Dues webquests interessants

artistasmujeres-escritorasexploradorasmujeres-inventoras

Coneix algunes dones cèlebres: Atesa l’absència de les dones en la història de la ciència i la cultura, l’objectiu de la recerca és fer present en la memòria col·lectiva la tasca d’algunes d’aquestes dones amb una webquest per conèixer algunes dones escriptores, inventores, artistes i exploradores  elaborada per Irene González Mendizabal, Siguiendo el rastro de las mujeres.

8-marc

Per a preparar el 8 de març: Webquest  8 de  marzo, creada per a participar en un concurs de cartells, curts i logos per anunciar el dia de la dona treballadora. Elaborada per Make Irigoien i Marisa Otadui.

L’11ª Biennal d’Istanbul

estambul

Dels dies 12 de setembre al 8 d’octubre té lloc a Estambul l’ onzena Biennal d’art que sorprèn per les seves propostes polítiques i  denúncies. L’aglutinador de l’exposició és De què viu l’home, títol inspirat en una cançó de Bertolt Brecht. Segons van declarar a l’acte de presentació, per a les pomotores,  l’art no ha de limitar-se a les formes i l’experiment sinó que també és una arma que els artistes haurien d’usar per cridar l’atenció sobre la injustícia.

Les comissàries d’aquesta edició són quatre dones joves d’origen croata integrants del col·lectiu Who, How &for Whom (WHW, “Qui, Com i Per a Qui) i són moltes les dones artistes participants. Un dels temes tractats és el de l’exclusió, dels pobres, de les dones o dels homosexuals. La iconografia més feminista, del col·lectiu Canan Çenal, és un vídeo on es veuen dos pits que vessen llet, una clara metàfora de l’origen de la vida. Lidia Blinova (Kazajistán, 1948) exposa 10 fotografies d’unes mans reproduint la forma dels genitals femenins, Hand ornament.

hand-ornament

Notícia sobre la Biennal

Campanya iberoamericana contra la violència masclista

campanya La iniciativa, impulsada per la Secretaria General Iberoamericana, pretén frenar els maltractaments a 21 països. La campanya ha estat presentada per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído, el secretari general iberoamericà, Enrique Iglesias i alguns personatges populars com el futbolista Diego Forlán i la cantant Chenoa (tots a la fotografia) També hi participen els actors Javier Cámara i el cantant Dani Martín.  El lema de la campanya és una frase (a la samarreta) “De todos los hombres (de todas las mujeres) que hay en mi vida ninguno (ninguna) serà más que yo”. La ministra Aído ha declarat: “La violència de gènere només acabarà si s’uneixen totes les veus”.

Podeu llegir la notícia de la presentació de la campanya a El País (15/09/09)

Exposicions “Dones de ciència” i “Dones matemàtiques” al mNACTEC

exposicions

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) [Rambla d´Ègara 27008221 Terrassa. T 937368966] presenta, fins al dia 1 de novembre, les exposicions temporals Dones de Ciència i Dones matemàtiques amb la voluntat de donar a conèixer les aportacions que han fet diverses dones de ciència al llarg del temps.

Dones matemàtiques. L’exposició, organitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Múrcia, presenta la vida de catorze dones dedicades a les matemàtiques, des del segle VI a.C fins als nostres dies, i mostra les seves aportacions en el camp científic, tot posant de manifest les dificultats culturals i socials que van tenir per desenvolupar la seva veritable passió. L’exposició disposa d’un espai lúdic amb jocs matemàtics per a totes les edats: Onze activitats per a cinc dones són una sèrie de jocs creats per les nostres protagonistes plantejats de manera individual, i Dotze jocs matemàtics són una sèrie de jocs matemàtics que reten el visitant a resoldre vàries activitats seguint pistes com a única ajuda, tot per demostrar les aptituds i habilitats dels jugadors a l’hora de resoldre jocs de lògica, de combinació, de probabilitat, etc.

Dones de Ciència. L’exposició, organitzada per l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, té com a objectiu mostrar dotze dones científiques, de 1594 a 1991, que han contribuït al desenvolupament de la ciència, i és un reconeixement a les aportacions que han fet les primeres dones científiques i tècniques; físiques, metgesses, botàniques, naturalistes, matemàtiques i biòlogues, dones que, des de les seves posicions, van transformar les fronteres dels espais tradicionalment assignats als homes.

Ambdues exposicions es podran visitar fins al dia 1 de novembre, de dimarts a divendres, de 10 a 19 hores; i dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 hores.

Masclisme a Sudan

lubna-husein

La periodista sudanesa Lubna Husein va ser condemnada aquest estiu a rebre 40 fuetades per dur pantalons. La pena li fou comutada i va passar 22 hores  a la  presó. Ara, en una entrevista telefònica des de casa seva a Jartum publicada al diari El País (13/09/09) explica la seva lluita contra el masclisme integrista al seu país. Lubna  ha esdevingut un símbol, un model per a les dones, sotmeses a un règim masclista i integrista.

Duré pantalons tots els dies diu el cartell que porta a la fotografia.

Des de l’arribada al poder d’Omar Bashir (1989) la policia especial vetlla pel compliment de l’article 152 del codi penal que es refereix a les formes indecents de vestir i ,diàriament, persegueix les dones que duen pantalons. Hi ha moltes dones a les presons per les condemnes dels tribunals especials.  Ella es declara musulmana, però actualment, per la seva lluita per la retirada d’aquesta llei,  té molts enemics entre els islamistes integristes que l’acusen de fer una campanya mediàtica. Ha hagut de renunciar a treballar com a periodista en el gabinet de premsa de l’ONU a Jartum i tampoc no pot treballar en els diaris sudanesos (la policia censuraria els seus articles) Es planteja acceptar les ofertes d’alguns mitjans estrangers. Abans  no sempre duia pantalons, ara els durà tots els dies.

Notícies

Neix una gran base de dades per prevenir la violència contra les dones

Per tal de prevenir més eficaçment la violència contra les dones, els ministres d’Interior i Igualtat, Alfredo Pérez Rubalcaba i Bibiana Aído, han  presentat un programa informàtic que disposa d’una  base de dades sobre 102.188 dones i que haurà d’incloure les denúncies i procediments de totes les víctimes. Es pretén avaluar el risc de patir una agressió i  fer que la informació sigui compartida per totes les autoritats implicades en la protecció d’aquestes dones en risc (policia, jutges i fiscals).

Per ampliar la informació

Barcelona, seu del I Congrés de lideratge femení

L’escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona ha estat seu del I Congrés de lideratge femení (16 al 18 de setembre) La Universitat Pompeu Fabra ha acollit la celebració d’un congrés pioner a Europa i suposa la internacionalització d’un nou paradigma sobre com la dona pot desenvolupar de forma estratègica la seva carrera professional. La promotora del congrés ha estat Carmen García Ribas, directora del postgrau sobre Lideratge Femení que s’imparteix a ESCI. García Ribas entén que aquest congrés és ara “més necessari que mai”.

Per a més informació.


Segregació de les dones en alguns autobusos de Jerusalem

17637200908271140pol176371He llegit  a La Vanguardia digital que als barris ultraortodoxos de Jerusalem els homes entren als autobusos per la porta del conductor i seuen a la part davantera del vehicle i  les dones entren per darrera i ocupen els seients de la segona meitat de l’autobús. Aquests autobusos segregats s’anomenen ” kosher” (línies mehadrin), i la divisió o frontera entre els sexes la imposa el judaisme ortodox que impedeix les persones de diferent sexe  mirar-se i tocar-se.

Aquestes prop de 50 línies de vehicles que recorren el país des de ja fa més d’una dècada han estat objecte de crítiques per part d’organitzacions feministes a les quals s’han afegit molts intel·lectuals del país, com ara A.B Yehoshua o Natan Zach, que han demanat al Ministeri de Transport que les clausuri en considerar que discriminen les dones ja que no només es veuen obligades a seure darrera sinó que també s’estableixen limitacions en la seva forma de vestir. En termes similars s’ha expressat la jutgessa del suprem Dalia Dorner qui considera  la separació entre homes i dones en aquests autobusos  una humiliació i la compara amb la separació de blancs i negres. Periòdicament es troben notícies a la premsa sobre dones que han estat víctimes de la segregació i algun cas ha arribat als tribunals després que les passatgeres hagin sofert agressions per seure on no els tocava o vestir pantalons o faldilles curtes. Alguns grups religiosos encara troben insuficient aquesta situació, fins i tot els ultraortodoxos Neturei Karta demanen que homes i dones caminin per voreres diferents dels carrers. La població ultraortodoxa constitueix el 15% de la població (haredim) i  cada dissabte potagonitzen enfrontaments als carrers de les ciutats contra els comerços en defensa de l’obligat descans del shabat.

Segons la portaveu del ministeri de Transports Ora Salomón s’ha creat una comissió per estudiar l’assumpte, però  consideren que l’existència d’aquesta mena d’autobusos és una exigència dels haredim i constitueix un tema sensible del qual no en volen parlar.

Més informació en aquesta pàgina.

La dona durant el franquisme. La Secció Femenina de la Falange Espanyola

imagen2 Tot remenant per la pàgina de l’XTEC vaig trobar un Treball de Recerca d’allò més interessant elaborat per Clara Tur Muñoz i Maria Pomés Lorencés, alumnes de l’IES Francisco de Goya de Barcelona. La seva tutora és la professora Marga Moyano. Es titula El model de dona del franquisme. La Sección Femenina de la Falange Española.

Conté  imatges gràfiques i audiovisuals, enllaços i tota mena d’informacions. Crec que aquestes noies han fet una bona feina i han tingut una molt bona idea en presentar el seu treball  en forma de bloc perquè és molt fàcil i ràpid accedir a qualsevol apartat.

Algunes dades sobre assassinats de dones i estereotips masclistes

fotostemas1Llegit al diari EL País (divendres 31 de juliol i dimecres 5 d’agost)  Segons un estudi sobre violència contra les dones que ha elaborat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre les 35 sentències dictades durant 2007 (tant per jurat popular – 27- com per les audències provincials), els assassins de les seves parelles paguen amb una mitjana de 14 anys de presó i han de fer front ( si són declarats solvents, cosa que no sempre és així) a una indemnització de 212.000 € per als hereus de les víctimes. D’aquesta anàlisi es desprèn que, majoritàriament, (un 77%) són els homes els que maten les seves dones i només en 8 casos (33%) l’agressora fou la dona “sola o amb l’ajuda  d’una altra persona, habilualment la seva nova parella”. Només en 9 casos dels estudiats hi havia una denúncia prèvia de la víctima, per tant la parella vivia sota el mateix sostre. En d’altres 9 casos constava l’existència d’agressions o amenaces anteriors. Només en res (9%) s’informa d’ordre d’allunyament del denunciat.

L’informe reflecteix que en 57% del casos l’agressió va tenir lloc entre parelles de fet  (40%) o festeig (17%). En un 69% dels 35 assassinats, el crim es va cometre en el domicili comú. La creença que la gran majoria d’aquestes morts té lloc entre parelles d’immigrants no és real, si més no en els 35 casos estudiats. Un 66%  dels agressors eren espanyols (23 sentències), la resta estrangers. Entre les víctimes, el 65% eren espanyoles i el 35% restant estrangeres. Més de la meitat tenia entre 18 i 30 anys.

Pel que fa al agressors, tenen entre 31 i 45 anys, i en un 48,1% dels casos usen armes blanques, en un 18,5% traumatismes i en un 7,5% estrangulament. Usen armes de foc en un 3,5% dels assassinats. L’estudi posa també en evidència que  no s’observa la circumstància d’alteració psíquica com atenuant en cap cas.

El delegat del govern en aquesta matèria, Miguel Lorente , ha advertit que existeix el perill que les espanyoles s’estiguin relaxant davant la violència de gènere. Fins ara han mort a tot l’Estat espanyol 33 dones n front de les 38 de l’ny 2008 durant el mateix període. En la majoria dels casos es tracta de les anteriors parelles i menys les actuals (un 57% dels casos). L’11,5% de les assassinades havien renunciat a l’ordre de protecció, l’any passat cap no ho havia fet. Lorente explica aquesta relaxació en un possible excés de confiança en el sistema, tot i que el fet que el nombre de víctimes que havia denuncit al seu agressor hagi aumentat s’ha d’interpretar com “una percepció de risc més alta”.

Els falsos estereotips socials sobre maltractament triguen a erradicar-se. se segueix creient que els agressors actuen moguts per l’alcohol i les drogues; però tan sols en el 14% s’aprecien aquestes circumstàncies. El Ministeri d’Igualtat va oferir les dades d’una enquesta recent en la qual el 46% dels enquestats deien que el prototipus de maltractador és un hom violent per naturalesa o amb transtorns psicològics, amb problemes d’addicció i  amb un nivell cultural molt baix. El 10 % dels enquestats creu que l’home violent és més atractiu i el 2,6% que l maltractament és acceptable o està justificat si “és provocat per la dona que el vol abandonar (3,9%)”.

Atenció perquè aquesta mentalitat pot traduir-se en episodis de violència real de conseqüències nefastes.

Més sobre violència contra les dones

amnistia

Ara que han tornat a haver casos de morts per violència masclista, m’agradaria fer esment de dos textos que he llegit a les pàgines del diari El País (27/07/09)

El primer és escrit per Gemma Lienas i està relacionat amb els casos de violació de noies menors per part de grups de nois, la majoria també menors d’edat, ocorreguts recentment a uns pobles d’Andalusia. El fet ha suscitat una agra polèmica sobre l’edat penal a Espanya i la conveniència de rebaixar-la, cosa que alguns defensen (oblidant, potser, que tot i així la legislació preveu alguna mena de reeducació de la seva conducta).  També s’han relacionat amb els successos conceptes com manca de valors i d’educació  del jovent, permisivitat extrema de bona part de la societat…. L’article de la Lienas es titula ¿A quién deberímos imputar? I destaca: ” Una de cada cuatro niñas antes de los 17 años sufrirá abusos sexuales y el 85% de éstas serán violadas por alguién próximo.” L’autora afegeix a la polèmica un ingredient que, tal vegada,  ha estat poc abordat: la violència sexista. El delicte comès per aquests  nois contra aquestes nenes no és cap altre que el de violència contra les dones. I contra aquest delicte, ara comès per uns nens, cal sobretot que canviïn les mentalitats. Llegiu-lo, és ben interessant.

Podeu llegir també l’article aparegut a La Malla (25/07/09) Ressuscita el debat sobre augmentar les penes als nens delinqüents

L’altre text que avui m’ha cridat l’atenció és una carta al director escrita per una dona, Carolina Ventura Álvarez-Arenas i no indica la seva procedència geogràfica. La carta es titula Millennium i, evidentment, parla de la trilogia de l’autor Stieg Larsson. En realitat és un elogi de dos homes que, indubtablement,  no tenen res a veure amb aquells altres que no estimen (és a dir, odien) les dones. En primer lloc fa un reconeixement a Diego López Garrido pel text publicat a Babelia el passat 18 de juliol Larsson y el retorno de las amazonas tot agraint-li la sensibilitat cap al tema de violència contra les dones que segons la ressenya és, evidentment, el tema més important de la trilogia de Larsson.

En segon lloc, òbviament, agraeix també l’autor la seva creació d’uns personatges femenins tan innovadors per la seva fortalesa i la seva personalitat. I no només la inquietant protagonista, Lisbeth Salender sinó també totes les altres dones, la Rosa, la germana de Mikel,  l’Erika…

He trobat aquesta altra pàgina, en anglès, sobre Stieg Larsson.

stieg-larsson