Escriptores que van trencar motllos

Llegim a l’ARA un interessant reportatge sobre dones que van trencar motllos, anys abans que la llarga nit del franquisme les retornés a les llars. Dones novel·listes que van acabar amb molts tabús i van parlar de violència de gènere, del dret al divorci, de sexe entre dones i fora del matrimoni, de pacifisme i d’explotació laboral.

El dret a estimar una dona va ser tractat ja per Caterina Albert al relat “Carnestoltes”  inclòs a Caires vius, publicat el 2007, es tracta de  l’enamorament entre la marquesa d’Artigues i la Glòria, la seva cambrera. Poc després, el 1909, l’escriptora Ángeles Vicente (Múrcia, 1878) va publicar el Zezé (recuperat per Lengua de Trapo el 2005), on descrivia explícitament una relació lèsbica. També a la novel·la d’ Elena Fortún (1885-1952), Oculto sendero que la creadora de la Celia, la irreverent heroïna de contes infantils que volia ser escriptora, va signar amb el pseudònim Rosa María Castaños , l’heroïna ,  una pintora (alter ego de l’autora) que de petita vol vestir-se de mariner, es qüestiona la identitat sexual,  però no surt de l’armari: es converteix en una jove esquerpa, nòvia a qui no agraden els homes, mala esposa, mare angoixada per la incomprensió d’ella mateixa, artista moderna emancipada després de ser mare i, finalment, una dona madura i sola.

Les autores que sorgeixen entre els anys 20 i 30 del segle passat ho fan en un context de modernització en què es plantegen noves opcions per a les dones. Per exemple Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974) va guanyar el premi Joan Crexells l’any 1934 amb Les algues roges (Horsori, 2006). “La protagonista és una estudiant universitària que ha tingut relacions sexuals amb un company seu i que decideix no casar-s’hi perquè no l’estima”. Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) va publicar Joana Mas el 1933, amb un personatge, la Lola, que té relacions sexuals amb els homes amb qui surt. Carme Montoriol (Barcelona, 1893-1966)  a Teresa o vida amorosa d’una dona, (1932) planteja  que l’heroïna se separi del marit en descobrir que  li és infidel per segona vegada. Ho fa perquè té recursos per sortir-se’n, es fa cotillaire.

D’altres com Luisa Carnés (Madrid, 1905 – Mèxic, 1964) tracten els temes de la precarietat laboral i la batalla per la igualtat i l’explotació dels més vulnerables ( Tea rooms )o bé esdevenen intrèpides viatgeres com Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1975) qui va publicar Paradisos oceànics el 1930, tot un  escàndol perquè  incidia en aspectes com la llibertat sexual dels indígenes de Papeete; o cronistes de guerra com Carmen de Burgos, Colombine (Níjar, 1862 – Madrid, 1932) que  va  cobrir la Primera Guerra del Rif. 

Deixa un comentari