El 70% de les persones que treballen a la principal indústria de Marroc, la confecció tèxtil, són dones. Tot i així només el 27% de dones s’ha incorpaorat a la població activa al Marroc ( 25% a Tunísia i només 14% a Argèlia ).
Tànger és un dels principals centres de producció amb 30.000 treballadores, però també trobem fàbriques a Rabat i Casablanca; les principals empreses espanyoles de moda (Zara, Mango…) tenen fàbriques pròpies o proveïdors i produeixen el 10% de roba; l’emplaçament resulta ben atractiu per a les empreses per l’escassa presència sindical. Per reduir costos i a causa de la crisi i la competència asiàtica, moltes de les empreses subcontratades que treballen per a aquestes firmes es deslocalitzen constantment i agreugen la situació de les dones que hi treballen.
Els homes joves potser fins i tot amb títols universitaris, però a l’atur, són els protagonistes de les revoltes populars a Tunísia, i d’altres indrets del Magreb així com a Egipte; les dones joves que treballen a la indústria tèxtil no tenen ni temps per protestar ni sindicats, treballen 10 o 11 hores al dia 6 dies per setmana i també s’han d’ocupar de la seva llar. Elles desitgen el canvi tant com ells, perquè pateixen els baixos salaris i les dures condicions laborals. Per aconseguir major qualificació centenars de dones treballadores van a classes d’ aprenentatge del francès i l’ àrab a les oficines de l’Associació de Dones Obreres del Tèxtil (ATTAWASSOUL) en un barri de Tànger. El 40% són analfabetes i fins i tot aquelles que estan més preparades no ho diuen perquè aquest és l’únic treball per a elles.
És el mateix de sempre: per una banda la moda és glamour i riquesa, però a l’altre costat de la cadena trobem explotació i desesperació.
En aquests moments, però, després de la revolta de Tunísia, al Magreb ha renascut l’esperança, s’ha encomenat l’optimisme. El que s’ha pogut veure després de Tunísia és que el poble pot.
Reportatge a La Vanguardia (dimarts 8 de febrer) Un euro a la hora
Tres milions de nenes de tot el món estan en risc de ser víctimes de la mutilació genital (extirpació dels òrgans genitals externs )
Va ocórrer a Bangladesh el passat dijous. La noia fou condemnada per un tribunal local a 100 fuetades per tenir una pressumpta “relació il·licita” amb un dels seus cosins, un home de 40 anys ( alguns informes asseguren que l’home va violar repetidament la menor; ell també fou condemnat, però va fugir ). Després de rebre 80 cops amb una canya de bambú es va desmaiar i la van portar a l’hospital on va morir al cap d’una setmana.
En relació al cas de la presentadora anglesa 
Avui 30 de desembre de 2010, als 86 anys i a causa de l’artritis, ha mort als EEUU la dona que va esdevenir símbol del feminisme en protagonitzar el cartell de la fotografia, ben conegut per tots nosaltres.
Encara s’estan investigant 3 casos que no són clars, però a pocs dies d’acabar l’any 2010 hi ha 71 víctimes i 6 dels casos han tingut lloc en els primers 18 dies del mes de desembre. Les dones mortes deixen 48 orfes i, el que és pitjor 4 fills han estat morts junt amb les seves mares. Són preocupants els casos de menors de 30 anys (17) Fins fa un parell de mesos semblava que les campanyes de prevenció havien fet disminuir les víctimes en aquest sector d’edat. Segons el delegat del govern per a a la Violència de Gènere Miguel Lorente, entre les causes de l’augment hi ha “el debat de la victimització de les dones” i , possiblement, l’existència d’una bossa de maltractament que no acaba d’emergir en forma de denúncia. Perquè 50 de les assassinades enguany no havia denunciat els seus assassins. La presidenta d l’Observatori de la Violència de Gènere assenyala que, tot i que la reacció judicial ha millorat, la justícia sovint només actua quan s’ha produït la violència i insisteix que cal incidir en la prevenció. És, però, alarmant que alguns jutges actuïn inadequadament en molts casos; per exemple, l’última víctima, assassinada ahir a Ciudad Real, havia denunciat l’agressorper amenaces però el jutge l’havia deixat absolt.
Alguns mitjans de comunicació han penjat aquest vídeo on uns policies apallissen una dona sense més motiu, segons diuen, que dur pantalons sota el burka. I tot això davant la indiferència de molts ciutadans que s’ho miren i no fan res: