Ben Barres, un científic transgènere

L’obra pòstuma de Ben Barres, “Autobiografía de un científico transgénero“, va ser publicada el setembre de 2018. Havia mort de càncer als 63 anys el  2017. Aquest neuròleg no només va  revolucionar  l’ estudi  del cervell. També va  dedicar  la seva vida a canviar el  que havia experimentat ell mateix: la intensa discriminació  contra les científiques dones. El científic  nord-americà,  professor de l’escola de medicina de la Universitat  d’Stanford, va néixer dona i va transicionar el  1997 als   43 anys.

“Em  respectaven més com  científic transgènere que com científica dona”

En una columna a la revista Nature en 2006, el neuròleg  va detallar nombroses proves científiques que dones i homes tenien la mateixa capacitat en matemàtiques i altres disciplines. Va exposar exemples de la seva vida i la raó de les poques possibilitats d’avançar de les dones: la discriminació.

Per exemple: “Van triar  un home, malgrat  que el degà de Harvard va assegurar que la meva aplicació  era més forta. Jo havia publicat sis estudis de gran  impacte, i el meu competidor només un.”  o “Quan era estudiant  a l’ Institut  de Tecnologia de Massachussetts, MIT, vaig ser l’única persona que va aconseguir resoldre un problema matemàtic  molt difícil en una classe gran  integrada majorment per  homes; la resposta del professor va ser que segurament el meu xicot  havia resolt  el problema”.

El treball  científic  de Barres es va centrar en  les nou  de cada 10 cèl·lules en el cervell  humà que no són neurones i són anomenades col·lectivament cèl·lules glials o neuròglia”. El terme “glial” prové  del grec  i significa cola.  Es creia que   no eren més que un suport,  que aportava estabilitat posicional i nutrients a les neurones, Barres va demostrar que la neuròglia juga un paper cabdal en les sinapsis, les connexions que transmeten senyals entre les neurones.

Deixa un comentari