Autor: Carme Torrijos

Encara ens emocionen els discursos que encoratgen les dones en qualsevol camp

Pel seu paper a The wife la veterana actriu Glenn  Close va derrotar Lady Gaga   ( A Star is Born) i Nicole Kidman (Destroyer) i va aconseguir l’estatueta a millor actriu dramàtica.   No va poder evitar mostrar la seva sorpresa i quan va sortir a l’escenari, Close va dedicar el premi a les dones: “A l’interpretar un personatge que és tan introspectiu penso en la meva mare, que tota la seva vida es va difuminar ella mateixa en favor del meu pare. Als 80 anys, ella em va dir: Sento que no he aconseguit res en la vida”. “Crec que el que he après de tota aquesta experiència és que les dones som cuidadores, això és el que s’espera de nosaltres”. “Tenim els nostres fills, els nostres marits i, si som afortunades, els nostres pares […] Però hem de trobar allò que ens fa sentir realitzades. Hem de seguir els nostres somnis i dir: puc fer-ho i tinc el dret de fer-ho”.

 

Una nova “manada” al País Valencià.

  Quatre joves de 19, 21, 22 i 24 anys  “presumptament”  van agredir sexualment una noia de 19 la nit de Cap d’any a  Callosa d’En Sarrià (Alacant) La Guardia Civil no descarta que  en el passat perpetressin, si més no, dues agressions idèntiques.

Tres dels quatre van ser  detinguts en el lloc on van succeir els fets després de   l’avís  de la germana d’un  dels agressors. La noia es  trobava èbria i sota efectes d’alguna droga; no recordava que havia passat en les darreres hores, on era  ni on vivia. Així com La Manada de Navarra també aquests havien gravat en vídeo la violació. Un document, d’uns cinc  minuts de duració, en el qual s’ aprecia que la víctima va resistir-ser en tot moment, malgrat l’estat d’embriaguesa.  Va ser traslladada d’urgència a l’Hospital Marina Baixa de Vilajoiosa per ser sotmesa a un reconeixement mèdic i rebre atenció  psicològica.

Un dels detinguts, el de 22 anys, té antecedents por violència de gènere i abusos sexuals a una menor i per abusar d’una dona el passat  octubre. Dos d’ells coneixien la noia, a la qual van trobar a  Benidorm la nit  del 31 de desembre, i amb l’excusa de seguir prenent copes cap a les  5 de la matinada, li van dir d’anar a casa d’un conegut de la seva mare; un cop allà van començar els abusos i un d’ells va marxar, els altres van decidir desplaçar-se  a Callosa, al local d’un altre dels agressors.

Centenars de persones han acudit aquest matí a la concentració convocada per l’Ajuntament d’aquesta població en un acte de rebuig de l’agressió sexual col·lectiva. Els concentrats han mostrat també  el seu suport i proximitat cap a la víctima i el seu entorn.

FINS QUAN ENS HAUREM DE LAMENTAR PER AQUESTA MENA D’ATACS CONTRA LA LLIBERTAT I LA INTEGRITAT DE LES DONES.

 

 

Les dones es mouen a l’Índia i més notícies

Llegeixo a la premsa i també ho diuen a TV3 que 5 milions de dones han fet una cadena humana al llarg de 620 km per reivindicar la igualtat de drets i contra la discriminació. Això em fa pensar que la revolució de les dones és imparable.

I aquí, en cavi, ens hem de plànyer amb 3 notícies negatives:  VOX pretén que es renunciï  a mesures contra la violència masclista per permetre un govern de dretes a Andalusia. En concret vol que es retiri la dotació econòmica.

Els membres de La Manada seguiran en llibertat provisional per decisió dels magistrats de Navarra ( 2 vots contra 1).

S’ha produït el primer cas de violència masclista a Laredo, Cantàbria. Es tracta d’una noia dominicana de 26 anys apunyalada per la seva parella, un equatorià, contra qui no hi havia denúncia prèvia.

Sembla que, lamentablement, el nou any no ha portat grans canvis a aquest país que alguns veuen tan gran i tan demòcrata.

Escriptores que van trencar motllos

Llegim a l’ARA un interessant reportatge sobre dones que van trencar motllos, anys abans que la llarga nit del franquisme les retornés a les llars. Dones novel·listes que van acabar amb molts tabús i van parlar de violència de gènere, del dret al divorci, de sexe entre dones i fora del matrimoni, de pacifisme i d’explotació laboral.

El dret a estimar una dona va ser tractat ja per Caterina Albert al relat “Carnestoltes”  inclòs a Caires vius, publicat el 2007, es tracta de  l’enamorament entre la marquesa d’Artigues i la Glòria, la seva cambrera. Poc després, el 1909, l’escriptora Ángeles Vicente (Múrcia, 1878) va publicar el Zezé (recuperat per Lengua de Trapo el 2005), on descrivia explícitament una relació lèsbica. També a la novel·la d’ Elena Fortún (1885-1952), Oculto sendero que la creadora de la Celia, la irreverent heroïna de contes infantils que volia ser escriptora, va signar amb el pseudònim Rosa María Castaños , l’heroïna ,  una pintora (alter ego de l’autora) que de petita vol vestir-se de mariner, es qüestiona la identitat sexual,  però no surt de l’armari: es converteix en una jove esquerpa, nòvia a qui no agraden els homes, mala esposa, mare angoixada per la incomprensió d’ella mateixa, artista moderna emancipada després de ser mare i, finalment, una dona madura i sola.

Les autores que sorgeixen entre els anys 20 i 30 del segle passat ho fan en un context de modernització en què es plantegen noves opcions per a les dones. Per exemple Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974) va guanyar el premi Joan Crexells l’any 1934 amb Les algues roges (Horsori, 2006). “La protagonista és una estudiant universitària que ha tingut relacions sexuals amb un company seu i que decideix no casar-s’hi perquè no l’estima”. Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) va publicar Joana Mas el 1933, amb un personatge, la Lola, que té relacions sexuals amb els homes amb qui surt. Carme Montoriol (Barcelona, 1893-1966)  a Teresa o vida amorosa d’una dona, (1932) planteja  que l’heroïna se separi del marit en descobrir que  li és infidel per segona vegada. Ho fa perquè té recursos per sortir-se’n, es fa cotillaire.

D’altres com Luisa Carnés (Madrid, 1905 – Mèxic, 1964) tracten els temes de la precarietat laboral i la batalla per la igualtat i l’explotació dels més vulnerables ( Tea rooms )o bé esdevenen intrèpides viatgeres com Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1975) qui va publicar Paradisos oceànics el 1930, tot un  escàndol perquè  incidia en aspectes com la llibertat sexual dels indígenes de Papeete; o cronistes de guerra com Carmen de Burgos, Colombine (Níjar, 1862 – Madrid, 1932) que  va  cobrir la Primera Guerra del Rif. 

Quan les dones van trencar les cotilles literàries

En record de totes les dones assassinades el 2018 per les seves parelles o exparelles

A La Vanguardia del 30 de desembre podem llegir un reportatge  sobre els 47 casos de dones que han mort el 2018 ( tot i que encara n’hi ha en investigació; poden ser 8 víctimes més) Volem recordar-les totes, que no siguin només un número; totes tenien una història, una vida per endavant, moltes deixen fills petits alguns dels quals han presenciat la mort de la mare.

Com diu Montse, la germana d’una víctima de violència masclista : “Es un problema de raíz, el machismo nos rodea por todas partes, y hay que atajar todo esto desde la infancia, y lo que sí tengo claro es que hay que prohibir que los padres puedan ver a los niños cuando hay maltratos, porque al final es una mala influencia, cuando el padre es un maltratador ya no es una buena persona”.

Faltan 47 mujeres… y muchas más

Ben Barres, un científic transgènere

L’obra pòstuma de Ben Barres, “Autobiografía de un científico transgénero“, va ser publicada el setembre de 2018. Havia mort de càncer als 63 anys el  2017. Aquest neuròleg no només va  revolucionar  l’ estudi  del cervell. També va  dedicar  la seva vida a canviar el  que havia experimentat ell mateix: la intensa discriminació  contra les científiques dones. El científic  nord-americà,  professor de l’escola de medicina de la Universitat  d’Stanford, va néixer dona i va transicionar el  1997 als   43 anys.

“Em  respectaven més com  científic transgènere que com científica dona”

En una columna a la revista Nature en 2006, el neuròleg  va detallar nombroses proves científiques que dones i homes tenien la mateixa capacitat en matemàtiques i altres disciplines. Va exposar exemples de la seva vida i la raó de les poques possibilitats d’avançar de les dones: la discriminació.

Per exemple: “Van triar  un home, malgrat  que el degà de Harvard va assegurar que la meva aplicació  era més forta. Jo havia publicat sis estudis de gran  impacte, i el meu competidor només un.”  o “Quan era estudiant  a l’ Institut  de Tecnologia de Massachussetts, MIT, vaig ser l’única persona que va aconseguir resoldre un problema matemàtic  molt difícil en una classe gran  integrada majorment per  homes; la resposta del professor va ser que segurament el meu xicot  havia resolt  el problema”.

El treball  científic  de Barres es va centrar en  les nou  de cada 10 cèl·lules en el cervell  humà que no són neurones i són anomenades col·lectivament cèl·lules glials o neuròglia”. El terme “glial” prové  del grec  i significa cola.  Es creia que   no eren més que un suport,  que aportava estabilitat posicional i nutrients a les neurones, Barres va demostrar que la neuròglia juga un paper cabdal en les sinapsis, les connexions que transmeten senyals entre les neurones.

Aportacions de les dones a la cultura artística i científica

Maria Sybilla Merian y Alida Withoos: mujeres, arte y ciencia en la Edad Moderna (Editorial: Universidad de Cantabria, colección Analectas)

Catàleg  d’una exposició  que dona a conèixer un aspecte poc apreciat de la   producció  cultural dels segles XVII i  XVIII: el dibuix científic. A través d’una observació  curosa i amb tècniques molt  depurades, dones i homes de tot Europa van investigar i representar  la natura  a color sobre paper, amb notòria qualitat  artística. Aquests dibuixos  són part  de les grans col·leccions científiques de l’època. Les aportacions de les dones al desenvolupament  de la botànica o l’entomologia van  ser reconegudes i valorades, però el seus llegat  és encara poc conegut pel   gran públic.

Dues d’aquestes artistes-naturalistes són Maria Sibylla Merian (Franckfurt 1647-Amsterdam 1717) i  Alida Withoos (Amersfoort, ca. 1661/1662- Amsterdam 1730). Es  conserven en el Real Jardín Botánico vint-i-un dibuixos que els són atribuïts,  mai s’han exposat a Espanya. Van  arribar el 1785 a la cort  de Carles III; eren   part  de la col·lecció  científica comprada al metge  i naturalista holandès Jan le Francq van Berkhey (1729-1812).

  L’exposició d’aquestes obres permet  difondre aspectes de la història de l’autoria i  del col·leccionisme científic, i també mostrar les aportacions de les dones a la cultura artística i científica.   L’exposició té lloc al  Paranimf  de la Universitat de Cantàbria fins al 19 de gener  de 2019. 

Campanya contra la prostitució a la via pública

Ja fa cosa d’un any i mig l’Ajuntament  de Gavà va posar en marxa un pla d’intervenció  integral contra la prostitució, que inclou  accions comunicatives, sancionadores i d’intervenció  comunitària. Podem llegir diversos cartells informatius al llarg  de la C-31 recordant que oferir o sol·licitar serveis sexuals retribuïts a l’espai  públic  comporta multa de fins a 3.000 euros, o un altre on llegim: ‘Tu t’ho passes bé? Ella, no. La trata de persones i  la prostitució  són un atemptat contra els drets humans. No siguis còmplice’.

Es posà a disposició  de les dones que practiquen la prostitució  a la ciutat els recursos disponibles dels Serveis Socials Municipals perquè deixin aquesta activitat ( per exemple una traductora d’albanès ja que la majoria de les noies són de nacionalitat albanesa o romanesa). A  més, els agents de la Policia Local van rebre formació  sobre trata de persones, a càrrec  de la Policia Nacional, i  sobre violència masclista, a càrrec d’una persona experta en polítiques d’igualtat.

El mes passat l’Ajuntament de Gavà va fer  un pas  més en la lluita contra la prostitució  i ha  modificat l’ Ordenança  municipal reguladora de l’ espai públic  per  despenalitzar totalment    les prostitutes i limitar les sancions als clients, que seran castigats amb multes de 601 a 3.000 euros si demanden els seus serveis a la via pública.

Segons dades presentades aquest dimarts per l’alcaldessa, Raquel Sánchez, i la consellera d’Igualtat, Gemma Badia, l’ efectivitat d’aquesta mesura s’ha vist reflectida en una disminució de dones prostitutes a la via pública  (de 12 identificades l’any passat   a 5-7 el juliol  i  1 o 2 a finals de setembre).

La pretensió de l’Ajuntament de Gavà no és que el problema es desplaci a poblacions veïnes ( per això ha iniciat converses amb altres consistoris) sinó oferir a les noies altres alternatives.

Actes d’homenatge a Laura Luelmo arreu d’Espanya

Laura Luelmo, la professora de plàstica de Zamora que havia començat una substitució feia pocs dies,  va ser assassinada a  El Campillo, Huelva. El seu  assassí  confés diu que s’hi va encaterinar. La va retenir durant unes hores a casa seva a  i després de consumar l’agressió,  li va donar una pallissa mortal. Només tenia 26 anys, i una llarga vida plena d’il·lusions per endavant.

Arreu d’Espanya se  succeeixen sentides mostres de rebuig. A Huelva, els actes de condemna de l’assassinat de la professora Laura Luelmo són continus. Una marxa multitudinària ha cobert  a peu la distància entre  l’institut de Nerva, on donava classes, i el lloc en el qual es va trobar el seu  cadàver. També hi ha hagut marxes a Madrid, Barcelona, Vitoria, Donostia, Zamora, Ceuta,  Logroño i Osca.

A Barcelona centenars de persones han recordat la Laura  en una carrera popular. Els assistents han reivindicat el dret de les dones a córrer lliures i sense por  a possibles agressions masclistes.

A les xarxes socials feia un temps ella havia publicat aquest comentari que ha esdevingut premonitori: “Te enseñan a no ir sola por sitios oscuros en vez de enseñar a los monstruos a no serlo. Ese es el problema”

 

Google dedica el seu doodle d’avui a Teresa Carreño

María Teresa Gertrudis de Jesús Carreño García fou  una pianista, cantant i compositora veneçolana. Ha estat  denominada per molts experts com  la pianista més prolífica d’Amèrica Llatina durant els segles XIX i XX, i una de les pianistes i  compositores més importants del món considerant el fet inusual  que una dona de la seva època es  dediqués a aquesta professió. Va néixer a Caracas el  1853 i va morir a  Nova York el 1917 un 22 de desembre.

En els seus més  de 50 anys de carrera professional  a més de pianista,  cantant i compositora va ser empresària artística ,  consellera i  mestra de generacions d’artistes del seu temps. Entre les més de  75 obres que li devem destaquen l’‘Himne a Bolívar’, ‘Saludo a Caracas’, el vals ‘A Teresita’, dedicat a una de les seves filles i el ‘Cuarteto para cuerdas en si bemol’.