Ahir el diari El País contenia un reportatge ben interessant sobre les noies universitàries: Más formadas, pero con peores empleos signat per Sebastián Tobarra.

Les noies han arribat ja al 55% de l’alumnat.  Des de 2001, els percentatges de persones amb estudis postobligatoris és pràcticament igual  ( 44,8% homes i 43,7% dones)  Quant als estudis universitaris les dones ja han superat als homes (17,9% dones i 15,8 % homes) Pel que fa a col·legis professionals,  ja hi ha un 45% de dones metges i un 31% d’economistes ( tan sols un 13,4% d’enginyeres industrials, la presència femenina en carreres considerades més tècniques és  escassa) Llevat d’aquest últim cas, doncs, les dones amb estudis universitaris han anat augmentant en els últims 25 anys, però acabada la formació les limitacions i barreres, de vegades invisibles, comencen a impedir que les dones assoleixin llocs de treball de més responsabilitat. A la mateixa Universitat, si bé la majoria d’estudiants són dones, elles només representen el 35,7% del professorat i, el que és pitjor, només el 14% de les dones són catedràtiques.

Podem afirmar que en el cas de les dones, la major formació no implica trobar llocs de treball més qualificats. Moltes pateixen discriminació i no són promocionades laboralment, tenen una sobrequalificació per al lloc que ocupen i de vegades només poden treballar a temps parcial ( 77,6% de dones treballen a temps parcial en front del 13,2% d’homes). Tot per tal de fer compatible la vida familiar amb la laboral. És del tot necessari que la societat se sensibilitzi amb aquest tema per tal que les empreses incorporin plans de conciliació. Un avantatge de les noves tecnologies és que permeten treballar de manera més flexible i sense tanta presència física (teletreball…)

A més de la defensa del matrimoni tradicional entre home i dona i atacar l’avortament, el papa Benedicte XVI va donar nous arguments a aquells que no estan per la igualtat de gèneres.  Va reclamar mesures econòmiques i socials per a, textualment,  “que la dona trobi a la llar i el treball la seva realització”. És a dir, la dona ha de realitzar-se primer a la llar i, si convé, també en el treball sense abandonar la llar. El paper secundari de la dona per a l’església va quedar ben de manifest en la cerimònia que va tenir lloc ahir, un dels rituals implicava que 4 monges netegessin l’altar que s’havia de ser beneït pel papa. No hi va haver cap altra presència femenina en tot el ritual. No oblidem que a l’última reforma del Codi Vaticà feta pel papa Ratzinger per endurir les penalitzacions pels delictes es conseideren els dos delictes més greus la pederastia i l’ordenació sacerdotal de les dones. En definitiva, la subordinació de la dona a tot nivell.

La mujer secundaria. Juan B. Bedoya (El País, 8 novembre)

En un  altre ordre de coses, unes altres paraules del pontífex han estat molt polèmiques, les seves declaracions sobre “el laïcisme agressiu” d’Espanya, comparable al clima previ a la Guerra Civil

He llegit al Diario de Ibiza que l’Oficina de la Dona ha registrat un increment de consultes de noies menors d’edat que demanen ajuda després d’haver assistit, als seus instituts,a tallers educatius sobre violència contra les dones. En aquests els han posat a l’aguait sobre tres actituds masclistes que moltes d’elles ja han patit enles seves parelles: el control dels seus mòbils d’amagat, enfadar-se quan ella queda amb les seves amigues i criticar maneres de vestir “provocatives” especialment quan no va amb ell.

Segons Olga Guerra, coordinadora de l’ Oficina de la Dona del Consell d’Eivissa, aquestes actituds haurien de despertar sospites entre les noies i el seu entorn i s’ha d’acabar amb elles. No és fàcil detectar-les i per a això les activitats organitzades per l’ Oficina als instituts de l’illa els ensenyen a fer-ho.

Des que es van començar a impartir ja fa tres anys, per l’educadora social Yael Baravalle, hi han participat 1.500 joves d’entre 14 i 18 anys.

El lema és ALGÚ QUE T’ESTIMA NO ET CONTROLA.

En aquest sentit l’educadora social afirma “Llibres i pel·lícules com Crepuscle fan molt de mal” perquè amb aquests productes, tan existosos entre el jovent , “els adolescents identifiquen gelosia amb amor i odi i creuen que, per amor, es perdona tot. És igual que la teva parella sigui drogoaddicte i et pegui, per amor canviarà”. Elles ho creuen, però no és així, aguanten molt de temps perquè creuen que l’amor és màgic. En aquests cursos, molts adolescents li han explicat que la gelosia justifica alguns actes de violència: “Si me ha puesto los cuernos cómo no le voy a pegar», assegura que li han dit molts nois.

El germen de les malos tratos. Diario de Ibiza (6 / 11 )

El projecte de llei del Registre Civil posarà fi a la prevalença del cognom de l’home sobre el de les dones. Ambdós progenitors hauran d’acordar quins cognoms porta el fill i si la parella no arriba  al’acord els cognoms seran per ordre alfabètic. Aquesta nova llei, aprovada en el Consell de Ministres el julio passat i  que  inicia ara el tràmit parlamentari, vol incorporar el principi d’igualtat també aal simbolisme del que suposen socialment els cognoms (fins ara allò que garantia la pervivència i continuïtat d’un cognom era tenir un fill mascle) . Contempla, a més, el cas especial, per procediment urgent, per a les víctimes de la violència familiar  (és de sentit comú que els fills de maltractodors i assassins de les seves mares no vulguin portar el seu cognom). S’agilitzaran els tràmits de la modificació dels cognoms per causes justificades (actualment és un autèntic calvari, cal sol·licitar-la per l’anomenat “sistema d’ús i costum” – al·legar que la filla o el fill fan servir el cognom de la mare  en primer lloc i no pas el del pare que és el que consta legalment) Hi ha encara un aspecte que la nova normativa no resol: no es reglamenta què cal fer en cas de les dones solteres que volen registrar  els seus fills; fins ara en alguns registres segueixen exigint complimentar l’apartat del pare ( els diuen que si no en tenen, se’l inventin)

Si tot va bé i no hi ha modificacions,  la nova llei entrarà en vigor d’aquí a dos anys.

El País (4 novembre)

Enguany s’han presentat 10.872 nois  i  14.809 noies a les proves de selectivitat de juny. També el setembre guanyen les estudiants femenines (2.447 noies, 2.102 nois)

Pel que fa als resultats, al juny han aprovat 10.332 nois (95,03%) i 13.959 noies (94,26%) i al setembre 1.555 nois (73,98%)  i 1.760 noies (71,92%)

Les mitjanes dels expedients del batxillerat de les noies són lleugerament superiors a les dels nois  tant al juny com  al setembre (juny – noies: 7,16 ; nois:6,92 / setembre – noies: 6,09; nois: 5,94)

Quant a les mitjanes de PAU són pràcticament igual tant al juny com al setembre, tot i que un pèl més altes en el cas dels nois (juny – nois: 6,255; noies: 6,246 / setembre – nois 5,393 ; noies: 5,245)

Són les noies  més estudioses que els nois? Treuen més bones notes en el dia a dia i/o estan més valorades que ells?

Pàgina  del gencat d’on podem treure la informació.

A l’última renovació del govern de Zapatero ha desaparegut el ministeri que es va crear per “garantir l’aplicació de les lleis en pro de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones així com estimular i promoure aquesta igualtat”. La rebaixa de rang ( en comptes de Ministeri ara és una Secretaria d’Estat ) ha decebut col·lectius feministes i altres organitzacions, aixi com a tots els que creiem que el nou ministeri havia de ser una aposta duradora. Són molts els que creuen que aquesta decepció pot traduir-se en una pèrdua de vots (la lluita del moviment feminista és connatural de l’electoral d’esquerres) D’altra banda, nombroses persones han sostingut que, si més no, la nova secretaria hauria d’haver passat al Ministeri de Presidència ( i no al de Sanitat i Política Social ) perquè pot fer política transversal i pot ser bon interlocutor amb les comunitats autònomes.

Amb aquesta decisió, no només s’han degradat les polítiques d’igualtat sinó que , també, representa una pèrdua de credibilitat de la paraula del president qui només fa uns mesos (març 2010) defensava el nou ministeri amb arguments com el de la poca despesa que representava.

L’eliminació del seu ministeri va sorprendre fins i tot la mateixa ministra, Bibiana Aido, segons declaracions a la premsa (Periodistadigital)

Reportatge ¿Pero no era una prioridad? (Vida y artes. El País, 22 d’octubre)

Aquest és el manifest de la plataforma STOP SUPRESIÓN creada per a la defensa dels organismes que treballen per a la igualtat:

La Plataforma STOP SUPRESIÓN por la defensa de los organismos de igualdad manifiesta su enérgica protesta por la eliminación del Ministerio de Igualdad llevada a cabo por el gobierno de Zapatero en lo que viene siendo, como ya anunciamos cuando el gobierno de Barreda suprimió el Instituto de la Mujer de Castilla – La Mancha, un desmantelamiento de los organismos de igualdad , donde las mujeres hemos sido una vez más, objeto de trueque político y ninguneadas.

Desde esta Plataforma denunciamos el incumplimiento de los compromisos suscritos en la IV Conferencia Mundial de la Mujer de Beijing, en cuanto a la creación y fortalecimiento de los organismos de igualdad y a que la responsabilidad de sus políticas recayeran en las esferas más altas de gobierno.

Negamos los argumentos de la necesidad de dichos recortes ante la crisis porque el coste de los organismos de igualdad es comparativamente irrelevante.

Mantenemos que el verdadero coste es simbólico y que afecta a la visibilización y transversalidad de las políticas de igualdad y responde a una concesión a los sectores de la derecha más reaccionaria que no han cesado en una ofensiva durísima contra lo que pareció ser una apuesta firme de este gobierno por dichas políticas.

Desde esta Plataforma lamentamos una vez más que las políticas igualitarias sean las últimas en ser incorporadas en las agendas políticas y las primeras en ser apeadas, lo que demuestra la falta de convicción del poder político en la necesidad de considerarlas no como un gasto sino como una inversión en igualdad y justicia social.

El sr Barreda ha manifestado en la Cadena Ser que los acontecimientos le han dado la razón. A esta Plataforma también cuando anunció que esta medida tendría efecto dominó. A la supresión del Instituto de la Mujer del Castilla-la Mancha que su gobierno tuvo el honor de inaugurar, le ha seguido el Servicio Gallego de Igualdad, el Instituto de la Mujer de Murcia y ahora, el Ministerio de Igualdad.
¡Las diosas nos guarden de su razón patriarcal!