Encarna Hernández (Lorca, 23/I/1917), pionera del bàsquet femení a Espanya i primera entrenadora nacional amb títol i jugadora del Barcelona als anys 40– fa avui 100 anys i es mostra tan vital i entusiasta com sempre. Va arribar a Barcelona de petita perquè el seu pare va venir a treballar pera l’ Exposició Universal de 1929. Amb 13 anys va començar a afeccionar-se a aquest esport ( inventat 40 anys abans per James Naismith a Springfield, EEUU). L’hi i van ensenyar els nois, entre els quals el que seria més tard el seu home. L’Atlas i el Laietà van ser els seus primers clubs, després de passar pel Cottet, el Fabra o el Moix Llambés, el 1944 va rebre l’ oferta del Barcelona, on va ser durant 9 anys fins al naixement del seu fill. Aleshores, amb 36, va penjar les botes. No era de les més altes, però tenia els seus recursos i aconseguia una mitjana per sobre dels 15 punts per partit.
Després de la guerra, amb Franco, va ser triada per a dirigir la Secció Femenina de la Falange, esdevenint primera primera entrenadora nacional de la història. Però el dictador mateix va prohibir-li anar al SEU italià, del qual tenia una oferta.
Fins fa poc més de 4 anys encara anava a jugar al parc de l’Espanya Industrial sorprenent el jovent que hi trobava.
“La niña del gancho” és el nom del documental que ha permès conèixer la seva història; fa referència a la seva especialitat, un tir elegant de difícil execució.