L’obra pòstuma de Ben Barres, “Autobiografía de un científico transgénero“, va ser publicada el setembre de 2018. Havia mort de càncer als 63 anys el 2017. Aquest neuròleg no només va revolucionar l’ estudi del cervell. També va dedicar la seva vida a canviar el que havia experimentat ell mateix: la intensa discriminació contra les científiques dones. El científic nord-americà, professor de l’escola de medicina de la Universitat d’Stanford, va néixer dona i va transicionar el 1997 als 43 anys.
“Em respectaven més com científic transgènere que com científica dona”
En una columna a la revista Nature en 2006, el neuròleg va detallar nombroses proves científiques que dones i homes tenien la mateixa capacitat en matemàtiques i altres disciplines. Va exposar exemples de la seva vida i la raó de les poques possibilitats d’avançar de les dones: la discriminació.
Per exemple: “Van triar un home, malgrat que el degà de Harvard va assegurar que la meva aplicació era més forta. Jo havia publicat sis estudis de gran impacte, i el meu competidor només un.” o “Quan era estudiant a l’ Institut de Tecnologia de Massachussetts, MIT, vaig ser l’única persona que va aconseguir resoldre un problema matemàtic molt difícil en una classe gran integrada majorment per homes; la resposta del professor va ser que segurament el meu xicot havia resolt el problema”.
El treball científic de Barres es va centrar en les nou de cada 10 cèl·lules en el cervell humà que no són neurones i són anomenades col·lectivament cèl·lules glials o neuròglia”. El terme “glial” prové del grec i significa cola. Es creia que no eren més que un suport, que aportava estabilitat posicional i nutrients a les neurones, Barres va demostrar que la neuròglia juga un paper cabdal en les sinapsis, les connexions que transmeten senyals entre les neurones.