Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

L’ Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 70/474/Add.2 va proclamar l’11 de febrer de cada any el  Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació  i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits. Es va celebrar per primera vegada l’11 de febrer de  2016.

La UAB va celebrar divendres 10 de febrer aquest Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència . La Facultat de Ciències va acollir una jornada-taller al voltant d’aquesta temàtica. També   s’exhibeix dues mostres sobre les dones científiques:

  • Con A de astrónomas. Organitzada per la societat d’astronomia. A través d’una sèrie de cartells  es f un mirada del paper fonamental de les dones en les  principals  fites  de l’astrofísica   des de l’antiguitat fins als nostres  dies. El descobriment dels púlsars, l’ estructura a gran escala de l ‘Univers, o la mesura de les distàncies estel-lars .
  •  Dones de Ciència , exposició que prové de l’Institut Català de les Dones i mostra la participació,  clarament insuficient, de les dones al món científic i tecnològic. Realitat que és, a més d’injusta, perillosa per a la ciència i l’assoliment dels objectius de qualitat en una societat del coneixement.

“La igualtat no ha avançat en la ciència”, és una de les conclusions més fermes a les quals  han arribat les investigadores que han participat en la jornada-taller.

En aquest sentit  és interessant l’article d’avui del diari  El Periodico: Dones investigadores: el sotrac dels 40.   Destacades científiques d’entre 35 i 50 anys denuncien subtils i perjudicials biaixos de gènere.  Demanen mesures perquè la fase intermèdia de la carrera no es converteixi en una trampa.

La maternitat serà sempre el hàndicap que impedirà les dones la promoció i el reconeixement?

El alts càrrecs científics són homes. A tall d’exemple: només 3 rectorats de les 50 universitats públiques de tot l’Estat espanyol són ocupats per dones: Margarita Arboix  de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nekane Valluerca de la Universitat del País Basc i Pilar Aranda  de la Universitat de Granada. Aquesta és una de les dades que figuren a  l’informe ‘Científiques en xifres.2015 ’ presentat aquest dimarts per la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela.  Estadístiques i indicadors de la desigualtat de sexe en aquest camp. Segons Vela, les coses milloren, però a una velocitat  massa lenta. Entre els alumnes de grau, les dones dominen ( fins al 57% del percentatge total). En tesis doctorals aprovades la paritat és total: meitat homes, meitat dones; en canvi, les places de catedràtics són ocupades per un 79% d’homes. I entre els rectors el percentatge arriba al 93%.

Totes les investigadores consultades coincideixen en la importància de l’educació.  Cal canviar la  imatge que es continua promocionant de la dona.  Hi ha coses tan fàcils com fer visibles  les científiques del passat per donar referents i fer entendre que la conciliació és cosa tant d’homes com de dones és un canvi cultural essencial”.

A  La Vanguardia podem llegir un article on es relacionen una sèrie de dones científiques de les quals no sempre n’hem sentit a parlar:

Las damas de la ciencia, las grandes desconocidas

Aletta Jacobs, una dona pionera

googleAvui google dedica el seu doodle a ALETTA JACOB, en el 163è any del seu naixement. Així coneixem les proeses d’aquesta holandesa avançada al seu temps. Va ser la primera dona que va ingressar a la universitat i va obtenir el títol de doctora en Medicina a Holanda.

Va destruir 5 sostres de vidre, fent coses vedades fins aleshores a les nenes-dones:

  • va estudiar educació secundària en un institut on només hi havia nois. Hi assistia com a oient, a les noies només les preparaven per a tasques de la llar. Anys després, a Holanda es va permetre de fer estudis secundaris.
  • Va ser la primera dona a graduar-se en Medicina a Holanda. Després de molt insistir i demanar un permís  especial li van  permetre  entrar a  la universitat de Groningen. El 1876 va entrar  a l’Amsterdam. Es va enfrontar a alguns professors, però en dos anys es va graduar i el  1879 es va doctorar.
  • Va muntar el primer centre de planificació familiar a Holanda. Va investigar un mètode anticonceptiu, el diafragma del doctor Wilhelm P.J Mensinga,  i el va distribuir.  Durant 14 anys alguns dies a la setmana passava consulta gratuïta a prostitutes, indigents i  nens i va donar cursos d’higiene i  cura  dels  nens.
  • A partir de 1899 va deixar de costat la medicina i va liderar  l’ Associació per al Vot de la Dona, cosa que es va aconseguir a Holanda el 1913.
  • Va fundar la    Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat.

“Figuras ocultas”, pel·lícula sobre la inèdita història de tres dones singulars.

k-jjacksonvaughan

 

 

 

Katherine Johnson  (1910), matemàtica  ,  Dorothy Vaughn  ( 1910-2008), enginyera,  i Mary Jackson (1921-2005) enginyera, van ser unes dones afroamericanes, brillants matemàtiques que van  treballar a la NASA i van contribuir a una de les grans operacions de la història: la posada en òrbita de l’astronauta John Glenn.

Tots coneixem les missions Apolo i sabem els noms dels astronautes que van trepitjar la lluna, però pocs sabien de l’existència d’aquestes dones singulars, veritables  “ordinadors humans” que van ser indispensables en la carrera de l’espai.

Elles van ultrapassar les línies que marcaven el sexe i la raça i totes les barreres professionals. Sens dubte, cal que  reconeguem la seva contribució no només a la ciència sinó també a la lluita pels drets civils.

El director Theodore Melfi ens ofereix una pel·lícula vibrant amb una magnífica interpretació de Taraji  P. Henson,  Octavia Spencer i Janelle Monáe en els papers de les tres heroïnes.  Figuras Ocultas ( valoració de filmaffinity) Trailer 

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència

logo_denipEl DENIP – Dia Escolar de la No-violènciaDia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau – fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora,  difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, defensor a ultrança de la no-violència)

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:

  • Sensibilitzar  ( la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles).
  • Conèixer  els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, i   els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
  • Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
  • Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.Himne:  GERMANS DE LES ESTRELLES ( lletra de Llorenç Vidal i música d’Andreu Bènnassar)L’organització FundiPau proposa un concurs d’Animacions per a la pau  (curts)

Tenir o no tenir fills, noves respostes a un antic dilema per a les dones

Augmenten els percentatges de respostes NO o MAI a les  preguntes -Tindràs fills? o  – Quan tindràs fills? La tendència es generalitzada a tots els països d’Occident: entre un 25% i 30% de dones no seran mai mares, un canvi sociològic brutal en tan sols una generació.

Són les anomenades dones NoMo, abreviatura de l ‘anglès ‘Not Mothers’, una nova etiqueta per a definir totes aquelles dones que no poden o no volen tenir fills. La plataforma digital de continguts audiovisuals Sinfiltros posa sobre la taula  un debat que és al carrer  i afecta  cada cop més dones de la societat occidental.  Aquest NO  a la maternitat és degut a la manca d’estabilitat laboral i emocional de les dones o bé la raó és que ara  ser mares no se sent com una obligació?

Doncs sí, No tenir fills ja no és res negatiu sinó que fins i tot està sorgint una mena de militància de la vida sense fills,  un orgull childfree i, per tant,  estan caient molts dels tòpics construïts a l’entorn de la maternitat. El debat arriba  a plantejar un dels aspectes més tabús: el penediment d’ haver tingut fills.

Una centenària pionera del bàsquet, Encarna Hernández

Encarna Hernández (Lorca, 23/I/1917), pionera del bàsquet femení a  Espanya  i primera entrenadora nacional amb  títol i jugadora del Barcelona als anys  40– fa avui 100 anys i es mostra tan vital i entusiasta com sempre. Va arribar a Barcelona de petita perquè el seu pare va venir a treballar   pera l’ Exposició  Universal de 1929. Amb  13 anys  va començar a afeccionar-se a aquest esport ( inventat 40 anys abans per James Naismith a  Springfield,  EEUU). L’hi  i van ensenyar els nois, entre els quals el que seria més tard el seu home.  L’Atlas i  el Laietà van ser els seus primers clubs, després de passar pel Cottet, el Fabra o el Moix Llambés, el 1944 va rebre   l’ oferta del Barcelona, on va ser durant 9 anys fins al naixement del seu fill. Aleshores, amb 36, va penjar les botes.  No era de les més altes, però tenia els seus recursos i aconseguia una mitjana per sobre dels  15 punts per partit.

Després de la guerra, amb Franco, va ser triada per a dirigir la Secció  Femenina de la Falange, esdevenint primera primera entrenadora nacional de la història. Però el dictador mateix va prohibir-li anar al SEU italià, del qual tenia una oferta.

Fins fa poc més de 4 anys encara anava a jugar al parc de l’Espanya Industrial sorprenent el jovent que hi trobava.

La niña del gancho” és el nom  del documental que ha permès conèixer la seva història; fa referència a la seva especialitat, un tir elegant de difícil execució.

Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora d’Alcoi rebrà  el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix  anualment des de 1969  la institució Òmnium Cultural i que és dotat amb 20.000 euros. Simó es converteix en la cinquena dona reconeguda amb aquest guardó en les últimes 48 edicions, carència lamentada per les seves últimes receptores. L’autora de més d’una trentena de novel·les i relats com ara  el  recull  “Dones” i les novel·les “Júlia” o  “El Mossèn” entre d’altres  s’uneix a una curta llista formada per Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008) i  Maria Antònia Oliver (2016).

El jurat ha valorat l’obra immensa de Simó, una producció extensíssima de novel·les, assaig, poesia, guions de ràdio i articles  duta a terme al llarg de 40 anys.   Obra ingent, traduïda a més de 10 llengües on és també palès l’afany de lluita de l’autora; lluita per la llibertat, per la situació de les dones, pels drets de la infantesa …

Primera víctima de l’any de violència masclista avui dia 2

Una dona d’uns 40 anys ha estat  morta  per  la seva parella de 20 al seu domicili de Rivas Vaciamadrid on la parella convivia malgrat l’ordre d’allunyament.

El balanç de víctimes de l’any 2016, el més baix des de 2003 en què es van començar a recollir dades, podria augmentar fins a 45 si s’hi afegeix a la xifra oficial el cas d’una dona assassinada a Telde ( Gran Canària)

En record de la 1a dona sòcia del Barça, Edelmira Calvetó

Hi ha fets  que semblen mentida. El Futbol Club Barcelona va ser fundat el 1899 per 12 homes  i els estatuts  de 1911 ratificaven els primers de 1902 que  dictaminaven  oficialment que només podien ser socis blaugrana “los varones españoles o extranjeros”.  Va ser  2 anys més tard,  l’1 de gener de 1913 que una dona va aconseguir ser admesa com a sòcia, l’oblidada pionera Edelmira Calvetó,   qui amb  perseverança i lluita personal va desafiar les normes socials i jurídiques de l’època.  I justament, 20 anys abans que les dones tinguessin dret a vot. A partir d’aleshores, es va permetre l’ingrés de dones fins a l’actualitat en què sobrepassen la xifra de 37.000, el 26% dels abonaments.

Edelmira era la dona d’un jornaler de Collbató afeccionat al futbol i ella mateixa, contràriament a les dones de l’alta societat que anaven a la Llotja del camp del carrer Indústria per lluir els vestits i fer vida social,  s’hi va apassionar. Gràcies a la seva tenacitat va aconseguir el seu propòsit  i l’any 1921 es van redactar uns nous Estatuts en els quals es parlava genèricament de “socis”, sense fer distinció de sexe. Tot i així, l’any 1959, quan va morir Edelmira, encara no hi havia cap dona ni a la junta directiva barcelonista ni entre els empleats del Club i la presència femenina a les diverses disciplines esportives barcelonistes era molt testimonial. Les dones tenien per endavant molts fronts oberts de lluita.

Informació treta de la Pàgina web del Futbol Club Barcelna.