Sobre dones republicanes

En relació a la decisió de la Junta d’Andalusia que pensa indemnitzar les dones que van ser vexades per ser republicanes (els tallaven els cabells al zero i els feien beure oli de ricí…), la periodista Mercè Rivas ha escrit a El Pais l’article ¿Republicanas? Prostitutas  o débiles mentales. Tot i que a algunes persones com Dolores de Cospedal no hi estiguin d’acord, l’articulista pensa que és una bona manera de reivindicar milers de dones que van ser trepitjades per les seves idees o simplement per ser filles o dones de republicans. Mai no van ser reconegudes com  a preses polítiques sinó com  a prostitutes. Es lamenta que ni els universitaris ni els batxillers rebin informació sobre el que van patir aquestes dones perquè els llibres de text les ignora.

Vol també fer-nos veure com encara avui alguns volen seguir silenciant que el franquisme es va acarnissar amb les dones d’esquerra;   mentre que el nou règim idealitzava les dones que seguien l’ideari dels vencedors ( elles van esdevenir fonamentals com a sostenidores dels nous valors franquistes ) les dones republicanes, pel fet d’haver perdut la guerra, van ser humiliades i denostades. Per exemple el comandant-psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, Director del Gabinete de Investigaciones Sociológicas anomenat a dit per Franco mateix, les definia com a “dèbils mentals”. A la presó de Màlaga les agrupava per categories, les més degenerades eren les marxistes i les catalanes. En realitat, aquest metge fou una figura clau de la repressió, totes les seves investigacions van ser encaminades a demostrar que el marxisme era un amalaltia de la ment, que existeix un gen vermell que fa emmalaltir les persones i que el millor és que els anomenat “rojos” no tinguin fills i, de tenir- los, han de ser separats dels seus pares. Els seus escrits fomenten la idea d’inferioritat de la dona:

“A la mujer se le atrofia la inteligencia como las alas a las mariposas de la isla de Kerguelen, ya que su misión en el mundo no es la de luchar en la vida, sino acunar la descendencia de quien tiene que luchar por ella”. Psicología de los sexos, 1944

Podem llegir l’article com a homenatge a totes aquestes dones,  la majoria de les quals han mort en la invisibilitat.

Diario de Sevilla (22/09/10) La Junta indemniza con 1800€ a las mujeres vejadas entre 1936 y 1950


Deixa un comentari