Carme Torrijos – Pàgina 22 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Iniciatives que encoratgen les nenes cap al camp científic i tecnològic

La Conselleria d’educació del Govern Balear va implementar el concurs Jo també vull ser científica amb la finalitat de visibilitzar el paper que han tingut les dones en la ciència al llarg de la història per tal que les nenes i joves tinguin referents femenins que les animin a triar carreres de l’àmbit científic.

Aquest concurs de vídeos escolars demanava els i les participants que elaboressin un anunci dirigit a conscienciar el públic de l’existència d’una bretxa de gènere en els camps científics i tecnològics.

La convocatòria ha gaudit de gran èxit, s’hi han presentat més de 300 vídeos en els quals han participat 880 alumnes de 55 centres de Balears. Les guanyadores de la categoria d’Infantil i Primària han estat tres alumnes de 6è de primària del CEIP Sa Bodega d’Eivissa que representen en el vídeo Marie Curie, Diane Fossey i Margaret Hamilton. De la categoria de Secundària i Batxillerat, el vídeo guanyador ha estat el presentat per dues alumnes 1r de Batxillerat de l’IES Antoni Maura de Palma que fa conèixer algunes científiques de diferents especialitats i èpoques. Els premis han consistit en una tablet, una calculadora científica i un lot de llibres. A més, les seves classes participaran en un taller Steam i una visita de les científiques que han format part del jurat.

La iniciativa sorgeix per a commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i a mé de la conselleria d’Educació, Universitat i Investigació, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa i el CEP Ibsteam hi han col·laborat Convivèxit, IBDona, Emaya, la Plataforma 11F Baleares i la Casio Divisió Educativa, així com les doctores de la UIB Alicia Sintes (Física) i Mar Leza (Biologia).

Vídeo guanyador de la categoria Secundària i Batxillerat

Vídeo guanyador de la categoria Infantil i Primària

Isabel Zendal, la primera infermera amb missió internacional

Isabel Zendal Gómez (1771 – ??) fou infermera i rectora de l’Orfanat de la Caritat de la Corunya. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera la primera infermera de la història en missió internacional.

Zendal va participar en la Reial Expedició Filantrópica de la vacuna de Francisco Xavier Balmis i Berenguer (expedició de caràcter filantròpic que va fer la volta al món l’objectiu de la qual era que la vacunació de la verola arribés a tots els racons del llavors Imperi espanyol, ja que el virus estava ocasionant la mort de milers de nens). Isabel va tenir cura dels 22 nens de la Casa d’Expòsits de La Corunya que van viatjar a Amèrica, amb edats d’entre 3 i 9 anys, i dels 26 que van anar a Filipines, durant els 10 anys que va durar l’expedició.

Eunice Newton Foote, física, climatòloga, inventora i activista pels drets civils

Eunice Newton Foote (EEUU, 1819-1888) va ser el primer científic (dona) que va experimentar l’efecte d’escalfament de la radiació solar sobre diferents gasos i va teoritzar sobre l’escalfament global del planeta en el seu article Circumstances affecting the Heat of the Sun’s Rays a la conferència de l’American Association for the Advancement of Science (AAAS). Per ser una dona no va poder llegir el seu treball, que teoritzava l’existència de l’efecte d’hivernacle i anticipava el canvi climàtic.
Malgrat la importància de la seva investigació, Eunice va ser condemnada a l’oblit més de 150 anys.

Va formar part de la convenció sobre drets de les dones a Seneca Falls el 1848 i fou una de les persones signants de la Declaració de Sentiments de la convenció, que exigia la igualtat amb els homes en l’estatus social, així com també els drets legals incloent-hi el dret a vot.

Eunice Newton Foote a mujeres con ciencia

Gerda Taro, fotoperiodista de guerra amb conviccions polítiques

Gerda Taro, (Gerta Pohorylle – Stuttgart, Alemanya, 1910 – El Escorial, 1937 – va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil espanyola, fins la seva mort en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.

Era filla de jueus polonesos i tot i els seus orígens burgesos, va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això, amb l’arribada dels nazis va decidir fugir amb una amiga a París on va conèixer Endre Friedmann, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf ( Robert Capa) qui li va ensenyar els seus coneixements de fotografia.

Les fotos en solitari de Gerda destaquen per la proximitat de la seva feina a la primera línia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans, entre els que era coneguda com la pequeña rubia.

No només va fotografiar el front bèl·lic sinó també els estralls de la guerra entre la població civil. Conscient del poder de la fotografia creia que aquelles fotos tenien fi informatiu i propagandístic. Tant Taro com Capa volien acabar amb la política no intervencionista propugnada pels poders occidentals sobre el conflicte espanyol. Mostraven la destrucció de la guerra des del punt de vista de les víctimes amb l’objectiu de pressionar sobre les decisions polítiques.

En la seva mort, el Partit Comunista Francès va organitzar un acte commemoratiu i va comprar una tomba amb una concessió a 100 anys en el cementiri Père-Lachaise de París. Es va acomidar amb honor una dona jove i valenta que s’havia implicat fins a les últimes conseqüències amb la causa antifascista. El titular de la revista Life fou: “La Guerra Civil Espanyola mata la seva primera fotògrafa“.

11 febrer: Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Helena González, ciència i humor

Helena González-Burón és una dona que aglutina les seves dues grans passions: ciència i arts escèniques amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic.

És llicenciada en Biologia i Bioquímica per la Universitat de Salamanca, ciutat on va néixer, i es va doctorar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona especialitzant-se en epigenètica del càncer. Va canviar el laboratori per la divulgació científica i per això va fundar el 2013 BigVan ciencia per tal de vehicular els seus monòlegs sobre ciència i ha escrit 15 llibres de divulgació, sempre de manera lúdica i humorística. Un dels seus títols: Tenemos menos genes que un brócoli… y se nota. S’interessa principalment per la divulgació científica entre els i les estudiants de primària.

Aquest dijous, Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència, Helena González va parlar al CosmoCaixa sobre epigenètica, per tal de fer-nos saber que aspectes com l’entorn o l’educació també influeixen en el nostre destí, sempre amb l’amenitat i l’humor que la caracteritza.

I precisament en relació a aquesta data cal reflexionar sobre algunes xifres: segons dades de la Unesco al món només el 28% dels professionals de la investigació i el 35% dels estudiants de carreres de ciències són dones. Potser, una explicació de la situació es deu a la mancança històrica de referents científics femenins i a la insuficient visibilització dels models que han existit. I tot i que ara sembla que es va “corregint” aquesta desigualtat històrica, encara falta molt per fer a nivell de les direccions dels laboratoris d’investigació.

Nous espais de Barcelona amb nom de dones

Recentment s’han aprovat quatre espais nous amb nom de dona, tot i així al nomenclàtor de la ciutat només n’hi ha un 7,5%.
Les últimes incorporacions són totes dones compromeses socialment: líders veïnals i feministes.

Una placeta de la superilla del barri de Sant Antoni entre els carrers Tamarit i Comte Borrell es dirà Conxa Pérez Collado (Brcelona, 1915-2014) una paradista del mercat sindicalista, afiliada a la CNT i militant de la FAI que va ser miliciana durant la guerra civil i va estar exiliada al camp de concentració d’Argelers; quan va tornar duarant el franquisme no abandonà mai la seva militància.

Al districte de Gràcia, un nou mirador del Park Güell amb vista al barri del Putxet – a la intersecció de la Baixada de la Glòria i l’avinguda del Coll del Portell – rebrà el nom de Consol Casals i Genover (Barcelona, 1949-2012) una veïna del barri que va ser professora de física, feminista i antimilitarista i va formar part de Ca la Dona i va ser vocal de l’Associació de Veïns de Gràcia.

Un carrer de Sant Andreu situat a les antigues casernes a la cantonada amb el Passeig Torres i Bages estarà dedicat a Teresa Boronat i Fabra (Barcelona, 1904-Sant Antoni de Calonge, 1983), coreògrafa i professora de dansa que va ser primera ballarina del Liceu. Va posicionar-se a favor de la República. A França va crear una escola de dansa i va actuar també en d’altres països promovent els balls tradicionals catalans.

I encara al mateix districte, uns jardins del barri del Bon Pastor recordaran Isabel Domínguez Paniagua (Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005) qui va pertànyer al Partit del Treball d’Espanya i va reclamar millores urbanístiques per al barri com ara la creació d’un ambulatori, va estar presa per la seva activitat sindicalista i fou una de les impulsores de les primeres jornades catalanes de la dona el 1976.

La infermera polonesa Irena Sendler (Vasòvia, 1910- 2008) coneguda com l’Àngel del gueto de Varsòvia, que va salvar milers de nens jueus de l’extermini nazi, serà el nom d’un espai a la Plaça de les Glòries, al districte de Sant Martí.

També es tramita l’aprovació d’un canvi de nom d’un carrer de la Barceloneta (el de l’almirall Aixallà) pel d’una líder veïnal del barri, Emília Llorca Martín (Barcelona, 1948 – 2009): més coneguda com l’Emiliona, recordada perquè va liderar el moviment de lluita contra l’expulsió del veïnat i l’especulació immobiliària.

Chantal Akerman, una cineasta pionera del feminisme

Natalia, una polonesa jueva, i mare de CHANTAL AKERMAN (Bruselas, 1950-París, 2015) va sobreviure als 15 anys als camps d’extermini; aquest fet va marcar la vida de la seva filla, la cineasta Chantal Akerman, qui també va escriure un llibre on reflecteix la seva història Una familia en Bruselas (1998), un diàleg entre una mare i una filla ferides pel segle XX. La reedició del text es presenta dijous a la Filmoteca de Catalunya amb l’afegit de dues de les seves pel·lícules: la seva primera cinta, el cut Saute ma ville (Exploto la meva ciutat), que va rodar als 18 anys, i el seu autorretrat Chantal Akerman par Chantal Akerman (1996). És un dels actes del rescat d’una de les figures més importants del cinema del segle XX, de les més oblidades a Espanya tot i que no a la resta d’Europa.

Quan Natalia va morir l’any 2014, Chantal va tenir una forta depressió, pensava que ja no tenia res a dir. Un any després, diagnosticada com a maniaco-depressiva, es va suïcidar.

Akerman es va consagrar davant la crítica internacional amb el film Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), sobre la vida quotidiana d’una vídua que es prostitueix per poder tirar endavant el seu fill. Té una duració de tres hores i vint minuts i la crítica i el públic del seu temps no la va rebre amb gaire entusiasme; tot i així el New York Times la va considerar “la primera obra mestra del feminisme en la història del cinema”. El seu cinema rupturista, la seva visió crítica de la societat i sobretot les seves crítiques contra l’opressió de les dones li van costar la incomprensió i el rebuig de molta gent, intel·lectuals inclosos (Marguerite Duras li va dir boja tot abandonant la sala on es va estrenar Jeanne Dielman). Més tard, mentre a Europa se la va considerar una avançada, a Espanya la seguim coneixent poc. Però encara som a temps, perquè el seu missatge és totalment vigent: ens va mostrar el rol de la dona alienada pel treball domèstic, i no només va denunciar l’opressió que patien les dones sinó que també es va permetre somiar amb l’alliberació sexual femenina.

Recordem de nou Mary Higgins Clark, una de les “dames del crim”

He llegit una de les seves novel·les i he recordat que fa un any vamorir als 92 anys una de les autores més venudes del món i qui fins als 90 encara produïa un llibre per any, MARY HIGGINS CLARK

Autora molt prolífica en el gènere policíac, suspens i misteri, cada una de les seves novel·les s’ha convertit en èxit de vendes tant als EEUU com a d’altres països del món. Des del seu primer èxit mundial, On són els nens? Ha estat un dels referents del gènere. Va escriure també reculls de relats, un novel·la històrica i dos llibres juvenils. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema. Va ser guardonada amb prestigiosos premis del gènere.
Sovint les seves novel·les són protagonitzades per dones joves fortes i independents, que es troben en un problema que han de resoldre amb coratge i intel·ligència. Són dones eqls que han de prendre decisions sensates; aconsegueix ue els lectors s’hi vegi reflectit. D’altra banda, va manifestar sempre que havia decidit no incloure sexe explícit ni violència a les novel·les per la qual cosa són molt populars entre els joves.

Ella mateixa, abans de ser una autora d’èxit, i havent quedat vídua amb 5 fills menors d’edat, va treballar en tota mena de feines i, com va explicar, voltava per les botigues per mirar els vestits que es compraria quan fos famosa.

Obituari en aquest blog

Elizabeth Blackwell, dona de professió metgessa, malgrat tots

Nascuda fa 200 anys, no va ser fins al seu onzè intent que va aconseguir entrar a la universitat per cursar la carrera de medicina. Per pagar-se la carrera va treballar fent classes en escoles i cases privades. Es va doctorar al Geneva Medical College de Nova York amb un treball sobre el tifus, en el qual la seva visió va ser titllada de «femenina». Elisabeth Blackwell ( 1821-1910) sempre va afirmar que la seva vocació es va despertar quan assistint una moribunda aquesta li va confiar que creia que haver estat atesa per una dona li hagués estalviat molts patiments. Després d’haver gestionat el seu propi consiltori als EEUU, es mudà a Anglaterra, on, el 1874, va participar juntament amb Sophia Jex-Blake en la fundació de la London School of Medicine for Women perquè altres noies amb vocació mèdica no haguessin de patir el mateix que ella per poder formar-se.

Les seves conviccions socials la van acompanyar sempre i va lluitar per integrar la dona en la professió mèdica; tampoc no es va oblidar de la salut dels afroamericans. En el seu honor s’atorga anualment des de 1949 l’Elizabeth Blackwell Medal a les contribucions de les metgesses més rellevants.

Mujeres con ciencia

Blanca Huergo, un exemple a seguir

Aquesta noia asturiana de 17 anys, quan en tenia 16 i era alumna del Colegio Inglés de Asturias va ser, el 2020, la primera dona que va aconseguir el primer lloc a l’Olimpíada d’Informàtica d’Astúries que celebrava la seva vuitena edició; a més va rebre les mencions especials “Ada Lovelace” i “Bill Gates” que distingeixen la millor noia classificada i el millor alumne de cicles formatius i batxillerat.

Ara estudia matemàtiques i ciències computacionals a Oxford després d’haver obtingut 6 A levels (avaluacions externes britàniques), amb la màxima puntuació tres d’aquestes ( les millors del món en la seva promoció ) i ensenya programació a alumnes d’ESO i Batxillerat per tal que siguin competents per pura diversió i per guanyar medalles com els homes. Per això col·labora amb la nova competició (l’Olimpíada Informàtica Femenina -OIFem) que ha estat creada a imatge de la seva homòloga europea (European Girls’ Olympiad in Informatics, EGOI), i que tindrà lloc a Zurich entre el 13 i el 19 de juny, gràcies a l’Olimpíada Suïssa d’Informàtica.

L’EGOI està inspirada en l’èxit de l’Olimpíada Matemàtica Femenina Europea, que ha aconseguit una alta participació des de la seva primera edició el 2012 amb la qual cosa ha obert més espais per a les dones en un escenari internacional i incrementar la seva participació a d’altres concursos mixtos internacionals.

L’OIFem, el comitè organitzador de la qual Huergo presideix, se celebrarà entre el 20 i 21 de març en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un classificatori online el 28 de febrer. Hi poden participar estudiants menors de 20 anys, que cursin ESO, batxillerat o un cicle de grau mig d’FP. El 20 de desembre va iniciar-se un curs preparatori on line i s’hi han inscrit unes 100 candidates.

Blanca Huergo és un dels cervells més privilegiats d’Europa i anima altres dones que siguin científiques i tecnòlogues.