100 anys de l’assassinat de Rosa Luxemburg

Alemanya recorda aquesta data: el 15 de gener de 1919 uns  soldats, segurament per ordre dels dirigents de la socialdemocràcia més conservadora, van matar Rosa Luxemburg i el seu company Karl Liebknecht. Aleshores  ella era  “la rosa roja”, “la jueva”. Com cada any, ahir  pels carrers de Berlín unes 10.000 persones es van manifestar en homenatge a aquests polítics.

La militant marxista polonesa Rosa Luxemburg va néixer a la Polònia aleshores controlada per l’Imperi rus, en el si d’una família d’origen jueu el 1871 – i va morir a Berlín, el 15 de gener de 1919, data de la qual se celebra avui el centenari. Essent molt jove es va afiliar al partit esquerrà i efímer Proletariat; poc després d’acabar batxillerat es va haver d’exiliar a Suïssa  per evitar la presó. A l’exili va contactar amb  socialistes destacats i va estudiar filosofia, història, política, economia i matemàtiques simultàniament. Es va mantenir sempre fidel al marxisme i juntament amb d’altres intel·lectuals va fundar el diari La causa dels treballadors (Sprawa Robotnicza), oposant-se a les polítiques nacionalistes del Partit Socialista Polonès. Mantenia que la lluita havia d’acabar amb el capitalisme, i fins i tot negà  el dret d’autodeterminació de les nacions sota el socialisme perquè ajudava a enfortir el poder de la burgesia en les nacions oprimides. Aquest posicionament li causaria el seu posterior enfrontament amb Lenin  que veia l’alliberament de Polònia i d’altres nacionalitats com el primer pas cap al socialisme. Tot i que vivia a Alemanya, Rosa va cofundar el Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia (SDKP) i va radicalitzar més i més el seu posicionament a favor de la lluita de classes; sempre va defensar la dictadura del proletariat segons  el model bolxevic. Després de la revolució d’octubre de 1917, en plena guerra mundial Rosa fou empresonada  i poc després assassinada junt amb centenars de membres del Partit Comunista d’Alemanya. Ella mai va estar d’acord amb el que considerava revisionisme per part del socialdemòcrates que fins i tot van pactar amb el govern que renunciarien a fer vagues durant la guerra perquè el prioritari era guanyar-la i no pas la lluita obrera.

La filòsofa va realitzar grans aportacions a la teoria marxista, amb  profundes crítiques cap a les tendències econòmiques i polítiques del segle XX. Moltes són les màximes que va escriure i que encara avui dia són vigents,  com aquesta: “La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per a aquell que pensa diferent.”

Deixa un comentari