Només conèixer els noms dels membres del nou govern de Zapatero, l’alcalde de valladolid, el popular Fraancisco Javier León de la Riva va dir de Leire Pajín, la nova ministra de Sanitat, ques es dedicaria a repartir condons i que anava a ser la “alegria de la huerta”. Va continuar fer referència a “los morritos” de la ministra “Siempre que la veo pienso…” i va deixar la frase inacabada. Aquests comentaris, a més d’haver estat retrets per nombroses persones han tingut una conseqüència immediata per a la ciutat de l’alcalde. La ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, va anul·lar la seva presència anunciada a la gala inaugural de la Seminci pel que considera ” declaracions intolerables i més venint d’un responsable públic” . Segons González-Sinde els vallisoletans no es mereixen aquest alcalde”. La seva actitud fou aplaudida per l’equip de la pel·licula Todo por la lluvia de la directora Iciar Bollain qui va demanar al servei de protocol no sortir a la fotografia oficial amb l’alcalde. També Antonio Banderas, qui rebia el premi L’Espiga de Honor per la seva carrera, va lamentar les declaracions de l’alcalde. L’enfrontament de la ministra de cultura amb l’alcalde ha estat ben de manifest en una visita a les obres de restauració del Claustre del Palacio de Santa Cruz, González-Sinde va negar-li la salutació i va evitar parlar amb ell.
A l’entrada de la gala inaugural de la Seminci un grup de persoones es va concentar en protesta contra les declaracions de León de la Riva.
Audio dels comentaris de l’alcalde
Llegiu la informació a 20minutos, ABC, El País
Com diu María R. Sahuquillo en un reportatge al Domingo del diari El País: Es difícil que la sociedda avance hacia la igualdad si personas tan visibles como los políticos boicotean el camino.

Més de 10. 000 persones han participat aquest diumenge a la ‘Cursa de les Dones’ que s’ha celebrat a Barcelona per a fomentar entre les dones la pràctica de l’esport i recollir fons que es destinaran a la lluita contra el càncer de mama.


Durant 3 dies 300 dones gitanes de 13 països europeus han debatut sobre educació, treball i feminisme al I Congrés Internacional de Dones Gitanes que ha tingut lloc al Caixafòrum de Barcelona.
Una vegada més hem de parlar de la dona condemnada a lapidació a Iran. Aquest cop perquè el govern del país, presidit per Ahmadineyad, ha incrementat la censura i el control als mitjans de comunicació. La campanya a favor de Sakineh ha posat el règim a la defensiva i, per exemple, ha cancelat el permís de residència a la corresponsal del diari El País a Teheran, Ángeles Espinosa, qui ha estat conminada a abandonar la República Islàmica, cosa que ha de fer en dues setmanes. Segons aquesta periodista, acreditada a Iran des de fa 5 anys, el nivell de tolerància de la crítica s’ha reduït considerablement des de l’arribada a la presidència de Mahmud Ahmadineyad. De fet, no queda ni un sol diari reformista i més de 50 informadors i “bloguers” són a la presó. En aquest sentit, els dos periodistes alemanys que entrevistaven el fill i l’advocat de Sakineh han estat arrestats. Tots 4 són a lloc desconegut i la dona ha perdut tot contacte amb l’exterior. Ara no només es tem per la vida de Sakineh sinó també per la deñls 4 homes.
Algunes dones joves es veuen obligades a quedar-se a casa després de tenir un fill. En algun cas etar embarassada o voler estar-ho pot ser un criteri d’eliminació a l’hora d’optar a una feina. Podem llegir l’article al diari El País d’avui. Forma part de la sèrie
Segons el doctor Atanasio Pandiella, del Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca (CIC), aplicant investigacions matemàtiques, en uns 30 o 40 anys aquest tipus de tumor haurà desaparegut. Això s’aconseguirà gràcies a la combinació de fàrmacs. Ja fa tres anys que s’està desenvolupant un nou tractament tot combinant Herceptin i Dasatinib amb el qual s’ha demostrat que s’tura el creixemnt tumoral en pacients amb un mal pronòstic. Per a Javier Puente, assessot tècnic de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) en aconseguir un millor coneixement de la biologia dels tumors es tracta de crear “tractaments a la carta”. Amb això i els programes de detecció precoç s’aconseguirà eradicar la malaltia. Malauradament aquest optimisme no es pot extrapolar a d’altres tipus de càncer com els de pulmó i pàncrees que tenen una incidència cada cop més gran.
Llegeixo un reportatge a El País signat per Mariangela Paone