en ella ja que també va anar amb el seu fill a recollir l’acta de diputada.
La guarderia del Congrés es va obrir el 2006, és de pagament i compta amb 45 places.

( Notícia llegida al diari ARA, 13 de gener de 2016)

1r cas de violència masclista a Catalunya

Ha tingut lloc a Tarragona, concretament a Vila-Seca. Una dona de 43 anys ha estat assassinada a trets d’escopeta pel seu exmarit de 59 al mig d’un carrer de la població. Feia temps que no convivien i no hi havia cap denúncia de la dona per agressions prèvies. l’home s’ha suïcidat després d’haver mort la dona. La parella tenia dues filles.

Una dona és el nou comandant de la famosa acadèmia militar West Point

Ella és la general de brigada Diana Holland, de 47 anys i veterana de les guerres d’ Iraq i Afganistan.
El seu nomenament com a cap de la famosa acadèmia de cadets certifica la plena integració de les dones a l’exèrcit als EEUU propiciada pel president Barack Obama. Ha assumit el càrrec un mes després que el Pentàgon eliminés les barreres de gènere per accedir a les unitats de combat i operacions especials.

Holland es va graduar a West Point el 1990, va ser la primera general del mític Fort Drum i de la Desena Divisió de Montanya. Ara dirigirà l’ensinistrament de més de 4.000 cadets.

Han finalitzat dos segles de discriminació patida per les dones dins les Forces Armades. De fet, no van ser admeses a West Point fins a 1976 i fins a l’estiu passat – més de dos segles després de la seva fundació- no es va celebrar la graduació de les primeres dues dones a l’ Escola de Rangers. La de Diana Holland és una gran victòria, no en el front de batalla sinó en el camp dels drets civils.

Intolerables desqualificacions masclistes d’un periodista a diputades de la CUP

LAS FLEQUIS és un article d’opinió d’ANTONIO BURGOS, periodista d’ABC i habitual tertulià d’algunes televisions espanyoles, on podem llegir, entre altres insults i desqualificacions: ¿por qué las tiorras separatistas, ora vascongadas, ora catalanas, ora de Bildu, ora de CUP, han de ser tan feas?

Els insults i comentaris masclistes han estat freqüents en les xarxes socials darrerament, tant en relacio a la qüestió catalana com amb les reines de la cavalcada de València, comparades amb tres prostitutes tretes d’un western.
També l’exalcalde de Madrid Joaquin Leguina va insultar obertament Pilar Rahola en un programa de televisió.
Per això cal una ràpida resposta com la de Neus Munté, vicepresidenta del govern: “Señor Leguina, Burgos y otros tiorros semejantes, ¿Por qué usan ‘argumentos’ tan miserables? Su machismo da auténtico asco. Lejos”

En aquest mateix sentit, l’associació FEMINISTES DE CATALUNYA ha denunciat a través d’ un COMUNICAT emès avui l’assetjament que darrerament estan patint algunes dones que es dediquen a l’acció política.

En destaquem els fragments:
És intolerable que la resposta a legítims posicionaments sigui a través d’insults clarament masclistes que pretenen el descrèdit personal i intel·lectual de les dones.
Afirmem rotundament que es tracta d’un tipus de violència masclista que ha de ser rebutjada i perseguida.
Exigim que, tant des de la societat civil com des d’instàncies governamentals i jurídiques es persegueixi aquest tipus d’actuacions que són l’expressió d’un patriarcat agressiu i bel·ligerant que no pot ser emparat ni tolerat.